TERRASSA - LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868

 

LO COP DE TARRASA, 30 de setembre de 1868

Terrassa — L'encant del pa de les ànimes. 1883

 

Terrassa — L'encant del pa de les ànimes.

TERRASSA. Una foto de l'any 1840 la més antiga?, de moment sí.

 

Terrassa. Una foto de l'any 1840 la més antiga?, de moment sí.

Amb aquesta entrada al blog us vull fer partícips d’una nova troballa en el món de la fotografia relacionada amb Terrassa, en aquest cas més concretament amb el poble de Sant Pere, ja que estem parlant de l’any 1840.

Fins al dia d’avui la representació fotogràfica més antiga que teníem de Terrassa era la foto que Charles Clifford va fer d’un arc triomfal que es va erigir amb motiu de la visita que la reina Isabel II va fer a Terrassa l’1 d’octubre de l’any 1860.

TERRASSA, CARRERS I MURALLES EL 1630

 

TERRASSA, CARRERS I MURALLES EL 1630

(Dedicat especialment al Joaquim Verdaguer, sempre en la meva memoria)

CUQUES, DRACS i DIABLES VARIS, AH, I UNA BATUCADA PERQUÈ NO SIGUI DIT. FESTA MAJOR TERRASSA 2022

 

CUQUES, DRACS i DIABLES VARIS, AH, I UNA BATUCADA PERQUÈ NO SIGUI DIT.

Els Dracs ja apareixen a la Festa Major a principis del segle XIX, les altres bestioles i grups de diables ja són més actuals.

BALL de GITANES, FESTA MAJOR TERRASSA 2022

 

BALL de GITANES.

Durant el segle XIV Europa es va veure afectada per una plaga de pesta que obligà a bona part de la població a emigrar cap al sud; és per això que a Catalunya varen arribar tribus de gitanos procedents de Polònia i Hongria que es varen repartir per totes les comarques. Dins de les seves festes, que se celebraven per la Quaresma, el dia de Carnestoltes ballaven l’anomenat “Ball de Gitanos”. Cada any incorporaven una part més al ball i, si podia ser, més difícil, per poder competir entre els diferents pobles, fins a un temps en què la melodia es va anar adaptant als nostres instruments.

Ball de Gitanes de Terrassa diuen:

Som gitanes de fa poc, però ho portem a dins el cos! Us ballarem una cançó que us cauran els pantalons!

DANSAIRES, ESBARTS i BALL DE PLAÇA a la FESTA MAJOR 2022

 

DANSAIRES, ESBARTS i BALL DE PLAÇA.

El Ball de Plaça ja està noticiat l’any 1876 amb motiu de les festes de la pau pel final de la tercera carlinada.

L’any 1959 l’Esbart Egarenc el torna a portar a Plaça i fins als nostres dies.

NANS i CAPGROSSOS de TERRASSA, FESTA MAJOR 2022

 NANS i CAPGROSSOS de TERRASSA.

Les primeres dades documentals relatives a nans a Terrassa les trobem a mitjans del segle XIX. En un inventari municipal de 1868 s’especifica que en aquell moment hi havia 6 nans “con sus correspondientes trajes y lanzas”.

El Capgròs de l’any és una tradició que es va iniciar l’any 1982.

No sembla que hi hagi cap criteri estable ni oficial per triar un capgròs de l’any.

Desprès de tants anys, però, s’ha pogut constatar que els capgrossos de l’any recauen en personatges populars que destacant per la seva tasca desinteressada en pro de la ciutat i la seva vida cultural o social, o simplement personatges que han esdevingut un referent ciutadà per qüestions diverses.

BANDOLERS, TRABUCAIRES i FOC EN GENERAL, FESTA MAJOR TERRASSA 2022

 

TRABUCAIRES, BANDOLERS i ALGUN INFILTRAT.

Un trabucaire és una persona armada amb un trabuc, una arma de foc portàtil, de canó curt i ample de boca acampanada. El terme s'aplica tant als combatents o bandolers catalans de l'antigor, com als qui duen a terme activitats folklòriques amb aquestes armes.

L'ús del mot trabucaire apareix per primer cop per anomenar als irregulars que participaren en la guerra contra la República Francesa (1793-1795) i, posteriorment, als guerrillers de la guerra del Francès (1808-1814). Més tard, el terme s'aplicà també als insurgents reialistes durant el trienni constitucional (1820-1823) i els guerrillers carlins del 1833-1840. A part dels posteriors bandolers d'extracció camperola, també es donà el nom als grups armats de la tercera guerra carlina (1873-1876).

 

 ÀLIGA DE TERRASSA A LA FESTA MAJOR 2022

L’Àliga de Terrassa ja és una realitat.  El dissabte 24 de juny del 2017 va realitzar-se l’acte de presentació i naixement de la nova bèstia, construïda per l’artista Jordi Grau al Taller del Drac Petit . Un ball amb coreografia de Marc Galí, amb música de Francesc Castillo i interpretat pels Ministrils del Raval.

Des de el seu naixement forma part del protocol de la Festa Major.

FESTA MAJOR TERRASSA 2022 BAIXADA DEL DRAC

 BAIXADA DEL DRAC

Aquest acte, que anuncia l’imminent inici de la Festa Major de Terrassa, té com a referent la llegenda del Drac, que atemoria els ciutadans de Terrassa i els seus entorns des de la seva cova de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Simbòlicament, el Drac porta, des de la seva cova, la festa.

El Drac de Terrassa, acompanyat per una comitiva de tabals i traient foc pels queixals, baixa des de la seva cova imaginaria de Sant Llorenç. A l’entrada a Terrassa  s’incorpora a la comitiva el Drac Infantil i junts van fins el Raval.

Us adjunto un grapat de fotos d’aquesta baixada dragonera, però molt centrat en la rebuda que rep per part dels veïns de l’Antic Poble de Sant Pere, en el pas pel carrer Major.

Finalment arriba al Raval on l’Àliga li dona la benvinguda.

FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA DE L'ANTIC POBLE DE SANT PERE 2022

 FESTA del CASAMENT VUITCENTISTA 2022

CARNESTOLTES 2022

 LES CARES DEL CARNESTOLTES 2022.

4 DE JUNY

TERRASSA - VIACRUCIS 15 D'ABRIL 2022

 TERRASSA - VIACRUCIS 15 D'ABRIL 2022  

Recull de fotografies del Viacrucis del 2022.

Parròquia del Sant Esperit de Terrassa.

TERRASSA BALCONADES i FINESTRES

Molt recomanable, quan passegem, mirar amunt.

setmana santa a Terrassa

Un petit recorregut per la processó del Sant Enterrament a Terrassa.

Xerrada feta en ple confinament per la pandèmia del COVID19.

Transformació del Raval de Terrassa.

Aquí us explico com va variar el Raval i el carrer Goleta a partir de la construcció del Mercat de la Independència. 

vídeo on explico el naixement i la mort del carrer dels Banys a Terrassa

EVOLUCIÓ DEL NOM DEL CARRER GAVATXONS

EVOLUCIÓ DEL NOM DEL CARRER GAVATXONS i ALTRES HISTÒRIES

Tots coneixem quin és el seu nom actual, carrer de Gavatxons, però molt poc sabem des de quan aquest carrer porta per nom oficial <<Gavatxons>> i quins han sigut els diferents noms que s’ha conegut oficialment.

És un dels primers, si no el primer, carrers que s’obren fora muralles quan aquestes són enderrocades a finals del segle XVI. Es va omplir el fossat i en el seu espai i el que deixaren les muralles, es van començar a edificar cases, fins a transformar-se en un carrer.

Luctuós fet que va passar el dia 15 de juliol de 1877 a la ciutat de Terrassa.

 

Luctuós fet que va passar el dia 15 de juliol de 1877 a la ciutat de Terrassa.

És la tarda i un personatge decideix posar fi a la seva existència precipitant-se al torrent, conegut en aquell temps com torrent de Sant Pere, i , evidentment, des del pont de Sant Pere.

El personatge en qüestió aconseguí malauradament el seu propòsit i va resultar mort.

ESTACIÓ DELS FERROCARRILS DE CATALUNYA S.A. QUE NO VA SER

 SOBRE L’ESTACIÓ DELS FERROCARRILS DE CATALUNYA S.A.

L’any 1918 la premsa terrassenca anuncia la construcció de l’estació del tren elèctric que està a punt d’arribar a Terrassa. En aquells moments l’opció més clara és la de construir-la a la cantonada del carrer Goleta amb Rambla d’Ègara.

ADRIÀ TORIJA i L'EXPOSICIÓ DEL 1883 A TERRASSA.

 ADRIÀ TORIJA i L'EXPOSICIÓ DEL 1883 A TERRASSA.

Per la Festa Major de l’any 1883, del 30 de juny al 3 de juliol, s’organitzà al “Colegio Tarrasense” una gran exposició local d’agricultura, indústria, ensenyament i belles arts, plantejada com totes les exposicions vuitcentistes amb mentalitat interdisciplinari com grans aparadors per promocionar els productes locals.

L’exposició l’inaugura l’alcalde Joaquim Marinel·lo i Bosch el dia 1 de juliol coincidint amb el seu primer acte oficial, ja que havia estat nomenat alcalde el mateix dia.

TERRASSA - XLIII Diada de la Colla Castellera Minyons de Terrassa

 XLIII Diada de la Colla Castellera Minyons de Terrassa

21 de novembre de 2021

3 de 9 amb folra (el primer castell de 9 post-pandèmia)

4 de 8

torre de 8

TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO (SEGONA ENTRADA)

 TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO (SEGONA ENTRADA)

 Tal com us vaig explicar en una entrada anterior, la meva entrada a l’apassionant món  de la fotografia va ser a través del blanc i negre.

En aquells anys seixanta els reveladors, fixadors, banys d’atur i viradors varis, ens els fèiem nosaltres amb algun reforç d’alguns productes Kodak o Agfa.

El paper normalment acostumava a ser de la marca Negra amb alguna incursió als papers Valca pels reportatges de caire social o familiar.

Si el client volia paper brillant, havíem de recórrer a una màquina infernal nominada esmaltadora i si per sort el volia amb aspecte mate doncs oli en un llum, agulla, cordó i a estendre les fotos com qui estén la bogada.

I ja està dit, m’estimo el blanc i negre i aquí teniu una mostra més del meu treball.

Espero que ho gaudiu tant com jo ho he fet al seleccionar aquestes mostres.

TERRASSA - Un matí al Parc de Sant Jordi.

 Un matí al Parc de Sant Jordi, alguna cosa més que la Masia Freixa.

TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO.

 TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO. (entrada primera)

Estem a l’estiu de l’any 1963, vacances de l’Escola de Pèrits i notes desastroses. El meu futur més incert que el resultat d’un partit del Barça actual (novembre 2021).

Per aquelles casualitats que es donen a la vida, em surt la possibilitat d’entrar a treballar a l’estudi de fotografia dels germans Bros, situat al carrer Major.

L’Antoni Bros, químic de carrera, fotògraf de grau superlatiu i amb vocació de professor, m’acull amb els braços oberts, i el laboratori també, i com que jo duia tres anys d’estudis químics em vaig adaptar ràpidament a productes com el monosulfur sòdic, la hidroquinona, el ferricianur potàssic, l’àcid acètic i altres químics bàsics per la confecció dels reveladors, fixadors i productes de virats.

I aquí començo a actuar al laboratori, els primers dos anys en blanc i negre, per després passar al color.

He de dir que els primers anys el 90% del que fèiem era en blanc i negre i virats varis com el virat a sèpia, a vermell o a blau.

Per tant queda clar que la meva entrada a l’apassionant món de la fotografia va ser a través del blanc i negre, B&W que en dèiem llavors.

I com que no vull renegar a aquest origen, aquí us deixo una mostra de l’apassionant món de la fotografia en BLANC i NEGRE.

Espero que ho gaudiu tant com jo ho he fet al seleccionar aquestes mostres. 

TERRASSA - PRIMAVERA D'HIVERN AL PARC DE VALLPARADÍS

 

Si voleu us acompanyo a fer una passejada pel nostre parc, el Parc de Vallparadís, en aquest matí del primer dia de novembre, quan ja fa 10 dies de l’entrada a la primavera d’hivern.

Molt recomanable veureu mitjançant l'ordinador. Cliqueu sobre la primera foto i ho podreu seguir com una projecció de transparències.  

Gaudiu i, si us plau, comenteu al final del recorregut què us ha semblat.

Som-hi !!!

TERRASSA, CELS, SOLS, LLUNES i LLAMPS.

 TERRASSA, CELS, SOLS, LLUNES i LLAMPS.

Per què no es perdin he pensat que en el blog estarien ben guardades.

Hi ha una mica de tot, però de fet el que hi ha és el cel, aquest cel tan meravellós i tant canviant, espectacle continuat i persistent.

Joia pels nostres ulls i descans per la nostra fatiga diària.

CELS

TERRASSA Una casa amb història al carrer Joaquim de Paz

 TERRASSA Una casa amb història al carrer Joaquim de Paz

HISTÒRIA D’UN “TEATRILLO”, UN MILITAR I LA SEVA FAMÍLIA A TERRASSA.

 

HISTÒRIA D’UN “TEATRITO”, UN MILITAR I LA SEVA FAMÍLIA.

Per Rafael Aróztegui i Peñarroya

Terrassa, agost de 2021, segon any de pandèmia.

Any 1906, han passat dos anys de la reabsorció del municipi de Sant Pere i l’ajuntament de Terrassa cedeix espai a l’edifici de l’antic ajuntament de Sant Pere per tal que s’hi instal·li la Zona de reclutament militar número 63.

ELS OFICIS A LA TERRASSA DE L’ANY 1828.

 ELS OFICIS A TERRASSA L’ANY 1828.

TERRASSA ACULL REFUGITS DE GUERRA EL 1836

 

FETS I CURIOSITATS DE LA TERRASSA DE L’ANY 1836 EN PLENA PRIMERA GUERRA CARLINA.

La Primera Guerra Carlina, o Guerra dels Set Anys, fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya al morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat.

TERRASSA - AVIS AL PUBLICH 1822

 

 

 L’Ajuntament de Terrassa presidit pel batlle, que no alcalde, Antoni Rodo i Martínez, es troba al mes de setembre de 1822 amb la imperiosa necessitat de recaptar diners per reforçar les fortificacions de la Vila.

Per aquest motiu fa un ban, o millor dit un “Avis al Publich”, amb cinc punts d’obligat compliment per tots els veïns.

TERRASSA. ATRI DE LA CATEDRAL DEL SANT ESPERIT i SANT PERE.

 

Farem una visita a l’atri de l’església del Sant Esperit i Sant Pere.

SOBRE LA VISITA DE FERRAN VII A LA VILA DE TERRASSA L’ANY 1828

 

FETS CURIOSOS QUE MAI S’HAN EXPLICAT DE LA VISITA DE FERRAN VII A LA VILA DE TERRASSA L’ANY 1828

 De com va ser la visita de Ferran VII l’any 1828 a la Vila de Terrassa, una vila que segons el padró d’aquell any estava formada per 27 carrers on vivien 5.417 terrassencs i terrassenques.

QUI ÉS AQUESTA SENYORETA?

Posem cognoms a l'Elvira

Gaudim de les "Cartes de visite"

Aquests dies estic cercant dades sobre un tema per mi molt interessant.

Estic parlant de les “cartes de visite”, targetes de visita, que varen fer possible l’extensió de la fotografia a reu.

A mitjans del segle XIX les targetes de visita, que oferien retrats a un preu econòmic, van revolucionar la societat i també la història de la fotografia, en permetre una expansió excepcional d’estudis fotogràfics. Catalunya se’n fa ressò, i al llarg de la dècada de 1860 apareixen i es multipliquen els fotògrafs professionals.

Usualment es positivava una còpia a l'albúmina, en paper fi, que es muntava en una targeta de paper més gruixut. La mida de paper fotogràfic era aproximadament de 54 x 89 mm, muntada sobre una targeta de 64 x 100 mm.

Aquestes foto-targetes es podien guardar en àlbums com aquest:

VINYALS o BALLBER?

 

Qui és aquest personatge?

TERRASSA - UNA HISTÒRIA D’ESQUILADORS DE MULES A LA TERRASSA DE PRINCÍPIS DEL SEGLE XIX

 

UNA HISTÒRIA D’ESQUILADORS A LA TERRASSA DE PRINCÍPIS DEL SEGLE XIX

Ens trobem a principis del segle XIX, concretament l’any 1839, quan arriba a Terrassa procedent de la població de Perales el matrimoni format per en Joaquim Bea, de trenta-tres anys, i la seva esposa Feliciana, de vint-i-set, i s’allotgen al número 26 del carrer de les Parres, en alguna de les cases  que veiem a la dreta d’aquesta fotografia.

TERRASSA, UN RELLOTGE AL RAVAL

EL RELLOTGE DE CAL CASTÍN AL RAVAL

Per Rafael Aróztegui Peñarroya, des del confinament.
11 de maig de l'any 2020 i en memória de la Mhen Galí i Castín (A.C.S.)

El 18 de febrer de l’any 1929 en Josep Castín i Garcia, demana permís per instal·lar un rellotge gegant a la façana del seu establiment.

TERRASSA - EDIFICI MISTERIÓS ?

Repte que em planteja l’amic Lluís Satorras

TERRASSA - EL CARRER DE SANT MIQUEL?

COM ES PASSA DE SANT MIQUEL A CERVANTES

Rafael Aróztegui i Peñarroya 23/03/2020 (onzè dia de confinament per COVID19)

TERRASSA - PROBLEMA DE LATRINES L'ANY 1918

UN AGRICULTOR EMPRENYAT

Estem al novembre de l’any 1918. L’extracció dels residus de les latrines està concedida per l’Ajuntament a dues persones que en tenen la concessió.

L’esmentada extracció no es pot fer de qualsevol manera.

L’article 34 de les ordenances municipals del 1917, així ho deixa ben clar: “Se prohibe el transporte de basuras y letrinas en otros carros que los destinados por la municipalidad a este objeto”.

I perquè així es complís, l’Ajuntament havia atorgat dues llicències a dos personatges que per el vist no actuaven al gust de tothom, i si no veieu la carta que un agricultor, una mica emprenyat, va dirigir a l’alcalde Emili Soler:   

Sr. Dn. Emilio Soler

Exmo Sr: Siento mucho al molestarle con esta carta, quizá mal expressada, pues es que mi falta de estudiós no me permite ser mas ilustre de lo que yo deseo, però como el asunto de que se trata es para el bien de todos los tarrasenses en general creo de debe agradecer la buena intención y no el escrito.

Pues el asunto es de los agricultores, la estracción de las letrinas, ya ha llegado el tiempo de la siembra; y tengo que hacerle saber que el sinverguenza ex alcalde José Ullés y los arrendadores el año pasado empezaron a matar la agricultura sembrados, huertas y olivares y todo esto podemos dar gracias al orgullo del Sr. medico que con su ordeno y mando impidió a los agricultores de extraer letrinas y dar ordenes a los municipales de poner multas a los carreteros; y despues los señores arrendadores, que parece mentirà que uno...

EL CARRERÓ DEL CARDER, CARDÈ, O FINS I TOT CARRERÓ SENSE NOM.

EL CARRERÓ DEL CARDER, CARDÈ, O FINS I TOT CARRERÓ SENSE NOM.

CRONOLOGIA:

1848 – 1850 Instàncies a favor de clausurar el carreró, i instàncies en contra de la clausura.

1851 Dictamen de la Comissió d’Obres favorable al tancament.

1890 Novament instàncies a favor de clausurar el carreró, i instàncies en contra de la clausura.

1890 Dictamen de la Comissió de Foment favorable al tancament i com fer-ho.

1891 El ple de l’Ajuntament del 30 d’abril aprova el tancament definitiu del carreró del Carder.

1904 Desaparició definitiva.

1929 Reapareix el carreró del Carder però integrat en el tram del carrer de la Unió que va de carrer Major a Parres.

Ja feia molt temps que em tenia intrigat l’existència d’un carreró, o passatge, que comunicava el carrer Major amb el de les Parres.

L’única cosa que tenia clara era que degut a les poques pistes que d’ell em donaven en Baltasar Ragón, o el Diccionari Terrassenc, de Josep Maria Domènech, havia de ser un passatge de pas estret, tan sols practicable per a persones i com a molt, per a mules o cavalls, però no per carruatges.

Demanada l’opinió d’en Joan Soler, em diu que era possible que existís un accés fet exprés ja en època medieval per a facilitar l'accés des del carrer de les Parres al Carrer Major (i a la inversa) per evitar que els vilatans haguessin d'anar direcció a la Plaça Major o direcció al Portal de la Riera per accedir als dits carrers. També ho sembla el carrer del Forn, però crec que era més ample i per tant el podríem anomenar carrer públic i prou. El carrer del Carder, per tant, sembla un passatge i havia de facilitar, precisament, l'accés més dinàmic al carrer del Forn, un carrer fonamental on des del 1217 ja hi havia un forn públic. Si això és així, aleshores el carreró del Carder (i com es digués en època tan reculada) ja devia existir.

PICABARALLA ENTRE EL POBLE DE S. PERE DE TERRASSA I LA CIUTAT DE TERRASSA

SANT PERE vs TERRASSA 1877
 per Rafael Aróztegui i Peñarroya (novembre 2019)

Si us creieu que el fet de llençar porqueria a les rieres i torrents és un costum terrassenc relativament actual, aneu molt, però que molt, equivocats.

TERRASSA, PETITA HISTÒRIA D’UNA COLLA DE TRABUCAIRES 1848

 TERRASSA, PETITA HISTÒRIA D’UNA COLLA DE TRABUCAIRES 1848

El març del 1847, una colla dels anomenats "MATINERS"  varen entrar a la vila de Terrassa ocasionant nombrosos estralls entre la població.

Després d’aquests fets d’armes, es reunien a l’Ajuntament els regidors Joan Ubach, Tomàs Sagrera, Josep Cadafalch, Josep Vinyals, Miquel Vallhonrat, Manel Prat, Domènec Ventalló, Jaume Ballber, Jaume Rodó, Isidre Palet, Domènec Pi, Josep O. Bogunyà, Magí Solà i Pau Busquets, junt amb el Comandant d’armes i presidits per l’alcalde Agustí Galí, els quals acordaran tapiar els caps dels carrers de Sant Llorenç, Cisterna i Sant Domènec, els altres ja ho estaven, i que s’utilitzés la porta de la Rasa, posar un vigia a la Torre del Palau i tancar totes les portes durant la nit.

I anem al que ocasiona el títol d’aquesta entrada.

El dia 15 de setembre del 1848, el pregoner de la Vila, pregona un ban que diu:

El Muy Ilustre Sr. Comandante General del Vallés con oficio de 14 de este mes ha dispuesto que se publique, por medio de pregon, la resolución del Excmo. Sr. Capitán General, con la que ha tenido a bien imponer pena de la VIDA a todo TRABUCAIRE que sea cogido y se haya empleado en el bloqueo de esta Villa, o en el de cualquier otro punto, y que la pena sea ejecutada previa una ligera información que lo acredite. Lo que hace saber al público por medio de pregón a fin de que llegue a noticia de todos aquellos a quienes pueda interesar.

Al propio tiempo se renueva el bando con el que se mandó, entre otras cosas, que sin notoria necesidad no pueden circular por las calles otras personas que los empleados que estén de servicio, después de las diez de la noche hasta al amanecer del día siguiente, bajo las penas establecidas en el indicado bando.

Tarrasa 15 setiembre 1848.

L’ESCULTOR JOSEP ARMENGOL i BALLBÉ I LA FONT MONUMENTAL DE LA PLAÇA MAJOR

L’ESCULTOR JOSEP ARMENGOL i BALLBÉ I LA FONT MONUMENTAL DE LA PLAÇA MAJOR

ELS GERMANS DE LA DOCTRINA CRISTIANA A TERRASSA

ELS GERMANS DE LA DOCTRINA CRISTIANA A TERRASSA

CRONOLOGIA:

1864 Arriba l’Escola Pia a la vila de Terrassa (Convent de Sant Francesc)

1864 La Societat Vinyals, Rovira, Ullés i Cia, construeix el “Colegio Tarrasense”

1868 Arran dels fets de la revolució de Setembre, l’Escola Pia abandona la vila.

1893 A petició de la Junta del Patronat de la Societat de Propaganda Catòlica, sota l’advocació de Sant Vicenç de Paül, arriben a la ciutat de Terrassa, els Germans de la Doctrina Cristiana (La Salle), instal•lant-se al carrer del Nord 83.

1896 L’escola de La Salle es trasllada al carrer Sant Jaume 2.

1901 L’Escola Pia pren possessió del Col•legi Terrassenc.

1901 Els Germans de la Doctrina Cristiana abandonen la ciutat.

Abans de parlar dels Germans de la Doctrina Cristiana, parlaré de l’altra escola religiosa que hi va haver a la vila de Terrassa, els pares escolapis.

A Terrassa maldaven per tenir una escola religiosa i és així com trobem fins a cinc intents perquè l’Escola Pia vingués a Terrassa. L’any 1828 es produeix el primer intent, a aquest el succeirien els dels anys 1848, 1853 i finalment el de l’any 1858. És aquest el que arribaria a bon port i el fet es materialitzaria el 1864.

Aquesta arribada, però, va provocar un gran trasbals entre les forces vives de la vila. Per tal de poder-se establir, l’Ajuntament es veu obligat a comprar el Convent de Sant Francesc i això provoca la reacció dels liberals de la vila contraris a dues coses, al dispendi econòmic i al tipus d’ensenyament dels escolapis.

Tot aquest procés el podeu trobar molt ben explicat per l’escolapi Joan Florensa en el llibre “Una escola implicada amb la ciutat. Escola Pia de Terrassa 1864-2002” editat per l’Escola Pia de Terrassa, l’any 2002.

PLAÇA-MERCAT DE FERRO A TERRASSA

DE COM NEIX I ES DESENVOLUPA LA CREACIÓ D’UNA PLAÇA-MERCAT DE FERRO A TERRASSA

Per Rafael Aróztegui i Peñarroya. Juny de 2019.

Ens trobem a finals del 1895. Terrassa ja ha arribat als 15.000 habitants i el mercat de la plaça Major ha anat creixent i envaint els carrers del voltant.

D'ELS XIMPLES D'AMICS DE LES ARTS

LA MIGDIADA DELS TIGRES, DELS XIMPLES I ALTRES COSES

Definició d’amic: Que té afecció per algú o per alguna cosa.

 L’amistat és voluntària. L’amistat ens parla d’allò que hi ha més enllà de casa, de la família.

L’amic és l’ambaixador de l’amic absent, aquell que el defensa quan un no hi és per defensar-se. I és per això que a la nostra ciutat existeix una cort de cavallers que s’apleguen sota la tutela d’Amics de les Arts, són ni més ni menys que la colla coneguda de fa anys i  panys amb el nom, jo diria el bon nom, dels “Ximples”.

TERRASSA VILA CLOSA SEGLE XIX

TERRASSA VILA CLOSA 

Rafael Aróztegui i Peñarroya

Novembre 2016

Terrassa, vila emmurallada a l’edat mitjana, a mesura que té necessitat d’expandir-se, primer construint a raser de les muralles, i després a banda i banda dels camins que menen a les poblacions properes, Raval, carrer Sant Pere, Sant Quirze, Rutlla, Font-Vella, i obrint carrers perpendiculars a aquests nous carrers, veu obsoleta la cotilla de les muralles i aquestes es van enderrocant.