L’any 1854,
l’Ajuntament compra 3.254 pams de terreny a l’altre costat de la riera del
Palau, per tal de construir-hi el que seria el primer escorxador de la vila de
Terrassa. Aquest terreny estava ubicat al lloc que avui coneixem com a carrer del Pare
Llauradó.
L’any 1860,
en Jaume Torrella construeix 10 cases a l’inìci del “carrer de fora”, més
endavant conegut pel nom de carrer Torrella.
L’any 1876,
es construïren sis cases al que avui és carrer Galileu, entre Blasco de Garay i
Antoninus Pius, cases que eren conegudes per les cases del “Nyigo”.
L’any 1877,
en Josep Barba, conegut pel “Palma”,
comença a construir cases al carrer Columel·la, nom proposat pel
professor de Col·legi Terrassenc, senyor Verneda.
El 15 de
novembre del mateix any, 1877, diversos propietaris de terrenys de l’altre
cantó de la Riera, presenten una instància a l’Ajuntament, , acompanyada d’una memòria corresponent, proposant que s’aprovés la urbanització dels terrenys de l’altre part de la Riera del
Palau i la seva canalització. La Comissió d’Obres de l’Ajuntament es veu
incapaç d’assumir el repte i encarrega a l’arquitecte Carles Gauràn, autor entre altres edificis, del Santuari de la Salud a Sabadell, que en faci
una planificació.
Propietaris de terrenys del barri de la Riera, entre ells Josep A. Torrella i Joaquim Sagrera, presenten a l’Ajuntament un plànol, l’any 1878, on ja es mostra una primera urbanització d’aquell barri i es mostra la intenció de canalitzar la Riera. Plànol signat per Jaume Comerma i Francisco Mariné, i aprovat per l’Ajuntament el tres de setembre del mateix any, excepte en el que fa referència a la canalització de la Riera del Palau. "Se acordó por mayoria: queda aprobado el proyecto y planos de la urbanización de los terrenos de la derecha de la Riera del Palau presentados por D. Joaquín Sagrera y otros, mediante las condiciones y obligaciones que los propietarios interesados contraen en la solicitud; pero no se aprueban las líneas de encauzamiento de la riera hasta que se apruebe el plan geometrico de la población"
Per a lligar
la vella Terrassa amb el que començava a ser la nova, va creure’s d’una gran
conveniència la prolongació, travessant la Riera, dels carrers del Raval,
Major i carretera de Martorell.
L’any 1884 el Municipi ja tenia permís del
Governador de la Província per canalitzar la Riera del Palau des de la
carretera de Martorell fins a la cruïlla amb la Rasa.
La
canalització total es portà a terme en diverses etapes, no exempta de molts
entrebancs, i foren acabades l’any 1893, fins davant del carrer Pau Clarís, i
el 1896 fins l’indret del Vapor Monset. (actualment confluència de la Rambla amb
Vazquez de Mella)
Per tal
d’unir la carretera de Martorell amb la de Montcada, es va construir un pont
que pagaren a mitges la Diputació i l’Ajuntament, no sense moltes raons de qui
havia de pagar què. Les obres anaren a càrrec del contractiste Antoni Ubac i Soler. Finalment es va poder fer la recepció de les obres el
dia 13 d’abril de l’any 1886.
Fins aquí un
resum de com va començar a urbanitzar-se el que avui coneixem com a Can Aurell,
i llavors com a Barri de La Riera, i que va ser el primer pont, per persones i
carruatges, que es va construir per tal de salvar la Riera.
Però i la
resta de carrers? Com podien passar els terrassencs del Barri de la Riera a la
Terrassa vella? Doncs va ser necessària la construcció d’uns ponts, i aquesta
construcció és el que intentaré explicar a partir d’aquí.
Estem a finals de l’any 1888, i els veïns de
la part dreta, aigües avall, de la Riera, cansats de passar penúries per travessar la Riera, presenten una instància a
l’Ajuntament que, pel seu contingut i estil de redacció, considero oportú
transcriure literalment :
“Los infraescritos
vecinos de la presente ciudad, habitantes y propietarios de fincas de la
derecha de la Riera del Palau aguas abajo, a esa M. I. Corporación Municipal
atentamente acuden y dicen: Que sabidas y notorias son las molestias y
privaciones a que están espuestos los solicitantes y sus familias a
conveniencia de no existir ningun puente que una aquellq bqrriada con la
población antigua, cuyas molestias y privaciones aumentan en extremo en épocas
de lluvias o de nieves, en cuyos dias los que trabajan en las fábricas o tienen
sus quehaceres en la antigua población se ven obligados a atravesar el lecho de
la espresada Riera por agua que por él pasa, que como és sabido, a veces, es en
mucha cantidad, lo cual produce, a los que suscriben, y mas aun a sus tiernos
hijos, resfriados y enfermedades que este Ayuntamiento que tanto ampara y
defiende los intereses públicos, que por bien de Tarrasa le están encomendados,
no lo consetirá por mas tiempo. Al objeto pués de evitar en lo posible tantos
males los infraescritos se proponen construir un ponton de madera a través de
la referida Riera i en el punto desde el extremo de la calle Mayor la calle de Gutemberg, dejando en medio del
cauce de la referida Riera libre el tránsito de personas y carruages por medio
de una pasera de quita y pon; más como para verificarlo es imprescindible
obtener previamente el permiso de ese Municipio
Por tanto:
A V.S. Suplican que
teniendo por presentada esta instancia y mediante las condiciones que tenga a
bien imponerse, se sirva autorizar alos exponentes para construir el espresado
ponton de madera al objeto de establecer facil comunicación entre la barriada
de la otra parte de la Riera y la antigua población.
Otro sí: Así mismo los
que suscriben hacen presente que si este Ayuntamiento tuviera por conveniente
construir en sustitución del espresado ponton otra obra mas solida ellos
contribuiran al coste de la misma por lo que permitan sus fuerzas.
Gracia que los
recurrentes no dudan alcanzar del recto proceder de la Corporación Municipal.
Tarrasa diez y nueve de
Noviembre de mil ochocientos ochenta y ocho.”
Acompanyada
de 100 signatures encapçalades per les de Juan Almirall i Juan Armengol i
Bargalló.
Dos dies després de presentada la
instància, el vint-i-dos de novembre de 1888, el ple de l’Ajuntament, presidit
per Isidre Torres Falguera com alcalde accidental per malaltia de l’alcalde
Domingo Domingo, acorda passar la instància a la Comissió de Foment.
I aquí ens trobem amb una incògnita
que no he sabut resoldre, no trobem la resposta de la Comissió fins al dia
vint-i-set de setembre de l’any mil vuit-cents vuitanta-nou, és a dir, gaire bé
10 mesos després de la presentació de la instància dels veïns.
A Terrassa es parla molt d’aquest
pont demanat pels veïns i fins i tot la premsa se’n fa ressò especulant amb quin tipus de pont s’hi construiria, amb
l’opció de si seria com un que l’empresa Eiffel, de París, havia presentat a l’Exposició
de Barcelona.
Segurament dins del redactat de
l’informe de la Comissió hi trobem la resposta, quan ens parla de la penúria de
la caixa de l’Ajuntament.
Però veiem què ens diu aquest
informe:
“Vista la presente
instancia en solicitud de autorización para construir un ponton de madera sobre
el cauce de la Riera del Palau que partiendo del extremo de la calle Mayor,
termine en la de Gutemberg:
Atendiendo a que la
necesidad y la opinión pública señalan con insistencia la proyectada obra, toda
vez que en dias de lluvia se hace poco menos que imposible el paso por el cauce
de la Riera, sobre todo por las personas débiles e inexpertas, como los niños i
los ancianos.
Atendiendo a que seria
de desear que el Ayuntamiento acometiese por su cuenta la construcción en dicho
punto de un puente de hierro o de manposteria; lo cual no es factible por ahora
atendida la penuria del erario municipal.
La Comisión de Fomento:
Opina que puede
otorgarse autorizacion a la solicitud para construir o emplazar un ponton de
madera en el sitio expresado, bajo la dirección del Maestro de obras Municipal,
entendiendose, empero, que esta concesión no les atribuye dominio particular
sobre la obra ya que es para el servicio público y con reserva de substituirse
por otra de mejores condiciones, siempre que la Corporación municipal así lo
determine, quedando entretanto, bajo la custodia y protección de la misma.
No obstante la
Municipalidad, con su mas acertado criterio, acordará en definitiva lo que
estima más acertado y procedente.
Tarrasa, 27 de
setiembre de 1889.
La Comisión. Bonaventura Marcet, Juan Vila.”
Finalment,
el ple del dia tres d’octubre de l’any mil vuit-cents vuitanta-nou, presidit
pel tinent d’alcalde segon Bonaventura Marcet, que al mateix temps és president de
la Comissió de Foment, per absència de
l’alcalde Domingo Domingo, i del primer tinent d’alcalde Isidre Torres Falguera, aprova la
construcció del pont de fusta, segons les condicions proposades per la dita
comissió.
Prèviament a la resolució d’aquesta tramitació, els veïns del Barri de la Riera, a través del mestre d’obres Joan Carpinell, i veient que ja havien passat dos mesos des de la presentació de la seva instància, i que no tenien resposta per part de l’Ajuntament, varen demanar preus de ponts de fusta a l’industrial de Barcelona, en Pau Bregolat i Rosell, el que els va contestar donant dos preus:
2.200 pts per un pont de 10’47 m, i 1.750 pts per un pont de 8’24 m.
D’aquest
pont només he trobat informació en el llibre de Baltasar Ragón “Coses de
Terrassa Viscudes” quan a la pàgina 10 ens diu que per travessar la Riera “Interinament
hi havia uns ponts de fusta que únicament hi podien passar els vianants”.
No hi ha
documentació respecte de quin dels dos
va ser l’escollit, ni tan sols si va ser un altre tipus de construcció, el que
sí és cert és que la passera de fusta, finalment, és col·locà en el lloc
sol·licitat pels veïns.
El que ens
queda molt clar és la seva ubicació, a la confluència del carrer Major (el que
avui coneixem com a Portal de Sant Roc) amb el carrer Guttemberg. Aquest seria
el segon pont per on els terrassencs podien creuar la Riera sense haver de
mullar-se els peus, però quin va ser el tercer?
PONT DE FERRO A L’ALÇADA DE LA RASA -
VOLTA
El tercer el
trobem a l’alçada de la Rasa i el Raval,
per tal de connectar amb el carrer Volta.
L’any 1891
l’Ajuntament encarrega a l’arquitecte Ubaldo Iranzo la realització de varis projectes per la ciutat. Un d’ells és la de realitzar
un pont que superaria la Riera del Palau a l’alçada de la unió de la Rasa amb
el carrer Volta.
Aquest
arquitecte, que també seria el responsable del pont del Passeig, pel gener del
mil vuit-cents noranta-dos, encara no havia presentat els projectes, i
l’Ajuntament, en el ple del dia vint-i-vuit de gener, el commina a presentar
els projectes que té pendents :
“...la Corporación
aprobó por unanimidad que por la secretaría se signifiquen al Arquitecto
Municipal D. Ubaldo Iranzo las quejas que se han producido en pleno Consistorio
por el retraso y entorpecimiento de sus trabajos, recomendándole, a la vez, que
para el próximo miercoles presente terminados el proyecto del puente sobre la
Riera del Palau, el de la nueva lineación de la plaza mercado, la memoria y
presupuesto del proyecto de edificio de escuela y todo lo demas que le sea
posible ultimar.”
Finalment el
Sr. Iranzo fa entrega dels projectes , entre ells el del pont.
Paral·lelament,
i per si el Sr. Iranzo no hagués complert amb el seu treball, també es demana
un projecte a la “Sociedad Material para Ferrocarriles i Construcciones”.
Aquest
projecte no tira endavant, i es desestima. Curiós que volguessin fer un pont
sobre “la riera EGORA”
Son temps confusos a l’Ajuntament de Terrassa. El dia trenta-u de gener de mil vuit-cents noranta-dos és acceptada la dimissió de l’alcalde Joan Barata i Quintana, que és substituït pel regidor Miquel Homs i Rosés.
Es renoven
els càrrecs de les diferents comissions, entre elles la de foment, responsable
directa de les obres de canalització de la Riera.
Problemes
amb les dites obres, picabaralles entre els regidors per la qualitat de
l’obra, defectes en els murs de contenció que s’estan construint sota la
vigilància de l’arquitecte Iranzo i la poca atenció que aquest presta a tot el
treball, provoquen un endarreriment en les obres, la seva dimissió, i finalment que sigui necessari convocar un concurs per tal de proveir la plaça d’un nou arquitecte municipal.
No serà fins
al dia cinc d’agost que finalment ja es podrà comptar amb un nou arquitecte
municipal, ni més ni menys que en Lluís Muncunill i Parellada. D’aquest nomenament
haurem de fer un post a part, ja que per atorgar-li el càrrec varen ser necessàries cinc votacions.
Un cop
solucionat el problema de l’arquitecte, es fa la subhasta de les obres del pont
i surt guanyadora la proposta del constructor Antoni Calsina (a) “Caseta” per
un import de 9.800 pts.
Serie en Muncunill qui portaria a terme la direcció de la construcció del pont de ferro dissenyat per Iranzo.
Serie en Muncunill qui portaria a terme la direcció de la construcció del pont de ferro dissenyat per Iranzo.
En aquesta
foto, obra d’en Climent Oliveró, hi podem veure el pont de ferro que,
finalment, el dia trenta de desembre de l’any mil vuit-cents noranta-dos, els
terrassencs varen poder inaugurar per passar, a peu o en carruatges, des de la
Rasa, o el Raval, cap al carrer Volta, i l'escorxador, sense necessitat de passar per dins de
la riera.
PONT DE PEDRA A LA LÍNIA DE PORTAL
DE SANT ROC AMB GUTTEMBERG.
Cronològicament
aquest pont seria el quart, però en realitat és el que substituirà el de fusta
que es va instal·lar l’any 1889.
El gener de
l’any 1899, l’Ajuntament treu a subhasta la construcció del pont “emplazado
en la Riera del Palau frente a las calles Mayor y Guttemberg” .
Projecte signat per l’Arquitecte Municipal Lluís Muncunill.
A la Subhasta per la seva construcció s'hi presenten
dues propostes, una per part del constructor Bonaventura Comellas i Piera, amb
un pressupost de 2647’97 pts i l’altra per part dels senyors Aymerich i Gorina, per la
quantitat de 2595 pts.
No cal dir
que la proposta aprovada és la dels Srs. Aymerich i Gorina, i així se’ls fa
saber
En el plec
de condicions que se’ls hi dóna, hi ha una que si més no resulta curiosa. Els
hi ofereixen la fusta vella que hi ha al pati de l’antic hospital, però amb la
condició que quan l’obra estigui acabada la tornin al seu lloc. “...el maderamen inservible que hay en el patio
del ex-Hospital, para que este los pueda utilizar para cimbrar; debiendolos
devolber a dicho patio tan pronto se haya descimbrado el puente” És a dir, és inservible però feu-la servir i a
més a més, un cop feta servir cal tornar-la. Queden molt clares les penúries que
Terrassa passava a finals del XIX.
Seguint els
plànols d’en Muncunill, l’Aymerich i el Gorina comencen l’obra.
Un cop
acabades les obres és hora de fer comptes, i els contractistes presenta una
factura de 2935’04 pts, és a dir 340’04 per sobre del pressupostat i
l’Ajuntament acaba pagant, amb el vistiplau d’en Muncunill, 2.799 pts.
Finalment,
el dia cinc de maig de mil vuit-cents noranta-nou, es posa en funcionament el
pont d’obra de la Rambla.
D’aquest
pont ja disposem de més fotos. La primera és d’una vista aèria de la Rambla
encara sense cobrir.
I la següent
de l’any 1911 amb la Rambla coberta, en el tram que va del Portal de Sant Roc
fins la Rasa, però en que hi podem veure clarament el pont.
PONT D’OBRA A L’ALÇADA DEL CARRER
CLAVÉ (ACTUAL VÁZQUEZ DE MELLA
Fins ara
tots els ponts que havíem vist pertanyien al segle XIX, aquest ja es va
construir al XX, concretament començat l’any 1911, i acabat al març del 1912.
Amb data del
deu d’octubre del mil nou-cents onze, el contractista d’obres Antoni Bruguera i
Roset demana permís a l’Ajuntament per construir, d’acord amb els veïns de la
zona, un pont per tal de poder creuar, a peu o amb carruatges, la Riera a
l’alçada del carrer Clavé (avui Vazquez de Mella). Vol fer un pont d’una llargària
de sis metres i amb aquesta instància ho proposa a l’Ajuntament, presidit en
aquells moments per Josep Garcia Humet, per bé que accidentalment actua com
alcalde en Josep Rigol i Casanova.
La instància
va acompanyada dels plànols de construcció i situació que podem veure a
continuació:
Aquí cal
tenir en compte que el carrer Clavé que veiem als plànols, és el que ara
coneixem com a carrer Vázquez de Mella.
L’Ajuntament,
en data de catorze d’octubre, concedeix el permís.
I el senyor Antoni Bruguera dona per acabada l’obra el dia ú de març de
mil nou-cents dotze.
D’aquest
pont disposem d’una foto, vista aèria del 1925, on el podem veure.
I fins aquí
el relat de la construcció de cinc ponts sobre la Riera del Palau per tal
d’unir la ciutat vella amb el barri de la dreta de la Riera, aigües avall.
Podem dir
que el segle XIX Terrassa era una Ciutat de ponts?
Rafael Aróztegui i Peñarroya
Fonts
consultades:
Baltasar
Ragón. Coses de Terrassa Viscudes
ACVOC – AHT
Premsa
terrassenca segle XIX TRENCADIS
Ramon Clariana Calvo: Molt interessant aquest blogspot, Rafael.. Avui dia sembla mentira que Ca n'Aurell en els seus inicis com a barri se li digués la Terrassa Nova, però considerant que la Rambla era una Riera, descoberta, s'entén que a l'altra costat del Portal de Sant Roc es considerés nou tot lo que s'anava edificant.
ResponEliminaMontserrat Navarro Meneu: Què maco es tot
ResponEliminaMoltes gràcies Sr. Rafael me agrada la història
Sapiguer de la nostre Ciutat me agrada molt