I QUI ERA EN RAMON ROUVIÈRE i VILAR ?
Fins al moment el trobem documentat per primera vegada,
a Terrassa, en l’anotació del llibre de baptismes de l’Arxiu Parroquial del
Sant Esperit, el dia vuit de novembre de l’any mil vuit-cents trenta-nou.
Aquell dia en Valentí Alavedra, prevere,
bateja al nen “Conrat Miquel Genís, nat dos dies antes,
fill de Ramón Rouvière sastre natural de Vich, i de Catarina Bulà, natural de
Barcelona”.
La segona
vegada que el podem referenciar, és en el padró de l’any mil vuit-cents
quaranta-tres. En el núm. 39, 2n pis, del carrer Sant Pere, hi trobem:
Ramon
Rouvière, de 27 anys, casat, natural de Vic, i d’ocupació CÒMIC.
Catalina, de
24 anys, consort, natural de Barcelona.
Lluís, 4
anys, solter, natural de Barcelona.
Conrat, 2
anys, solter, natural de Terrassa.
Aquí hi
trobem una incongruència. Sabem que el Conrat va néixer a finals del 1839, el
padró és de l’any 1843 i diu que té dos anys, per tant hauria d’haver nascut
l’any 1841.
Què passa
amb aquesta diferència d’anys? Doncs de ven segur que aquest padró es va
començar a confegir l’any 1841 i no va veure la llum fins al quaranta-tres. Per
tant a les dades dels anys que hi surten, caldrà restar-n’hi dos, i a partir
d’aquí ja podem saber que en Ramon va néixer l’any 1814, la Catalina el 1817 i
el fill gran, el Lluís, l’any 1837.
També hi
veiem una curiositat, a l’anotació del bateig del Conrat, el Ramon hi consta
com a sastre, i al padró com a còmic. Va tenir por que no li bategessin la
criatura si deia que era còmic? O va creure que de cara a l’Ajuntament era més
interessant dir que era còmic que no pas sastre? O és que era les dues coses a
la vegada? Segurament aquesta és la realitat.
La tercera vegada serà novament al llibre de batejos a on els hi
trobarem. Serà el dia deu de gener de l’any mil vuit-cents quaranta-sis amb
motiu del bateig de la seva filla “Matilda, Bonaventura y Concepció (nada del
dia set)” batejada per en Ramon
Grau, ecònom de la mongia.
En aquesta anotació hi trobem els noms dels avis. Avis paterns Pere
Rouvière i Ramona Vilar, i els materns Manuel Aniceto Bula i Ramona Salvet.
La quarta referència de la família la trobem al treball de la Lourdes
Plans, AMB QUÈ ES DIVERTIEN ELS TERRASSENCS I LES TERRASSENQUES?,
publicat a la revista Terme 17, del 2002, a la
pàgina 89, hi podem llegir:
“El primer
teatre de Terrassa havia obert les seves portes l'any 1836, però un
incendi el va
destruir l'any 1847. A les hores Ramon Rouvière va fundar un nou
teatre, que
s'inaugurà aquell mateix any, però que el 1848 va haver de tancar
portes a causa de la crisi política i de la poca
assistència de públic.”
En el e-book editat conjuntament per l’Arxiu
Municipal de Terrassa, i l’Arxiu de Matadepera,
per a celebrar la Trobada Comarcal de gegants a Matadepera el mes de maig i la
proclamació de la XXXena Ciutat Gegantera a Terrassa durant l’any 2015, hi
podem trobar: “Durant els anys 1845 i 1847 tant Ramon Rouvière com
Caterina Bula eren els propietaris del Teatre Principal, o com a mínim el
gestionaven.”
És evident, doncs, sí que tenien quelcom a veure amb
la comèdia i per tant podien passar com a còmics.
Serà novament el llibre de batejos el que ens donarà
noves pistes del pas dels Rouvière per Terrassa. El dia vint-i-tres de juny del
mil vuit-cents quaranta-vuit, un nou minyó arriba a la llar del carrer Sant
Pere. “ Ezequiel, Aniceto, y Eduardo (nat lo dia vint y tres dels sobredits
mes y any)” Batejat, també, per en Ramon Grau, ecònom de la mongia.
A
partir d’aquí tindríem l’afer dels gegants, i que ja queda explicat en el meu
post:
Tan sols recordar que en Ramon Rouvière, de manera
directa o indirecta, va ser l’encarregat de fer-los construir.
En el ja esmentat e-book sobre els gegants hi podem
llegir:
El dia dinou de
juny de l’any 1850, i al diari de Barcelona “El Áncora”, hi trobem
aquesta petita ressenya a on ja ens parlen de nous elements festius per a
Terrassa
(Hem d’entendre “enanos”
com al que actualment coneixem com a capgrossos)
També al mateix
diari, però del dia nou de juliol apareix una crònica de la Festa Major de la
nostra vila, a on entre altres coses i podem llegir: “En una correspondencia que
tenemos a la vista se hacen grandes descripciones de la magneficencia con que
se celebraron en Tarrasa las funciones de fiesta mayor” i també “Para
estas funciones se han estrenado unos bonitos gigantes, enanos, drach,
leoncillos, y otras comparsas de costumbre”.
Deixo pels
experts en Cultura Popular, esbrinar que devien ser els “leoncillos”.
A l’expedient de
la festa major d’aquest any, 1850, i apareix Ramon Rouvière cobrant diferents imports per portar els gegants, els
nans i el drac.
Potser Rouvière, tenint en compte
el seu coneixement del món de l'espectacle, fou realment l'impulsor de el que
podem entendre com la Festa Major moderna, i la persona que va introduir a Terrassa
tant els gegants com altres figures festives.
Però ho va fer pel seu propi
compte, o era el que avui en diríem un tapat de l’Ajuntament?
Si tenim en compte que a mitjans
del segle XIX Terrassa, com gairebé tota la Catalunya industrial, no passava per
una de les millors etapes econòmiques, i que els ajuntaments tenien les arques
buides, amb problemes amb les industries i amb els obrers, sembla coherent
suposar que les autoritats locals volguessin oferir al poble una Festa Major el
màxim de lluïda possible a fi d’enlairar els ànims de la població, i aquí es a
on entra la figura del “còmic” Ramon
Ruvière, col·laborador necessari per tal d’aconseguir-ho.
El dia deu de juny de l’any 1851
tornem a trobar la família al llibre de batejos de la parròquia del Sant
Esperit. És el naixement de la segona filla “Adelaida, Clotilde, Paulina
(nada dos dias antes)” i
igualment batejada per Ramon Grau, ecònom.
En el bateig de
l’Adelaida, hi trobem com a padrins al seu germà gran Lluís, de catorze anys, i
a la senyora Paulina Ubach. Aquest fet ha provocat que en Rafel Comes, em fes
el següent comentari: “Que la padrina fos la Paula Ubach i
Alsina, esposa del Francesc Ubach i Barata, mostra que devien estar ben
relacionats. Francesc Ubach, advocat, va ser un dels fundadors del Colegio
Tarrasense, vocal de la Caixa, i el primer registrador de la Propietat de
Terrassa i pare de qui va ser durant uns anys l’industrial més important de
Terrassa, Daniel Ubach i Ubach”.
Aquest
1851 també se celebra una Festa Major molt lluïda. El dotze de juny, una nota
al diari comentava “Dicese que en el programa de las funciones con que la villa de Tarrasa
se prepara a solemnizar su fiesta mayor, figura un castillo de fuegos
artificiales costeado por varios particulares de la población”
I efectivament va ser molt lluïda
si fem cas a aquesta nota publicada a El Áncora del dia vuit de juliol “Segun
noticias de la villa de Tarrasa recibidas en la mañana de ayer, sabemos que
continuaba celebrándose en ella la Fiesta Mayor con todo lucimiento”
Fins aquí l’espai dedicat a
aquell Ramon Rouvière i Vilar “cómico” que apareixia al padró del 1843, però i el Ramon “sastre” de les
entrades al llibre de batejos del Sant Esperit?
Doncs al sastre el trobem en una
notícia publicada el dia tres de febrer del mil vuit-cents cinquanta-dos, en la
que se’ns diu “ Sabemos que los señores Rouvière e Isart, de Tarrasa, fabricantes de
cotillas ó corsés sin costuras,...”
Aquí trobem al
sastre, fabricant cotilles sense costura amb el seu soci Pau Izard.
A causa del gran
èxit de la seva confecció, es veuen obligats a traslladar el negoci a
Barcelona, concretament al carrer de la Tapinería núm. 33 segons el diari “El Áncora”
del quinze de setembre del mil vuit-cents cinquanta-dos
L’any mil
vuit-cents cinquanta-sis, concretament el dia dinou de juliol, la revista “La
España” ens diu que la reina Isabel II ha concedit uns privilegis a
Rouvière i Izard per la fabricació de les seves cotilles.
El vint-i-nou de
gener del mil vuit-cents cinquanta-vuit, i també a la revista “La
España”, surt publicat que Isabel II a rebut a la viuda d’en Rouvière i
a Pau Izard, el que em porta a suposar com a any de la mort de Ramon Ruvière i
Vilar el mil vuit-cents cinquanta-set.
De la vida dels
seus fills, tots terrassencs, a excepció del gran, en Lluís, gairebé tots amb
èxits professionals i socials, en parlaré en una altra ocasió.
Inici de l'arbre genealògic dels ROUVIÈRE – BULA:
Fonts consultades:
Fonts consultades:
ACVOC-AHT
AMAT
Arxiu Parroquial Sant Esperit
Arxiu Parroquial Sant Esperit
Hemeroteca de la
Biblioteca Nacional de España
Lourdes Plans.
TERME núm. 17 – 2002
I la inestimable
col·laboració de Lluís Paloma
Rafael Aróztegui i Peñarroya.
Novembre 2015.
Tots els teus articles sempre són molt interessants i a mi, si parles dels gegants vells, encara m'agrada més. Com que ja ho havia llegit, potser he anat massa depresa, però no m'ha quedat clar que tenen a veure un Ramón amb l'altre. Què els vincula a part de la coincidència de nom? O, és que buscant l'un has trobat l'altre i prou?
ResponEliminaJordi Miralda Escudé:
ResponEliminaMolt interessant, crec que val la pena reflexionar que quan veiem el ball dels gegants vells a festa major, és un acte que han vist molt semblant els nostres pares, avis, besavis, rebesavis, i fins i tot els quatravis, i avui en dia la veritat és que no queden gaires visions que compartim encara amb tantes generacions passades (inclús la muntanya de Sant Llorenç està plena d'urbanitzacions, aparcaments, turistes i diumengers).
Moltes gracies per aquesta investigació! Afegeixo que la Matilde Rouviere Bula es va casar amb Manuel Pellicer, capità de la marina mercant. El seu fill, Carles Pellicer i Rouviere, pintor català: https://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Pellicer_i_Rouviere
ResponElimina