Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.
Una manera de descobrir llocs nous és mitjançant la lectura
dels memorials que els veïns de la vila envien a l'Ajuntament.
Si bé no és pròpiament una història de Terrassa, són fets que s’hi poden perfectament incloure i que han passat a la ciutat a mesura del seu desenvolupament. Uns tenen més transcendència que altres, però tots ells són interessants perquè dibuixen el caràcter de la ciutat. Aquest recull de coses terrassenques, escollides entre moltes d’altres que es podrien transcriure, són el petit fruit d’un treball constant.
Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.
Una manera de descobrir llocs nous és mitjançant la lectura
dels memorials que els veïns de la vila envien a l'Ajuntament.
AMISTAT DE’N RAGÓN i EL VIOLINISTA VELLSOLÀ.
I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades,
d’en Baltasar Ragón.
Avui ens explica la seva relació amb en Vicenç Vellsolà i
Aymerich, que de ben petit ja obsequiava els seus amics amb uns petits concerts
a través de la finestra del quarto de reixa de la casa on vivia al carrer de
Sant Pau.
Explica en Ragón: “abillat (en Vellsolà) amb la seva bata de
col·legial, es recreava i ens feia badar a nosaltres quan tocava trossos
d’òpera com Norma i El barber de Sevilla.”
Doncs bé, a la foto hi podem veure al Vicenç, amb la bata de
col·legial, i a la seva germana Maria, àvia, per cert, de la meva estimada
Maria.
EN RAGÓN, PINTOR i DECORADOR.
Seguint amb el repàs del mecanoscrit no publicat d’en
Baltasar Ragón, avui podem parlar del seu primer ofici, el de pintor. L’any
1899, amb catorze anys, ja entra d’aprenent al taller del pintor Font al Raval de Montserrat.
L’any 1903 se’n va a viure, i a treballar, a Barcelona on hi
seria fins a l’any 1908 que torna a Terrassa i s’estableix pel seu compte.
I l’any 1910 trobem com a notícia a la premsa de la ciutat
la inauguració de la farmàcia del senyor Nogués a la plaça Vella. Aquest fet el
fa molt content (tu diràs, publicitat gratuïta).
EN RAGÓN I LA LLIBRERIA GORINA
Quan tinc una estona segueixo llegint les memòries no
publicades d’en Baltasar Ragon, i si trobo la possibilitat de relacionar els
seus comentaris amb alguna foto de les que tenim a l’Arxiu ho classifico per si
mai s’arriben a publicar.
En aquest cas el Ragon ens diu: “Un any em va dir (el
llibreter Gorina) que li guarnís el balcó i li vaig fer un vano gran que tapava
tota la portalada i es recolzava a sobre la barana. En aquest vano hi havia enganxats una gran
varietat de revistes i diaris. A mida
que han passat els anys vaig adonant-me del gran bunyol que allò era.”
Doncs bé, aquí tenim la foto del “vano” (el bunyol) que
adornava el balcó de la llibreria Gorina al carrer Sant Pau.
BALTASAR RAGÓN i EL CARNAVAL
Seguint amb el repàs de les memòries mecanoscrites, i no
publicades, d’en Baltasar Ragon, hi trobo aquest fet prou interessant:
Parla dels carnavals i ens diu que l’any 1915, amb la Gran
Guerra (més tard Primera Guerra Mundial), una colla del Gremi d’Artistes, va
construir una gran olla “que per entrar havies de pujar pel balcó
d’una casa.
Feia poc que
havia esclatat la guerra europea i a dins l’olla hi anaven els caps de les
nacions bel·ligerants. Les cares eren de cera, fetes per l’escultor Armengol.
Els personatges érem Francesc Josep d’Austria l’Armengol, Jordi d’Anglaterra en
Pere Viver, en Poincaré president de França en Vellsolà, Marc Armengol el de
Rusia i el Kaiser jo.”
BALTASAR RAGÓN i EL DIBUIX.
Seguint amb el mecanoscrit no publicat d’en Baltasar Ragón,
hi trobo que l’any 1902 es decideix a anar a classes de dibuix:
“𝐸𝑙𝑠 𝑣𝑒𝑠𝑝𝑟𝑒𝑠 𝑎𝑛𝑎𝑣𝑎 𝑎 𝑑𝑖𝑏𝑢𝑖𝑥 𝑎𝑙 𝐶𝑜𝑙 · 𝑙𝑒𝑔𝑖 𝑇𝑒𝑟𝑟𝑎𝑠𝑠𝑒𝑛𝑐, ℎ𝑖 𝑡𝑒𝑛𝑖́𝑒𝑚 𝑝𝑒𝑟 𝑚𝑒𝑠𝑡𝑟𝑒 𝑎𝑙 𝑆𝑟. 𝑉𝑒𝑟𝑛𝑒𝑑𝑎 𝑖 𝑎 𝑙'𝑜𝑏𝑟𝑖𝑟-𝑠𝑒 𝑢𝑛𝑒𝑠 𝑐𝑙𝑎𝑠𝑠𝑒𝑠 𝑎 𝑙'𝐴𝑔𝑟𝑢𝑝𝑎𝑐𝑖𝑜́ 𝑅𝑒𝑔𝑖𝑜𝑛𝑎𝑙𝑖𝑠𝑡𝑎, 𝑑𝑎𝑙𝑡 𝑒𝑙 𝑠𝑒𝑔𝑜𝑛 𝑝𝑖𝑠 𝑒𝑛 𝑒𝑙 𝑐𝑎𝑟𝑟𝑒𝑟 𝑑𝑒 𝑆𝑎𝑛𝑡 𝐴𝑛𝑡𝑜𝑛𝑖 𝑛 𝑛º 64, 𝑣𝑎𝑟𝑒𝑖𝑔 𝑎𝑛𝑎𝑟 𝑎𝑙𝑙𝑎̀ 𝑝𝑒𝑟𝑞𝑢𝑒̀ 𝑒𝑟𝑎 𝑓𝑟𝑎𝑛𝑐 𝑖 𝑒𝑛𝑠𝑒𝑛𝑦𝑎𝑣𝑒𝑛 𝑒𝑙𝑠 𝑝𝑖𝑛𝑡𝑜𝑟𝑠 𝑉𝑎𝑛𝑐𝑒𝑙𝑙𝑠 𝑖 𝑖 𝑒𝑙𝑠 𝑒𝑙𝑠 𝑔𝑒𝑟𝑚𝑎𝑛𝑠 𝑉𝑖𝑣𝑒𝑟
".
A les fotos que us mostro hi podem veure l’aula de dibuix
de l’Agrupació Regionalista al carrer de Sant Antoni (Can Julià de la Quadra),
i diversos personatges que en Ragón cita en el seu record.
PARLEM DE BALTASAR RAGÓN
Repassant les memòries mecanoscrites, i no publicades, d’en
Baltasar Ragon, hi podem trobar coses força interessants.
Per exemple, ens explica: “Les primeres postals que es van
publicar a Terrassa foren tirades pel fotògraf Ballester. D'un color blau. Al fer la Caixa d'Estalvis passava jo per
aquell indret i em vaig aturar i al cap
de molt temps amb vaig veure retratat amb la blusa de pintor quan venia de
comprar paper vidre a Cal Pau Trist. Era l'any 1903.”
Per tant ja sabem qui és el vailet (noi que ajuda a la feina
d'un menestral) que apareix badant en aquesta foto, en Baltasar Ragon i Petit.
Sabies que...?
CARRER DEL PANTÀ
Parlem del carrer del Pantà, també dit dels “Campos”
El dia 31 de juliol de l'any 1879, l'Ajuntament acordà que
l'encreuament del carrer de Montserrat amb el del Pantà s’hi fessin xamfrans a
totes quatre cantonades a fi de fer menys sensible el petit desviament de l'eix
d'aquest carrer.
Aquest lloc fins a l'any 1943 era conegut pel “rellotge de
sol” perquè en una de les cases que feien xamfrà hi havia un rellotge de sol
que va desaparèixer amb l’enrunament de les cases per a fer-hi un difícil
industrial.
Aquest xamfrà va ser el primer que es dissenyà en
l’urbanisme del XIX a Terrassa.
Foto número 1: vista aèria de la cruïlla Pantà amb
Montserrat.
Foto número 2: fragment del plànol del 1919.
Foto número 3: foto del 1940 c., on podem veure que el
rellotge de Sol encara es visualitza.
Foto número 5: una captura actual al Google Maps.
Sabies que...?
FOSSAT DE LA VILA MEDIEVAL
Previ a la construcció de l'aparcament subterrani de la
plaça Vella, es varen efectuar excavacions arqueològiques.
Aquestes excavacions van permetre localitzar la situació
exacta del fossat de la vila medieval i de la situació del portal anomenat
Portal de la Font que permetia sortir de la Vila cap a l’actual carrer de la
Font Vella.
A la plaça Vella, a terra, davant els edificis de la banda
de la catedral, es pot apreciar que la pavimentació de la zona és diferent del
de la resta de la plaça. Un llarg tram de tres metres d’amplada que va des del
carrer de l’església fins al carrer de Gavatxons, està fet amb llambordes que
ens marquen per on passava el fossat. A la plaça, davant del carrer de
Gavatxons, a terra, hi ha una estructura rectangular, actualment metàl·lica,
que ens indica on es van trobar les restes de la porta medieval de la Font o
del Camp de la Creu.
A la foto 1, plànol amb la senyalització (negre) dels trams
de fossat estudiats.
A la foto 4, pas per sota del portal.
A la foto 5, dibuix d’en Mateu Avellaneda, suposo seguin
instruccions d’en Salvador Cardús, quan es creia que les torres de les muralles
eren rodones i no quadrades com ha quedat ben palès en les poques restes que
s’han trobat.
Sabíeu que...?
CARRER DE LA UNIÓ
Quan parlem del carrer de la Unió, de quina unió estem
parlant?
De la unió comercial?, del Casino de la Unió?, de la Unió Tradicionalista?,
de la unió de terrassencs molestos per la ZBE?, doncs no, de cap d'aquestes
unions, estem parlant de la unió del portal de la Guia amb el portal de Sant
Roc.
El segle XVIII i el segle XIX, Terrassa estava envoltada
d’una muralla, de manera que per comunicar els dos portals hi havia un camí
conegut pel nom de camí de la Unió.
Evidentment per fora muralles es podien comunicar els dos a
través de la riera del Palau, però si els portals tenien uns horaris
d'obertura i de tancament hom podia necessitar sortir de la vila urgentment i
si es trobava el portal de sant Roc tancat, podia intentar-ho a través del
portal de la Guia, i viceversa, per tant, era necessari un camí de comunicació
dins de les muralles entre els dos portals.
A la foto núm. 1 podem veure en un plànol del 1872, amb
blau, el recorregut del Camí de la Unió, i amb vermell l’actual carrer de la
Unió.
A la foto núm. 2 hi veiem, en un plànol militar, el
recorregut del camí i el lloc on estava la muralla.
A la foto núm. 3 i veiem l’accés al camí de la Unió des del
Raval, al mateix temps veiem en groc les cases que es van enderrocar per tal
d'obrir actual carrer Unió.
A la foto núm. 4 es veu representat on hauríem d'anar a
trobar l'entrada a aquest camí de la Unió abans del 1893.
A la foto núm. 5 una vista actual del carrer de la Unió.
A la foto núm. 6 el recorregut que hauríem de fer
actualment si volguéssim imitar els nostres avantpassats per anar des del final
del carrer del Peix (Raval) fins al Portal de Sant Roc (avui pl. Anselm Clavé).
Estudiar les fotos antigues de Terrassa
Un viatge en el temps a través de les imatges
Estudiar les fotos antigues de Terrassa ens permet fer un
viatge fascinant pel temps i descobrir com era la nostra ciutat des de l’inici
de l’aparició de la fotografia fins als nostres dies. Les imatges capturen
moments històrics, detalls arquitectònics, escenes de la vida quotidiana i
esdeveniments significatius que han modelat la identitat de Terrassa. A través
d'aquestes fotografies, podem entendre millor el passat de la ciutat, reconèixer
els canvis urbans i culturals, i apreciar el patrimoni que ha perdurat fins
avui.
UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL
12 de juliol 1.883. Estem a pocs dies de commemorar els
fets del 22 de juliol del mil vuit-cents setanta-dos.
Sabíeu que...?
FAÇANA CATEDRAL
Avui us parlo de les quatre façanes que hem conegut de
l’església del Sant Esperit i Sant Pere.
Sabíeu que....?
MIQUEL ESCUDER i les MÀQUINAS DE COSIR.
Miquel Escuder ha
quedat vinculat a la història industrial del país com la persona que va
fabricar la primera màquina de cosir de tot l'Estat.
Sabíeu que...?
CARRER CREMAT
El carrer Cremat és un dels carrers més antics que encara es conserven més o menys tal com
va ser.
Sabies que...?
CARRERS AMB CORVA
Antigament, a Terrassa com en tots els pobles, en construir
de nou una casa, sense plànol autoritzat, ho feien seguint la ratlla que
aproximadament marcava el carrer, procurant sempre que aquest fes corba,
que des de l'entrada no es veiés la sortida com a sistema defensiu, així un
possible atac de forces enemigues privava a aquests saber si a l’altre extrem
del carrer els esperaven vilatans armats, i si el carrer s'esqueia recte
miraven de no fer-hi cap travessia.
Sabíeu que...?
CAFÉ ESPAÑOL al CARRER
CREMAT
El proppassat dia 3 va
fer 141 anys que el setmanari El Eco publicava aquesta notícia:
Sabies que...?
CAMÍ FONDO
Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què aquest tram de carrer, entre la placeta de
Saragossa i la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer era el llit del torrent del Salt
procedent del carrer de Sant Leopold. Per la vorera del torrent hi havia el
camí per anar a Matadepera. El torrent i el camí quedaven molt per davall del
nivell de les voreres. Quan va arribar el tren del Nord l’any 1856, el camí des
de la placeta de Saragossa fins a l’estació rebé el nom de carrer del Nord, però
els terrassencs per distingir el primer tram l’anomenaven «Camí Fondo».
CAPGROSSOS i NANS DE TERRASSA.
PRESENTACIÓ CAPDIDATS 2024.
Acte de presentació dels Capdidats, amb una sorpresa inclosa
fora de programa.
1 de juny de 2024, data que quedarà marcada a la història de
la Cultura Popular de Terrassa.
PATRIMONI ARQUITECTÒNIC TERRASSENC - IPAC
Elements arquitectònics terrassencs no inclosos en el Pla
Especial de patrimoni històric arquitectònic del 1986, però sí que hi són en
l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. IPAC
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, gestionat pel
Servei de Suport Tècnic i Inventari de la Direcció General d'Arxius,
Biblioteques, Museus i Patrimoni, iniciat el 1982, és un instrument que pretén
divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren. Aquests
elements queden agrupats en les quatre categories de protecció que estableix la
Llei 9/1993 de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, desplegada pel
Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic
i paleontològic: els béns culturals d'interès nacional (BCIN), els béns
culturals d'interès local (BCIL), els espais de protecció arqueològica (EPA) i
altres béns integrants de l'ampli concepte de patrimoni cultural.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS RESIDENCIALS, Muncunill
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986 (aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que assegurin la seva protecció.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS RESIDENCIALS
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS PÚBLICS
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
PATRIMONI PROTEGIT TERRASSENC - MAGATZEMS
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS SINGULARS
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - FÀBRIQUES
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - MASIES
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - ESGLÉSIES
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - XEMENEIES
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
UN NOM NOU PER AFEGIR A LA
NOSTRA ESTIMADA PLAÇA VELLA ?
Sabies que...?
FOSSAT DE LA VILA MEDIEVAL
Previ a la construcció de l'aparcament subterrani de la
plaça Vella, es varen efectuar excavacions arqueològiques.
L’AJUNTAMENT DE TERRASSA AL MAGATZEM FREIXA DEL CARRER SANT PAU?
L'any 1927 l'Ajuntament necessita ampliar la capacitat del seu edifici i intenta comprar les dues cases de l'antiga banca Marcet, situades a llevant de l’immoble, que en aquell moment tenien com a inquilí el “Banco Hispano Americano”.De com a partir de tres “Carte de visite” podem construir una història.
RECORDS DE JOVENTUT.
L'ÒMNIBUS-RIPPERT a TERRASSA 1920
Setembre de l'any 1920, Terrassa viu una situació laboral
realment complicada, vaga del ram de la metal·lúrgia, vaga de l'empresa La
Canadenca, atemptats entre patronal i obrers, complicada situació política per
l'augment de sensibilitats independentistes, però a la ciutat la vida segueix
endavant.
Abundant publicitat a la premsa local, molta per ajudar en la situació econòmica dels terrassencs. Així veiem com de Barcelona es desplacen a la nostra ciutat persones que compren roba usada pagant fins a 30, 40 o 50 pessetes per vestits en bon estat. Si volies calçat barat a la sabateria "L'Exposició", també coneguda com a "Rebenta sabaters", t'oferia per 23 pessetes el parell que abans en costava 35
EL PRIMER COTXE EN ARRIBAR A CAN POBLA (MATADEPERA)
ART AL CARRER
He aprofitat l’estiu (2023) per fer un recull de les obres
d’art que ens podem trobar passejant per la nostra ciutat.
Moltes de les fotos que veureu a continuació ja les tenia en
arxiu, altres m’he hagut de desplaçar per poder-les incloure a la col·lecció, i
una he aprofitat la generositat de l’amiga Anna Sarlé per poder-la mostrar, es
tracta de la font de la Placeta de la Creu, jo ja la tinc, però amb la creu
penjant.
Volia fer una exposició per temes, monuments, escultures,
terracotes, etc., però com ho he vist molt complicat, he preferit deixar-vos
per aquí les definicions del que és cada cosa i vosaltres, amb el vostre gai
saber, ja us les classificareu mentalment.
Soc molt conscient que poden faltar moltes coses, però m’he
centrat a mostrar obra que està al carrer. No he inclòs els murals que
feliçment darrerament estan cobrint d’art i color les parets dels nostres
barris, seria una feinada ingent i de moment ho reservaré per una altra entrada
al blog.
Obert a noves propostes, podeu deixar les vostres en els
comentaris.
monument n. m.
Obra arquitectònica, escultòrica o de gravat, feta per
recordar una persona o una cosa importants.
escultura n. f.
Art o tècnica de representar objectes o crear figures
treballant un material com ara fang, pedra, fusta o bronze.
esgrafiat n. m.
Decoració de les parets en relleu, generalment de dos
colors, feta amb un punxó.
terracota n. f.
Argila modelada i cuita al forn.
Escultura de petites dimensions que es fa amb aquest tipus
d'argila.
forja n. f.
Treball d'un metall,
per mitjà de cops o per pressió, per donar-li una forma definida.
mosaic n. m.
Tècnica artística que consisteix a incrustar peces petites
de diferents colors sobre una superfície per formar-hi un dibuix.
Obra d'art feta amb aquesta tècnica.
picaporta n. m.
Peça metàl·lica en forma d'argolla o de martell que es
col·loca a la porta i serveix per trucar alçant-la i deixant-la caure.
relleu n. m.
Part d'un objecte que sobresurt de la superfície general
d'aquest.
respirall n. m.
INFRAHISTÒRIA DEL MONUMENT DEDICAT A ALFONS SALA i ARGEMÍ
De la vida i obra del Comte d’Ègara no en parlaré, ja hi ha
força literatura publicada al respecte, però ens hem de quedar amb una data clau,
l’any de la seva mort, 1945, perquè és aquest any quan comença la història del
monument en qüestió.
TERRASSA. Aquesta és la “foto” més antiga de Terrassa
per Javier Llamas / Diari de Terrassa
28 d'octubre
de 2022
BREU CRONOLOGIA DE L’INICI DE L’ELECTRIFICACIÓ A TERRASSA
per MARIA GALÍ FONT,
llicenciada en farmàcia, diplomada en òptica i optometria.
CAMPUS DE TERRASSA
TREBALL DE L’ASSIGNATURA: Electricitat i canvi social i
cultural
Professor: Luis Martínez Barrios
TERRASSA Gener 2020
Terrassa. Una foto de l'any 1840 la més antiga?, de
moment sí.
Amb aquesta entrada al blog us vull fer partícips d’una
nova troballa en el món de la fotografia relacionada amb Terrassa, en aquest
cas més concretament amb el poble de Sant Pere, ja que estem parlant de l’any
1840.
Fins al dia d’avui la representació fotogràfica més antiga
que teníem de Terrassa era la foto que Charles Clifford va fer d’un arc
triomfal que es va erigir amb motiu de la visita que la reina Isabel II va fer
a Terrassa l’1 d’octubre de l’any 1860.
TERRASSA, CARRERS I MURALLES
EL 1630
(Dedicat especialment al
Joaquim Verdaguer, sempre en la meva memoria)
CUQUES, DRACS i DIABLES VARIS, AH, I UNA BATUCADA PERQUÈ NO
SIGUI DIT.
Els Dracs ja apareixen a la Festa Major a principis del
segle XIX, les altres bestioles i grups de diables ja són més actuals.
TERRASSA, EN RAGON i LA SALVAGUARDA D'OBJECTES D'ART 1936 I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades, d’en Bal...