RECORDS DE JOVENTUT.
L'ÒMNIBUS-RIPPERT a TERRASSA 1920
Setembre de l'any 1920, Terrassa viu una situació laboral
realment complicada, vaga del ram de la metal·lúrgia, vaga de l'empresa La
Canadenca, atemptats entre patronal i obrers, complicada situació política per
l'augment de sensibilitats independentistes, però a la ciutat la vida segueix
endavant.
Abundant publicitat a la premsa local, molta per ajudar en la situació econòmica dels terrassencs. Així veiem com de Barcelona es desplacen a la nostra ciutat persones que compren roba usada pagant fins a 30, 40 o 50 pessetes per vestits en bon estat. Si volies calçat barat a la sabateria "L'Exposició", també coneguda com a "Rebenta sabaters", t'oferia per 23 pessetes el parell que abans en costava 35
EL PRIMER COTXE EN ARRIBAR A CAN POBLA (MATADEPERA)
ART AL CARRER
He aprofitat l’estiu (2023) per fer un recull de les obres
d’art que ens podem trobar passejant per la nostra ciutat.
Moltes de les fotos que veureu a continuació ja les tenia en
arxiu, altres m’he hagut de desplaçar per poder-les incloure a la col·lecció, i
una he aprofitat la generositat de l’amiga Anna Sarlé per poder-la mostrar, es
tracta de la font de la Placeta de la Creu, jo ja la tinc, però amb la creu
penjant.
Volia fer una exposició per temes, monuments, escultures,
terracotes, etc., però com ho he vist molt complicat, he preferit deixar-vos
per aquí les definicions del que és cada cosa i vosaltres, amb el vostre gai
saber, ja us les classificareu mentalment.
Soc molt conscient que poden faltar moltes coses, però m’he
centrat a mostrar obra que està al carrer. No he inclòs els murals que
feliçment darrerament estan cobrint d’art i color les parets dels nostres
barris, seria una feinada ingent i de moment ho reservaré per una altra entrada
al blog.
Obert a noves propostes, podeu deixar les vostres en els
comentaris.
monument n. m.
Obra arquitectònica, escultòrica o de gravat, feta per
recordar una persona o una cosa importants.
escultura n. f.
Art o tècnica de representar objectes o crear figures
treballant un material com ara fang, pedra, fusta o bronze.
esgrafiat n. m.
Decoració de les parets en relleu, generalment de dos
colors, feta amb un punxó.
terracota n. f.
Argila modelada i cuita al forn.
Escultura de petites dimensions que es fa amb aquest tipus
d'argila.
forja n. f.
Treball d'un metall,
per mitjà de cops o per pressió, per donar-li una forma definida.
mosaic n. m.
Tècnica artística que consisteix a incrustar peces petites
de diferents colors sobre una superfície per formar-hi un dibuix.
Obra d'art feta amb aquesta tècnica.
picaporta n. m.
Peça metàl·lica en forma d'argolla o de martell que es
col·loca a la porta i serveix per trucar alçant-la i deixant-la caure.
relleu n. m.
Part d'un objecte que sobresurt de la superfície general
d'aquest.
respirall n. m.
INFRAHISTÒRIA DEL MONUMENT DEDICAT A ALFONS SALA i ARGEMÍ
De la vida i obra del Comte d’Ègara no en parlaré, ja hi ha
força literatura publicada al respecte, però ens hem de quedar amb una data clau,
l’any de la seva mort, 1945, perquè és aquest any quan comença la història del
monument en qüestió.
TERRASSA. Aquesta és la “foto” més antiga de Terrassa
per Javier Llamas / Diari de Terrassa
28 d'octubre
de 2022
BREU CRONOLOGIA DE L’INICI DE L’ELECTRIFICACIÓ A TERRASSA
per MARIA GALÍ FONT,
llicenciada en farmàcia, diplomada en òptica i optometria.
CAMPUS DE TERRASSA
TREBALL DE L’ASSIGNATURA: Electricitat i canvi social i
cultural
Professor: Luis Martínez Barrios
TERRASSA Gener 2020
Terrassa. Una foto de l'any 1840 la més antiga?, de
moment sí.
Amb aquesta entrada al blog us vull fer partícips d’una
nova troballa en el món de la fotografia relacionada amb Terrassa, en aquest
cas més concretament amb el poble de Sant Pere, ja que estem parlant de l’any
1840.
Fins al dia d’avui la representació fotogràfica més antiga
que teníem de Terrassa era la foto que Charles Clifford va fer d’un arc
triomfal que es va erigir amb motiu de la visita que la reina Isabel II va fer
a Terrassa l’1 d’octubre de l’any 1860.
TERRASSA, CARRERS I MURALLES
EL 1630
(Dedicat especialment al
Joaquim Verdaguer, sempre en la meva memoria)
CUQUES, DRACS i DIABLES VARIS, AH, I UNA BATUCADA PERQUÈ NO
SIGUI DIT.
Els Dracs ja apareixen a la Festa Major a principis del
segle XIX, les altres bestioles i grups de diables ja són més actuals.
BALL de GITANES.
Durant el segle XIV Europa es va veure afectada per una
plaga de pesta que obligà a bona part de la població a emigrar cap al sud; és
per això que a Catalunya varen arribar tribus de gitanos procedents de Polònia
i Hongria que es varen repartir per totes les comarques. Dins de les seves
festes, que se celebraven per la Quaresma, el dia de Carnestoltes ballaven
l’anomenat “Ball de Gitanos”. Cada any incorporaven una part més al ball i, si
podia ser, més difícil, per poder competir entre els diferents pobles, fins a
un temps en què la melodia es va anar adaptant als nostres instruments.
Ball de Gitanes de Terrassa diuen:
Som gitanes de fa poc, però ho portem a dins el cos! Us
ballarem una cançó que us cauran els pantalons!
DANSAIRES, ESBARTS i BALL DE PLAÇA.
El Ball de Plaça ja està noticiat l’any 1876 amb motiu de
les festes de la pau pel final de la tercera carlinada.
L’any 1959 l’Esbart Egarenc el torna a portar a Plaça i fins
als nostres dies.
NANS i CAPGROSSOS de TERRASSA.
Les primeres dades documentals relatives a nans a Terrassa
les trobem a mitjans del segle XIX. En un inventari municipal de 1868
s’especifica que en aquell moment hi havia 6 nans “con sus correspondientes
trajes y lanzas”.
El Capgròs de l’any és una tradició que es va iniciar l’any
1982.
No sembla que hi hagi cap criteri estable ni oficial per
triar un capgròs de l’any.
TRABUCAIRES, BANDOLERS i ALGUN INFILTRAT.
Un trabucaire és una persona armada amb un trabuc, una arma
de foc portàtil, de canó curt i ample de boca acampanada. El terme s'aplica
tant als combatents o bandolers catalans de l'antigor, com als qui duen a terme
activitats folklòriques amb aquestes armes.
L'ús del mot trabucaire apareix per primer cop per anomenar
als irregulars que participaren en la guerra contra la República Francesa
(1793-1795) i, posteriorment, als guerrillers de la guerra del Francès
(1808-1814). Més tard, el terme s'aplicà també als insurgents reialistes durant
el trienni constitucional (1820-1823) i els guerrillers carlins del 1833-1840.
A part dels posteriors bandolers d'extracció camperola, també es donà el nom
als grups armats de la tercera guerra carlina (1873-1876).
L’Àliga de
Terrassa ja és una realitat. El dissabte
24 de juny del 2017 va realitzar-se l’acte de presentació i naixement de la
nova bèstia, construïda per l’artista Jordi Grau al Taller del Drac Petit . Un
ball amb coreografia de Marc Galí, amb música de Francesc Castillo i
interpretat pels Ministrils del Raval.
BAIXADA DEL DRAC
Aquest acte,
que anuncia l’imminent inici de la Festa Major de Terrassa, té com a referent
la llegenda del Drac, que atemoria els ciutadans de Terrassa i els seus entorns
des de la seva cova de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Simbòlicament, el
Drac porta, des de la seva cova, la festa.
El Drac de
Terrassa, acompanyat per una comitiva de tabals i traient foc pels queixals,
baixa des de la seva cova imaginaria de Sant Llorenç. A l’entrada a
Terrassa s’incorpora a la comitiva el
Drac Infantil i junts van fins el Raval.
Us adjunto un
grapat de fotos d’aquesta baixada dragonera, però molt centrat en la rebuda que
rep per part dels veïns de l’Antic Poble de Sant Pere, en el pas pel carrer Major.
Finalment arriba al Raval on l’Àliga li dona la benvinguda.
FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA 2022
TERRASSA - VIACRUCIS 15 D'ABRIL 2022
Recull de fotografies del Viacrucis del 2022.
Parròquia del Sant Esperit de Terrassa.
EVOLUCIÓ DEL NOM DEL CARRER GAVATXONS i ALTRES HISTÒRIES
Tots
coneixem quin és el seu nom actual, carrer de Gavatxons, però molt poc sabem des
de quan aquest carrer porta per nom oficial <<Gavatxons>> i quins
han sigut els diferents noms que s’ha conegut oficialment.
És un dels
primers, si no el primer, carrers que s’obren fora muralles quan aquestes són
enderrocades a finals del segle XVI. Es va omplir el fossat i en el seu espai i
el que deixaren les muralles, es van començar a edificar cases, fins a
transformar-se en un carrer.
Luctuós fet que va passar el dia 15
de juliol de 1877 a la ciutat de Terrassa.
És la tarda i un personatge decideix posar fi a la seva
existència precipitant-se al torrent, conegut en aquell temps com torrent de
Sant Pere, i , evidentment, des del pont de Sant Pere.
El personatge en qüestió aconseguí malauradament el seu
propòsit i va resultar mort.
SOBRE L’ESTACIÓ DELS FERROCARRILS DE CATALUNYA S.A.
L’any 1918 la premsa terrassenca anuncia la construcció de l’estació del tren elèctric que està a punt d’arribar a Terrassa. En aquells moments l’opció més clara és la de construir-la a la cantonada del carrer Goleta amb Rambla d’Ègara.
ADRIÀ TORIJA i L'EXPOSICIÓ DEL 1883 A TERRASSA.
Per la Festa
Major de l’any 1883, del 30 de juny al 3 de juliol, s’organitzà al “Colegio
Tarrasense” una gran exposició local d’agricultura, indústria, ensenyament i
belles arts, plantejada com totes les exposicions vuitcentistes amb mentalitat
interdisciplinari com grans aparadors per promocionar els productes locals.
L’exposició
l’inaugura l’alcalde Joaquim Marinel·lo i Bosch el dia 1 de juliol coincidint
amb el seu primer acte oficial, ja que havia estat nomenat alcalde el mateix
dia.
XLIII Diada de la Colla Castellera Minyons de Terrassa
21 de novembre de 2021
3 de 9 amb folra (el primer castell de 9 post-pandèmia)
4 de 8
torre de 8
TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO (SEGONA ENTRADA)
Tal com us vaig explicar en una entrada anterior, la meva entrada a l’apassionant món de la fotografia va ser a través del blanc i negre.
En aquells anys seixanta els reveladors, fixadors, banys d’atur
i viradors varis, ens els fèiem nosaltres amb algun reforç d’alguns productes Kodak
o Agfa.
El paper normalment acostumava a ser de la marca Negra amb
alguna incursió als papers Valca pels reportatges de caire social o familiar.
Si el client volia paper brillant, havíem de recórrer a una
màquina infernal nominada esmaltadora i si per sort el volia amb aspecte mate
doncs oli en un llum, agulla, cordó i a estendre les fotos com qui estén la
bogada.
I ja està dit, m’estimo el blanc i negre i aquí teniu una
mostra més del meu treball.
Espero que ho gaudiu tant com jo ho he fet al seleccionar aquestes mostres.
Un matí al Parc de Sant Jordi, alguna cosa més que la Masia Freixa.
TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO. (entrada primera)
Estem a l’estiu de l’any 1963, vacances de l’Escola de Pèrits i notes desastroses. El meu futur més incert que el resultat d’un partit del Barça actual (novembre 2021).
Per aquelles casualitats que es donen a la vida, em surt la
possibilitat d’entrar a treballar a l’estudi de fotografia dels germans Bros,
situat al carrer Major.
L’Antoni Bros, químic de carrera, fotògraf de grau
superlatiu i amb vocació de professor, m’acull amb els braços oberts, i el
laboratori també, i com que jo duia tres anys d’estudis químics em vaig adaptar
ràpidament a productes com el monosulfur sòdic, la hidroquinona, el ferricianur
potàssic, l’àcid acètic i altres químics bàsics per la confecció dels
reveladors, fixadors i productes de virats.
I aquí començo a actuar al laboratori, els primers dos anys
en blanc i negre, per després passar al color.
He de dir que els primers anys el 90% del que fèiem era en
blanc i negre i virats varis com el virat a sèpia, a vermell o a blau.
Per tant queda clar que la meva entrada a l’apassionant món
de la fotografia va ser a través del blanc i negre, B&W que en dèiem
llavors.
I com que no vull renegar a aquest origen, aquí us deixo una
mostra de l’apassionant món de la fotografia en BLANC i NEGRE.
Espero que ho gaudiu tant com jo ho he fet al seleccionar aquestes mostres.
Si voleu us acompanyo
a fer una passejada pel nostre parc, el Parc de Vallparadís, en aquest matí del
primer dia de novembre, quan ja fa 10 dies de l’entrada a la primavera d’hivern.
Molt recomanable veureu mitjançant l'ordinador. Cliqueu sobre la primera foto i ho podreu seguir com una projecció de transparències.
Gaudiu i, si us plau, comenteu al final del recorregut què us ha semblat.
Som-hi !!!
TERRASSA, CELS, SOLS, LLUNES i LLAMPS.
Per què no es perdin he pensat que en el blog estarien ben
guardades.
Hi ha una mica de tot, però de fet el que hi ha és el cel,
aquest cel tan meravellós i tant canviant, espectacle continuat i persistent.
Joia pels nostres ulls i descans per la nostra fatiga diària.
CELS
TERRASSA Una casa amb història al carrer Joaquim de Paz
HISTÒRIA
D’UN “TEATRITO”, UN MILITAR I LA SEVA FAMÍLIA.
Per Rafael
Aróztegui i Peñarroya
Terrassa,
agost de 2021, segon any de pandèmia.
Any 1906,
han passat dos anys de la reabsorció del municipi de Sant Pere i l’ajuntament
de Terrassa cedeix espai a l’edifici de l’antic ajuntament de Sant Pere per tal
que s’hi instal·li la Zona de reclutament militar número 63.
FETS I CURIOSITATS DE LA TERRASSA DE L’ANY 1836 EN
PLENA PRIMERA GUERRA CARLINA.
La Primera Guerra Carlina, o Guerra dels Set Anys, fou el
conflicte civil que va esclatar a Espanya al morir el rei Ferran VII i a causa
de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla
Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de
1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc,
Navarra, Catalunya i el Maestrat.
L’Ajuntament de Terrassa presidit pel batlle, que no alcalde, Antoni Rodo i Martínez, es troba al mes de setembre de 1822 amb la imperiosa necessitat de recaptar diners per reforçar les fortificacions de la Vila.
Per aquest
motiu fa un ban, o millor dit un “Avis al Publich”, amb cinc punts d’obligat
compliment per tots els veïns.
Farem una visita a l’atri de l’església del Sant Esperit i
Sant Pere.
FETS CURIOSOS QUE
MAI S’HAN EXPLICAT DE LA VISITA DE FERRAN VII A LA VILA DE TERRASSA L’ANY 1828
De com va ser la
visita de Ferran VII l’any 1828 a la Vila de Terrassa, una vila que segons el
padró d’aquell any estava formada per 27 carrers on vivien 5.417 terrassencs i
terrassenques.
Posem cognoms a l'Elvira
Gaudim de les "Cartes de visite"
Aquests dies
estic cercant dades sobre un tema per mi molt interessant.
Estic
parlant de les “cartes de visite”, targetes de visita, que varen fer possible
l’extensió de la fotografia a reu.
A mitjans
del segle XIX les targetes de visita, que oferien retrats a un preu econòmic,
van revolucionar la societat i també la història de la fotografia, en permetre
una expansió excepcional d’estudis fotogràfics. Catalunya se’n fa ressò, i al
llarg de la dècada de 1860 apareixen i es multipliquen els fotògrafs
professionals.
Usualment es
positivava una còpia a l'albúmina, en paper fi, que es muntava en una targeta
de paper més gruixut. La mida de paper fotogràfic era aproximadament de 54 x 89
mm, muntada sobre una targeta de 64 x 100 mm.
Aquestes
foto-targetes es podien guardar en àlbums com aquest:
UNA HISTÒRIA D’ESQUILADORS A LA
TERRASSA DE PRINCÍPIS DEL SEGLE XIX
Ens trobem a
principis del segle XIX, concretament l’any 1839, quan arriba a Terrassa
procedent de la població de Perales el matrimoni format per en Joaquim Bea, de trenta-tres
anys, i la seva esposa Feliciana, de vint-i-set, i s’allotgen al número 26 del
carrer de les Parres, en alguna de les cases
que veiem a la dreta d’aquesta fotografia.
UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL 12 de juliol 1.883. Estem a pocs dies de commemorar els fets del 22 de juliol del mil vuit-cents setanta-dos...
