TERRASSA, AMISTAT DE’N RAGÓN i EL VIOLINISTA VELLSOLÀ.

 

AMISTAT DE’N RAGÓN i EL VIOLINISTA VELLSOLÀ.

I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades, d’en Baltasar Ragón.

Avui ens explica la seva relació amb en Vicenç Vellsolà i Aymerich, que de ben petit ja obsequiava els seus amics amb uns petits concerts a través de la finestra del quarto de reixa de la casa on vivia al carrer de Sant Pau.

Explica en Ragón: “abillat (en Vellsolà) amb la seva bata de col·legial, es recreava i ens feia badar a nosaltres quan tocava trossos d’òpera com Norma i El barber de Sevilla.”

Doncs bé, a la foto hi podem veure al Vicenç, amb la bata de col·legial, i a la seva germana Maria, àvia, per cert, de la meva estimada Maria.

TERRASSA, EN RAGÓN, PINTOR i DECORADOR.

 

EN RAGÓN, PINTOR i DECORADOR.

Seguint amb el repàs del mecanoscrit no publicat d’en Baltasar Ragón, avui podem parlar del seu primer ofici, el de pintor. L’any 1899, amb catorze anys, ja entra d’aprenent al taller del pintor Font al Raval de Montserrat.

L’any 1903 se’n va a viure, i a treballar, a Barcelona on hi seria fins a l’any 1908 que torna a Terrassa i s’estableix pel seu compte.

I l’any 1910 trobem com a notícia a la premsa de la ciutat la inauguració de la farmàcia del senyor Nogués a la plaça Vella. Aquest fet el fa molt content (tu diràs, publicitat gratuïta).

La Farmàcia actualment.

TERRASSA, EN RAGÓN I LA LLIBRERIA GORINA

 EN RAGÓN I LA LLIBRERIA GORINA

Quan tinc una estona segueixo llegint les memòries no publicades d’en Baltasar Ragon, i si trobo la possibilitat de relacionar els seus comentaris amb alguna foto de les que tenim a l’Arxiu ho classifico per si mai s’arriben a publicar.

En aquest cas el Ragon ens diu: “Un any em va dir (el llibreter Gorina) que li guarnís el balcó i li vaig fer un vano gran que tapava tota la portalada i es recolzava a sobre la barana.  En aquest vano hi havia enganxats una gran varietat de revistes i diaris.   A mida que han passat els anys vaig adonant-me del gran bunyol que allò era.”

Doncs bé, aquí tenim la foto del “vano” (el bunyol) que adornava el balcó de la llibreria Gorina al carrer Sant Pau.

TERRASSA, BALTASAR RAGÓN i EL CARNAVAL

 

BALTASAR RAGÓN i EL CARNAVAL

Seguint amb el repàs de les memòries mecanoscrites, i no publicades, d’en Baltasar Ragon, hi trobo aquest fet prou interessant:

Parla dels carnavals i ens diu que l’any 1915, amb la Gran Guerra (més tard Primera Guerra Mundial), una colla del Gremi d’Artistes, va construir una gran olla “que per entrar havies de pujar pel balcó d’una casa.

 Feia poc que havia esclatat la guerra europea i a dins l’olla hi anaven els caps de les nacions bel·ligerants. Les cares eren de cera, fetes per l’escultor Armengol. Els personatges érem Francesc Josep d’Austria l’Armengol, Jordi d’Anglaterra en Pere Viver, en Poincaré president de França en Vellsolà, Marc Armengol el de Rusia i el Kaiser jo.”

Els personatges:

Fotos del fons Baltasar Ragón, Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa.

TERRASSA, BALTASAR RAGÓN i EL DIBUIX.

 BALTASAR RAGÓN i EL DIBUIX.

Seguint amb el mecanoscrit no publicat d’en Baltasar Ragón, hi trobo que l’any 1902 es decideix a anar a classes de dibuix:

“𝐸𝑙𝑠 𝑣𝑒𝑠𝑝𝑟𝑒𝑠 𝑎𝑛𝑎𝑣𝑎 𝑎 𝑑𝑖𝑏𝑢𝑖𝑥 𝑎𝑙 𝐶𝑜𝑙 · 𝑙𝑒𝑔𝑖 𝑇𝑒𝑟𝑟𝑎𝑠𝑠𝑒𝑛𝑐, ℎ𝑖 𝑡𝑒𝑛𝑖́𝑒𝑚 𝑝𝑒𝑟 𝑚𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒 𝑎𝑙 𝑆𝑟. 𝑉𝑒𝑟𝑛𝑒𝑑𝑎 𝑖 𝑎 𝑙'𝑜𝑏𝑟𝑖𝑟-𝑠𝑒 𝑢𝑛𝑒𝑠 𝑐𝑙𝑎𝑠𝑠𝑒𝑠 𝑎 𝑙'𝐴𝑔𝑟𝑢𝑝𝑎𝑐𝑖𝑜́ 𝑅𝑒𝑔𝑖𝑜𝑛𝑎𝑙𝑖𝑠𝑡𝑎, 𝑑𝑎𝑙𝑡 𝑒𝑙 𝑠𝑒𝑔𝑜𝑛 𝑝𝑖𝑠 𝑒𝑛 𝑒𝑙 𝑐𝑎𝑟𝑟𝑒𝑟 𝑑𝑒 𝑆𝑎𝑛𝑡 𝐴𝑛𝑡𝑜𝑛𝑖 𝑛 𝑛º 64, 𝑣𝑎𝑟𝑒𝑖𝑔 𝑎𝑛𝑎𝑟 𝑎𝑙𝑙𝑎̀ 𝑝𝑒𝑟𝑞𝑢𝑒̀ 𝑒𝑟𝑎 𝑓𝑟𝑎𝑛𝑐 𝑖 𝑒𝑛𝑠𝑒𝑛𝑦𝑎𝑣𝑒𝑛 𝑒𝑙𝑠 𝑝𝑖𝑛𝑡𝑜𝑟𝑠 𝑉𝑎𝑛𝑐𝑒𝑙𝑙𝑠 𝑖 𝑖 𝑒𝑙𝑠 𝑒𝑙𝑠 𝑔𝑒𝑟𝑚𝑎𝑛𝑠 𝑉𝑖𝑣𝑒𝑟 ".

A les fotos que us mostro hi podem veure l’aula de dibuix de l’Agrupació Regionalista al carrer de Sant Antoni (Can Julià de la Quadra), i diversos personatges que en Ragón cita en el seu record.

TERRASSA, PARLEM DE BALTASAR RAGÓN

PARLEM DE BALTASAR RAGÓN

Repassant les memòries mecanoscrites, i no publicades, d’en Baltasar Ragon, hi podem trobar coses força interessants.

Per exemple, ens explica: “Les primeres postals que es van publicar a Terrassa foren tirades pel fotògraf Ballester.  D'un color blau.  Al fer la Caixa d'Estalvis passava jo per aquell indret  i em vaig aturar i al cap de molt temps amb vaig veure retratat amb la blusa de pintor quan venia de comprar paper vidre a Cal Pau Trist. Era l'any 1903.”

Per tant ja sabem qui és el vailet (noi que ajuda a la feina d'un menestral) que apareix badant en aquesta foto, en Baltasar Ragon i Petit.

TERRASSA, CARRER DEL PANTÀ

 

Sabies que...?

CARRER DEL PANTÀ

Parlem del carrer del Pantà, també dit dels “Campos”

El dia 31 de juliol de l'any 1879, l'Ajuntament acordà que l'encreuament del carrer de Montserrat amb el del Pantà s’hi fessin xamfrans a totes quatre cantonades a fi de fer menys sensible el petit desviament de l'eix d'aquest carrer.

Aquest lloc fins a l'any 1943 era conegut pel “rellotge de sol” perquè en una de les cases que feien xamfrà hi havia un rellotge de sol que va desaparèixer amb l’enrunament de les cases per a fer-hi un difícil industrial.

Aquest xamfrà va ser el primer que es dissenyà en l’urbanisme del XIX a Terrassa.

Foto número 1: vista aèria de la cruïlla Pantà amb Montserrat.

Foto número 2: fragment del plànol del 1919.

Foto número 3: foto del 1940 c., on podem veure que el rellotge de Sol encara es visualitza.

Foto número 4; el mateix indret l’any 2012

Foto número 5: una captura actual al Google Maps.

TERRASSA, FOSSAT DE LA VILA MEDIEVAL

 

Sabies que...? 

FOSSAT DE LA VILA MEDIEVAL

Previ a la construcció de l'aparcament subterrani de la plaça Vella, es varen efectuar excavacions arqueològiques.   

Aquestes excavacions van permetre localitzar la situació exacta del fossat de la vila medieval i de la situació del portal anomenat Portal de la Font que permetia sortir de la Vila cap a l’actual carrer de la Font Vella.

A la plaça Vella, a terra, davant els edificis de la banda de la catedral, es pot apreciar que la pavimentació de la zona és diferent del de la resta de la plaça. Un llarg tram de tres metres d’amplada que va des del carrer de l’església fins al carrer de Gavatxons, està fet amb llambordes que ens marquen per on passava el fossat. A la plaça, davant del carrer de Gavatxons, a terra, hi ha una estructura rectangular, actualment metàl·lica, que ens indica on es van trobar les restes de la porta medieval de la Font o del Camp de la Creu.

 

A la foto 1, plànol amb la senyalització (negre) dels trams de fossat estudiats.

A la foto 2, moment de la troballa de la base d’una torre del portal de la Font, com podem veure de base quadrada.

A la foto 3, senyalització del tram de fossat de la plaça.

A la foto 4, pas per sota del portal.

A la foto 5, dibuix d’en Mateu Avellaneda, suposo seguin instruccions d’en Salvador Cardús, quan es creia que les torres de les muralles eren rodones i no quadrades com ha quedat ben palès en les poques restes que s’han trobat.

TERRASSA, CARRER DE LA UNIÓ

 

Sabíeu que...?

CARRER DE LA UNIÓ

Quan parlem del carrer de la Unió, de quina unió estem parlant?

De la unió comercial?, del Casino de la Unió?, de la Unió Tradicionalista?, de la unió de terrassencs molestos per la ZBE?, doncs no, de cap d'aquestes unions, estem parlant de la unió del portal de la Guia amb el portal de Sant Roc.

El segle XVIII i el segle XIX, Terrassa estava envoltada d’una muralla, de manera que per comunicar els dos portals hi havia un camí conegut pel nom de camí de la Unió.

Evidentment per fora muralles es podien comunicar els dos a través de la riera del Palau, però si els portals tenien uns horaris d'obertura i de tancament hom podia necessitar sortir de la vila urgentment i si es trobava el portal de sant Roc tancat, podia intentar-ho a través del portal de la Guia, i viceversa, per tant, era necessari un camí de comunicació dins de les muralles entre els dos portals.

A la foto núm. 1 podem veure en un plànol del 1872, amb blau, el recorregut del Camí de la Unió, i amb vermell l’actual carrer de la Unió.

A la foto núm. 2 hi veiem, en un plànol militar, el recorregut del camí i el lloc on estava la muralla.

A la foto núm. 3 i veiem l’accés al camí de la Unió des del Raval, al mateix temps veiem en groc les cases que es van enderrocar per tal d'obrir actual carrer Unió.

A la foto núm. 4 es veu representat on hauríem d'anar a trobar l'entrada a aquest camí de la Unió abans del 1893.

A la foto núm. 5 una vista actual del carrer de la Unió.

A la foto núm. 6 el recorregut que hauríem de fer actualment si volguéssim imitar els nostres avantpassats per anar des del final del carrer del Peix (Raval) fins al Portal de Sant Roc (avui pl. Anselm Clavé).

Estudiar les fotos antigues de Terrassa

 Estudiar les fotos antigues de Terrassa

Un viatge en el temps a través de les imatges

Introducció

Estudiar les fotos antigues de Terrassa ens permet fer un viatge fascinant pel temps i descobrir com era la nostra ciutat des de l’inici de l’aparició de la fotografia fins als nostres dies. Les imatges capturen moments històrics, detalls arquitectònics, escenes de la vida quotidiana i esdeveniments significatius que han modelat la identitat de Terrassa. A través d'aquestes fotografies, podem entendre millor el passat de la ciutat, reconèixer els canvis urbans i culturals, i apreciar el patrimoni que ha perdurat fins avui.

UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL

 UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL

12 de juliol 1.883. Estem a pocs dies de commemorar els fets del 22 de juliol del mil vuit-cents setanta-dos.

FAÇANA CATEDRAL de TERRASSA

 

Sabíeu que...?

FAÇANA CATEDRAL

Avui us parlo de les quatre façanes que hem conegut de l’església del Sant Esperit i Sant Pere.

MIQUEL ESCUDER i les MÀQUINAS DE COSIR.

 

Sabíeu que....?

MIQUEL ESCUDER i les MÀQUINAS DE COSIR.

 Miquel Escuder ha quedat vinculat a la història industrial del país com la persona que va fabricar la primera màquina de cosir de tot l'Estat.

EL CARRER CREMAT de TERRASSA

 

Sabíeu que...?

CARRER CREMAT

El carrer Cremat és un dels carrers més antics  que encara es conserven més o menys tal com va ser.

CARRERS AMB CORVA A LA TERRASSA MEDIEVAL.

 

Sabies que...?

CARRERS AMB CORVA

Antigament, a Terrassa com en tots els pobles, en construir de nou una casa, sense plànol autoritzat, ho feien seguint la ratlla que aproximadament marcava el carrer, procurant sempre que aquest fes corba, que des de l'entrada no es veiés la sortida com a sistema defensiu, així un possible atac de forces enemigues privava a aquests saber si a l’altre extrem del carrer els esperaven vilatans armats, i si el carrer s'esqueia recte miraven de no fer-hi cap travessia.

CAFÉ ESPAÑOL al CARRER CREMAT

 

Sabíeu que...?

CAFÉ ESPAÑOL al CARRER CREMAT

El proppassat dia 3 va fer 141 anys que el setmanari El Eco publicava aquesta notícia:

Sabies que...? CAMÍ FONDO

 

Sabies que...?

CAMÍ FONDO

Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què  aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa i la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer era el llit del torrent del Salt procedent del carrer de Sant Leopold. Per la vorera del torrent hi havia el camí per anar a Matadepera. El torrent i el camí quedaven molt per davall del nivell de les voreres. Quan va arribar el tren del Nord l’any 1856, el camí des de la placeta de Saragossa fins a l’estació rebé el nom de carrer del Nord, però els terrassencs per distingir el primer tram l’anomenaven «Camí Fondo».

CAPGROSSOS i NANS DE TERRASSA. PRESENTACIÓ CAPDIDATS 2024.

 

CAPGROSSOS i NANS DE TERRASSA.

PRESENTACIÓ CAPDIDATS 2024.

Acte de presentació dels Capdidats, amb una sorpresa inclosa fora de programa.

CAPGROSSOS DE TERRASSA, 1 JUNY 2024

1 de juny de 2024, data que quedarà marcada a la història de la Cultura Popular de Terrassa.

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC TERRASSENC - IPAC

 

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC TERRASSENC - IPAC

Elements arquitectònics terrassencs no inclosos en el Pla Especial de patrimoni històric arquitectònic del 1986, però sí que hi són en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. IPAC

L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, gestionat pel Servei de Suport Tècnic i Inventari de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren. Aquests elements queden agrupats en les quatre categories de protecció que estableix la Llei 9/1993 de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, desplegada pel Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic: els béns culturals d'interès nacional (BCIN), els béns culturals d'interès local (BCIL), els espais de protecció arqueològica (EPA) i altres béns integrants de l'ampli concepte de patrimoni cultural.

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS RESIDENCIALS, Muncunill

 PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS  RESIDENCIALS, Muncunill

El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986 (aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que assegurin la seva protecció.

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS RESIDENCIALS

 

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS  RESIDENCIALS

El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986 (aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que assegurin la seva protecció.

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS PÚBLICS

 

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS PÚBLICS

El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986 (aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que assegurin la seva protecció.

PATRIMONI PROTEGIT TERRASSENC - MAGATZEMS

 

PATRIMONI PROTEGIT TERRASSENC - MAGATZEMS

El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986 (aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que assegurin la seva protecció.

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS SINGULARS

 PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS SINGULARS

El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986 (aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que assegurin la seva protecció.

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - FÀBRIQUES

 PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - FÀBRIQUES

El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986 (aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que assegurin la seva protecció.

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - MASIES

  PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - MASIES

El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986 (aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que assegurin la seva protecció.

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - ESGLÉSIES

 PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - ESGLÉSIES

El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986 (aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que assegurin la seva protecció.

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - XEMENEIES

 

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - XEMENEIES

El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986 (aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que assegurin la seva protecció.

UN NOM NOU PER AFEGIR A LA NOSTRA ESTIMADA PLAÇA VELLA ?

 

UN NOM NOU PER AFEGIR A LA NOSTRA ESTIMADA PLAÇA VELLA ?

Sabies que...? Fossat de la Vila Medieval, Carrer del Pantà, Carrer de la Unió

 

Sabies que...? 

FOSSAT DE LA VILA MEDIEVAL

Previ a la construcció de l'aparcament subterrani de la plaça Vella, es varen efectuar excavacions arqueològiques.   

SABIES QUE...? Camí Fondo, carrer Cremat, Façana de la Catedral

 

 Sabies que...?

CAMÍ FONDO

1927 L’AJUNTAMENT DE TERRASSA AL MAGATZEM FREIXA DEL CARRER SANT PAU?

 L’AJUNTAMENT DE TERRASSA  AL MAGATZEM FREIXA DEL CARRER SANT PAU?

L'any 1927 l'Ajuntament necessita ampliar la capacitat del seu edifici i intenta comprar les dues cases de l'antiga banca Marcet, situades a llevant de l’immoble, que en aquell moment tenien com a inquilí el “Banco Hispano Americano”.

HISTÒRIA D'UNA FAMÍLIA AMB TRES FOTOS

De com a partir de tres “Carte de visite” podem construir una història.

L'EPIC AL CARRER SANT ANTONI.

 RECORDS DE JOVENTUT.

Un diumenge, 4 d’abril de 1954, als patis de Can Julià de la Quadra (Sant Antoni 64) una colla d’amics, plegats sota el nom de Colla Tabola, inauguraven una pista poliesportiva per tal de poder-hi desenvolupar la seva màxima afició en aquells moments, el bàsquet.

L'ÒMNIBUS-RIPPERT a TERRASSA 1920

 L'ÒMNIBUS-RIPPERT a TERRASSA 1920

Setembre de l'any 1920, Terrassa viu una situació laboral realment complicada, vaga del ram de la metal·lúrgia, vaga de l'empresa La Canadenca, atemptats entre patronal i obrers, complicada situació política per l'augment de sensibilitats independentistes, però a la ciutat la vida segueix endavant.

Abundant publicitat a la premsa local, molta per ajudar en la situació econòmica dels terrassencs. Així veiem com de Barcelona es desplacen a la nostra ciutat persones que compren roba usada pagant fins a 30, 40 o 50 pessetes per vestits en bon estat. Si volies calçat barat a la sabateria "L'Exposició", també coneguda com a "Rebenta sabaters", t'oferia per 23 pessetes el parell que abans en costava 35

EL PRIMER COTXE EN ARRIBAR A CAN POBLA (MATADEPERA)

 EL PRIMER COTXE EN ARRIBAR A CAN POBLA (MATADEPERA)

TERRASSA - ART AL CARRER

 ART AL CARRER

He aprofitat l’estiu (2023) per fer un recull de les obres d’art que ens podem trobar passejant per la nostra ciutat.

Moltes de les fotos que veureu a continuació ja les tenia en arxiu, altres m’he hagut de desplaçar per poder-les incloure a la col·lecció, i una he aprofitat la generositat de l’amiga Anna Sarlé per poder-la mostrar, es tracta de la font de la Placeta de la Creu, jo ja la tinc, però amb la creu penjant.

Volia fer una exposició per temes, monuments, escultures, terracotes, etc., però com ho he vist molt complicat, he preferit deixar-vos per aquí les definicions del que és cada cosa i vosaltres, amb el vostre gai saber, ja us les classificareu mentalment.

Soc molt conscient que poden faltar moltes coses, però m’he centrat a mostrar obra que està al carrer. No he inclòs els murals que feliçment darrerament estan cobrint d’art i color les parets dels nostres barris, seria una feinada ingent i de moment ho reservaré per una altra entrada al blog.

Obert a noves propostes, podeu deixar les vostres en els comentaris.

monument n. m.

Obra arquitectònica, escultòrica o de gravat, feta per recordar una persona o una cosa importants.

 escultura n. f.

Art o tècnica de representar objectes o crear figures treballant un material com ara fang, pedra, fusta o bronze.

esgrafiat n. m.

Decoració de les parets en relleu, generalment de dos colors, feta amb un punxó.

terracota n. f.

Argila modelada i cuita al forn.

Escultura de petites dimensions que es fa amb aquest tipus d'argila.

forja n. f.

 Treball d'un metall, per mitjà de cops o per pressió, per donar-li una forma definida.

mosaic n. m.

Tècnica artística que consisteix a incrustar peces petites de diferents colors sobre una superfície per formar-hi un dibuix.

Obra d'art feta amb aquesta tècnica.

picaporta n. m.

Peça metàl·lica en forma d'argolla o de martell que es col·loca a la porta i serveix per trucar alçant-la i deixant-la caure.

relleu n. m.

Part d'un objecte que sobresurt de la superfície general d'aquest.

respirall n. m.

Obertura per la qual entra o es renova l'aire d'un espai tancat.

INFRAHISTÒRIA DEL MONUMENT DEDICAT A ALFONS SALA i ARGEMÍ

 

INFRAHISTÒRIA DEL MONUMENT DEDICAT A ALFONS SALA i ARGEMÍ

De la vida i obra del Comte d’Ègara no en parlaré, ja hi ha força literatura publicada al respecte, però ens hem de quedar amb una data clau, l’any de la seva mort, 1945, perquè és aquest any quan comença la història del monument en qüestió.

7 AGOST 1800, INDEPENDÈNCIA DE SANT PERE.

 

TERRASSA, EL CAVALL DE LA RAMBLA

 La veritable història del cavall de la Rambla.

MUNCUNILL 20 ANYS A LA CASA MATALONGA????

 

Muncunill i la casa Matalonga del carrer Topete.

TERRASSA Aquesta és la “foto” més antiga de Terrassa

 

TERRASSA.  Aquesta és la “foto” més antiga de Terrassa

per Javier Llamas / Diari de Terrassa

28 d'octubre de 2022

 

CRONOLOGIA DE L’INICI DE L’ELECTRIFICACIÓ A TERRASSA

 

BREU CRONOLOGIA DE L’INICI DE L’ELECTRIFICACIÓ A TERRASSA

per MARIA GALÍ FONT,

llicenciada en farmàcia, diplomada en òptica i optometria.

 UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA BARCELONATECH

CAMPUS DE TERRASSA

 ESTUDIS UNIVERSITARIS EN TECNOLOGIA I SOCIETAT curs 2019-20

TREBALL DE L’ASSIGNATURA: Electricitat i canvi social i cultural

Professor: Luis Martínez Barrios

TERRASSA Gener 2020

TERRASSA - LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868

 

LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868

Terrassa — L'encant del pa de les ànimes. 1883

 

Terrassa — L'encant del pa de les ànimes.

TERRASSA. Una foto de l'any 1840 la més antiga?, de moment sí.

 

Terrassa. Una foto de l'any 1840 la més antiga?, de moment sí.

Amb aquesta entrada al blog us vull fer partícips d’una nova troballa en el món de la fotografia relacionada amb Terrassa, en aquest cas més concretament amb el poble de Sant Pere, ja que estem parlant de l’any 1840.

Fins al dia d’avui la representació fotogràfica més antiga que teníem de Terrassa era la foto que Charles Clifford va fer d’un arc triomfal que es va erigir amb motiu de la visita que la reina Isabel II va fer a Terrassa l’1 d’octubre de l’any 1860.

TERRASSA, CARRERS I MURALLES EL 1630

 

TERRASSA, CARRERS I MURALLES EL 1630

(Dedicat especialment al Joaquim Verdaguer, sempre en la meva memoria)

CUQUES, DRACS i DIABLES VARIS, AH, I UNA BATUCADA PERQUÈ NO SIGUI DIT. FESTA MAJOR TERRASSA 2022

 

CUQUES, DRACS i DIABLES VARIS, AH, I UNA BATUCADA PERQUÈ NO SIGUI DIT.

Els Dracs ja apareixen a la Festa Major a principis del segle XIX, les altres bestioles i grups de diables ja són més actuals.

BALL de GITANES, FESTA MAJOR TERRASSA 2022

 

BALL de GITANES.

Durant el segle XIV Europa es va veure afectada per una plaga de pesta que obligà a bona part de la població a emigrar cap al sud; és per això que a Catalunya varen arribar tribus de gitanos procedents de Polònia i Hongria que es varen repartir per totes les comarques. Dins de les seves festes, que se celebraven per la Quaresma, el dia de Carnestoltes ballaven l’anomenat “Ball de Gitanos”. Cada any incorporaven una part més al ball i, si podia ser, més difícil, per poder competir entre els diferents pobles, fins a un temps en què la melodia es va anar adaptant als nostres instruments.

Ball de Gitanes de Terrassa diuen:

Som gitanes de fa poc, però ho portem a dins el cos! Us ballarem una cançó que us cauran els pantalons!