Sabies que...?
FOSSAT DE LA VILA MEDIEVAL
Previ a la construcció de l'aparcament subterrani de la
plaça Vella, es varen efectuar excavacions arqueològiques.
Aquestes excavacions van permetre localitzar la situació
exacta del fossat de la vila medieval i de la situació del portal anomenat
Portal de la Font que permetia sortir de la Vila cap a l’actual carrer de la
Font Vella.
A la plaça Vella, a terra, davant els edificis de la banda de la catedral, es pot apreciar que la pavimentació de la zona és diferent del de la resta de la plaça. Un llarg tram de tres metres d’amplada que va des del carrer de l’església fins al carrer de Gavatxons, està fet amb llambordes que ens marquen per on passava el fossat. A la plaça, davant del carrer de Gavatxons, a terra, hi ha una estructura rectangular, actualment metàl·lica, que ens indica on es van trobar les restes de la porta medieval de la Font o del Camp de la Creu.
A la foto 1, plànol amb la senyalització (negre) dels trams de fossat estudiats.
A la foto 2, moment de la troballa de la base d’una torre
del portal de la Font, com podem veure de base quadrada.
A la foto 3, senyalització del tram de fossat de la plaça.
A la foto 4, pas per sota del portal.
A la foto 5, dibuix d’en Mateu Avellaneda, suposo seguin
instruccions d’en Salvador Cardús, quan es creia que les torres de les muralles
eren rodones i no quadrades com ha quedat ben palès en les poques restes que
s’han trobat.
Sabies que...?
CARRER PANTÀ
Parlem del carrer del Pantà, també dit dels “Campos”
El dia 31 de juliol de l'any 1879, l'Ajuntament acordà que
l'encreuament del carrer de Montserrat amb el del Pantà s’hi fessin xamfrans a
totes quatre cantonades a fi de fer menys sensible el petit desviament de l'eix
d'aquest carrer.
Aquest lloc fins a l'any 1943 era conegut pel “rellotge de
sol” perquè en una de les cases que feien xamfrà hi havia un rellotge de sol
que va desaparèixer amb l’enrunament de les cases per a fer-hi un difícil
industrial.
Aquest xamfrà va ser el primer que es dissenyà en
l’urbanisme del XIX a Terrassa.
Foto número 1: vista aèria de la cruïlla Pantà amb
Montserrat.
Foto número 2: fragment del plànol del 1919.
Foto número 3: foto del 1940 c., on podem veure que el
rellotge de Sol encara es visualitza.
Foto número 4; el mateix indret l’any 2012.
Foto número 5: una captura actual al Google Maps
=============================================================
Sabíeu que...?
CARRER DE LA UNIÓ
Quan parlem del carrer de la Unió, de quina unió estem
parlant?
De la unió comercial?, del Casino de la Unió?, de la Unió Tradicionalista?,
de la unió de terrassencs molestos per la ZBE?, doncs no, de cap d'aquestes
unions, estem parlant de la unió del portal de la Guia amb el portal de Sant
Roc.
El segle XVIII i el segle XIX, Terrassa estava envoltada
d’una muralla, de manera que per comunicar els dos portals hi havia un camí
conegut pel nom de camí de la Unió.
Evidentment per fora muralles es podien comunicar els dos a
través de la riera del Palau, però si els portals tenien uns horaris
d'obertura i de tancament hom podia necessitar sortir de la vila urgentment i
si es trobava el portal de sant Roc tancat, podia intentar-ho a través del
portal de la Guia, i viceversa, per tant, era necessari un camí de comunicació
dins de les muralles entre els dos portals.
A la foto núm. 1 podem veure en un plànol del 1872, amb
blau, el recorregut del Camí de la Unió, i amb vermell l’actual carrer de la
Unió.
A la foto núm. 2 hi veiem, en un plànol militar, el
recorregut del camí i el lloc on estava la muralla.
A la foto núm. 3 i veiem l’accés al camí de la Unió des del
Raval, al mateix temps veiem en groc les cases que es van enderrocar per tal
d'obrir actual carrer Unió.
A la foto núm. 4 es veu representat on hauríem d'anar a
trobar l'entrada a aquest camí de la Unió abans del 1893.
A la foto núm. 5 una vista actual del carrer de la Unió.
A la foto núm. 6 el recorregut que hauríem de fer
actualment si volguéssim imitar els nostres avantpassats per anar des del final
del carrer del Peix (Raval) fins al Portal de Sant Roc (avui pl. Anselm Clavé).
Molt curiós tot plegat, gràcies.
ResponEliminaSalutacions.