Sabies que...?
CAMÍ FONDO
Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què en aquest
tram de carrer, entre la placeta de Saragossa i la plaça de Mossèn Cinto
Verdaguer era el llit del torrent del Salt procedent del carrer de Sant
Leopold. Per la vorera del torrent hi havia el camí per anar a Matadepera. El
torrent i el camí quedaven molt per davall del nivell de les voreres. Quan va
arribar el tren del Nord l’any 1856, el camí des de la placeta de Saragossa
fins a l’estació rebé el nom de carrer del Nord, però els terrassencs per
distingir el primer tram l’anomenaven «Camí Fondo».
Foto núm. 1: Hi podeu veure el torrent del Salt quan baixava pel que avui coneixem com a carrer Sant Leopold. Les aigües del torrent passaven pel carrer Camí Fondo i eren desviades per una rasa cap a la riera del Palau (d’aquí el nom del carrer de la Rasa).
Foto núm. 2: Hi podem veure un cas similar de camí fondo que es donava davant de la casa Vinyals del carrer Major, aquest tram era conegut com Baixada dels Vinyals.
Foto núm. 3: El carrer del Camí Fondo l’any 2018.
=============================================================
Sabíeu que...?
CARRER CREMAT
El carrer Cremat és un dels carrers més antics que encara es conserven més o menys tal com
va ser.
És un carrer que ja existia l'any 1200, quan el mon encara
era dominat per les tenebres, la vida encara tenia un valor escàs i les viles
eren llocs insegurs; la gent vivia majoritàriament al camp sota la protecció
del senyor feudal.
En altres temps, al seu extrem tocant al Raval hi hagué el portal
de les muralles anomenat Superior o Subirà, per això aquest carrer, format a
principis de l'any 1200, portà el nom de Superior o de Dalt. Més endavant se'l
coneix pel carrer de na Morella i vers l'any 1342 porta el nom de N'Aymerich,
pro-hom i batlle de Terrassa.
Per la seva proximitat al Castell Palau és conegut l'any 1357 pel carrer del Palau.
Però el 1450 es va cremar el Portal de les muralles situat en un dels extrems del carrer, i aquest incendi li valgué el nom de Cremat al carrer. Més de 500 anys sense canviar de nom és una fidelitat que resulta difícil de trobar en els temps que corren.
Sigui com sigui, el carrer Cremat és un dels eixos de la
Terrassa d'avui, i el matí ens recorda el matí de la vila, ja fa molts anys,
quan el Portal encara no s'havia cremat i poc es podia pensar en quines
condicions passaria a la posteritat.
Ara el carrer Cremat ja no és ple de cendres, sinó ple de
vida, de la vida amb la qual el temps li ha restituït la dignitat, salvant-lo
de la desaparició o de l'anonimat.
Fotos 1 i 2: fragments de la maqueta de la Terrassa
medieval, llegat del recordat Joaquim Verdaguer, i que podem veure al Castell
Cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís.
Foto 3: una vista de l’any 1930 que ens mostra clarament la
corba típica dels carrers amb passat medieval.
Foto 4: una vista del carrer Cremat engalanat amb motiu de
la Fira Modernista de l’any passat.
=============================================================
Sabíeu que...?
FAÇANA CATEDRAL
Avui us parlo de les quatre façanes que hem conegut de
l’església del Sant Esperit i Sant Pere.
Foto núm. 1: El 1620 el mestre Jaume Ginestar emprengué la
construcció de la sagristia i la façana amb un estil senzill i auster tipus de
basílica romana. La foto que podem veure data del 1870.
Foto núm. 2: L’any 1872 el prior Heribert Font afegeix a l’atri
central els dos cossos laterals de planta baixa i pis. (Us recomano : “De com es modifica la façana de l’església del Sant Esperit i Sant Pere i el perquè. )
Foto núm. 3: El 1919 el Dr. Josep Molera com a prior del
Sant Esperit endegà la iniciativa de la renovació de la precària façana de
l’església. Per tant, es convocà un concurs per a la seva realització que el
guanyaren els arquitectes Alexandre Soler i Amadeu Llompart que dissenyaren un
projecte concordant amb l’estil gòtic del temple.
Foto núm. 4: L’any 1920 començaren les obres que foren
interrompudes per l’esclat de la Guerra Civil.
Foto núm. 5: Represes les obres l'any 1939, foren
provisionalment acabades els anys 50 amb el resultat que podem veure a la foto
i que és la façana de la meva joventut, i suposo que la de molts de vosaltres.
Foto núm. 6: Finalment l’any 1999, essent prior Josep
Pausas, es completa la reforma que sembla ser definitiva, sota la direcció de
l’arquitecte Francesc Bacardit i Segués, del grup BAMMP, ARQUITECTES I
ASSOCIATS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada