dimecres, 17 de novembre del 2021

TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO (SEGONA ENTRADA)

 TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO (SEGONA ENTRADA)

 Tal com us vaig explicar en una entrada anterior, la meva entrada a l’apassionant món  de la fotografia va ser a través del blanc i negre.

En aquells anys seixanta els reveladors, fixadors, banys d’atur i viradors varis, ens els fèiem nosaltres amb algun reforç d’alguns productes Kodak o Agfa.

El paper normalment acostumava a ser de la marca Negra amb alguna incursió als papers Valca pels reportatges de caire social o familiar.

Si el client volia paper brillant, havíem de recórrer a una màquina infernal nominada esmaltadora i si per sort el volia amb aspecte mate doncs oli en un llum, agulla, cordó i a estendre les fotos com qui estén la bogada.

I ja està dit, m’estimo el blanc i negre i aquí teniu una mostra més del meu treball.

Espero que ho gaudiu tant com jo ho he fet al seleccionar aquestes mostres.

dissabte, 6 de novembre del 2021

TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO.

 TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO. (entrada primera)

Estem a l’estiu de l’any 1963, vacances de l’Escola de Pèrits i notes desastroses. El meu futur més incert que el resultat d’un partit del Barça actual (novembre 2021).

Per aquelles casualitats que es donen a la vida, em surt la possibilitat d’entrar a treballar a l’estudi de fotografia dels germans Bros, situat al carrer Major.

L’Antoni Bros, químic de carrera, fotògraf de grau superlatiu i amb vocació de professor, m’acull amb els braços oberts, i el laboratori també, i com que jo duia tres anys d’estudis químics em vaig adaptar ràpidament a productes com el monosulfur sòdic, la hidroquinona, el ferricianur potàssic, l’àcid acètic i altres químics bàsics per la confecció dels reveladors, fixadors i productes de virats.

I aquí començo a actuar al laboratori, els primers dos anys en blanc i negre, per després passar al color.

He de dir que els primers anys el 90% del que fèiem era en blanc i negre i virats varis com el virat a sèpia, a vermell o a blau.

Per tant queda clar que la meva entrada a l’apassionant món de la fotografia va ser a través del blanc i negre, B&W que en dèiem llavors.

I com que no vull renegar a aquest origen, aquí us deixo una mostra de l’apassionant món de la fotografia en BLANC i NEGRE.

Espero que ho gaudiu tant com jo ho he fet al seleccionar aquestes mostres. 

dimarts, 2 de novembre del 2021

TERRASSA - PRIMAVERA D'HIVERN AL PARC DE VALLPARADÍS

 

Si voleu us acompanyo a fer una passejada pel nostre parc, el Parc de Vallparadís, en aquest matí del primer dia de novembre, quan ja fa 10 dies de l’entrada a la primavera d’hivern.

Molt recomanable veureu mitjançant l'ordinador. Cliqueu sobre la primera foto i ho podreu seguir com una projecció de transparències.  

Gaudiu i, si us plau, comenteu al final del recorregut què us ha semblat.

Som-hi !!!

dimarts, 19 d’octubre del 2021

TERRASSA, CELS, SOLS, LLUNES i LLAMPS.

 TERRASSA, CELS, SOLS, LLUNES i LLAMPS.

Per què no es perdin he pensat que en el blog estarien ben guardades.

Hi ha una mica de tot, però de fet el que hi ha és el cel, aquest cel tan meravellós i tant canviant, espectacle continuat i persistent.

Joia pels nostres ulls i descans per la nostra fatiga diària.

CELS

dissabte, 14 d’agost del 2021

HISTÒRIA D’UN “TEATRILLO”, UN MILITAR I LA SEVA FAMÍLIA A TERRASSA.

 

HISTÒRIA D’UN “TEATRITO”, UN MILITAR I LA SEVA FAMÍLIA.

Per Rafael Aróztegui i Peñarroya

Terrassa, agost de 2021, segon any de pandèmia.

Any 1906, han passat dos anys de la reabsorció del municipi de Sant Pere i l’ajuntament de Terrassa cedeix espai a l’edifici de l’antic ajuntament de Sant Pere per tal que s’hi instal·li la Zona de reclutament militar número 63.

dimarts, 15 de juny del 2021

TERRASSA ACULL REFUGITS DE GUERRA EL 1836

 

FETS I CURIOSITATS DE LA TERRASSA DE L’ANY 1836 EN PLENA PRIMERA GUERRA CARLINA.

La Primera Guerra Carlina, o Guerra dels Set Anys, fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya al morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830. La rebel·lió va esclatar el 1833 i va afectar principalment el País Basc, Navarra, Catalunya i el Maestrat.

dissabte, 24 d’abril del 2021

TERRASSA - AVIS AL PUBLICH 1822

 

 

 L’Ajuntament de Terrassa presidit pel batlle, que no alcalde, Antoni Rodo i Martínez, es troba al mes de setembre de 1822 amb la imperiosa necessitat de recaptar diners per reforçar les fortificacions de la Vila.

Per aquest motiu fa un ban, o millor dit un “Avis al Publich”, amb cinc punts d’obligat compliment per tots els veïns.

diumenge, 27 de desembre del 2020

SOBRE LA VISITA DE FERRAN VII A LA VILA DE TERRASSA L’ANY 1828

 

FETS CURIOSOS QUE MAI S’HAN EXPLICAT DE LA VISITA DE FERRAN VII A LA VILA DE TERRASSA L’ANY 1828

 De com va ser la visita de Ferran VII l’any 1828 a la Vila de Terrassa, una vila que segons el padró d’aquell any estava formada per 27 carrers on vivien 5.417 terrassencs i terrassenques.

diumenge, 15 de novembre del 2020

QUI ÉS AQUESTA SENYORETA?

Posem cognoms a l'Elvira

Gaudim de les "Cartes de visite"

Aquests dies estic cercant dades sobre un tema per mi molt interessant.

Estic parlant de les “cartes de visite”, targetes de visita, que varen fer possible l’extensió de la fotografia a reu.

A mitjans del segle XIX les targetes de visita, que oferien retrats a un preu econòmic, van revolucionar la societat i també la història de la fotografia, en permetre una expansió excepcional d’estudis fotogràfics. Catalunya se’n fa ressò, i al llarg de la dècada de 1860 apareixen i es multipliquen els fotògrafs professionals.

Usualment es positivava una còpia a l'albúmina, en paper fi, que es muntava en una targeta de paper més gruixut. La mida de paper fotogràfic era aproximadament de 54 x 89 mm, muntada sobre una targeta de 64 x 100 mm.

Aquestes foto-targetes es podien guardar en àlbums com aquest:

dimecres, 30 de setembre del 2020

TERRASSA - UNA HISTÒRIA D’ESQUILADORS DE MULES A LA TERRASSA DE PRINCÍPIS DEL SEGLE XIX

 

UNA HISTÒRIA D’ESQUILADORS A LA TERRASSA DE PRINCÍPIS DEL SEGLE XIX

Ens trobem a principis del segle XIX, concretament l’any 1839, quan arriba a Terrassa procedent de la població de Perales el matrimoni format per en Joaquim Bea, de trenta-tres anys, i la seva esposa Feliciana, de vint-i-set, i s’allotgen al número 26 del carrer de les Parres, en alguna de les cases  que veiem a la dreta d’aquesta fotografia.

dilluns, 11 de maig del 2020

TERRASSA, UN RELLOTGE AL RAVAL

EL RELLOTGE DE CAL CASTÍN AL RAVAL

Per Rafael Aróztegui Peñarroya, des del confinament.
11 de maig de l'any 2020 i en memória de la Mhen Galí i Castín (A.C.S.)


El 18 de febrer de l’any 1929 en Josep Castín i Garcia, demana permís per instal·lar un rellotge gegant a la façana del seu establiment.

dilluns, 23 de març del 2020

dimarts, 17 de març del 2020

TERRASSA - PROBLEMA DE LATRINES L'ANY 1918


UN AGRICULTOR EMPRENYAT


Estem al novembre de l’any 1918. L’extracció dels residus de les latrines està concedida per l’Ajuntament a dues persones que en tenen la concessió.
L’esmentada extracció no es pot fer de qualsevol manera.

L’article 34 de les ordenances municipals del 1917, així ho deixa ben clar: “Se prohibe el transporte de basuras y letrinas en otros carros que los destinados por la municipalidad a este objeto”.

I perquè així es complís, l’Ajuntament havia atorgat dues llicències a dos personatges que per el vist no actuaven al gust de tothom, i si no veieu la carta que un agricultor, una mica emprenyat, va dirigir a l’alcalde Emili Soler:   

Sr. Dn. Emilio Soler

Exmo Sr: Siento mucho al molestarle con esta carta, quizá mal expressada, pues es que mi falta de estudiós no me permite ser mas ilustre de lo que yo deseo, però como el asunto de que se trata es para el bien de todos los tarrasenses en general creo de debe agradecer la buena intención y no el escrito.
Pues el asunto es de los agricultores, la estracción de las letrinas, ya ha llegado el tiempo de la siembra; y tengo que hacerle saber que el sinverguenza ex alcalde José Ullés y los arrendadores el año pasado empezaron a matar la agricultura sembrados, huertas y olivares y todo esto podemos dar gracias al orgullo del Sr. medico que con su ordeno y mando impidió a los agricultores de extraer letrinas y dar ordenes a los municipales de poner multas a los carreteros; y despues los señores arrendadores, que parece mentirà que uno...

dijous, 2 de gener del 2020

EL CARRERÓ DEL CARDER, CARDÈ, O FINS I TOT CARRERÓ SENSE NOM.



EL CARRERÓ DEL CARDER, CARDÈ, O FINS I TOT CARRERÓ SENSE NOM.

CRONOLOGIA:
1848 – 1850 Instàncies a favor de clausurar el carreró, i instàncies en contra de la clausura.
1851 Dictamen de la Comissió d’Obres favorable al tancament.
1890 Novament instàncies a favor de clausurar el carreró, i instàncies en contra de la clausura.
1890 Dictamen de la Comissió de Foment favorable al tancament i com fer-ho.
1891 El ple de l’Ajuntament del 30 d’abril aprova el tancament definitiu del carreró del Carder.
1904 Desaparició definitiva.
1929 Reapareix el carreró del Carder però integrat en el tram del carrer de la Unió que va de carrer Major a Parres.

Ja feia molt temps que em tenia intrigat l’existència d’un carreró, o passatge, que comunicava el carrer Major amb el de les Parres.

L’única cosa que tenia clara era que degut a les poques pistes que d’ell em donaven en Baltasar Ragón, o el Diccionari Terrassenc, de Josep Maria Domènech, havia de ser un passatge de pas estret, tan sols practicable per a persones i com a molt, per a mules o cavalls, però no per carruatges.

Demanada l’opinió d’en Joan Soler, em diu que era possible que existís un accés fet exprés ja en època medieval per a facilitar l'accés des del carrer de les Parres al Carrer Major (i a la inversa) per evitar que els vilatans haguessin d'anar direcció a la Plaça Major o direcció al Portal de la Riera per accedir als dits carrers. També ho sembla el carrer del Forn, però crec que era més ample i per tant el podríem anomenar carrer públic i prou. El carrer del Carder, per tant, sembla un passatge i havia de facilitar, precisament, l'accés més dinàmic al carrer del Forn, un carrer fonamental on des del 1217 ja hi havia un forn públic. Si això és així, aleshores el carreró del Carder (i com es digués en època tan reculada) ja devia existir.

dissabte, 30 de novembre del 2019

PICABARALLA ENTRE EL POBLE DE S. PERE DE TERRASSA I LA CIUTAT DE TERRASSA



SANT PERE vs TERRASSA 1877
 per Rafael Aróztegui i Peñarroya (novembre 2019)

Si us creieu que el fet de llençar porqueria a les rieres i torrents és un costum terrassenc relativament actual, aneu molt, però que molt, equivocats.

dimecres, 6 de novembre del 2019

TERRASSA, PETITA HISTÒRIA D’UNA COLLA DE TRABUCAIRES 1848


 TERRASSA, PETITA HISTÒRIA D’UNA COLLA DE TRABUCAIRES 1848


El març del 1847, una colla dels anomenats "MATINERS"  varen entrar a la vila de Terrassa ocasionant nombrosos estralls entre la població.

Després d’aquests fets d’armes, es reunien a l’Ajuntament els regidors Joan Ubach, Tomàs Sagrera, Josep Cadafalch, Josep Vinyals, Miquel Vallhonrat, Manel Prat, Domènec Ventalló, Jaume Ballber, Jaume Rodó, Isidre Palet, Domènec Pi, Josep O. Bogunyà, Magí Solà i Pau Busquets, junt amb el Comandant d’armes i presidits per l’alcalde Agustí Galí, els quals acordaran tapiar els caps dels carrers de Sant Llorenç, Cisterna i Sant Domènec, els altres ja ho estaven, i que s’utilitzés la porta de la Rasa, posar un vigia a la Torre del Palau i tancar totes les portes durant la nit.

I anem al que ocasiona el títol d’aquesta entrada.
El dia 15 de setembre del 1848, el pregoner de la Vila, pregona un ban que diu:


El Muy Ilustre Sr. Comandante General del Vallés con oficio de 14 de este mes ha dispuesto que se publique, por medio de pregon, la resolución del Excmo. Sr. Capitán General, con la que ha tenido a bien imponer pena de la VIDA a todo TRABUCAIRE que sea cogido y se haya empleado en el bloqueo de esta Villa, o en el de cualquier otro punto, y que la pena sea ejecutada previa una ligera información que lo acredite. Lo que hace saber al público por medio de pregón a fin de que llegue a noticia de todos aquellos a quienes pueda interesar.

Al propio tiempo se renueva el bando con el que se mandó, entre otras cosas, que sin notoria necesidad no pueden circular por las calles otras personas que los empleados que estén de servicio, después de las diez de la noche hasta al amanecer del día siguiente, bajo las penas establecidas en el indicado bando.
Tarrasa 15 setiembre 1848.

divendres, 16 d’agost del 2019

ELS GERMANS DE LA DOCTRINA CRISTIANA A TERRASSA


ELS GERMANS DE LA DOCTRINA CRISTIANA  A TERRASSA

CRONOLOGIA:

1864 Arriba l’Escola Pia a la vila de Terrassa (Convent de Sant Francesc)
1864 La Societat Vinyals, Rovira, Ullés i Cia, construeix el “Colegio Tarrasense”
1868 Arran dels fets de la revolució de Setembre, l’Escola Pia abandona la vila.
1893 A petició de la Junta del Patronat de la Societat de Propaganda Catòlica, sota l’advocació de Sant Vicenç de Paül, arriben a la ciutat de Terrassa, els Germans de la Doctrina Cristiana (La Salle), instal•lant-se al carrer del Nord 83.
1896 L’escola de La Salle es trasllada al carrer Sant Jaume 2.
1901 L’Escola Pia pren possessió del Col•legi Terrassenc.
1901 Els Germans de la Doctrina Cristiana abandonen la ciutat.

Abans de parlar dels Germans de la Doctrina Cristiana, parlaré de l’altra escola religiosa que hi va haver a la vila de Terrassa, els pares escolapis.

A Terrassa maldaven per tenir una escola religiosa i és així com trobem fins a cinc intents perquè l’Escola Pia vingués a Terrassa. L’any 1828 es produeix el primer intent, a aquest el succeirien els dels anys 1848, 1853 i finalment el de l’any 1858. És aquest el que arribaria a bon port i el fet es materialitzaria el 1864.

Aquesta arribada, però, va provocar un gran trasbals entre les forces vives de la vila. Per tal de poder-se establir, l’Ajuntament es veu obligat a comprar el Convent de Sant Francesc i això provoca la reacció dels liberals de la vila contraris a dues coses, al dispendi econòmic i al tipus d’ensenyament dels escolapis.

Tot aquest procés el podeu trobar molt ben explicat per l’escolapi Joan Florensa en el llibre “Una escola implicada amb la ciutat. Escola Pia de Terrassa 1864-2002” editat per l’Escola Pia de Terrassa, l’any 2002.

dissabte, 15 de juny del 2019

PLAÇA-MERCAT DE FERRO A TERRASSA


DE COM NEIX I ES DESENVOLUPA LA CREACIÓ D’UNA PLAÇA-MERCAT DE FERRO A TERRASSA

Per Rafael Aróztegui i Peñarroya. Juny de 2019.

Ens trobem a finals del 1895. Terrassa ja ha arribat als 15.000 habitants i el mercat de la plaça Major ha anat creixent i envaint els carrers del voltant.

dimarts, 7 de maig del 2019

D'ELS XIMPLES D'AMICS DE LES ARTS


LA MIGDIADA DELS TIGRES, DELS XIMPLES I ALTRES COSES

Definició d’amic: Que té afecció per algú o per alguna cosa.
 L’amistat és voluntària. L’amistat ens parla d’allò que hi ha més enllà de casa, de la família.
L’amic és l’ambaixador de l’amic absent, aquell que el defensa quan un no hi és per defensar-se. I és per això que a la nostra ciutat existeix una cort de cavallers que s’apleguen sota la tutela d’Amics de les Arts, són ni més ni menys que la colla coneguda de fa anys i  panys amb el nom, jo diria el bon nom, dels “Ximples”.

dilluns, 15 d’abril del 2019

TERRASSA VILA CLOSA SEGLE XIX


TERRASSA VILA CLOSA 
Rafael Aróztegui i Peñarroya
Novembre 2016
Terrassa, vila emmurallada a l’edat mitjana, a mesura que té necessitat d’expandir-se, primer construint a raser de les muralles, i després a banda i banda dels camins que menen a les poblacions properes, Raval, carrer Sant Pere, Sant Quirze, Rutlla, Font-Vella, i obrint carrers perpendiculars a aquests nous carrers, veu obsoleta la cotilla de les muralles i aquestes es van enderrocant.

diumenge, 24 de març del 2019

MASIES DE TERRASSA

MASIES DE TERRASSA

Rafael Aróztegui i Peñarroya,  març 2019.

No hi són totes, però us animo a fer-me arribar fotos de les masies que falten, per tal de poder fer un recull més exhaustiu. Per endavant moltíssimes gràcies

dissabte, 16 de març del 2019

NOMS POPULARS DELS CARRERS DE TERRASSA


NOMS POPULARS DELS CARRERS DE TERRASSA
En aquest llistat falten els carrers i places que tenen com a nom oficial el nom popular, com carrer de la Rasa o plaça Vella. 


                                                                                                


NOM OFICIAL                                                                                      NOM POPULAR

Goleta                                          












del gel
Goleta                                  












del Fresnadillo
Gutemberg












Cala Quima
Igualtat












del cementiri
Igualtat












del xurrero
Iscle Soler












del Recreo
Josep Rigol












el corraló
Lleó XIII     












Camí de Can Gorcs
Major








 



dels Bancs
Mas Adei












dels civils
Mas Adei












sobre la Quadra
Mestral












Camp del romaní
Mestre Serrat












Turo Park

  
                                      
 













NOM OFICIAL                                                                                      NOM POPULAR


Mestre Serrat












de les bruixes
Mn. Cinto Verdaguer












de correus
Palla












del pes de la palla
Palla












joc de les bitlles
Pantà












dels campos
Pare Font












de les monges del gas
Pare Font












Carretera Negra
Passatge Obrer












de les nenes
Passeig












Camp de les tres puntes
Passeig de les Lletres (Sant Llorenç)












de la pols
Pau Claris












Baixada de les Vaques
Pedrell












de la bomba
Pere de Fizes












del Betriu
















NOM OFICIAL                                                                          NOM POPULAR


Pi i Margall                       












Nepton (per Newton)
Pi i Margall     












de dalt, o estricadors
Pintor Viver












de la pudor
Plaça Anónima












dels Teletubis
Plaça Baltasar Ragón












de la Magdalena
Plaça Catalunya












el campillo
Plaça Cooperativa












la plaça gran
Plaça de Ca n'Anglada












Plaça Roja
Plaça de Ca n'Anglada












del cura
Plaça de l'Aigua












del tauró
Plaça de l'Aigua












del cony
Plaça Maragall












l'era d'en Rovira
Plaça Sant Olaguer












de la foguera de Sant Joan
    

















NOM OFICIAL                                                                                   NOM POPULAR

Plaça Vella                                 












dels pijos
Placeta Saragossa












del Terminator
Placeta Saragossa












correus vell
Portal Nou












Quatre Cantons
Prior Tàpies












del Modertint
Puignovell












de la cartellera
Racó












Baixada del Muixell
Ramón Llull












carrer de Ca n'Aurell
Rasa












de l'Alegria
Rasa












de la tieta Pilar
Raval (part estreta)












del peix
Raval (part estreta)












del Gasol
Raval (part estreta)












de les pageses

















NOM OFICIAL                                                                                             NOM POPULAR

Rector Homs












l'era
Rector Homs












de l'esglèsia (Iclesies)
Rubí, Topete, Montcada












Quatre carreteres
Rutlla












del joc de la rutlla
Salvador Espriu












dels coloms
Salvador Espriu












de les arcades
Sant Antoni












de la Quadra
Sant Genís












de cal Fontanals
Sant Genís (principi)












el Rasot
Sant Josep (Garcia Humet a Sant Antoni)












la Barceloneta
Sant Leopold












de la Guardia Civil
Sant Llorenç












de la vaqueria
Sant Quirze












de Can Ferran









NOM OFICIAL                                                                                  NOM POPULAR

Sant Quirze (Topete fins Torre)












de Cal Mussarra
Societat












de la mina
Sol












carrer estret
Tarradelles amb Abat Marcet












Corva del Fill de p...
Teatre












del Principal
Tobella Pi de la Serra












que no passa
Tobella Pi de la Serra












d'en Cinto Matalonga
Topete












Camí de Can Bosc
Torrent












de la Baixada
Unió












Estricadors Vells
Vila Nova












de n'Escuder
Zamenhof












hort de la vella










UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL

  UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL 12 de juliol 1.883. Estem a pocs dies de commemorar els fets del 22 de juliol del mil vuit-cents setanta-dos...