dimarts, 28 d’agost de 2018

DEL TESTAMENT D’EN SALVADOR VINYALS i GALÍ i ALTRES COSES

DEL TESTAMENT D’EN SALVADOR VINYALS i GALÍ i ALTRES COSES
Per Rafael Aròztegui i Peñarroya, agost de 2018

(Escrit amb molt d’amor envers les històries terrassenques, i dels terrassencs,  molt d’humor i un xic d’ironia).

Un petit resum de l’arbre familiar dels Vinyals per poder seguir més informats la història que avui us vull explicar:

 Miquel Vinyals i Maurí (?-1791)∞ Maria Galí i Ramoneda(1750-?)

Fills: Benet (1767-1809)(monjo de Montserrat), Josep (1772-1825) (monjo de Montserrat), Ignasi (1774-1801) (A), Anton (1775-?), Cristina (1779-?), Salvador (1781-1843) (B), Llúcia (1784-?), Josepa (?-?).

(A) Ignasi Vinyals i Galí (1774-1801) ∞ Anna Galí Suris (1779-?)

Fills: Miquel (1796-1872)(C), Ramón (1797-1810), Cristina (1800-?), Ignasi (1802-1834).

(B) Salvador Vinyals i Galí (1781-1843)∞ Josepa Galí i Galí (1794-1850)

Fill: Josep Vinyals i Galí (1816-1888) (D)

És a dir, C i D cosins germans.


Retrat de Salvador Vinyals i Galí, obra d'en Joaquim Vancells, a la Galeria de Terrassencs Il·lustres
L’Il·lustre terrassenc Salvador Vinyals i Galí, fill de Miquel Vinyals i Maurí i de na Maria Galí i Ramoneda, nasqué a Terrassa un 21 d’octubre de 1781 i morí, també a Terrassa, el 25 de febrer de 1843 a l’edat de seixanta-un anys (no als seixanta com apunta en Baltasar Ragón en el seu llibre TERRASSENCS del 1800).

Baptisme d'en Salvador Joaquim Pere el dia 22 octubre 1781 a l'església de Sant Esperit i Sant Pere 

Fill d’una família fortament emparentada amb els Galí, son germà Ignasi es casà amb Anna Galí i Suris, i ell, que de jove ja era més xulo que un vuit, es casa amb na Josepa Galí i Galí, com volen dir: a mi a casar-se amb una Galí no em guanya ningú i em caso amb una Galí i Galí perquè no hi hagi cap dubte.

De la seva vida i miracles com a diputat a les Corts de Cadis, redactores de la famosa Constitució de mal nom La Pepa, fent de guerriller enfrontat a la francesada junt amb el seu gran amic Joaquim de Sagrera, aquest també està penjat al saló de plens del nostre Ajuntament, ja ho expliquen gairebé tot en Soler i Palet  (Cent biografies Terrassenques) pàg. 171 Baltasar Ragón (Terrassencs del 1800) pàg. 221 i també, amb alguna errada sense més importància, en Salvador Cardús (Historial de la Guerra Napoleònica a Terrassa) i En Miquel Palomares en el seu “Galeria de Tarrasenses Ilustres”, (aquest darrer es pot llegir però no feu cas de tot el que diu) . 

Cadis en un dibuix de l'època. A primer terme la "Isla del Leon" (primitiva Cadis)

Jo us en faré cinc cèntims del seu pas per la nostra Vila.
Com ja he explicat al principi era fill del Miquel Vinyals i Maurí, fabricant de panyos, com deien quan volien dir teixits, i responsable del gran esplendor d’aquesta indústria de Terrassa.

En Salvador era fill d’en Miquel, però o dissort, era el petit dels fills mascles, i per tant no n’era l’hereu, l’hereu era el seu germà Ignasi, set anys més gran que ell i que va ser qui realment portà el negoci familiar al màxim apogeu. 

A tall d’anècdota puc comentar aquí que l’Ignasi tampoc era el fill més gran, era el tercer de la saga, però resulta que vés a saber el perquè, el primer, en Benet, i el segon, en Josep, es veu que això dels panyos no anava amb el seu tarannà i varen decidir fer-se monjos de Montserrat, a on tots dos destacaren pel seu geni musical.  (També els trobareu ressenyats en els llibres de Ragón i de Soler i Palet)

Com he comentat no era l’hereu i per això tenia temps per jugar als soldats i sortir d’esbarjo amb els amiguets, però la felicitat no és mai completa i el seu germà, l’Ignasi va tenir l’ocurrència de morir-se l’any 1801, a la jove edat de 27 anys, i això provocà que en Salvador hagués de fer-se càrrec de la indústria familiar amb 20 anys. De la indústria i dels quatre fills que deixà l’Ignasi a la seva mort. El gran d’aquests fills, en Miquel, a la mort del seu pare tenia 5 anyets, seria qui amb el temps marcaria el futur del Salvador, ja que de fet seria l’hereu de la fortuna dels Vinyals, per davant del mateix Salvador.

Aquí faré un incís per explicar que la llarga absència d’en Salvador per la seva anada a les Corts Gaditanes, del 1810 al 1815, les dues detencions posteriors sumades amb forts pagaments per tal que fos alliberat, provocaren que una indústria, que segons paraules de la seva mare Maria Galí ocupaven a 500 persones, acabés anant a una ruïna total.



Corts constituents de Cadis.  Per aquí el mig hi podríem trobar al Salvador Vinyals

Pels motius que foren, de ben segur desavinences amb el seu nebot Miquel, provocaren que si bé en el padró de l’any 1824 encara trobem al Salvador, a la seva esposa Josepa i al fill Josep compartint la casa del carrer Major amb el seu nebot Miquel, en el de l’any següent, 1825, el Salvador ja s’ha endut la seva família a la casa que els Galí tenien al carrer Sant Pere números 48 i 50.





 Una superba casa de quatre casals, dos pisos i golfes i uns horts i jardins que en total sumaven 79.301 pams quadrats, que vindrien a ser 3.000 metres quadrats. Estem parlant, pels que sigueu de la meva època, de l’edifici conegut com a Círcol Egarenc i a partir del 1940 “Frente de Juventudes”, amb tots els jardins i horts que anaven des del carrer Sant Pau fins al carrer Cardaire, i a dia d’avui misteriosament desapareguts en mans dels explotadors immobiliaris. Algun dia un historiador hauria d’escriure la història d’aquest solar.

La façana de la casa Galí abans de la reforma del 1887 per establir-hi el "Casino Egarense"

Vista aèria del 1925 a on podem veure molt aproximadament la totalitat de la finca.


I ara sí, arribem al 22 de febrer de 1843, i en Salvador, a les portes de la mort, ho faria tres dies més tard, el dia 25, redacta el seu testament:


“En nom de Deu sia, Amen. Jo Salvador Vinyals y Galí fabricant de paños, natural y habitant de la vila de Tarrasa, fill llegitim y natural de Miquel Vinyals també fabricant de paños, y de Maria Galí conjugue y difunts. Estan en lo llit detingut de malaltia corporal, de la que temo morir, però ab bon enteniment, claredat y entera expedició de potencia, y volent disposar de tots los meus bens temporals per millor aconseguir los eterns.. a partir d’aquí diferents disposicions legalistes fins a trobar:

“Primerament: Vull, ordeno y mano, que seguida la mia mort sian tots los meus deutes pagat y las injurias satisfetes sense estrepits de judici, si sols com de ells o de ellas constan, atesa la veritat del fet.”





No tenia la consciència massa tranquil·la? Però seguim:

“Item: Vull y mano, que seguida la mia mort, sia lo meu cos sepultat en un ninxo del Sementiri o Fosar de la parroquial Yglesia de Tarrasa, ab la celebració de quatre oficis dobles majors, celebradors per lo Prior y preveres de dita Iglesia y ab totes las demes solemnitats en semblants enterros acstumadas; i així mateix ordeno y mano que seguida la mia mort, se me sian celebrades per una vegada tant solament, per salut y repòs de la mia anima, y demes de qui tinguia obligació a Deu pregar mil missa resadas a la limosna de cinc rals de velló quiscuna, y celebradores per los sacerdots ben pareguts a dits mos marmesons.”

Aquí ja hi trobem algunes coses curioses, vol que el seu cos sigui enterrat en un nínxol o al fossar, no tenien els Vinyals un nínxol propi? On estan ara les restes d’aquest terrassenc il·lustre? Ja deia jo què no devia tenir la consciència molt tranquil·la per demanar mil misses i fer gastar als seus hereus 5.000 rals de velló. Per cert, aquí ja trobem tràfic d’influències, no valia qualsevol sacerdot, havia de ser “ben paregut” als seus marmessors.

Però anem seguint que la cosa és impagable:

“Item: Deixo i llego a Sa Real Magestat, y per una vegada tant solament, la cuantitat de dotse rals de velló, segons lo previngut en diferents ordres Reals.”

És a dir, dono dotze rals a la reina Isabel II, no perquè jo sigui molt generós, ho faig perquè hi ha una ordre reial. Ah, d’acord.



Isabel II (diuen que era molt amiga dels seus amics, tal vegada una mica massa)


Continuem que el tema de les misses encara no ha acabat ni de bon tros:

Item: Ordeno y disposo que mon hereu aball escrit, quedara perpètuament obligat en fer celebrar anualment en lo dia que succehirá o esdevindrà la mia mort, y per la comunitat de Prior y preveres de la Iglesia de Tarrasa, un ofici doble major, ab las solemnitats en tals oficis acostumbradas, y axí mateix quedarà obligat en fer celebrar anualment sis missa resadas a saber, la una en lo dia del patrocini de S. Josep, l’altre en lo dia de la festa dels Dolors de Maria Santisima, o en defecte de est dia lo dia set de Octubre, per haver lograt en est dia un singular benefici de la protecció de tant Santissima Mare, altre en lo dia de la purificació de Maria Santisima, altre en lo dia de la Nativitat de Nostre Señor, altre en lo dia de S. Andreu Avelino y altre en lo dia del Beato Salvador de Horta.

Pobre hereu, és clar que va morir arruïnat, més li hagués valgut no acceptar l’herència. Que vulgui misses els dies de la Mare de Déu passi, però Sant Andreu Avelino i el Beat Salvador d’Horta? Aquests que hi pinten aquí?
A continuació deixa 225 lliures a repartir entre la parròquia i la congregació de la Mare de Déu dels Dolors, i també:

Item: Deixo y llego al Hospital de S. Llatcer de pobres malalts de la present vila, la mitat del Teatro de esta vila y tot lo demes a ell annecso, quedant a carrech de dit hospital pagar y satisfer tots los malts y gravaments a que dita propietat estiguia subjecte.



Aquí el futur li va jugar una mala passada, el dit “Teatro” era el Principal, però en la seva primera ubicació, en el lloc que avui coneixem com a CECOT, Magatzem Freixa, i que va ser destruït per un incendi quatre anys desprès de la seva mort, concretament la nit del 10 a l’11 de juny de 1847.






“ Item: Deixo y llego Señora Majora y usufructuaria de la universitat de mos bens tant mobles com inmoble, ahont se vulla que sian presents y veniders, a la carisima millor mia Josepa Vinyals y Galí (de soltera Josepa Galí i Galí), mantenintsa viuda y mon cognom conservant, (si et tornes a casar no veuràs ni una lliura) sens tenir que prestar causió alguna, per raho de dit usdefruit, quedant obligada durant dit usdefruit, a pagar los carrechs de mon patrimoni, y axi mateix en mantenir en salut y malaltia a mon actual fill y demes que tal vegada tindré (a dos dies de la mort encara pensa que té alguna possibilitat de tenir més fills¡¡¡) segons la decència estat y possibilitat de dit mon patrimoni.”

“Item: Se cuant he treballat durant la mia vida en aument dels bens temporals, per millor aconseguir los eterns, encarrego molt particularment a mon hereu aball escrit, la caritat ab los pobres, sens asenyalarli la cuantitat que degurá invertir en son socorro, deixant aquesta a la sua consideració segons lo estat de fortuna y possibilitat de mos bens.”

És evident que en Salvador no tenia àvia i es lloava ell mateix, sabia que havia treballat molt per tal d’augmentar la seva fortuna i d’aquesta manera assolir més fàcilment els béns eterns.
I ja arribem al final, el nomenament d’hereu universal del seu fill Josep Vinyals i Galí:

“De tots los altres emperò bens meus, mobles e inmobles, haguts y per haver, mons vens, drets y accions mias en cualsevol especie que consistescan, instituesch hereu universal a mon carisim fill, y de una carisima muller llegitim y natural, Josep Vinyals y Galí, ab la condició que si es mort sense fills llegitims y naturals, un o molts y ningun de ells arribarà a la edat perfecta de ferlos testament, a ell susbstituesch mon carisim nebot Miquel Vinyals y Galí, quedant a sa libre voluntat disposar de mos bens en lo modo que millor li apareixerà.”

En aquest paràgraf i trobem un parell de coses molt interessants, primer que si en Josep té fills que siguin legítims, els il·legítims no compten, i segon què si en Josep mort sense hereus ho sigui el seu nebot Miquel Vinyals i Galí.
Aquest redactat demostra que en Salvador sabia del fràgil estat de salut del seu fill, que a més era cec, ja que considera que el seu nebot Miquel, 20 anys més gran que en Josep, li sobreviurà. El que sí que sabem és que en Miquel, a la que es van morir el seu oncle Salvador i la seva tieta Josepa, es va emportar al Josep a casa seva del carrer Major i va començar a fer i desfer amb les propietats del seu cosí.

     Padró carrer Major el 1860


I el redactat del testament acaba amb:

“Fet fou lo present meu testament ultima y derrera voluntat mia en la casa de ma habitació situada en esta vila de Tarrasa als vint y dos dies del mes de Febrer del any mil vuit cents cuaranta y tres.
I per no poder firmar a causa de la gravedad de la mia malaltia dono facultat a Joan Petit per que firma per mi.”



Permeteu-me que no faci cap acudit amb el nom de qui signa en lloc de l’il·lustre patrici Salvador Vinyals i Galí.

I fins aquí, i molt per sobre, un esbós d’una petita part de la vida de l’il·lustre Salvador Vinyals i Galí, del seu fill Josep (Don Pepet, es veu que li deien), i de l “estimat” nebot en Miquel Vinyals i Galí.
Si us heu fet un garbuix amb tants Vinyals i tants Galí, no us preocupeu, jo fa cinc anys que m’hi barallo i encara a hores d’ara no acabo de treure’n l’entrellat.

Aquí us poso un petit exemple d’arbre familiar Galí Suris perquè veieu si era complicada la cosa.





Fonts de consulta:

CENT BIOGRAFÍES TARRASSENQUES Josep Soler i Palet

Editat per ESTAMPA “LA CATALANA” 1900

TERRASSENCS DEL MIL-VUIT-CENTS. Baltasar Ragón

Editat per Joan Morral 1933

GALERIA DE TARRASENSES ILUSTRES. Miguel Palomares Tirado

Editat per la “Cámara Oficial de Comercio e Industria de Tarrasa 1962
ACVOC - AHT
APSET
AMAT padrons





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA DE L'ANTIC POBLE DE SANT PERE 2022

  FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA 2022 UN RECORD PER EN JOAQUIM VERDAGUER (1945-2022) En Joaquim, com a santperenc de pro, no podia faltar a...