TERRASSA - AVIS AL PUBLICH 1822

 

 

 L’Ajuntament de Terrassa presidit pel batlle, que no alcalde, Antoni Rodo i Martínez, es troba al mes de setembre de 1822 amb la imperiosa necessitat de recaptar diners per reforçar les fortificacions de la Vila.

Per aquest motiu fa un ban, o millor dit un “Avis al Publich”, amb cinc punts d’obligat compliment per tots els veïns.

AVÍS AL PUBLICH

Los SS. que componen lo Magnífich Ajuntament de la present Vila, y los de que se compón la Junta de Fortificació y defensa de la matexa, ab sessió tinguda lo dia de ahir a unanimitat de vots, resolgueren lo seguent.

1... Primerament ninguna persona podrá entrar carn morta en esta Vila, en poca ni en molta cuantitat baix la pena de 2 pesetas per cada vegada ho verificará, y la carn perduda.

En el primer punt recorda que tan sols els carnissers de la Vila poden comercialitzar carn en aquesta. Ho fa prohibint l’entrada a Terrassa de carn morta sota pena de multa i pèrdua de la mercaderia.

2... Ninguna persona podrá posarse a veremar sens presentarse antes al señor Alcalde Constitucional de la present Vila per lo corresponent permis, que se li serà concedit; y aquell qui entrará a verema sens est indispensable requisit, serà detingut als portals, y li serà negada la entrada.

En el segon punt vol evitar els “sense papers” de l’època i recorda que per treballar a la nostra Vila cal primer passar a recollir el permís del senyor batlle, ja que sense papers no podrà travessar els portals que donen accés a la Vila. (Portals existents: de la Guia, Sant Roc, Sant Domènech, Nou, Sant Pere, de la Quadra i portal del Rei acabat de construir).

I la pregunta que em faig és, si per aconseguir permís (els papers) primer has d’anar a veure el batlle, com ho fas per arribar fins a ell si no tens permís per entrar? Li dius al porter: vaig a buscar els papers i ja torno?

3... Se prohibeix lo entrar en esta Vila la verema vi y ayguardent que no sia de la collita de las terras de estos vehints; y si es que algu vulguia entrar de dits licors pagarán lo dret de tres pesetas per carga de vi negre; sis per la de vi blanch, y dotse per la de ayguardent.

En el tercer punt tenim una bona font d’ingressos a les arques municipals, el vi i l’aiguardent forana han de pagar taxes, amb la curiositat que el vi blanc cotitza el doble que el negre. Consideraven el blanc un vi de luxe?

4... Se prohibeix igualment a tots los vehints de esta Vila  lo llogar treballadors que no sian habitants en ella, carrer de St. Pere de fora y Quadra, ya sia per veremar, com per altres treballs.

El quart punt està una mica en contraposició del segon. En el segon punt demanen que els foresters que vulguin treballar a Terrassa han de tenir permís, però en aquest quart punt prohibeixen contractar els forasters per qualsevol classe de treball, excepció feta dels habitants del carrer Major del poble de Sant Pere o dels de la Quadra de Vallparadís. Resumint, si ets foraster i vols treballar a Terrassa necessites un permís del Sr. Batlle, però tampoc et servirà de res perquè els terrassencs tenen prohibit llogar forasters. (Arribats a aquest punt jo ja m’he perdut).

5... Tots los vehints de la present Vila que tinguian gossos pagarán per cada un tres pesetas al any a rahó de un ral de Velló al mes; pagant anticipadament una peseta, equivalent a 4 mesos; y tot lo que produhirán dits arbitres serviran per gastos de fortificació y pago de consums.

I en el cinquè i darrer punt hi trobem el que realment devia provocar aquest avis i que per tal de no alarmar al poble el posen aquí per dissimular-lo una mica. Qui tingui gossos a pagar. S’acaba tenir gossos per la cara. Vols gos?, doncs escura’t la butxaca, això sí, la recaptació servirà per tenir unes millors fortificacions.

Y per a que dita resolució tinga son efecte, se publicará y ficsará.

Tarrasa 5 septembre 1822.

Crec que l’endemà, el sis de setembre de 1822, Terrassa anava curulla de gossos abandonats pels carrers.

DH1985 (ACVOC90-36-T2-1985) consultat a l'Arxiu Històric de Terrassa.