TERRASSA - Blog del Rafael

dijous, 1 d’agost del 2024

FAÇANA CATEDRAL de TERRASSA

Sabíeu que...?

FAÇANA CATEDRAL

Avui us parlo de les quatre façanes que hem conegut de l’església del Sant Esperit i Sant Pere.

Foto núm. 1: El 1620 el mestre Jaume Ginestar emprengué la construcció de la sagristia i la façana amb un estil senzill i auster tipus de basílica romana. La foto que podem veure data del 1870.

Foto núm. 2: L’any 1872 el prior Heribert Font afegeix a l’atri central els dos cossos laterals de planta baixa i pis. (Us recomano “De com es modifica la façana de l’església del Sant Esperit i Sant Pere i el perquè. http://pintorviver.blogspot.com.es/2015/07/de-com-es-modifica-la-facana-de.html)

Foto núm. 3: El 1919 el Dr. Josep Molera com a prior del Sant Esperit endegà la iniciativa de la renovació de la precària façana de l’església. Per tant, es convocà un concurs per a la seva realització que el guanyaren els arquitectes Alexandre Soler i Amadeu Llompart que dissenyaren un projecte concordant amb l’estil gòtic del temple.

Foto núm. 4: L’any 1920 començaren les obres que foren interrompudes per l’esclat de la Guerra Civil.

Foto núm. 5: Represes les obres l'any 1939, foren provisionalment acabades els anys 50 amb el resultat que podem veure a la foto i que és la façana de la meva joventut, i suposo que la de molts de vosaltres.

Foto núm. 6: Finalment l’any 1999, essent prior Josep Pausas, es completa la reforma que sembla ser definitiva, sota la direcció de l’arquitecte Francesc Bacardit i Segués, del grup BAMMP, ARQUITECTES I ASSOCIATS.

MIQUEL ESCUDER i les MÀQUINAS DE COSIR.

Sabíeu que....?

MIQUEL ESCUDER i les MÀQUINAS DE COSIR.

Miquel Escuder ha quedat vinculat a la història industrial del país com la persona que va fabricar la primera màquina de cosir de tot l'Estat.

Va néixer a Terrassa el 1835. Els seus biògrafs destaquen, entre altres coses, que no va ser exactament inventor, sinó un gran constructor mecànic amb molta empenta. Cal tenir en compte, però, que els productes Escuder estaven molt ben elaborats i el treball sobre ferro fos era molt superior que el dels altres productes que es trobaven al mercat en aquells moments. Quan Escuder va començar a fabricar les màquines de cosir l'any 1872, va crear el model Aurora, molt semblant al fabricat per Wheeler & Weber.

Escuder va afegir uns complements que la van convertir en una màquina de luxe. La novetat, entre els productes d'Escuder.

El nom d'Aurora prové de l'adopció com a logotip de la figura de la deessa romana del mateix nom que simbolitza l'aurora.

L'anunci va ser publicat al setmanari "La Revista" el dia 8 de setembre del 1878.

EL CARRER CREMAT de TERRASSA

Sabíeu que...?

CARRER CREMAT

El carrer Cremat és un dels carrers més antics que encara es conserven més o menys tal com va ser.

És un carrer que ja existia l'any 1200, quan el mon encara era dominat per les tenebres, la vida encara tenia un valor escàs i les viles eren llocs insegurs; la gent vivia majoritàriament al camp sota la protecció del senyor feudal.

En altres temps, al seu extrem tocant al Raval hi hagué el portal de les muralles anomenat Superior o Subirà, per això aquest carrer, format a principis de l'any 1200, portà el nom de Superior o de Dalt. Més endavant se'l coneix pel carrer de na Morella i vers l'any 1342 porta el nom de N'Aymerich, pro-hom i batlle de Terrassa.

Per la seva proximitat al Castell Palau és conegut l'any 1357 pel carrer del Palau.

Però el 1450 es va cremar el Portal de les muralles situat en un dels extrems del carrer, i aquest incendi li valgué el nom de Cremat al carrer. Més de 500 anys sense canviar de nom és una fidelitat que resulta difícil de trobar en els temps que corren.

Sigui com sigui, el carrer Cremat és un dels eixos de la Terrassa d'avui, i el matí ens recorda el matí de la vila, ja fa molts anys, quan el Portal encara no s'havia cremat i poc es podia pensar en quines condicions passaria a la posteritat.

Ara el carrer Cremat ja no és ple de cendres, sinó ple de vida, de la vida amb la qual el temps li ha restituït la dignitat, salvant-lo de la desaparició o de l'anonimat.

Fotos 1 i 2: fragments de la maqueta de la Terrassa medieval, llegat del recordat Joaquim Verdaguer, i que podem veure al Castell Cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís.

Foto 3: una vista de l’any 1930 que ens mostra clarament la corba típica dels carrers amb passat medieval.

Foto 4: una vista del carrer Cremat engalanat amb motiu de la Fira Modernista de l’any passat.

CARRERS AMB CORVA A LA TERRASSA MEDIEVAL.

Sabies que...?

CARRERS AMB CORVA

Antigament, a Terrassa com en tots els pobles, en construir de nou una casa, sense plànol autoritzat, ho feien seguint la ratlla que aproximadament marcava el carrer, procurant sempre que aquest fes corba, que des de l'entrada no es veiés la sortida com a sistema defensiu, així un possible atac de forces enemigues privava a aquests saber si a l’altre extrem del carrer els esperaven vilatans armats, i si el carrer s'esqueia recte miraven de no fer-hi cap travessia.

Així és com tenim en el casc més antic de la ciutat, els carrers de Baix Plaça, Parres, Font Vella etc.; i els relativament moderns de sant Pau, Cardaire, Puig Novell, etc.

Aquest ordre de construcció va continuar fins pel juliol de l'any 1842 en què l’Ajuntament en ple del dia 24, presidit per en Tomàs de Sagrera i Font, acordà avisar per mitjà d'un pregó, que en endavant, ningú podia construir cases i fer reformes de finestres o portals sense autorització de l'Ajuntament, al qual s'havien de presentar els plànols de les obres a fer per duplicat.

L'endemà de passats els plànols per sessió, el mestre d'obres de l'Ajuntament es personava al lloc on s'havia d'edificar i donava l'oportuna autorització.

Si es construïa sense plànol, es podia enderrocar l’obra feta i pagar una multa de 200 rals.

CAFÉ ESPAÑOL al CARRER CREMAT

Sabíeu que...?

CAFÉ ESPAÑOL al CARRER CREMAT

El proppassat dia 3 va fer 141 anys que el setmanari El Eco publicava aquesta notícia:

El grandioso y moderno Café Español sito en la calle Quemada y en edificio construido exprofeso, está siendo objeto de una completa y lujosa restauración en su decorado interior. Lo hemos visitado y nos hemos convencido de que será lo mejor que en su clase exista en esta Ciudad. El aventajado pintor Sr. Font, justificará con este trabajo que es legítima la fama que en otros tiene adquirida, y los dueños del establecimiento al cual hacemos referencia, demuestran con tan notable reforma que saben corresponder al favor cada día creciente que el público les dispensa.

Cuando se inaugure el local completamente restaurado nos permitiremos decir algo en nuestro Semanario, amantes como somos de que se fomente el buen gusto entre nuestros compatricios.

Sabies que...? CAMÍ FONDO

Sabies que...?

CAMÍ FONDO

Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa i la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer era el llit del torrent del Salt procedent del carrer de Sant Leopold. Per la vorera del torrent hi havia el camí per anar a Matadepera. El torrent i el camí quedaven molt per davall del nivell de les voreres. Quan va arribar el tren del Nord l’any 1856, el camí des de la placeta de Saragossa fins a l’estació rebé el nom de carrer del Nord, però els terrassencs per distingir el primer tram l’anomenaven «Camí Fondo».

Foto núm. 1: Hi podeu veure el torrent del Salt quan baixava pel que avui coneixem com a carrer Sant Leopold. Les aigües del torrent passaven pel carrer Camí Fondo i eren desviades per una rasa cap a la riera del Palau (d’aquí el nom del carrer de la Rasa).

Foto núm. 2: Hi podem veure un cas similar de camí fondo que es donava davant de la casa Vinyals del carrer Major, aquest tram era conegut com Baixada dels Vinyals.

Foto núm. 3: El carrer del Camí Fondo l’any 2018.

dilluns, 3 de juny del 2024

CAPGROSSOS i NANS DE TERRASSA. PRESENTACIÓ CAPDIDATS 2024.

CAPGROSSOS i NANS DE TERRASSA.

PRESENTACIÓ CAPDIDATS 2024.

Acte de presentació dels Capdidats, amb una sorpresa inclosa fora de programa.

Més informació »

CAPGROSSOS DE TERRASSA, 1 JUNY 2024

1 de juny de 2024, data que quedarà marcada a la història de la Cultura Popular de Terrassa.

Per primera vegada s’ha aconseguit treure en Rua, i ballant, a tots els Capgrossos de Terrassa obra del Jordi Grau, que representen a personatges de la societat terrassenca.

Un total de 43 figures, 44 si comptem la que l’any 2006 es va fer del mateix Jordi a través d’un taller d’imatgeria extern.

Núria Salàn, Lildami, Domènec Ferràn (Mingo pels amics), Sanitaris, Rosa Aguado, Josep Rull, Lluis Puig, Rafael Aròztegui, Mireia Gabaldà, Valentí Grau, Salvador Cardús, Jaume Cabré, Pepe Hidalgo, Montse Saludes, Josefina Alonso, Ramon Codinas, Narcís Serrat, Jaume Bernet, Jordi Grau, Josep Maria Farràs, M. Dolors Duocastella, Carles Llongueras, Ranjit Singh Kaur, Xavi Coral, Joan Siurana, Quimet Carreras, Adrià Font, Ramón Martínez, Miqui Giménez, Mercè Corbera, Marc Galí, Andreu Fresnadillo, Lluís Bonet, Floreal Soriguera, Rosa Mora, Joan Colomera, Miquel Pujadó, Antoni Farrés, Toni Verdaguer, Joaquim Prunés, Cristóbal Castro, Joan Grau, La Lourdes i Jordi Labòria.

Més informació »

dijous, 9 de maig del 2024

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC TERRASSENC - IPAC

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC TERRASSENC - IPAC

Elements arquitectònics terrassencs no inclosos en el Pla Especial de patrimoni històric arquitectònic del 1986, però sí que hi són en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. IPAC

L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, gestionat pel Servei de Suport Tècnic i Inventari de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren. Aquests elements queden agrupats en les quatre categories de protecció que estableix la Llei 9/1993 de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, desplegada pel Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic: els béns culturals d'interès nacional (BCIN), els béns culturals d'interès local (BCIL), els espais de protecció arqueològica (EPA) i altres béns integrants de l'ampli concepte de patrimoni cultural.

Més informació »

dimarts, 7 de maig del 2024

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS RESIDENCIALS, Muncunill

El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986 (aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que assegurin la seva protecció.

Els edificis i elements protegits es divideixen en diferents apartats.

Els elements RESIDENCIALS sota protecció de BCIL (bé cultural d'interès local) les trobem amb la CLAU de la lletra R, i les residències sense protecció amb la CLAU de la lletra I .