LÍMITS DE LA VILA DE TERRASSA 1819

 LÍMITS DE LA VILA DE TERRASSA 1819

LA CASA VINYALS DEL CARRER MAJOR DE TERRASSA

LA CASA VINYALS DEL CARRER MAJOR DE TERRASSA

Rafael Aróztegui i Peñarroya -  maig 2018

TERRASSA - CA N'AMAT DEL CARRER SANT PERE

CA N'AMAT DEL CARRER SANT PERE

TERRASSA - MUNCUNILL ENDERROCA MUNCUNILL

MUNCUNILL ENDERROCA MUNCUNILL

Per Rafael Aróztegui i Peñarroya (Abril 2018)

TERRASSA - "LES CASES" DE SALVADOR CARRERAS

03 MARÇ 2018
TERRASSA - "LES CASES" DE SALVADOR CARRERAS

TERRASSA - PASTORETS 1950

ELS PASTORETS DE L'ANY 1950

Avui us presento el programa, obsequi d’un bon amic, de la representació dels Pastorets, del Centre Social Catòlic, de l’any 1950.

És un compendi de dades molt interessant. Actors, directors, col·laboradors, i fins i tot, els anuncis. A més d’un l’hi portarà records d’infantesa.

Gaudiu-ne i, si us plau, deixeu algun comentari. 

TERRASSA - LES CASES OCULTES DEL CARRER DE LA RASA

LES CASES OCULTES DEL CARRER DE LA RASA

Terrassa, juny de 1874.

En Josep Busquets i Soler, fill de Pau Busquets i Barata, fabricant de teixits, i d’Anna Soler i Vinyals, descendent dels Vinyals del carrer Major, i germà d’en Salvador Busquets i Soler, el de l’asil,  veient que el seu negoci tèxtil, vapor Busquets, no acaba de funcionar, i tenint molt terreny lliure a la part nord del carrer de la Rasa, en el tram entre el carrer del Pantà i la Riera del Palau, decideix començar a urbanitzar-lo per tal de poder-hi construir.

TERRASSA FA MÉS DE 30 ANYS

  Fa més de trenta anys. 

Fotos de la Seu d'Ègara, ara fa 33 anys.

Fotos fetes per mi amb motiu de l’exposició  << El Romànic de Terrassa i el seu entorn >> que vàrem fer a l’Arxiu Tobella l’any 1985 conjuntament amb el Joaquim Verdaguer i el Pere Figueras.

Inaugurada el dia 29 de juny amb motiu de la Festa Major.

Enyorança d'un passat? I jo què sé...

CELS i SOLS

      Moltes gràcies si heu arribat fins aquí.

TERRASSA - QUIOSC DE BEGUDES AL PASSEIG

TERRASSA - QUIOSC DE BEGUDES AL PASSEIG

El dia 29 de juliol de 1827, els propietaris terrassencs Salvador Vinyals, Josep Maurí i Francesc Galí i Galí cediren uns terrenys, a l'indret conegut com a “Camp de les tres puntes” per tal que fossin destinats a lloc d’esbargiment i passeig dels terrassencs.

Aquest terreny fou aplanat amb terres procedents de l’anivellament del carrer Mas Adei, il·luminat amb fanals d’oli fins al dia 27 de juny de 1883 que els substituïren pels de gas, i finalment l’any 1924 pels d’elèctric.

TERRASSA - Procesión del Encuentro

A Terrassa, al barri de Les Arenes, de ja fa uns quants anys se celebra la "Procesión del Encuentro"

El focus de la Setmana Santa va estar en la processó del "Encuentro", organitzada per la parròquia de la Mare de Déu de les Arenes. La sortida des del temple (carrer del Canigó, 64) va comptar amb la presència dels passos del Crist Captiu, Crist Natzarè amb la Creu i la Verge de les Angoixes.

Aquí us deixo un recull de fotos del esdeveniment:

TERRASSA - CASA AGUSTÍ JOVER

CASA AGUSTÍ JOVER

Aquell matí assolellat, vàrem sortir a rondar amb la meva dona. No teníem rumb, ni encaminament determinat. Agafats de bracet fèiem estaries pels carrers matant l’estona. Les dones al carrer s’encallen i es paren adés adés. Ara un aparador, ara una coneixença... el que sigui les distreu de la passejada.

Amb això que ella es ficà en una tenda per veure que si coïa. Jo desficiós l’esperava a fora. Embadocat i absort mirant les façanes davant meu, de sobte en vaig veure una que em va deixar bocabadat i esmaperdut.

TERRASSA - HISTÒRIA CRÍTICA DEL LLEGAT D'ANTONI JOSEP TORRELLA i MAURÍ

  

TERRASSA - HISTÒRIA CRÍTICA DEL LLEGAT D'ANTONI JOSEP TORRELLA i MAURÍ

L'APARADOR DE LA FARMÀCIA VIDAL (COLL)

L'APARADOR DE LA FARMÀCIA VIDAL (COLL)

El dia 30 d’octubre del 1894 el farmacèutic Artur Vidal es dirigia a l’Ajuntament de Terrassa per tal que li donessin permís per construir un aparador a l’exterior de la seva farmàcia, situada al carrer Cremat núm. 3, també coneguda com a farmàcia Coll, on exposaria material farmacèutic. 

HISTÒRIA DELS DESAMORS ENTRE LLUÍS MUNCUNILL I L’AJUNTAMENT DE TERRASSA

   HISTÒRIA DELS DESAMORS ENTRE LLUÍS MUNCUNILL I L’AJUNTAMENT DE TERRASSA

Per Rafael Aróztegui i Peñarroya
novembre 2016

TERRASSA VILA CLOSA 8 i darrer capítol

TERRASSA VILA CLOSA 8 i darrer capítol

I arribem a l’any 1876.

El dia 27 de febrer de 1876 el pretendent carlí a la corona d’Espanya, Carles VII, deixava el país i amb aquest fet es donava per acabada la tercera guerra carlina, però millor que sigui en Joaquim Verdaguer qui ens ho expliqui.
                              Enllaç: FESTES DE LA PAU

TERRASSA VILA CLOSA 7

 TERRASSA VILA CLOSA 7

TERRASSA VILA CLOSA (6)

 TERRASSA VILA CLOSA (6)

Pel vist fins ara ens queda clar que Terrassa és una vila closa pel fet de tancar les portes de les cases que donen als afores, horts, camps. Es tanquen alguns carrers i en altres si construeixen portals amb portes reforçades amb planxes de ferro. Es construeixen forts, fortificacions, tambors, tambors volats, barricades i muralles amb espitlleres.

Molts d’aquests forts, i fortificacions, no puc saber a on estaven situats, com ara el fort de Cal Masià, del Clos del Palma (Barba), de Cal Germain, de Cal Girbau, del CENTRO. Sí que puc situar perfectament el fort del pont de Sant Pere, del portal de Sant Roc, del Passeig, i el del portal de la Guia.

TERRASSA VILA CLOSA (5)

TERRASSA VILA CLOSA  (5)

Fem un salt de 18 anys en el temps. Les actes dels plens d’aquests anys no ens proporcionen informació rellevant sobre el tema muralles i portes, però ha esclatat la dita Tercera Guerra Carlina. Isabel II està a l’exili i trobem al davant de la monarquia a Amadeu I de Savoia.

Els defensors de Carles VII, pretendent del tron d’Espanya, provoquen la rebel·lió i Jaume  Castells s’alça en armes a Catalunya i seria el que, al capdavant d’uns cinc-cents revoltats, provocaria els fets de Terrassa que coneixem com a fets del 22 de juliol de 1872.

En Joaquim Verdaguer explica com van anar els fets a:  El 22 de juliol.

Jo no sóc historiador i no penso afegir res més a aquesta narració, però he fet aquesta introducció per explicar el perquè i el com del que ve a continuació.

TERRASSA VILA CLOSA (4)

TERRASSA VILA CLOSA  (4)

TERRASSA VILA CLOSA (3)

TERRASSA VILA CLOSA (3)

Arribem a l’any 1840. Presideix el Consistori en Bartomeu Amat i Torres.

Al diari El Constitucional, que es publica a Madrid, amb data 13 de juny de 1840, un corresponsal que signa amb el pseudònim de”El Abassi”, ens parla de la forta degradació que han sofert les fortificacions de Terrassa a causa del mal estat de conservació i a unes fortes tempestes: “De Tarrasa nos remiten el siguiente escrito:   METEORO SINGULAR.

   En los primeros dias de este mes se han notado en esta poblacion variaciones atmoféricas considerables, de modo que no solo han destruido parte de las mieses de estos alrededores, si que tambien sopló por algunos minutos un recio viento E. N. E. que tomó origen allende los Pirineos, cuyo viento, o por su violencia, o por su propiedad específica derribó en un instante la fortificación del balcón de la casa del comandante del agonizante batallón nacional de esta villa, y la del síndico procurador de nuestro moderantísimo ayuntamiento; dejando en tal disposición a toda la fortificación, que a imitacion de las dos citadas casas se va pulverizando por instantes, al no hallarse un neutralizador de las propiedades de tal viento. Y como el que debe buscarlo influido quizás por el mismo metéoro, se ha olvidado de ello; espero de la caridad del público, que el que sepa un medio, no solo para solidar de nuevo la fortificacion de esta villa, sí que tambien para desalucinar al que tiene obligacion de conservarla intacta e igual en todas las casas sin distincion de persona, que se sirva avisarlo a este un seguro servidor.

Signat:  El Abassi.”

TERRASSA VILA CLOSA (2)

TERRASSA VILA CLOSA  (2)

TERRASSA VILA CLOSA (1)

TERRASSA VILA CLOSA  (1)

Terrassa, vila emmurallada a l’edat mitjana, a mesura que té necessitat d’expandir-se, primer construint a raser de les muralles, i després a banda i banda dels camins que menen a les poblacions properes, Raval, carrer Sant Pere, Sant Quirze, Rutlla, Font-Vella, i obrint carrers perpendiculars a aquests nous carrers, veu obsoleta la cotilla de les muralles i aquestes es van enderrocant.

LES MÈNSULES DE SANT PERE

Les mènsules que sostenen el fris decorat de l’església de Sant Pere, edifici romànic, del segle XII, tot i que conserva alguns murs i elements de la construcció original del segle VI.

LA FAMÍLIA TALLAROL maig 2016

Existeix, com en altres tallarols, un marcat dimorfisme sexual en les lliurees. El mascle és més vistós, amb el capell i la cua molt negres, que contrasten enormement amb el blanc immaculat del coll.

Els ulls estan característicament vorejats per un anell orbital rosat fort en els adults i més pàl·lid en els subadults.

La femella té el disseny cefàlic com el del mascle, però del mateix color que el dors, la qual cosa fa que sigui menys vistent. Els joves són, en general, més apagats, però entre ells es poden diferenciar els mascles de les femelles per tindre la coloració cefàlica més tenyida (fins i tot més que les femelles).

2016 Minyons a la diada del Patrimoni

2016 Minyons a la diada del Patrimoni

La meva visió crítica.

CARRER SANT PERE 28 “YO ME LO GUISO, YO ME LO COMO”

 CARRER SANT PERE 28 “YO ME LO GUISO, YO ME LO COMO”

INICIS DE LA FOTOGRAFIA A TERRASSA

INICIS DE LA FOTOGRAFIA A TERRASSA

UN TEMPLET AL MIG DEL PASSEIG

UN TEMPLET AL MIG DEL PASSEIG

Estem al juliol de l’any 1904, i un grup de regidors, encapçalats per Lluís Salvans i Armengol, fan una petició a l’Ajuntament, presidit per Alfons Mª Ubach i Solà, per tal de dotar a la ciutat d’un lloc d’esbarjo pels terrassencs de principis del segle XIX.

Transcric la petició tal com la van presentar al ple del dia quatre d’agost.

“AL CONSISTORIO

Frecuentemente se lamentan nuestros convecinos de que no exista en Tarrasa, como en otras poblaciones de España y del extranjero, un sitio publico ameno, donde poder solazar la sociedad tarrasense durante el año, en señalados dias y muy espacialmente en verano.

No hay, en efecto, un punto de reunión que al mismo tiempo que falicite la concurrencia y trato entre las familias, estan puedan recrearse oyendo conciertos musicales combinados entre los coros de esta ciudad, y de cuantos elementos al efecto se disponga. La Exposicin local, que acabamos de cerrar, acojida con tanto entusiasmo como visitada con cariñosa simpatia, confirma nuestra instancia.

Así pues, considerando necesario complacer los deseos del público, ya que esta clase de espetáculos contribuyen a endulzar los pesares de la vida, y tratándose de una obra pública de escasa valia material en que los productos  líquidos que resultasen de tales funciones se podrian destinar a beneficencia, conforme se dirá, los concejales que suscriben tienen el honor de proponer al Ayuntamiento la construcción de un Templete en el centro sur del Paseo de esta ciudad, para la celebración de de los conciertos mencionados, a cuyo fín podrian adoptarse los siguientes acuerdos:

1º Construcción de un edificio-templete de piedra y hierro, capaz para contener sentadas comodamente unas 60 personas, prévio estudio y presupuesto de la Comisión de Fomento.

2º Se abrirá una suscripción y se circulará entre los vecinos del Paseo, especialmente de la Fuentevieja y sus alrededores, para costear, en cuanto sea posible, el valor de la obra en cuestión, y lo que faltare lo suscriba el Ayuntamiento, quedando desde luego de su propiedad. Sin embargo, no podrá ningun ayuntamiento sucesivo derribar el aludido edificio que no hayan transcurrido a lo menos treinta años, contaderos desde su inauguración; ano ser que convenga su derribo por reforma del Paseo o por alguna obra de utilidad pública.

3º Para la ejecución y administraciónde las obras que deberan celebrarse durante el año, serán llamados con preferencia la Junta del Hospital Casa de Caridad, y la Junta de Ausilio de esta ciudad, alternando en tal caso una y otra de tres en tres meses. Los productos líquidos que se obtengan serán de su propiedad para los efectos de beneficiencia exclusivamente.

4º Las aludidas entidades procuraran establecer funciones de la clase e índole que se ha indicado, u otras análogas, todos los domingos y dias festivos, por lo menos, sin perjuicio de celebrar algunos en dias laborables, corriendo de su cuenta todos los gastos que los mismos causen.

5º El Municipio cederá sin arbitrio alguno el derecho de establecer en el Paseo las sillas, bancos, y otros útiles propios. No obstante los empresarios deber´n sujetarse a las ordenanzas municipales y a cuantas disposiciones se dicten para el buen orden de dichas funciones públicas.

6º Los conciertos y funciones se celebrarán por la mañana en invierno y por la tarde y noche en verano.

No obstante V.E. acordará lo que crea mas conveniente.

Tarrasa 26 de Julio de 1904”

Signat : Luis Salvans.

TERRASSA, la ciutat de ponts en el segle XIX?

  CINC PONTS A LA RIERA DEL PALAU

RAMON ROUVIÈRE i ELS GEGANTS VELLS DE TERRASSA

I QUI ERA EN RAMON ROUVIÈRE i VILAR ? 

 Fins al moment el trobem documentat per primera vegada, a Terrassa, en l’anotació del llibre de baptismes de l’Arxiu Parroquial del Sant Esperit, el dia vuit de novembre de l’any mil vuit-cents trenta-nou. Aquell dia en Valentí Alavedra, prevere,  bateja al nen “Conrat Miquel Genís, nat dos dies antes, fill de Ramón Rouvière sastre natural de Vich, i de Catarina Bulà, natural de Barcelona”.

L'ALCALDE DE TERRASSA DENUNCIAT PER TRES REGIDORS

L’ALCALDE DE TERRASSA ENFRONTAT A LA COMISSIÓ DE FOMENT

UN ARC AL CARRER DE LA UNIÓ 1882

UN ARC AL CARRER DE LA UNIÓ 1882

Ens trobem a les darreries de l’any 1881, concretament a dia 1 de desembre, y els veïns del carrer de “La Unión”, segons el padró de l’any 1878 només de mitja dotzena, exposen a l’Ajuntament el problema que tenen: “Que al entrar a dicha calle existe un puente (sic) que por su poca elevacion dificulta el transito y perjudica el ornato público”

Ens hem d’imaginar un arc similar al de la foto. 
I continuen: “cuyos inconvenientes podrian evitarse mediante que el Ayuntamiento permitiera que se derribara y que se construyera de nuevo a mayor altura sin que pueda ofrecerse inconveniente a la realización de dicha obra toda vez que uno de los infraescritos es el propietario de una de las casas en que se apoya el mencionado arco (aquí ens parlen d’un arc) y que el otro propietario que se encuentra en igual caso se cree fundadamente no hará oposición a la mejora.”

A partir d’aquí demanen: “permiso para derribar el mencionado arco y volverlo a construir a mayor altura bajo la dirección del Sr. Arquitecto Municipal (Juan Feu) viniendo los gastos que ello ocasione a cargo de los esponentes. Gracia que esperamos merecer del recto proceder de este Municipio.”

I conclou amb la signatura dels dos sol·licitants, en Jacinto Casanovas i en Jaime Serra.

Per tal de completar la instància, adjunten el plànol de l’arc que volen construir, signat per l’arquitecte Juan Feu, que ho és a l’hora de l’Ajuntament.

La instància segueix el seu curs i el ple de l’Ajuntament del mateix dia l’accepta a tràmit i la passa a la Comissió de Foment.

“El Ayuntamiento en sesión de este dia acordó que la presente instancia pase a informe de la Comisión de Fomento y Arquitecto Municipal. Tarrasa 1º Diciembre de 1881 El secretario habilitado”

La Comissió ho aproba: “La Comisión de Fomento y Arquitecto municipal considerando que la petición es procedente y los planos debidamente confeccionados.

Opina: Que el Ayuntamiento podrá conceder el permiso solicitado por D. Jacinto Casanovas y D. Jaime Serra mediante el cumplimiento de las ordenanzas municipales y de mas condiciones generales que tiene aprobadas el Municipio para esta clase de permisos y previo el pago de la cantidad de dos pesetas cincuenta centimos que le corresponden a tenor de la tarifa aprobada en el presupuesto vijente.

Tarrasa 26 Enero de 1882”

Fins aquí ja tenim resolt el problema. En Casanovas i en Serra ja poden construir el seu “arc”, però a on? A l’inici del carrer de la Unió? A veure, provem-ho

La veritat és que no hi queda malament del tot, però tenim un problema. Resulta que segons les mides que ens dóna el plànol que signa en Juan Feu,  l’obertura d’aquest arc fa 2’20 metres d’amplada per 3 d’alçada, per tant no el podem situar al carrer de la Unió amb l’amplada actual.

Som-hi, a cercar plànols de l’època, a veure si en podem treure l’entrellat.

El primer que trobo és aquest de l’any 1872, fet per assenyalar les fortificacions de la Vil·la, i a on podem veure un parell de coses interessants, una és la línia amb ziga-zaga que ens marca el carrer i per altra banda hi trobem senyalitzada la possible ubicació de l’arc antic a tocar del Raval.   

Seguim, ara toca un de l’any 1876:

En aquest hi trobem, també, un carrer de la Unió amb ziga-zaga, i a on jo he marcat on hauria d’estar col·locat aquest arc.

Finalment, com gairebé sempre, vaig trobar la sol·lució a l’Arxiu Històric de Terrassa. L’expedient OP 90/1887, em donava el que havia passat amb aquest carrer.

És el projecte de rectificació i prolongació del carrer de la Unió des dels jardins d’en Antonio Ventalló (darreres del que més endavant seria la Casa del Poble) fins a arribar al Raval. 

Aquí ja comencem a treure’n l’entrellat. Hi podem veure la nova sortida al Raval i com quedarà anul·lada la ziga-zaga que feia el carrer per tal d’arribar al Raval.

Anem a afinar-ho una mica:

Doncs ara sí que crec que podem situar l’arc al lloc exacte, o quasi, a on l’any 1882 l’hauríem pogut veure.

Ens hauríem de situar al Raval, de cara al carrer de la Unió, desplaçar-nos un parell de casals a l’esquerra i ... 

...i aquí és on travaríem l’entrada al carrer de la Unió  l’any 1882.

Fonts consultades :

Arxiu Comarcal del Vallés Occidental – Històric de Terrassa

Arxiu Municipal de Terrassa : http://arxiumunicipal.terrassa.cat/adigital.php

I l'ajuda inestimable d'en Lluís Paloma.

                      

EL FINAL DEL CARRERÓ DE LA CALABRUIXA

Parlem del carreró que era la continuació medieval del carrer de Baix, fins  arribar al primitiu Portal de Sant Roc, a l’alçada del que avui és el carrer Cisterna, i que va quedar obsolet en construir el carrer del Vall ja fora del recinte emmurallat.

La Colla dels Federins. Dia 18 de juliol de 2015

La Colla dels Federins. Dia 18 de juliol de 2015, recordant els fets del 22 de juliol de 1872.

EL VERITABLE ORIGEN DELS GEGANTS VELLS

DE COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL PERQUÈ

DE COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL PERQUÈ   

Estem a l’últim terç del segle XIX, concretament l’any 1872. Tenim regint l’ajuntament de la Vil·la a l’alcalde Jaume Vallhonrat i com a prior del Sant Esperit a Mn. Heribert Font i Carsi, que ho seria des de l’any 1868 fins a 1886.  

MISTERI RESOLT

UNA OBRA D'EN LLUÍS MUNCUNILL A LA VENDA !!!!

Atenció, en venda una obra d’en Lluís Muncunill!!! 

UN IMPOST MOLT PARTICULAR A LA TERRASSA DE 1873

Pedres, vidres i metalls del pati de la casa Alegre de Sagrera. TERRASSA

UNA HISTÒRIA DE SETMANA SANTA

1878 PICABARALLA A LA PLAÇA MAJOR

Estem l’any 1878. El notari de Terrassa, en Joan Carrancà i Busquets, veu que la seva casa de la Plaça Major núm. 15 està en molt mal estat i decideix enderrocar-la i tornar-la a construir. Demana els permisos oportuns a l’Ajuntament, amb planells que signa el mestre d’obres en Miquel Curet amb data de 25 de juny.

LES CASES DEL "DIMONI" AL CARRER AVINYÓ (una història del Facebook)

Crec que per el seu interès, i per la gran participació  que ha tingut aquest tema en el  facebook, val la pena transcriure'l i conservar-lo en el meu blog.

El transcric tal i com s'han fet les entrades originals.

L'ALCALDE SAMUEL MORERA i ELS REIS MAGS

COM DATAR, O AL MENYS INTENTAR-HO, UNA FOTO.

COM DATAR, O AL MENYS INTENTAR-HO, UNA FOTO.

UN MUNCUNILL DESCONEGUT

Lluís Muncunill 1893.

L'efímer TREN RENARD

L’efímer Tren Renard

per Rafael Aróztegui i Peñarroya

Buscant informació sobre un altre tema em vaig trobar una noticia d'un cas insòlit i desconegut en la historiografia terrassenca. Em vaig posar amb contacte amb l'amic i historiador Joaquim Verdaguer i l'hi vaig comentar. En un primer moment ens pensàrem que era una innocentada o una broma carnavalesca, però no, quan almenys tres diaris de la Terrassa de l’època es feien ressò del fet.

DE BALTASAR RAGÓN

EL SECRETARI QUE VA DESPISTAR A BALTASAR RAGÓN

A l’acte del ple de l’ajuntament de Terrassa del 11 d’octubre de 1883  es notifica que s’han posat fites a varis carrers dels que donen a la Riera del Palau.