Per Rafael Aróztegui i Peñarroya (Abril 2018)
 |
| Josep Prat i Armengol |
L'any 1895 en Josep Prat i Armengol (Pep Esquilat) encarrega a un jove arquitecte, Lluís Muncunill i Parellada, el projecte de construir un nou magatzem en els números 7, 9, 11 i 13 del carrer Sant Jaume, en el lloc on ja té un local.
Presentada la sol·licitud a l'Ajuntament el 13 de gener del 1896 i aprovat l'expedient segons acte del ple del dia 23 del mateix mes, l'obra tira endavant i el 1897 és inaugurat aquest nou magatzem, d'estil neoclàssic i segons Francesc Giralt i Serrà, en la seva Guia Industrial del 1901, és un edifici que fa no menys de 640 metres quadrats.
En Giralt continua la seva descripció: "en la explicación del plano va un dibujo general de esta fachada cuyo dibujo nos ha sido posible tomarlo de lado, dada la poca anchura de la calle donde está emplazado (c. Sant Jaume), no obstante ello puede dar buena idea de la grandiosidad y magnitud de este estabecimiento el que al ser visto por primera vez por un forastero, facilmente podria equivocarle por la fachada de una moderna catedral..."
Quatre casals de façana, uns 20 metres, donen idea de la grandiositat de l'obra. Una gran sala d'exposició amb tres lluernes i sense cap columna que destorbi el pas.
I aquest és el resultat final de l'edifici que en Lluís Muncunill va construir pel senyor Josep Prat, i els seus quatre fills, Joan, Agustí, Antoni i Josep, cada un d'ells encarregats d'una secció del negoci.
Sé per experiències d'altres empreses que el fet de tenir tots els fills dintre el negoci no acostuma a donar bons resultats. Desconec si aquest va ser el cas, però sí que sabem que 25 anys més tard, aquest terreny que ocupava el magatzem Prat, més tres cases de la part del darrere, tocant a Fontvella, serien adquirits per la societat Fomento del Trabajo, per tal de construir-hi el Gran Casino.
I a qui encarrega l'esmentada societat la construcció del nou casino?, doncs a un arquitecte ja no tan jove, 52 anys, de nom Lluís Muncunill I Parellada.
Aquí en Muncunill ja ha superat una mica el modernisme i es decanta per un disseny dels més eclèctics que trobem a la seva obra.
És d'aquesta manera que trobem al gran Muncunill enderrocant una obra del jove Muncunill, i precisament en l'espai on 25 anys endarrere hi havia construït una catedral del tèxtil, ara ho destina a jardí del GRAN CASINO de Terrassa.
Resumint podem dir que en Lluís Muncunill fou el primer terrassenc en enderrocar una obra d'en Muncunill.
Consultes:
Terrassa, Patrimoni Industrial. Domènec Ferran, Neus Peregrina, Glòria Soler. Ajuntament Terrassa. 1999
Guia Industrial de Tarrassa. Francisco Giralt i Serrà 1901
Arxiu Històric de Terrassa ACVOC exp. OM47/1896
Fotografies: Arxiu Municipal Terrassa AMAT
Rafael Aróztegui i Peñarroya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada