TERRASSA - UN ARC VOLTAIC A CAL CUNÍ

Avui us parlaré d’un indret ja desaparegut del centre de la nostra ciutat.

Aquestes cases que veiem en aquesta foto, i que formaven part del que era conegut com a carrer Portal de Sant Roc, cantonada amb Cisterna, varen ser enderrocades l’any 1960 per tal de deixar l’esmentat carrer amb l’amplada que té actualment.

Uns dels darrers ocupants d’aquest edifici va ser la família Trenchs, hi tenien una botiga de queviures a la planta baixa i vivien als pisos de sobre.

 Anteriorment a residir-hi ells, el local havia estat ocupat per Antoni Cuní que segons una publicació del 1905 es dedicava a la fabricació de galetes, xarops i orxates.

L’any 1903, i  amb l’adreça de Cisterna 2, els residents eren Antoni Cuní Tarrida, juntament amb la seva esposa Maria Costa Rivas, l’aprenent Amadeu Vidal Planell i la criada Tranquilidad Cabré Sabaté.

Sembla que aquest edifici havia estat propietat del pare de l’esposa, en Bartomeu Costa, segons ens consta en un plànol del 1873 elaborat pel mestre d’obres Miquel Coret on es pot veure com se li feia recular la seva casa, a canvi d’un altre solar per tal  d’alinear la seva propietat amb la resta del carrer Major (el carrer Major tenia aquest nom des de la Plaça Major fins a arribar a la Riera del Palau)

En Marian Trenchs en el seu llibre “Terrassa, un segle d’històries sense papers”, en el capítol “Un cens ben camuflat”, ens parla d’aquest establiment perquè era el que en el futur esdevindria casa seva: Quan jo era molt jovenet encara en deien a Cal Cuní, que era l’antic propietari que, per cert, té també la seva petita història.

Aquest antic propietari era, segons en Rafel Comes, qui sinó,  Antoni Cuní, fill de Josep Cuní i Riera, i casat amb Maria Costa i Ribas.

Antoni Cuní, sembla ser amb coneixements d’electricitat, va ser el primer a Terrassa en il·luminar els seus aparadors amb  arcs voltaics  com es pot veure a la foto.

     

Però continuem amb el que ens explica en Trenchs: Sembla  que era un comerciant molt atrevit i per les festes de Nadal va fer unes vendes fabuloses a uns preus que els competidors no es podien explicar. L’endemà de Reis les portes no es van obrir, i diuen que el gran comerciant ja era pel camí d’America del Sud.

Evidentment va cometre el que es coneix com l'estafa del natzarè, comprar molta matèria sense pagar-la, vendre-la per sota del preu de cost i desaparèixer deixant els proveïdors amb un pam de nas.

Rafael Aróztegui i Peñarroya

22 de febrer de 2019

 Fonts consultades:

TERRASSA, Un segle d’històries sense papers, Marian Trenchs, març del 2000.

AHT-ACVOC obres majors 1873

Fotos Arxiu Administratiu Ajuntament Terrassa

Rafel Comes.