L'ÒMNIBUS-RIPPERT a TERRASSA 1920

Setembre de l'any 1920, Terrassa viu una situació laboral realment complicada, vaga del ram de la metal·lúrgia, vaga de l'empresa La Canadenca, atemptats entre patronal i obrers, complicada situació política per l'augment de sensibilitats independentistes, però a la ciutat la vida segueix endavant.

Abundant publicitat a la premsa local, molta per ajudar en la situació econòmica dels terrassencs. Així veiem com de Barcelona es desplacen a la nostra ciutat persones que compren roba usada pagant fins a 30, 40 o 50 pessetes per vestits en bon estat. Si volies calçat barat a la sabateria "L'Exposició", també coneguda com a "Rebenta sabaters", t'oferia per 23 pessetes el parell que abans en costava 35

Com a novetat tècnica, Eudald Aymerich oferia des del seu comerç a la Font Vella, la venda d’una llanterna de la marca “Lot”, nom amb el qual posteriorment es coneixerien totes les llanternes de mà.

Si el que volies era passar-te un cap de setmana divertit, una opció era el saló de ball "Las Delicias", anunciat com a gran i esplèndid saló de ball, situat al lloc més pintoresc de Terrassa, carrer Prat de la Riba a prop de Salmerón, i una altra era la possibilitat de veure una gran pel·lícula de cinema al "Teatre Recreo".

Dins d’aquest ambient un grup de terrassencs, encapçalats per en Laureà Sucarrats i Cabasa, decideix posar en marxa un servei d’òmnibus-rippert, per tal d’unir les dues estacions de ferrocarrils que hi havia a la nostra ciutat, la del tren del Nord i la dels “Ferrocarrils de Catalunya” al final de la Rambla.

El dia 20 d’agost entra a l’Ajuntament l’expedient de sol·licitud per poder oferir aquest servei. L’expedient passa tots els tràmits oportuns i el ple del dia 1 de setembre hi dona el permís definitiu.

Un expedient molt extens on hi explica la voluntat d’unir les dues estacions, el nombre d’unitats que cobriran aquests trajectes, les dimensions de les unitats, els recorreguts, els preus del bitllet, horaris.

El nombre d’unitats en principi són dos, amb una cabuda de 14 passatgers a l’interior i 4 a cada una de les plataformes anterior i posterior, amb un total de 22 passatgers màxim, més el conductor i el cobrador. No els hi és permès als viatgers portar més equipatge que el que es pugui portar a les mans i que no molesti a la resta de públic.

Model d'òmnibus que circularà per Terrassa

Aquests carruatges aniran tibats per dos o tres cavalls segons les necessitats del moment. Il·luminats interiorment i exterior per làmpades amb bugies. Les dimensions d’aquests carruatges són 4’35 metres de llarg per 1’45 d’ample.

Les cotxeres estan situades als números 13 i 15 de la plaça de Mn. Cinto Verdaguer.

I a partir d’aquí l’explicació dels tres recorreguts que s’han programat.

Recorregut 1

Recorregut 1: Sortida de la plaça de l’estació del Nord, carrer del Nord, plaça Zamenhof (actual placeta de Saragossa), Rasa, plaça del mestre Granados, Rambla, portal de Sant Roc i carrer Vinyals fins a arribar al baixador dels Catalans que en aquell moment estava al final de la Rambla, però els passatgers del tren sortien pel carrer Vinyals, ja que la Rambla encara era riera a cel obert, molt insalubre i sense cap mena d’il·luminació.

La tornada es farà pel mateix recorregut.

Aquest itinerari es divideix en tres trams, cadascun d’ell té un cost de 10 ct., tot el recorregut val 30 ct. Aquests trams són, de l’estació del Nord fins a la placeta Zamenhof, d’aquí fins a la capçalera de la Rambla i l’altre tram des de la plaça del mestre Granados fins a l’estació de l’elèctric.

Bitllet dels RIPPERTS de Barcelona.

Recorregut 2

Recorregut 2: Plaça de la Creu Gran, carrer de la Creu, Sant Antoni, Passeig, Font Vella, Plaça Vella, Església, del Vall, Sant Roc i Vinyals fins al baixador del tren elèctric.

El camí de tornada variava una mica el recorregut per tal de salvar la forta pujada de la Font Vella, i era pel carrer Vinyals, Sant Roc, del Vall, Església, plaça Vella, Gavatxons, Sant Pere, Sant Fructuós, Font Vella, Passeig, Sant Antoni i Creu Gran.

Els trams d’aquesta línia eren des de la plaça de la Creu Gran fins a Passeig, Passeig fins pl. Vella i el tercer des de pl. Vella fins a estació.

Cal destacar d’aquest recorregut què no passa pel carrer Major, segurament degut a la seva estretor i la gran baixada que hi havia davant de la casa Vinyals, coneguda precisament com a baixada dels Vinyals.

Carrer Major amb la baixada dels Vinyals.

De fet, l’arquitecte municipal, Melcior Viñals, l’única pega que posa en els dos recorreguts és el gir que hauria de fer l’òmnibus en el carrer Sant Pere amb Sant Fructuós: ...sobre el giro de los carruajes en la esquina de S. Pedro con la de S. Fructuoso, por cuanto el ancho de luz de la primera, entre bordillos, es el de unos cuatro metros y el de la calle de S. Fructuoso de solo unos tres metros y susceptible de que choquen con alguna de las tiendas vecinas y por lo tanto el Ayuntamiento en ningún caso puede ser responsable de los desperfectos y molestias que puedan ocasionar a los propietarios, a los vecinos y a los transeúntes.

I finalment es proposa un recorregut “extraordinari” per si fos necessari en cas d’una arribada especial de trens nocturns: Vinyals, St. Roc, del Vall, Església, Gavatxons, Gessamí, Rasa, Sant Pau, Font Vella, Passeig, St. Antoni i plaça de la Creu Gran.

Recorregut etraordinari o fora d'hores.

L’horari era el mateix pels dos trajectes principals, començava el servei a les 7,40 fins a les 11,40, cada hora, no hi havia servei a les 12’40, suposo per poder dinar empleats i cavalleries i es reiniciava a les 13,40 fins a les 21,40. Si hi havia alguna arribada de tren més tard, i sota petició dels viatgers, es feia servir el trajecte extraordinari.

El servei es va posar en marxa el dissabte 11 de setembre al migdia i pel que diu la premsa, amb força èxit. El diari “El Dia” del mateix 11 ho explica axis: “Tal com diguérem, aquesta tarda han començat a prestar servei els “rippers” que van des de diferents indrets de la ciutat a l’estació del tramvia. Aquests cotxes van tirats per tres cavalls, i són tancats. Sembla que donen bon resultat, doncs van sempre abarrotats.”

A “La Comarca” hi trobem: “A las dos de esta tarde se ha inaugurado el servicio de <ripperts>. Su paso por nuestras calles ha sido presenciado por el público con sumo agrado.”

Un parell de dies abans, el dia 9, el rotatiu “El Dia” anunciava la implementació d’aquest servei, explicava els diferents itineraris i acabava l’article amb aquestes paraules: “Ara sols falta que el públic terrassenc respongui favorablement, car la companyia explotadora d’aquest servei plena de bons intents, està disposada per poc que els afalagui l’èxit, d’establir nous trajectes, entre ells un de circumval·lació i essent això de remarcable utilitat en els presents temps, i en la nostra ciutat ha d’estar en el desig de tots que aquest servei de “rippers”, ara modestament iniciat pugui esdevenir esplendorós car tots podem copsar-ne els seus resultats avantatjosos.”

Sembla ser que el públic terrassenc no va fer cas d’aquestes paraules. No he pogut escatir quan varen deixar de funcionar, el màxim que he trobat és el que en Josep Massagué ens explica en un article publicat al “Tarrasa Información” del dia 9 de setembre del 1963: “Ignoramos si hubo retrasos en los horarios, si los “òmnibus-ripperts” eran confortables y limpios, si a los caballeros se les toleraba fumar y si las damas tenían preferencia en los asientos. En cambio, se sabe que tuvieron vida efímera. Funcionaron escasos meses. Si una opinión a distancia sobre aquel hecho se puede formular, quizás llegaron con demora a nuestra ciudad los vehículos accionados con tracción animal. El carburante se adueñaba de la calle a pasos agigantados.”

Així fou com Terrassa es quedava sense transport col·lectiu, transport que no tornaria a la nostra ciutat fins a l’any 1927 segons ens ho explica, i molt bé, l’estimat Joaquim Verdaguer en aquest post del seu imprescindible blog: Els autobusos a Terrassa.

Dissortadament fins aquest moment no he trobat cap foto d’aquests òmnibus a Terrassa, però crec que vist el dibuix que acompanya l’expedient, no podia diferenciar-se massa d’aquests que feien servei a Barcelona.