TERRASSA 1843 "los miñons no volen marchar"

 Los miñons ahordats que no volen marchar 

Es veu que a les acaballes de la regència del general Espartero (1840-1843), ja havia perdut la confiança del poble i aquí a Catalunya en Joan Prim, Milans del Bosch i companyia s’hi van revoltar, a Reus, al crit de “A baix Espartero! Majoria [d'edat] de la Reina!” (volien que la Isabel II fos declarada major d’edat, per bé que tan sols tenia 13 anys.) Encara que el general esparterista Zurbano va aconseguir dominar la rebel·lió de Reus, Barcelona es va sumar de seguida al moviment, formant-se al juny una Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona en la qual figuraven republicans, progressistes i moderats. Poc després el general Prim feia la seva entrada triomfal a la ciutat. 

Terrassa, sempre molt favorable a la Isabel II, i al seu amic Leopoldo O’Donell, va arreplegar 600 homes, solters i viudos de 18 a 40 anys, i va formar una companyia per anar a combatre al costat dels revoltats Prim i Milans. Fins aquí un apunt d’història que he tret de la incommensurable Wikipedia.

A partir d’aquí us parlaré d’una petita troballa que he fet, no cal dir-ho, a l’Arxiu Històric. En els plecs de correspondència de l’Ajuntament, de l’any 1843, i del mes de juny, he trobat un document anònim, però ple de sinceritat i poesia, i que a continuació i amb l’ajuda d’un expert (Jaume Aulet) us transcric:

El 43 salieron unos 600 hombres de Tarrasa solteros y viudos de 18 a 40 años, para destronar a Espartero.  Formaron en el portal de S. Roque, que no volen marcha

            Al sortir a la Riera (o Reina)

            

            Los miñons ahordats

            que no volen marchar 

            que no venen els richs,

            Adeusiau Tarrasa

            Adeusiau carrers,

            Adeusiau promeses

            Que us veurem may mes,

Mariano Solis (Galí) =Ventallo=Un jefe de Mulins de Rey =

Marcharon hacia Rubí = Martorell – Esparraguera = Igualada y Cervera y al pla de la Mata se unieron con xxxxxxxxxxxxxxxxxx de Cervera.  

No cal dir que la marxa de 600 homes d’una població de 4.836 habitants, dels quals 2.439 eren homes i 2.397 dones, segons padró d'aquell any, va comportar molts problemes d’abastament de menjar a moltes famílies que quedaren sense ajut ni empara.

En data de 29 de juny, l’Ajuntament enviava a la “Junta Suprema de la Província” una representació per tal de fer-li veure els perjudicis que per la Vila representava que continuessin mobilitzats els mossos terrassencs.

Aquesta representació de l’Ajuntament de Terrassa era portadora d’una missiva, signada per l’alcalde, regidors i síndics, en la que exposaven tots els inconvenients que per a la Vila suposava l’absència forçosa de tanta mà d’obra.

Coneixedor com sóc del tarannà de l’alcalde Vinyals, ell signava com a president, hi veig en el contingut de la carta la seva mà. Primer protesta pel fet que municipis veïns no hi hagin enviat tropa. Després exposa el fet que moltes famílies han quedat desprotegides. A continuació exposa que uns homes que no han rebut instrucció militar, difícilment poden aportar res de bo a la guerra. I acaba amb el que pot fer més mal al cap de la Junta de Defensa, sense treballadors no hi ha ingressos econòmics a les famílies, i sense ingressos no es poden pagar els impostos que el mateix Cap a ordenat.

Pel seu interès documental i ensems literari, us transcric la missiva complerta:

"No molestará esta Municipalidad la atención de V. E. mayormente en el cúmulo de negocios que deben rodearlo en tan críticos momentos sí el bienestar de la población a mas bien su conservación no la obligasen a levantar su voz para exponer los perjuicios que se están siguiendo de la completa movilización de todos los mozos solteros y viudos sin hijos comprendidos por la orden de V. E. De 19 del corriente. Mientras que Tarrasa, Excelentísimo Señor, ha sido la primera en presentar a sus hijos a defender la patria con las armas en la mano, quedan todavía muchos pueblos que no han cumplido con un deber tan sagrado. No pretende esta Villa excusar sus servicios mas tampoco es justo que tengan sus hijos de compartir las fatigas y penalidades que a los otros tocaría. En los días que han transcurrido de movilización muchas faenas han quedado sin curso, muchas familias sin sustento y muchas cases cerradas. V. E. Puede figurarse el vacio que habrán dejado cerca de quinientos Hombres todos útiles y muchos cabeza de familia; la miseria y necesidad a que han quedado reducidas tantas familias y ¿podrá este Ayuntamiento, puerto para el mejor bien de la población, mirar con indiferencia tanto llanto y desconsuelo sin dejar de compadecerse y de implorar el alivio que exige tan penosa situación?

V. E. podrá oponer que la patria necesita de todos sus hijos, pero este Ayuntamiento no puede menos de observar que la organización de estas fuerzas solo sirven para un golpe de mano y de ningún modo para una campaña formal ni para ponerse frente del enemigo, porque fuera de una pequeña parte ninguno entiende la maniobra; y ¿qué se puede esperar en este caso de gente que a la ninguna inteligencia en el manejo de las armas recurre la más absoluta ignorancia de la disciplina militar? Estropearse con marchas y contramarchas, enfermar y tal vez comprometer en cualquier lance a las tropas disciplinadas. Todas estas consideraciones, Excelentísimo Señor, solo las dicta el bien de la población y del país, pues sin trabajo es imposible que se sostengan las familias y menos que se paguen las contribuciones cuyo cobro se ha servido V.E. últimamente disponer.

En esta atención esta Municipalidad espera que V.E. tomara en consideración todos los males que nos afligen y procurará poner un pronto alivio si es que las circunstancias lo permiten o de otro modo hacer que todos los pueblos carguen indistintamente con las penalidades que tienen que sobrellevar los que cumplen y han cumplido puntualmente.

Dios guarde a V.E.

Tarrasa 29 junio 1843.

Miguel Vinyals, presidente.  José Rodó, alcalde 2º.  Gabriel Roca, regidor 1º.  Antonio Domingo, regidor 2º.  Jaime Rodó, regidor.  José Arnau, regidor.  Lázaro Ullés, regidor.

Pelegrin de Castellarnau, síndico.  Tomás Rovira, síndico."

Novament el ple, el dia 5 de juliol, acorda dirigir-se a la Junta perquè resolgui la tornada dels mobilitzats a Terrassa.

I arribem al dia 29 de juliol. Narvaez ja ha entrat a Madrid i es veu que la revolta ja es dóna per acabada i així ho fa pales el consistori, recordem, presidit per en Miquel Vinyals i Galí, i ordena el següent:

Se acordó que con motivo de la fausta noticia de haver entrado las tropes del mando del General Narvaez en Madrid se cante un Tedeum a las once del del dia de mañana y se permita a la Milicia Nacional el que haga música por el pueblo y que se invite a los sres. Comandantes del Batallón y Movilizados para su asistencia.

El que fa pensar que definitivament aquells nois “que no volen marchar” ja han tornat.

A tot això què havia passat? Doncs que Terrassa s’havia quedat sense les Festes dels Sants Patrons, i un regidor inquiet pregunta si es faran o no, ja que ell és l’encarregat d’avisar el “predicador” i no tindrà temps de fer-ho. Finalment el consistori decideix que ja no cal fer-les  per que ja ha passat massa temps i a més, com diríem ara “no està el horno para bollos” per dir que no hi havia ni un ral a caixa.

I fins aquí la història d'uns minyons que no volien marxar perquè els "RICHS" no hi anaven.

Ja que he parlat d’en Leopoldo O’Donell, dir que un consistori liberal va decidir dedicar-li un carrer, i que poc temps després un que no era tan liberal i era més de missa va reconvertir el nom del carrer eliminant l’Odonell i afegint al davant Sant, d’aquí que a Terrassa tinguem un carrer dedicat a “San Leopoldo” que ja em direu que té a veure amb la nostra ciutat i les nostres tradicions.

Rafel Aróztegui i Peñarroya
15 juny 2018

Fonts de consulta: 

ACVOC-AHT Correspondencia Ajuntament de Terrassa 1843.  

AMAT Actes dels plens 1843