divendres, 3 d’octubre del 2014

UN MUNCUNILL DESCONEGUT



Lluís Muncunill 1893.



Carrer dels Àngels amb carrer Montserrat
Vapor Albiñana - Carrers Sant Gaietà  i Sant Valentí

Jo sempre he dit (i a la glosa que l’Anna Muñoz va fer de mi, amb motiu d'haver rebut el guardó de Terrassenc de l’Any, va quedar ben patent) que quan vaig de casa meva cap el centre, i si no tinc pressa, m’agrada passar per els carrers que configuren una illa industrial al centre de Terrassa.
Estic parlant dels carrers de Sant Gaietà, Pantà, Montserrat, Sant Valentí i Mare de Deu dels Àngels.


Carrer Mare de Deu dels Àngels

I jo, que encara no tenia gaire clar el per què, finalment crec que ja ho sé.



Carrers Cervantes - Sant Gaietà

Barri
Barri
Porta de Barri


Fins fa pocs dies no he descobert que aquelles quadres industrials que tan m’atreuen son obra, ni més ni menys, del nostre Gaudí terrassenc, el gran Lluís Muncunill i Parellada. Es tracta d’una de les primeres obres industrials de Muncunill i un model emblemàtic de l’estructura fabril a Terrassa.


Encavallada original




Aquest conjunt d’edificacions que porta per nom Vapor Albiñana i Ribas varen ser dissenyats per Muncunill a petició de l’industrial Ramon Albiñana Ribas, i més  tard la raó social Albiñana, Ribas y Compañía.









El vapor està format per quadres rectangulars d’una sola planta col·locades paral·lelament i separades per barris. Un edifici de tres plantes, amb façana al carrer Cervantes, clou l’illa industrial.
Els projectes d’aquestes construccions porten dates del 1893, 1899, 1900 i 1907. 








Baltasar Ragón en el seu llibre “Els Carrers de Terrassa l’Any 1900” ens explica que el 1882 en Josep Barba construïa un edifici dedicat a farinera al carrer Sant Gaietà, i posteriorment el va vendre a la societat Albiñana, Ribas i Cía., que el 14 de setembre de 1891 hi aixecaren un pis passant a ser l’embrió de tot el conjunt.



Carrers Pantà i Sant Valentí



Dedicat en principi a la industria tèxtil, avui està ocupat per una diversitat d’empreses de diferents rams: fusteries, arquitectura, reparació de vehicles... i, com a nota més interessant, allotja l’Ateneu Candela, centre social i cultural.





Carrers Sant Gaietà i Montserrat

Si mai teniu oportunitat us recomano una passejada per aquesta illa centenària. Tanqueu els ulls i escolteu la música del telers, i si us queda temps entreu a l’Ateneu Candela, us preneu un cafè i contempleu l’encavallada original que encara es conserva.

Obra consultada :
Els Carrers de Terrassa l’Any 1900. Baltasar Ragón
Terrassa, Patrimoni Industrial.  Domènec Ferran, Neus Peregrina, Glòria Soler.
I la col·laboració imprescindible de Lluis Paloma. 




2 comentaris:

  1. Doncs sento decebre a l'autor d'aquest blog, però hi ha una informació errònia.

    Tot i que la façana de les naus que van des del número 57 fins al 75 del Carrer Sant Gaietà, se li atribueixen a en Muncunill, la resta no són obra d'aquest prolífic arquitecte.

    De fet. "LA torre", com es coneix l'edifici alt que hi ha al carrer Cervantes, entre Sant Gaietà i Mare de Déu dels Àngels, és obra d'un tal Escudé, res a veure amb Muncunill, i les naus que van des de Sant gaietà fins a Carrer Pantà, delimitades entre els carrers Montserrat i Sant Valentí, són d'un tal Renom, que per cert, tampoc tenia res a veure amb Muncunill. Tin accés als plànols originals, segellats per l'Ajuntament de Terrassa els anys 30 i 40, quan es van realitzar aquestes obres com a ampliació de l'antiga Farinera que es situava al carrer Sant Gaietà entre Montserrat i Sant Valentí, que data del 1880 i algo, quan Albiñana Ribas i Cia, va passar a denominar-se Suministros Tarrasenses SA.
    Per tant, crec que haurieu de rectificar les dades errònies que apareixen a la vostra pàgina, en pro a la veracitat d'aquestes.

    ESpero haver aportat quelcom de llum a aquest tema

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies "anònim". De fet hi ha un projecte anterior a l'obra d'en Muncunill, signat per l'arquitecte Ezequiel Porcel (no Renom), del 24 d'agost del 1891. El pot trobar a l'ACVOC amb la referencia OM148/1891. Igualment part de l'edifici de dos pisos va ser signada pel mestre d'obres Joan Carpinell OM105/1890. També va tenir participació en la construcció d'algun dels edificis adjacents, el mestre d'obres Josep Fontseré, segons OM043/1891.

    ResponElimina

HISTÒRIA D'UNA FAMÍLIA AMB TRES FOTOS

De com a partir de tres “Carte de visite” podem construir una història. Avui us porto una història amb final dramàtic. El 25 de novembre d...