D'ELS XIMPLES D'AMICS DE LES ARTS

LA MIGDIADA DELS TIGRES, DELS XIMPLES I ALTRES COSES

Definició d’amic: Que té afecció per algú o per alguna cosa.

 L’amistat és voluntària. L’amistat ens parla d’allò que hi ha més enllà de casa, de la família.

L’amic és l’ambaixador de l’amic absent, aquell que el defensa quan un no hi és per defensar-se. I és per això que a la nostra ciutat existeix una cort de cavallers que s’apleguen sota la tutela d’Amics de les Arts, són ni més ni menys que la colla coneguda de fa anys i  panys amb el nom, jo diria el bon nom, dels “Ximples”.

Havent dinat, a l’hora del cafè, els pensaments no són migdiada sinó filosofia, i el sucre del costat de la tassa és el catalitzador de la paraula i el debat. Ser amic de les arts va equivaler durant molt de temps a ser amic de la llibertat, de la resistència i de la imaginació.

Aquests amics, i els pares, i els avis dels actuals Ximples, van ser els promotors de llargues i raonades tertúlies en què es decidien quines havien de ser les línies a seguir en qüestió de teatre, cinema, música (Jazz), pintura, i evidentment, política, si no veieu d’on sortiren bona part dels qui ocuparen càrrecs municipals l’any 1978.

A totes aquestes manifestacions de la cultura els calia un àmbit per reposar i per discutir, un àmbit on l’edat i l’experiència dels “tigres” de la cultura s’enfrontessin amb l’avantguarda dels “Ximples” més lúcids de la seva generació.

És possible que la cultura es generi en els països nòrdics, però on la CULTURA creix és en racons, i tertúlies, com les dels “Ximples” i a redós d’una tassa de cafè, i qui encara pugui, prop d’una copeta de bon conyac.

Alguns dels Ximples històrics: Pous, Brugueras, Arnau, Morral, Morera, Garí, Galí, Borras, Soler, Espona, Alavedra, Mollet, Bultà, Font, Fontelles, Moliné, Estatuet, Parera,  Junyent (2), Samarra, Duch, Fabrés, Margarit, Marsal, Badiella, Vancells, Codina, Climent, Montero...

Aquí podria afegir que un servidor, en la seva joventut, estaríem parlant de fa com a poc 50 anys, havia tingut el privilegi d'assistir, com oient, a moltes de les tertúlies dels "Ximples" .

Per si ho voleu veure en moviment. (VÍDEO)

I com a mostra d’una “ximpleria”, aquesta història del gran Bultà, 

el company de la Lourdes, succeïda l’any 1954 en motiu d’un 

carnaval.

El fet que succeí entre Amics de les Arts i el saló de ball Rambla (pis del cine Rambla), el passà a poesia el gran Montero, i ho explica axis: 

UN FET VISCUT ALS “AMICS” 

“Amics de les Arts” té una penya

a on s'hi acull lo intel·lectual,

hi entraren sens sant ni senya

de manera normal.

Hi ha pintors, gent que fa versos,

Músics, pianistes i literats,

 els col·leccionistes hi son diversos,

de que tenen cebes son motejats.

Hi sentireu crits, també disputes

que no arriben mai a explotar;

n’hi ha d’amargues com les cicutes,

més la sangueta no arriba al mar.

Poden escoltar-s’hi cants i rialles

i grans proeses de caçadors,

recitar versos, velles rondalles,

dites amb gràcia pels trobadors.

S’hi fan pessebres que hom critica,

qui’n fruit  es porta a l’hospital,

així a l’art nou es glorifica...

a fi de comptes, s’alivía el mal.

Arran les festes carnavalesques,

un amic nostre fa sensació,

amb unes póses semblant grotesques,

va imitar-nos un gran pintó.

Des de molts dies ja ensejaba

pulint el geste i el seu semblant,

a dins la penya se l’animava

per lo bé que ho feia, era un encant.

Vingué la nit que un ball de trajos

al  Rambla es feia, i de concurs,

el nostre artista amb quatre traços,

va encarnar-se en el gran “Touloús”

Amb l’americana del bon Panxeta,

Unes ulleres i un llarg bastó,

Amb un suro cremat li fan barbeta,

El barret li posen, sembla un senyó.

Un estol d’amics l’acompanyaren

amb sengles autos a on fan el ball;

al fer entrada l’ovacionàren,

quina alegria, quin guirigall!

Fa bracet amb la senyoreta

que de la pel·lícula copià el vestit,

donen la volta a la saleta

i el primer premi obté seguit.

En mig d’aplausos, Lautrec fa mutis;

el cop d’efecta està donat,

es des-habilla, es renta el cutis,

però l’efemerides s’ha apuntat.

Ara les fotos el fet recorden

que encuriosits en guardarem;

fer una pel·lícula els “amateurs” acorden,

dintre pocs mesos l’admirarem.

Amic Bultà, per a tu he fet els versos

que aquest jorn alegre m’han inspirat;

espero que et plaguin, encar que incomplexos,

vulguis sols veure-hi la voluntat.

                               J. Montero.   13 març 1954

I fins aquí una petita història dels "Ximples" i els "Tigres" de ca la Lourdes (Amics de les Arts)

Procedència de les fotos meves i de la enyorada Emilia Bultà (EPD)