BREU CRONOLOGIA DE L’INICI DE L’ELECTRIFICACIÓ A TERRASSA
per MARIA GALÍ FONT,
llicenciada en farmàcia, diplomada en òptica i optometria.
CAMPUS DE TERRASSA
TREBALL DE L’ASSIGNATURA: Electricitat i canvi social i
cultural
Professor: Luis Martínez Barrios
TERRASSA Gener 2020
L’energia elèctrica és un avenç de finals del segle XIX que
ha incidit en la puixança de la condició humana. Tan bon punt va poder ser
canalitzada i transportada de manera eficient la capacitat tecnològica va anar
enginyant aplicacions, estris per la comoditat i el benestar de la humanitat.
L’electricitat com a fenomen ja era conegut a l’antiga cultura grega. Amb el
pas del temps el desenvolupament del potencial elèctric i la capacitat d’aquest
per produir un treball la va portar al seu progrés i prosperitat.
L’estudi seriós del conjunt de fenòmens elèctrics va tenir
una embranzida amb la teoria del Corrent Elèctric de Benjamin Franklin el 1752.
Una teoria que va desplegar exposant, que l'electricitat era un fluid subtil
que existeix en la matèria i va enunciar el principi de conservació de la càrrega elèctrica.
La recerca que he fet ha sigut a diaris i publicacions de
l’època, per considerar com va principiar l’ús de l’electricitat a Terrassa i
conèixer el dia a dia de l’actualitat que es vivia a la ciutat. El perquè de la
tardança de la implementació quan la majoria de pobles de la comarca la van
avantatjar. Quins interessos creats hi havia? Els feia por l’electricitat? No
els feia cap falta? Era un avenç prescindible?
Per esbrinar, poc o molt, com es va anar acomplint, he anat
resseguint les informacions dels periòdics i publicacions de la ciutat en
l’etapa inicial. La Comarca, La Comarca del Vallès, Egara, El Eco, La Gaceta de
Tarrasa, Crónica Social, El Deber, Germinal, el Boletin del Ateneo, Futurisme,
El Heraldo, etc. Els llibres del cronista en Baltasar Ragón i Petit (Terrassa
1885-1958). Els cronistes actuals amb bloc a Google com en Joaquim Verdaguer i
Caballé (1945-2022) i en Rafael Aróztegui i Peñarroya (1945). En definitiva tot
el que la informàtica m’ha permès aconseguir pel poc temps que he disposat.
A Terrassa
el 5 d’octubre del 1865 va quedar inaugurada l’Estació del Telègraf i el 23
d’agost del 1883 a l’Ajuntament per
primera vegada es parla del telèfon, per la sol·licitud de permís
d’instal·lació que demana el Sr. Vallhonrat que en vol posar un de particular
des de casa seva a la feina
1884-03
Primer timbre elèctric col·locat per la porta d’entrada a
la botiga del rellotger Salvador Arch al carrer Font Vella n.18. El Sr. Giralt
hi va instal·lar una central amb un motor de 25 H.P. i una bateria
d’acumuladors amb els quals alimentava tota la instal·lació.
1884-09-07 (diari El Eco 7 de
setembre del 1884)
Els industrials Srs. Salvans i germans, i Busquets, han
instal·lat enllumenat elèctric en el local que ocupen en el nou vapor del Sr.
Joaquin Galí. Tres llums d’arc voltaic alimentades per una màquina
dinamo-elèctrica sistema Brush, procedents d’Amèrica, són les que presten
servei. La llum que desprenen és abundant i regularitzada. És per cridar
l’atenció a més fabricants.
La instal·lació ha anat a càrrec del Sr. Francisco Giralt
que ja està treballant per obtenir un enllumenat de petits focus per instal·lar
allà on calgui.
Esquema de bombeta d’Arc Voltaic.
 |
| Francesc Giralt i Serrà |
Francesc Giralt i Serrà, Terrassa 1843-03-20, 1905-05-30.
Industrial, músic, poeta i impressor. Home de gran enginy amb molta iniciativa.
Va introduir l’electricitat i el telèfon i sent regidor va proposar la fundació
d’una escola d’arts i oficis a Terrassa. L'any 1884, va instal·lar una petita
central elèctrica particular que donava llum a l'Ateneu i a alguna casa
particular. Al mateix any va ser cofundador de la primera Companyia de
Electricidad a Terrassa. Va ser expulsat per desavinences. Després de
publicitar els avantatges del Telèfon,
quan aquest es va establir a la ciutat, a on hi hauria fet molt serviment, el
van deixar de banda.
Giralt no va ser reconegut adequadament en el seu temps i
mori desenganyat en la més absoluta misèria. No va aprofitar-se mai de les
seves troballes. Va ser el Quixot de l’Electricitat a Terrassa.
1890-01-01
La Propagadora del Gas, Societat anònima subscriu un
contracte amb L’Ajuntament per l’enllumenat públic municipal de Terrassa des
d’aquesta data fins al 31 de desembre del 1909. Fabrica i oficines al carrer de
Rubí (actual Pare Font) número 18. També proporciona fluid a particulars. La
Propagadora del Gas el 1886 va adquirir una antiga fàbrica de gas particular de
Joan Juncosa i Gilabertó i Joan Vallés i Cia. que ja havia enllumenat carrers el
1860.
1893-07
El Centre Industrial Terrassenc prova una il·luminació per
particulars instal·lant fluid elèctric a la botiga Biosca, a la farmàcia Coll i
a la barberia Neia del carrer St. Pere números 28, 26 i 22. També a cal Sanana
del carrer Major. Eren unes instal·lacions provisionals que varen donar molt
bon resultat.
1893-08-27 La Comarca
Hi ha un extens article que el titulen: La Electricidad en Tarrasa, explicant que s’han reunit representants de les principals cases industrials, de la banca, de l’agricultura i el comerç per estudiar els mitjans per fundar a Terrassa una societat d’accionistes amb la finalitat d’instal·lar enllumenat elèctric amb avantatjoses condicions per la indústria i el públic en general.
La idea va entusiasmar a les personalitats gestores del projecte i es va constituir una comissió gestora que s’encarregaria d’estudiar els mitjans més conduents per plantejar ben aviat la utilíssima millora. Manifesten, que la idea de la societat és més patriòtica que lucrativa. Volen que la ciutat estigui a l’avantguarda de la civilització i progrés. De totes maneres no confien gaire en l’acceptació de la millora per part de la població del més gran avenç del segle. La denominen: Sociedad Electricista de Tarrasa.
1894-09-30 La Comarca
Anuncien en una nota informativa als lectors, de
l’establiment d’un magatzem dipòsit de material i aparells elèctrics a Terrassa
per instal·lar timbres, telèfons, llum elèctrica, bombetes a incandescència i
carbons per arc voltaic.
Ofereixen l’adquisició, instal·lació o instruccions per qui
vulgui fer-s’ho ell mateix. Afegint que és un gran pas per la propagació de
l’electricitat però no donen més dades del magatzem.
1894-10-07
Una nova aplicació de l’electricitat. Han examinat un aparell que connectat a una bateria de piles, pot fer d’un rellotge de paret un despertador. L’avantatge a considerar és que podia despertar a distància a l’hora que es volgués. El despertador mecànic ja existia des del 1787.
1894-10-14
Amplien la notícia del despertador elèctric, explicant-ne
la tecnologia i fan exposició de les múltiples aplicacions del corrent
elèctric.
Un fil de coure dona llum, escalfor i força. Permetrà
parlar a distància, coure, fregir, planxar i un gran nombre d’operacions
que exposades a la fira de Chicago de les que no se’n fan el càrrec del que són
ni de què serviran.
1895-05-12
Pesarosa notícia. A Sabadell ja tenen enllumenat elèctric
al carrer de la Rambla i altres. La gran pregunta: quan en podran gaudir a
Terrassa?
1895-12-22
Totes les accions de la Sociedad de Electricidad s’han
subscrit. Ja es pronostica que la millora per la ciutat no tardarà.
1896-02-02
La Sociedad de Electricidad es dissol. La societat que
pretenia establir l’enllumenat públic ja no existeix però pronostiquen que la
instal·lació no tardarà.
1896-06-07
Parlen de Ramon Gabarró Julien com si fos de Terrassa, sembla que era Manresà. Aquest enginyer i electricista ha inventat una pila seca capaç de produir una força motriu de nou volts i tres ampers d’intensitat. Ha hagut d’anar a Londres per tenir patent d’explotació, l’ha venut per un milió de pessetes al Sindicat de Banquers i Enginyers. També han posat a la seva disposició tots els elements necessaris pel perfeccionament i aplicacions del seu invent. L’invent té l’aplicació en els automòbils. A Espanya ningú li feia cas.
1896-06-21
El passat dimarts dia 16 d’aquest mes davant notari s’ha
firmat l’Escriptura de la Sociedad General de Electricidad amb domicili a
Terrassa. L’objectiu és produir electricitat, arrendar aquest fluid per
l’enllumenat públic, particular i altres usos que cregui convenients. El
capital de la Societat s’ha fixat en setanta mil pessetes, representades per
accions al portador de dues-centes cinquanta pessetes cadascuna, ampliables
segons necessitats.
1896 Festa Major
Com a espectacle important instal·laren una tela a manera de pantalla a la Plaça Major (Vella) davant del carrer Cantarer. Al vespre s’hi exhibien vistes fixes i alguna escena en moviment. La projecció era muda, però el so no li era precís doncs el públic amb els seus comentaris i gatzares el feia sonor. La nombrosa gentada que hi va acudir anomenaven a la novetat: Els Quadros Dissolvents. Metensmograf o Cinematógrafo Farrusini era el nom que tenia aquest espectacle a Barcelona, a on tenia local estable a l’avinguda del Paral·lel en una barraca rudimentària.
La projecció la feien amb un projector Lumière alimentat
amb una dinamo.
L’anècdota era que abans de començar mullaven la tela amb
aigua d’una mànega, la gent creia que era perquè amb la força de la llum que
s’hi projectava es podria cremar. En realitat ho feien perquè en assecar-se la
tela es tensava.
1896-07-19
Una quadra que fa poc hi havia carros i cavalls s’està
reformant per enquibir la fàbrica d’electricitat. La transformació serà total i
la instal·lació model.
1896-10-25
Ja s’estan acabant de col·locar tres línies generals
d’enllumenat elèctric. La inauguració es preveu que serà aviat.
1897-02-13
La constituïda la Sociedad o “Companyia General de Electricidad
de Tarrasa” ha emplaçat la fàbrica i oficines al carrer Cremat números
27-29. Instal·lació modesta amb un generador de 200 cavalls nominals de vapor,
proveït d’accessoris, caixes de lavatge i d’aparells per la purificació del
gas. Un gasòmetre per alimentar una força de 400 cavalls. Tres motors a gas que
desenvolupen 25 ca- valls de força cada un. Quatre dinamos de 142 ampers els
quals treballen a 120 volts produint-ne un total de 14.500.
Tant les dinamos com el quadre de distribució pertanyen a la casa Crompton. De moment interinament té una línia general alimentada per sis Ceders, dos d’ells dirigits al Nord o sigui a la part alta de la població, altres dos a Orient en direcció al Passeig i els últims l’Oest en direcció a la part baixa del carrer de la Rutlla. Actualment el seu consum és de 200 llums d’incandescència que són regulades per comptadors sistema Grassot, el cost d’una “lampara” és de 15 pessetes.
La instal·lació ha estat a càrrec de la casa Julius G. Neville de Barcelona. El subministrador ha estat el senyor Francisco Giralt i Serrà. Tothom es felicita pel progrés que representa i en especial als compatricis que ho han fet possible. Acaben l’escrit amb una frase proverbial: El progrés és el lema que poden ostentar els pobles cultes.
La revista Industria e Invenciones en el número 24 hi ha un
extens reportatge de la Central de Electricidad de Tarrasa. Fa una explicació
tècnica molt precisa de les instal·lacions. També publica fotografies molt
ampliades de bona qualitat. La revista es pot trobar en PDF a l’Hemeroteca
Digital.
Patentat el 13 de febrer de 1895 per germans August i Louis Lumière, el Cinématographe Lumière podia gravar fotogràficament imatges en moviment a raó de setze imatges per segon (dos girs de maneta) sobre una pel·lícula de cel·luloide de 35 mil·límetres perforada (una perforació en banda i banda de cada fotograma) de disset metres de llarg. Aquest aparell també podia projectar imat- ges (incorporant una llanterna màgica com a font de llum) i tirar còpies de pel·lícules. Amb un aparell com aquest es van realitzar les primeres projeccions de cinema.
1897-06-12
En l’envelat de la festa Major del poble de Sant Pere els
senyors Arch i Julià van instal·lar amb moltes dificultats tècniques
l’enllumenat elèctric.
Va funcionar ininterrompudament, acontentant a tothom la
grandesa de la novetat, especialment a la Sociedad de Electricidad que li va
suposar una bona publicitat.
1897-07-17
Rubí inaugurarà enllumenat públic elèctric ben aviat.
Sabadell té enllumenada la Rambla i altres carrers per electricitat des del 12
de maig del 1895. Expli- quen el que podria ser el perquè no s’ha instaurat a
Terrassa encara: Recordin que encara queden catorze anys pendents de la famosa
contracta de vint anys amb l’empresa del gas de l’enllumenat.
L’electrificació de les poblacions més importants de
Catalunya, com Terrassa, que no tenia energia hidràulica es va fer per mitjà de
centrals tèrmiques alimentades per carbó o gas. En els anys finals del segle
XIX i primers del segle XX, les companyies de distribució de gas manufacturat
tenien el monopoli del subministrament energètic a les poblacions on estaven
implantades.
Terrassa l’any 1897 tenia 15.440 habitants. Tenien el gas
per l’enllumenat i domèstic. No els representava de moment cap millora
l’electricitat. Potser la indústria era la que podia tenir un millor
desenvolupament amb el corrent elèctric.
1897-09-26
La Sociedad General de Electricidad fa una segona emissió
d’accions.
1898-02-19
Calculen que d’aquí a cinc mesos serà un fet l’enllumenat
elèctric públic a la vila. Una comissió de l’Ajuntament encapçalada per
l’alcalde Joan Marcet i dues persones més han anat a Barcelona per ultimar la
contracta corresponent.
1898-09-23
La Sociedad terrassenca de l’enllumenat elèctric facilitarà
des del dilluns vinent als consumidors abonats el fluid durant el dia.
1898-12-03
Una comissió de veïns del carrer del Gall, barriada propera a la carretera de Sabadell, demana que cridin l’atenció a les autoritats de Sant Pere per la necessitat d’enllumenat públic, al dit carrer. Hi ha nombrosos robatoris d’aus de corral per l’aïllament en què es troba. Els mateixos veïns reconeixen que la instal·lació de gas seria molt costosa per la distància. Demanen que si s’utilitzen els cables conductors d’electricitat que hi ha al final del carrer Topete, amb quatre pals podrien transmetre elèctric amb escassa despesa i que a la vegada podria servir als particulars per les instal·lacions domèstiques. Confien que el Sr. Solà alcalde de Sant Pere atendrà la justa petició que fan de l’abandonat carrer.
El carrer del Gall és un tros de carrer actualment a la carretera de Montcada. Era passat el pont sobre el parc de Vallparadís en direcció a Sabadell, l’avui anomenat Pont del Gall. El Sr. de malnom Gall hi va construir un grup de cases que anomenaven les cases d’en Gall.
1899-03-31
Van Instal·lar un parallamps a l’edifici de les oficines
municipals.
1899-05-21
El Cercle Egarenc fa reforma de les dependències. Canvien
tota la decoració i també l’enllumenat que en algunes estances serà elèctric en
lloc de gas.
1899-08-20
La Cia. G. De Electricidad té estudiat un projecte per
l’enllumenat públic de la ciutat. Els carrers de més transit l’enllumenat serà
per mitjà d’arcs voltaics i els altres amb bombetes incandescents de 16
buixies. El projecte l’ha d’aprovar l’Ajuntament.
1900-03-18
Primera projecció de cine al Teatre Principal. Les anomenen
Lumiere Fotografia Animada.
1901-08-10
Va estar a Terrassa el Sr. Leandro Pons agent de la
companyia d’electricitat Sucesores de Piñol y Cia per obrir la subscripció per
l’enllumenat elèctric. L’acompanyava el Sr. Aulet i entre tots dos han
convençut que se subscriguin els més importants de la població.
Donen per segur que a primers de l’any vinent hi haurà la
inauguració.
1901-08-11
En Gaietà Galizia fa sessions de cine en una barraca al
Raval. Sessions d’un quart d’hora que acompanyava amb sorolls adequats a la
projecció. El 24 de juliol del 1902 va instal·lar el cinema al passeig dels
Semalers.
El Srs. Giralt i companyia, han establert una indústria de
construcció i reparació de tota classe d’aparells i maquines per
l’electricitat. Han construït un electromotor que funciona a la perfecció per
serrar fusta.
1902-09-19
S’acaba la construcció del pantà de la Xuriguera, també
anomenat El Llac Gran. Era per garantir el subministrament d’aigua a la població i la indústria. Tenia un mur de 40
metres d’amplada a la base i 5 a la part superior, amb 119 m de llargada i 42
d’alçada màxima, amb un volum d’un milió de metres cúbics.
Amb el volum d’aigua suficient, creien que fins i tot podria produir electricitat per l’enllumenat públic.
La nit del 23 al 24 de febrer del 1944 després d’unes
fortes pluges, amb el pantà ple a vessar, es va esberlar la paret amb els
consegüents danys. No es va reconstruir doncs el subministrament d’aigua a la
vila estava garantit. Feia un any que la ciutat s’abastia d’aigua del
Llobregat. Els últims anys hi havia hagut una forta sequera que no assegurava
l’aigua suficient per omplir el pantà.
1902-11-01
La Cia. del Ferrocarril ha sol·licitat el fluid necessari per a l’enllumenat elèctric de l’estació de Terrassa.
1903-08-29
La Junta directiva de La Sociedad General de Electricidad
s’ha constituït de la següent manera: President el Sr. Domingo Domingo,
Vicepresident el Sr. José Garcia, Vocal primer el Sr. Ramon Estalella, Vocal
segon el Sr. Andrés Grapí i el Secretari el Sr. José Prat.
1903-09-27
Els veïns del carrer St. Pere, placeta de Saragossa i
Gavatxons s’han reunit per demanar el canvi d’enllumenat. Demanen permís a
l’Ajuntament per instal·lar 8 focus centrals de gas o electricitat. Tenen
ofertes dels dos sistemes. Els veïns estan tips de tenir uns carrers d’esquena
al progrés.
1903-10-28
El Teatre el Retiro es fa sucursal del cine Clavé de
Barcelona passant-se les pel·lícules que projectaven. El cinema al qual van
anomenar el lentiplasticocromocolisserpentigrahf.
1904-05-22
Publiquen un reglament per l’Escuela Superior de Industrias
aprovat el 8 de maig del 1904. En el document a on anomenen els estudis que es
cursaran i el pla d’estudis. Una de les titulacions ja és la de “Perito
Electricista”. El primer i segon curs el pla és el mateix que el que estudien
els Perits Mecànics. El tercer curs les assignatures són les pròpies
d’electricitat com: Electrotècnia, Telegrafia i Telefonia, Electroquímica i
Electrometal·lúrgia, Dibuix i interpretació de Projectes i Practiques de
Electricitat.
A l’Escola D’Arts i Oficis Municipal de Terrassa, en el tercer curs s’estudiava Electrotècnia elemental.
1904-08-14
Notícia curiosa, l’invent d’un terrassenc. Una màquina que pot treure 4 o 5 plomes d’aigua constantment d’un pou de 14 metres de fons. L’aparell està basat en el mecanisme d’un rellotge per tant s’hi ha de donar corda. L’acudit del periodista és que l’invent podria fer funcionar una petita Dinamo i produir llum domestica. Animen a l’inventor Pablo Ribas perquè busqui més aplicacions al mecanisme.
1904-12-31
Convocatòria de junta general extraordinària de la Sociedad
General de Electri- cidad pel 8 de gener del 1905.
1è Punt: autorització per apujar el preu del consum de
l’energia elèctrica destinada a l’enllumenat i la que s’utilitza la indústria
com a força motriu.
2n Punt: permetre la propietat dels comptadors i material
elèctric als abonats, previ pagament mòdic.
L’administrador és el Sr. Jaime Parrot.
1905-05-13
Queixa dels veïns de la Rambla d’Egara diuen que: Des de
les cases del Serinyà fins a la part baixa tocant a la carretera de Montcada,
com que no està la riera coberta pateixen les consegüents pudors i fanguejos,
ja que ni tan sols hi ha voravia i un pal que sosté fils elèctrics és a quatre
pams d’una paret que a la nit a on la foscor és total els pot fer trencar la
crisma. Demanen compassió a l’Ajuntament.
1905-06-17
La Sociedad General de Electricidad convoca junta general extraordinària per comprar un nou motor a gas destinat a la producció d’electricitat.
1905-06-29
Diuen que els telegrames són cars i inútils. El servei
telegràfic tarda a entregar les comunicacions. La rapidesa de l’electricitat en
aquest cas queda abolida.
1905-08-05
Enèrgica queixa dels veïns del Raval al diari. Dia i nit
pateixen un eixordador soroll de les màquines de la fàbrica d’electricitat i
amb la instal·lació de La Nevera ha augmentat de tal manera el terrabastall que
es fa insuportable la vida tranquil·la. Recalcant que hi ha conseqüències pels
malalts. Pregunten si hi ha algun Codi per les indústries que molesten al
veïnat.
La Nevera S.A. era una indústria que fabricava gel artificial a Terrassa. Provenia d’una fàbrica del 1874, la primera d’Espanya, estava situada al davant de l’Ajuntament actual. L’any 1905 va renovar les instal·lacions totalment i va emplaçar una cambra frigorífica per la conservació d’aliments. Va ser quan l’empresa es va anomenar La Nevera. El Mercat de la Independència s’inaugura el 1908. L’any 1909 el 14 de juny, va haver-hi un acord amb l’Ajuntament per municipalitzar la fabricació del gel a Terrassa, una de les condicions va ser que s’establís la fàbrica als baixos del Mercat al carrer Goleta.
Una altra nota del mateix dia explica, que el Círculo Egarense per desperfectes a la fàbrica de l’electricitat, el diumenge passat han hagut d’il·luminar el ball amb gas acetilè. El jovent segur que ho va celebrar.
1906-03-17
Anuncien uns nous cotxes de segona classe del ferrocarril
de la companyia del Norte que s’han construït a Bèlgica, que circularan amb
totes les comoditats incloent la il·luminació elèctrica.
1906-05-26
El dijous passat a la nit, els veïns del carrer dels
Gavatxons es van sobresaltar per una resplendor viu semblant a
un llampec seguit d’una detonació. El motiu va ser la caiguda d’un
cable conductor
d’electricitat i el pal
que el sostenia. El pal es va
encendre en mig del carrer.
Una Reial Ordre declara que l’electricitat o el gas
que fabriquen o consumeixen els industrials per produir aquests
mateixos elements en les seves fàbriques estaran exempts de tributació.
1906-10-13
Els consumidors d’electricitat ahir a la nit van quedar a
les fosques. No se sap el contratemps que va obligar en conseqüència a fer vaga
forçosa a les fàbriques mogudes per aquest fluid. L’atur va durar fins després
del dinar de l’endemà.
1906-11-17
El servei de carruatges del Sr. Turu, àlies Guixé, vol que
l’indemnitzin. El trenca- ment d’un filferro conductor d’electricitat al carrer
Font Vella ha causat ferides de consideració a un dels seus cavalls.
Pel que es veu el servei era deficitari. Continues aturades
en el subministrament i cables perillosos que queien en carrers cèntrics.
1906-12-15
Comunica La Sociedad General de Electricidad, que va fent
reforma i ampliació de les línies de l’enllumenat i força amb l’objectiu de
sanar les deficiències que s’observen en potencia i força lumínica.
En una conferència del professor de les Escoles Dr. Prats
Aymerich, sobre les energies naturals, ha parlat de l’aprofitament de les
marees i onades per obtenir energia. S’han fet temptatives que no han reeixit.
1906-12-22
Un esvelt i gran edifici s’està planejant aviat per ubicar el local de la S.G. de E. L’antic local del carrer Cremat se’n derrocarà.
A Terrassa la nevada d’ahir ocasiona el trencament d’un
gran nombre de fils de telèfon que van caure a sobre de la S.G. de E. Es va
suspendre el servei per evitar greus avaries.
1907-01-12
Secció de successos: Ferits diversos atesos al Centre Mèdic. Entre ells un obrer de Valladolid presenta contusions vàries a les mans i al cos per la caiguda d’un pal de l’elèctric.
A un altre lloc del diari expliquen que un empleat de la Central de E. mentre reparava cables en una teulada del carrer Font Vella se li va trencar el pal al qual estava agafat i va caure al carrer. Es va salvar al quedar subjectat per unes acàcies del mateix carrer. Els veïns el van rescatar amb una escala i portat al Centre Mèdic a on el van curar de ferides d’escassa importància. No queda clar si és el mateix empleat. Aquest no diuen que fos de Valladolid.
1907-06-27
El carrer St. Pere fins ara s’enllumenava amb fanals de gas i la llum que brindaven les botigues. A la fi hi han inaugurat enllumenat elèctric. Arcs voltaics il·luminen el carrer amb una llum blanca esplendorosa.
 |
| Il·luminació per arc voltaic al carrer de Sant Pere |
1908-01-11
Extens article al diari La Comarca del Vallès dels
progressos de Terrassa el 1907. Enumeren les fàbriques que s’han establert i
fet millores. Hi ha fàbriques que encara munten vapors i unes altres dinamos.
En construcció el nou emplaçament de la fàbrica
d’Electricitat.
Les millores que ha fet la Corporació Municipal construint voravies i empedrat d’alguns carres del centre. Alleujament del retard que hi havia a la ciutat. Inauguració de la doble via del ferrocarril fins a Barcelona i el projecte cap a Manresa.
En el diari Ègara fan un article parlant del taller de construcció d’aparells elèctrics dels Srs. Brugué i Giralt al carrer del Puignovell. Fabriquen ventiladors, llums d’arc voltaic i d’incandescència molt perfeccionats. També col·loquen parallamps i altres aparells propis del ram. Projectes i estudis per instal·lacions elèctriques. Sembla que en aquests temps hi havia tallers que fabricaven bombetes incandescents d’una manera pròpia i artesanal.
1908-02-26
Apareix per Terrassa la Compañia Barcelonesa de la
Electricidad. Uns senyors representants d’aquesta companyia junt amb un
enginyer es van entrevistar amb el president de l’Institut Industrial i van
visitar uns terrenys a la Rambla propietat del Sr. Francisco Alegre.
1908-02-29
Un enginyer de la Compañia Barcelonesa de Electricitad ha
visitat la ciutat. Tenen el projecte d’establir a Terrassa una gran fàbrica de
fluid elèctric de corrent alterna capaç de desenvolupar cinc mil cavalls de
força. Estaria ubicada a la Rambla d’Ègara.
1908-04-04
Un Sr. Gerent de l’Empresa (?) i un Sr. Enginyer ha visitat
la ciutat per ultimar gestions amb l’Ajuntament per instal·lar enllumenat
públic elèctric a la ciutat. Creuen que serà un fet proper.
1908-10-10
El distingit artista Sr. Vancells està dissenyant llums
d’arc voltaic per instal·lar al carrer de la Font Vella. Els veïns han arribat
a un acord amb la C.G. de la E. per la seva instal·lació.
La Sociedad G. de E. ha rebut varis grans rotllos de cables
subterranis destinats a estendre’s de la fàbrica de la E. per tota la Font
Vella fins a la plaça del Dr. Robert.
1908-10-17
A la sessió de l’Ajuntament ha aprovat en principi el projecte de pressupost per enllumenar el nou Mercat de la Independència amb corrent elèctric.
1908-11-01
L’arquitecte Lluis Muncunill i Parellada i els mestres d’obres Comelles i Baltà, després de dos anys, han acabat la construcció de l’edifici de la nova Central Elèctrica. A l’anterior ubicació faltava espai per poder ampliar el servei.
La Sociedad General
de Electricidad inaugura la nova central productora al carrer de la Unió
cantonada amb Joan Coromines a prop de l’Ajuntament. L’edifici de tall i formes
simples, on les voltes són molt importants, marcant ondulacions que imprimeixen
personalitat a l'edifici. Utilitza curvatures molt pronunciades que divideixen
en set seccions la cobertura de
l'edifici. Aprofitant aquestes curvatures situa finestrals rematats en arc que
accentuen aquest caràcter sinuós i que permeten una gran entrada de llum
natural a les dues naus paral·leles que conformen aquesta edificació.
1908-11-07
El Sr. José Julià està fent la instal·lació d’arcs voltaics provisionals, per la cuita el temps, a la Plaça Mercat més endavant ja col·locarà els definitius.
 |
| Il·luminació per arc voltaic a l'interior del Mercat. |
1908-11-07
En el diari La Comarca del Vallés núm. 931 dedica un
reportatge de quatre pà- gines a la
Fabrica Aymerich Amat i Jover. El titula Edificio industrial de los Sres.
Aymerich, Amat y Jover. El Nuevo Templo del Trabajo. Aquesta indústria era
recentment inaugurada el primer de novembre del 1908. Sols faltava per acabar
la façana de la Rambla. Del reportatge, que és extens, descriu totes les
característiques i millores que té la innovadora fabrica. En faré un resum de
la part elèctrica, transcrivint tal com ho fa el diari del 1908.  |
 |
| Sala de distribució de la corrent a la fàbrica Aymerich, Amat i Jover. |
També hi ha una màquina de vapor i dipòsits d’aigua immensos. Aigua que contribueix a la novetat de proporcionar un sistema antiincendis.
1909-02-16
Expliquen astorats que l’enginyer municipal està
confeccionant un pressupost per establir una fàbrica municipal de gas,
encarregat per la comissió d’hisenda. Molt irònicament es pregunten a quin
regidor volen beneficiar. És evident que el gas per la il·luminació a aquestes
dates no és l’opció a prendre.
1909-02-18
Funció benefica celebrada al Teatre del Retiro pels reservistes i soldats ferits a la campanya de Melilla, la C. G. De Electricitat no ha cobrat l’enllumenat.
1910-12
La Compañia Barcelonesa de Electricidad anuncia que l’any
que ve, el 1911, podrà servir juntament amb la Sociedad General de Electricidad
un milió de kilowatts d’energia elèctrica. La Sociedad General perdria el
monopoli.
1911
La Sociedad G. de E. instal·la un nou motor amb dinamo de 100 cv. Per tal de respondre l’augment de la demanda de fluid.
1911-01-23
Inauguració dissabte vinent del sanatori de tuberculosos a
can Viver de Torre- bonica al terme de terrassa. Edifici totalment reformat, hi
ha un gran motor de benzina que produirà electricitat per il·luminar tot
l’edifici. Les espaioses habitacions estan proveïdes de timbres elèctrics.
1911-08-29
A la carretera de Sabadell a Rubí s’està construint una fàbrica d’electricitat de La Barcelonesa.
Al cap de dos dies rectifiquen la notícia. No és una fàbrica d’electricitat, el que s’està construint per La Barcelonesa, és una caseta de transformació per conduir força a Terrassa.
1911-09-09
El Heraldo de Tarrasa inclou una comunicació convincent. Avisa de no firmar un full que reparteix la Sociedad G. de Electricidad per comprometre’s a gastar fluid d’aquesta societat amb caràcter exclusiu. Amenaçant que si no ho fan, els cobraran a més de 60 cèntims. Aquesta Companyia s’ensumava la competència que li venia al damunt amb la Barcelonesa. Malastre que volien evitar enganyant als candorosos ciutadans.
1911-11-02
La Comissió provincial de la Diputació, la seva Secció de
Foment autoritza a la Compañía Barcelonesa de Electricidad per transportar
energia elèctrica a Ter- rassa, Sabadell, Granollers, Mataró i altres
poblacions.
1911-11-16
La Compañía Barelonesa de Electricidad proporcionarà a
mitjans del vinent gener energia elèctrica a la ciutat. Un cop instal·lada a
Terrassa hi haurà una ampliació a les poblacions més importants del districte.
1911-11-29
Mercat de la Independència tindrà una línia elèctrica que circularà per fora de l’edifici i així podran disposar-ne tots els quioscos del mercat.
1911-12-15
Gran expectació en la inauguració de la remodelació del
Teatre Principal. La nova façana està il·luminada elèctricament amb un efecte
meravellós. També està il·luminat el vestíbul. A l’interior la magnífica
il·luminació és de gas i elèctrica. Tot ell és curull d’elegància i bellesa.
Tota la recaptació, descomptant el pagament a la Societat
d’Autors, va anar a beneficència. Les empreses del gas i l’electricitat també
van col·laborar.
Com a reclam la Societat de Electricitat col·laborava en
tots els actes benèfics.
1911-12-18
La Compañía Barcelonesa de Electricidad ha començat a col·locar pals a la carretera de Terrassa a Rubí per la transmissió d’energia a Terrassa.
1912-01-19
La C. Barcelonesa de E. ha comprat setanta mil pams de
terreny a la carretera de Rubí davant de can Malet, per construir un edifici
per la instal·lació de les màquines transformadores de fluid elèctric que
subministrarà als abonats de Terrassa.
1912-01-24
Visita Terrassa: el Gerent del ferrocarril de Sarrià Sr. E.
Tronbridge, el Gerent de la C. Barcelonesa de E. Sr. Hugo Herberg, Sr. Domingo
Sert i d’altres que representen a la Societat “Barcelona Tractión Light &
Power Company Limited” del conscienciós home de negocis Sr. F.S. Pearson. També
la Junta de la Sociedad General de E. Han visitat fabriques per canviar
impressions i oferir les noves bases que regiran pel subministrament d’energia
E., força motriu, per la indústria de la ciutat.
La Barcelona Tractión Light & Power Company Limited
està interessada avui directament amb la C.Barcelonesa de E. i aquestes amb la
Central Elèctrica de la ciutat. El nucli de forces operarà amb el nom de Riegos
y Fuerzas del Ebro.que són garantia d’un desenvolupament importantíssim dels
negocis elèctrics a Catalunya dels quals en tocaran copiosos beneficis a la
nostra volguda ciutat.
1912-02-15
La Energia Electrica de Cataluña instal·larà oficines al
carrer St. Pere.
1912-03-11
Un distingit comerciant ha obert un establiment de merceria
al carrer Sant Pere. De l’elegant establiment en destacant la instal·lació
d’electricitat feta pel
Sr. Marcó.
1912-04-09
Terrassa no ha ingressat encara ni un cèntim a les arques
municipals, de les companyies elèctriques per les rases que excaven.
1912-05-12
La C. Barcelonesa de E. ha regalat a L’Escola Industrial i
d’Arts i oficis per figurar al seu Museu, diverses classes de material elèctric
de la instal·lació que està verificant en la nostra ciutat la citada Companyia.
1912-06-03
La bombeta Mazda es dirà EGMAR o Egram, per les raons següents. És un nom dels Es- tats Units que és difícil de pronunciar. El nom de l’invent estarà format per les últimes lletres de la Societat Anònima A.E. que a Europa participa amb la patent i Wolfram base del filament. La bombeta Egmar estalvia el 75% d’energia comparat amb les de resistència de carbó. És irrompible i única en la seva mena. És equivocada l’afirmació que ja s’hagués fabricat abans llums de filament trefilat irrompible de Wolfram pur a no ser la Mazda o sigui l’Egmar.
El 1911 havia sortit al mercat la bombeta de tungstè, el
"Mazda llum." A partir de llavors, les bombetes van guanyar terreny a
ritme constant, ja que eren econòmiques i duradores.
1912-06-13
Embullades sessions a l’Ajuntament. Els regidors tenen
fortes discussions sobre l’autorització de la instal·lació per la C.
Barcelonesa de E. de línies aèries i subterrànies. Donen sols el permís
provisional en espera de l’estudi que es farà amb la deguda atenció.
1912-06-15
Rectifiquen la notícia anterior dient que el permís
provisional també és per la Compañía de Energía Elèctrica de Cataluña.
S’hauria de saber els interessos particulars dels regidors
per tenir discussions tan acalorades en les sessions de l’Ajuntament.
1912-06-26
La C. Barcelonesa de E. comença a posar cable subterrani.
1912-07-12
Surt la notícia de què han fet que suspenguessin les obres
de soterrament de cable a la C. Barcelonesa de E.
1912-08-29
Prossegueixen activament els treballs per la col·locació
del cable subterrani destinat a la conducció d’electricitat d’alta tensió pel
consum de les fàbriques. Actualment s’està obrint rases per aquest objectiu en
els carrers Sant Pere i Raval.
1912-09-03
S’està construint en el carrer Mitja del Passeig i seguirà
a les restants, les voravies de pedra a on va col·locat el cablejat elèctric de la C. Barcelonesa de E.
Ho fa la mateixa Cia. Les anteriors eren de totxo.
1912-09-05
Crida l’atenció l’activitat amb què la Cia. Barcelonesa de
E. està procedint a la instal·lació dels seus cables subterranis per la
transmissió de fluid d’alta tensió. Serà que l’Ajuntament dona facilitats? La
classe proletària se’n beneficia per la feina i la ciutat també.
1912-09-07
Des de la passada setmana la secció d’estam que el Sr. Freixa té instal·lada al Vapor Vega Sola, treballa amb fluid elèctric d’alta tensió que els proporciona la Cia. Barcelonesa de E. És la primera fàbrica d’aquesta ciutat que gaudeix de l’avanç de l’energia elèctrica d’alta tensió.
Aquesta setmana a més del Sr. José Freixa en el vapor Poal
el Sr. José Segura, Sr. Matalonga, Aurell, Izard i molts
altres substituiran els seus actuals motors. Els industrials van demostrant la
capacitat de progrés pels interessos de la indústria.
1912-09-09
Les Companyies de E. que proporcionaran energia a Terrassa
s’afanyen per prendre part en el concurs per la contractació de l’enllumenat
públic.
1912-09-10
Redactors del diari La Comarca del Vallés van visitar i
examinar ahir, els locals de la Societat General De E. a on s’hi ha fet
importants obres per compte de la Cia Barcelonesa De E. Així com la
instal·lació de maquinària nova per la producció i transformació del fluid
elèctric destinat a la llum i petites forces.
1912-09-12
La S. General De E. ha adquirit una Escala Portable de setze metres d’alçada per a l’estesa dels seus cables aeris, abans d’ahir ja la feien servir. És la primera que es veu a la ciutat. Ja fa temps que l’ajuntament va acordar de comprar-ne una de similar per al Cos de Bombers que encara l’esperen. Molta curiositat del públic.
1912-09-17
L’última sessió de l’Ajuntament va aprovar, sense majoria
absoluta, l’acord de la Comissió de Governació obrint concurs lliure pel
subministrament de l’enllumenat públic. El regidor Sr. Navarro s’hi va oposar fortament.
El diari diu que ells no tenen criteri per dir que és millor, però que rumiïn bé si l’honorabilitat aconsella fer un concurs o una subhasta. L’opinió pública intueix favoritisme en el concurs. La subhasta s’agermana més amb la idea de justícia. Per tant la decisió pot estar influenciada per interessos d’empreses particulars. Esperen que es resolgui amb encert.
1912-09-18
Ahir va descarrilar un tren de mercaderies entre Monistrol
i Sant Vicenç de Castellet. Un vagó que transportava els enormes pals de la C.
de Electricidad va ensopegar amb els arcs d’un túnel.
1912-09-21
L’ajuntament ha ingressat 5.000 pessetes a compte dels
arbitris Municipals de la C. Barcelonesa de E. per l’obertura de rases en els
carrers de la ciutat, entre- tant es fa la liquidació definitiva.
1912-10-26
L’alcaldia ha anomenat un inspector, encarregat de
denunciar qualsevol infracció dels acords municipals, en els treballs
d’instal·lació de cables aeris per les Companyies d’Electricitat.
A la sessió Municipal es denuncia que s’estan incomplint
per les companyies d’electricitat els acords del consistori pel que fa a la
col·locació de pals i palometes a façanes i altres llocs inadequats. Demanen
que els obliguin. L’alcaldia notifica a la S.G.de E. el termini per ajustar-se a
les normes del consistori s’està acabant. Si no compleixen els obligaran a
prendre mesures coercitives.
1912-11-15
Activitat extraordinària en les instal·lacions a particulars amb centenars de contractes. S’estan substituint tots els sistemes d’il·luminació per l’electricitat.
Les empreses que fan instal·lacions requereixen operaris.
No hi ha prou electricistes per cobrir la demanda.
1912-11-18
La Propagadora del Gas veient la defalcació en el consum de gas per la baixada de preus de l’electricitat, ha decidit abaixar el preu del metre cúbic a particulars.
1912-12-09
La comissió de governació obliga a les companyies
elèctriques a unificar els pals i palometes elèctriques de l’extraradi de la
ciutat, per pal·liar la seguretat i el mal efecte.
Entre 1910 i 1912 a Catalunya es va produir una col·lisió
d'interessos empresarials i econòmics. D'una banda estaven financers
anglosaxons vinculats amb la indústria americana i alemanya i per l'altre es
trobava la indústria de França i Suïssa. Tots havien captat la gran capacitat
de consum d'energia elèctrica que tenia Catalunya i el seu alt potencial de
consum. Les dades eren avalades per l'existència d'una indústria consumidora de
carbó. Des de feia anys el capital anglosaxó estava pensant a intervenir, però
els dubtes sobre la situació socioeconòmica del país no acabaven de decantar la
balança per fer inversions a Espanya.
1913-01-10
Donen per segur la fusió de La Compañia Barcelonesa de Electricidad i La Energia Electrica de Cataluña. Es fusionaran juntament amb la Compañia Riegos i Fuerza del Ebro mantenint el nom primitiu de Sociedad General de Electricidad. Repartint-se les zones de Terrassa, Sabadell i Manresa.
1913-01-15
Suspeses les hostilitats. Confirmada la fusió. Les
negociacions es feien a París. Els representants a Terrassa els senyors Grapí i
Torrents han de suspendre fer nous contractes fins nova ordre.
1913-02-14
S’ha instal·lat al pont de Vallparadís una caseta de la
Soc. Barcelonesa de E. Serà per procedir amb facilitat a
interrompre el corrent, en cas necessari, en la derivació que en aquest punt
pren de la línia general.
1913-02-28
Germinal, publicació anarquista i en defensa de la classe
obrera denuncia que: En substituir la força motriu per l’electricitat, són
acomiadats sense cap consideració els obrers maquinistes de les principals
fabriques. Arremeten dient que no sap greu perquè aquests obrers sempre estaven
a favor dels burgesos en la lluita entre capital i treball.
1913-05-11
Terrassa celebra les festes Constantinianes el dia de
Pasqua, per aquest motiu s’instal·la una creu feta amb resplendents llums
elèctrics sobre el campanar.
Les festes constantinianes se celebren cada cent anys. El
1913 eren per recordar la llibertat religiosa que l’emperador Constantí va
autoritzar al segle IV als cristians i la seva existència legal doncs, fins
llavors, estaven perseguits per l’Imperi Romà.
1913-06-07
Al diari La Comarca del Vallés es publica un extens article
firmat per Tomàs A. Edison. Comença parlant dels grans avantatges de
l’electricitat. Pronostica l’alliberament de la dona. Les moltes hores lliures
que tindrà amb la simplificació de les feines de la casa. Cuines i forns
elèctrics que s’encenen pitjant un interruptor millorant el resultat.
Planxes de roba, torradores de pa, aspirador, maquines per
rentar roba, estufes, etc. Amb el temps lliure podran escoltar música amb el
fonògraf, llegir amb bona llum, anar al cinema, etc. Si estan malaltes, se’ls
podrà fer una radiografia i aplicar mil i una teràpies inventades aplicant
electricitat.
1913-07-22
El famós quiosc del Passeig ha comprat una màquina
elevadora instantània de sifó moguda pel corrent elèctric que és l’admiració
dels clients.
1913-08-07
Un fort temporal de pluja després d’una forta sequera. La
tromba d’aigua va caure a quarts de tres de la tarda i va durar aproximadament
un quart d’hora. Al cap d’una hora es va tornar a repetir l’aiguat i al vespre
una forta ventada que es va considerar un cicló.
Tota la gent abonada a la companyia d’electricitat es van
quedar a les fosques. Els desperfectes a la xarxa van ser tants que un dia més
tard part de treballadors de les fàbriques egarenques van haver de quedar-se a
casa, a les seves indústries no retornava l’electricitat.
A l’avinguda de Jacquard, el vent es va endur pals
elèctrics. Murs caiguts, horts desapareguts, xemeneies que van desplomar-se,
balconades que es van despenjar… La situació va arribar a ser caòtica.
1914-01-10
L’Inspector de Vigilància elèctrica, Sr. Francisco Alvarez,
demana als encarregats de la Energía Eléctrica que el personal porti un
distintiu d’identificació, per justificar la seva presencia a les llars i
fabriques.
Fa dies que hi ha individus que es fan passar per empleats
de l’electricitat. Entren i furten tot el que poden, fins i tot fan motlles
dels panys.
1914-03-11
El professor d’Electrotècnia Ricardo Caro ha portat als
alumnes a visitar la Central de la Compañia General de Electricidad.
Ricardo Caro i Anchía (1867-1918) Catedràtic de l’Escola
d’Indústries de Terrassa (predecessora de l’Escola Industrial) primerament de
matemàtiques i definitivament de les matèries de Magnetisme, Electricitat i
Electrotècnia.
1914-04-08
Finalment l’electricitat gairebé gratis! La bombeta Nitra -Egmar consumeix mig Watt per bugia. Llum potent. José Clavell, Font Vella 18, telèfon 984.
1914-09-22
Els perits industrials sortits de l’Escola Industrial de
Terrassa i de centres similars troben col·locació immediata a la societat
Energía Eléctrica de Cataluña, amb càrrecs d’importància.
1915-01-26
L’alcalde, Josep Ullés i Jover, disposa que tots els empleats
de la Compañía de E. portin un carnet amb el segell de l’Alcaldia. Continuen
fent escandalosos robatoris suplantant als treballadors de l’electricitat.
1915-02-20
Tradicionals i periòdiques interrupcions els dissabtes de
la força i enllumenat elèctric de la famosa Cia. d’Electricitad. Es pregunten
si es podrien demanar indemnitzacions pels perjudicis que ocasionen.
1915-08-27
Es publica un decret que mutila l’Escola Industrial
suprimint els peritatges Mecànic i Elèctric. El comissari regi Sr. Alfons Sala
presenta la dimissió. L’ajuntament en ple també es plantegen dimitir. Una Junta
de Prohoms es posa a treballar en favor de l’escola.
Finalment el dia 6 de setembre l’exministre Sr. Villanueva
es posà a favor de l’Escola. El van convidar a un banquet amb 200 comensals i
al mateix vespre un telegrama del President Eduardo Dato suspenia el lamentable
decret.
1916-01-28
Continuen les avaries en el servei d’electricitat amb
freqüència i sovint repetides. Industrials i públic en general es veuen
afectats amb la consegüent pèrdua. S’exigeix una reparació.
1916-09-15
Uns lladres aprofitant la interrupció de corrent elèctrica
a prop d’una casa de camp, van robar dos mil metres de cable enderrocant quatre
pals.
1916-10-13
A l’Escola Industrial s’inauguren uns tallers
d’electricitat.
1916-11-23
La Companyia de E. La Catalana ha estès un cable que no
s’ajusta a les condicions estipulades. L’alcalde Sr. Ullés ha comminat amb la
suspensió de les obres.
1917-05-01
L’Alcalde Sr. Ullés ha rebut un telegrama amb instruccions
del Govern amb respecte el consum de gas i electricitat.
Ha de suprimir des d’aquesta mateixa nit, sense excepció,
la meitat de l’enllumenat públic sigui de gas o electricitat produïts per força
de vapor. També remetre la nota exacta del consum de carbó a les fàbriques de
gas i electricitat de la vila i del que es consumeixi en endavant.
L’escassetat de carbó mineral obliga fer-ne estalvi.
L’esclat de la Primera Guerra Mundial (agost de l’any 1914) va comportar un
enorme increment del preu del carbó.
1917-06-21
Continuen les avaries importants a les dinamos de la Cia.
d’electricitat. Nombrosos obrers romanen en atur forçós.
1917-11-20
Els miners d’Oviedo estan en atur forçós per falta de
transport. Hi ha 200.000 tones de carbó dipositades a les placetes de les
mines. Terrassa per falta de carbó està sense gas i sense electricitat.
Recull de fets singulars a Terrassa per dates.
CONCLUSIÓ
La generació i transmissió de l’electricitat fàcil i
efectiva, va permetre de manera progressiva la innovació revolucionaria que
va canviar de socarel les maneres de viure i de produir. L’accessibilitat
progressiva de l’electricitat a les llars i a la indústria va fer avançar,
alliberant del consum
del carbó.
Per la indústria tèxtil a Terrassa l’electricitat en
l’elaboració, en primer moment no era una opció indispensable, ja que el
sistema era eficient amb el vapor. De tota manera valoraven els avantatges, com
la netedat, absència d’olors i comoditat d’ús. No els va dissuadir el perill
d’electrocució, es coneixia el risc d’explosió i asfixia provocat pel gas. La
carència en el subministrament de carbó, especialment durant la primera
Guerra Mundial (1914-1918) va fer que els industrials anessin optant per
instal·lar motors elèctrics, sense arraconar del tot el vapor. La freqüència
d’avaries i talls de subministrament en aquell temps així els ho aconsellava.
L’ús de l’electricitat a la indústria amb el temps, va
comportar l’ampliació de l’horari laboral, racionalitzar la producció i
organització juntament amb el Taylorisme, augmentar la fabricació per
l’incentiu de les primes lligades al rendiment. La implementació de la
il·luminació elèctrica a teatres, locals de luxe, comerços, carrers, etc. va
fer que el seu ús s'anés estenent entre els grups de rendes altes. En tot cas,
en els primers anys la il·luminació elèctrica tenia usuaris escassos i no era
d’un consum general. S’instal·lava de moment una bombeta en la sala de la casa
més concorreguda. Al principi del segle XX encara es funcionava amb espelmes,
llums del carbur, quinqués i altres mecanismes per produir una flama que
il·lumines.
Hi havia gent que amb un generador tenia petites centrals
per l’autoconsum. El motor elèctric va facilitar la mecanització de petits
industrials que no havien pogut utilitzar la màquina de vapor com: fusteries,
confeccionistes, impremtes, tallers mecànics, de forja i torneria, joieries,
forners, etc. Millorant i augmentant la productivitat. Des de final del segle
XIX van anar apareixent tallers artesanals que fabricaven maquinària i articles
per a l'equipament elèctric.
Anunciaven Electromotores, Dinamos, Bombetes de filament, Transformadors, Alternadors, cables, etc. Subministraven petites centrals productores d’il·luminació i força. La política proteccionista inaugurada amb l'aranzel de 1891 tenia com a conseqüència que el preu dels motors d'importació fos elevat. La qual cosa va augmentar el nombre d'empreses dedicades a la producció entre les quals a Terrassa va ser transcendent La Electra Industrial (1910) més tard l’AEG Electric Motors S.A.
“La Electra Industrial” al carrer Sant Isidre amb Pantà.
En aquest esforç per difondre el consum de la nova energia
van tenir un paper destacat l’abaratiment a partir de 1911 de la introducció
del llum de filament de tungstè. També les grans exposicions que es van
celebrar a Barcelona (1888), París (1889), Chicago (1893), a les quals van
assistir prohoms terrassencs interessats en els avenços tecnològics i que en
van tornar entusiasmats.
L’increment de consumidors es va fer en una situació de
forta competència entre les diverses companyies per atraure la clientela. La
qual cosa va portar, a pràctiques que van afectar la rendibilitat de les
inversions realitzades, fins i tot, la mateixa factibilitat de les empreses,
que van haver de fusionar-se per ser viables. Els volums de capitals necessaris
per a realitzar les copioses inversions que requeria la moderna generació i
distribució d'electricitat eren desmesurades.
Avui dia conquerida la societat de consum, a ningú li
passa pel cap passar un sol dia sense llum o el que
seria encara pitjor sense televisió o Internet. L'energia elèctrica en ple
segle XXI, ha de garantir la seva pervivència per assegurar un benestar a què
ningú vol renunciar. Les energies alternatives o renovables i l’energia nuclear
hauran d'assegurar que l’electricitat ja mai ens abandoni.
Fonts de consulta:
Els diaris i revistes locals:
La Comarca.
La Comarca del Vallès. Egara.
El Eco.
La Gaceta de Tarrasa. Crónica Social.
El Deber.
Germinal.
El Boletin del Ateneo. Futurisme.
El Heraldo.
Els llibres del cronista en Baltasar Ragón i Petit (Terrassa 1885-1958).
L'ELECTRICITAT A CATALUNYA, UNA HISTÒRIA PER FER (Google)
Els cronistes actuals: Joaquim Verdaguer i Rafael Aróztegui
Fotos:
Arxiu particular.
Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina