dijous, 26 de maig del 2016

LA FAMÍLIA TALLAROL maig 2016

Existeix, com en altres tallarols, un marcat dimorfisme sexual en les lliurees. El mascle és més vistós, amb el capell i la cua molt negres, que contrasten enormement amb el blanc immaculat del coll.
Els ulls estan característicament vorejats per un anell orbital rosat fort en els adults i més pàl·lid en els subadults.
La femella té el disseny cefàlic com el del mascle, però del mateix color que el dors, la qual cosa fa que sigui menys vistent. Els joves són, en general, més apagats, però entre ells es poden diferenciar els mascles de les femelles per tindre la coloració cefàlica més tenyida (fins i tot més que les femelles).

2016 Minyons a la diada del Patrimoni

2016 Minyons a la diada del Patrimoni

La meva visió crítica.

dimarts, 29 de desembre del 2015

UN TEMPLET AL MIG DEL PASSEIG

UN TEMPLET AL MIG DEL PASSEIG


Estem al juliol de l’any 1904, i un grup de regidors, encapçalats per Lluís Salvans i Armengol, fan una petició a l’Ajuntament, presidit per Alfons Mª Ubach i Solà, per tal de dotar a la ciutat d’un lloc d’esbarjo pels terrassencs de principis del segle XIX.
Transcric la petició tal com la van presentar al ple del dia quatre d’agost.

“AL CONSISTORIO
Frecuentemente se lamentan nuestros convecinos de que no exista en Tarrasa, como en otras poblaciones de España y del extranjero, un sitio publico ameno, donde poder solazar la sociedad tarrasense durante el año, en señalados dias y muy espacialmente en verano.
No hay, en efecto, un punto de reunión que al mismo tiempo que falicite la concurrencia y trato entre las familias, estan puedan recrearse oyendo conciertos musicales combinados entre los coros de esta ciudad, y de cuantos elementos al efecto se disponga. La Exposicin local, que acabamos de cerrar, acojida con tanto entusiasmo como visitada con cariñosa simpatia, confirma nuestra instancia.
Así pues, considerando necesario complacer los deseos del público, ya que esta clase de espetáculos contribuyen a endulzar los pesares de la vida, y tratándose de una obra pública de escasa valia material en que los productos  líquidos que resultasen de tales funciones se podrian destinar a beneficencia, conforme se dirá, los concejales que suscriben tienen el honor de proponer al Ayuntamiento la construcción de un Templete en el centro sur del Paseo de esta ciudad, para la celebración de de los conciertos mencionados, a cuyo fín podrian adoptarse los siguientes acuerdos:
1º Construcción de un edificio-templete de piedra y hierro, capaz para contener sentadas comodamente unas 60 personas, prévio estudio y presupuesto de la Comisión de Fomento.
2º Se abrirá una suscripción y se circulará entre los vecinos del Paseo, especialmente de la Fuentevieja y sus alrededores, para costear, en cuanto sea posible, el valor de la obra en cuestión, y lo que faltare lo suscriba el Ayuntamiento, quedando desde luego de su propiedad. Sin embargo, no podrá ningun ayuntamiento sucesivo derribar el aludido edificio que no hayan transcurrido a lo menos treinta años, contaderos desde su inauguración; ano ser que convenga su derribo por reforma del Paseo o por alguna obra de utilidad pública.
3º Para la ejecución y administraciónde las obras que deberan celebrarse durante el año, serán llamados con preferencia la Junta del Hospital Casa de Caridad, y la Junta de Ausilio de esta ciudad, alternando en tal caso una y otra de tres en tres meses. Los productos líquidos que se obtengan serán de su propiedad para los efectos de beneficiencia exclusivamente.
4º Las aludidas entidades procuraran establecer funciones de la clase e índole que se ha indicado, u otras análogas, todos los domingos y dias festivos, por lo menos, sin perjuicio de celebrar algunos en dias laborables, corriendo de su cuenta todos los gastos que los mismos causen.
5º El Municipio cederá sin arbitrio alguno el derecho de establecer en el Paseo las sillas, bancos, y otros útiles propios. No obstante los empresarios deber´n sujetarse a las ordenanzas municipales y a cuantas disposiciones se dicten para el buen orden de dichas funciones públicas.
6º Los conciertos y funciones se celebrarán por la mañana en invierno y por la tarde y noche en verano.
No obstante V.E. acordará lo que crea mas conveniente.
Tarrasa 26 de Julio de 1904”

Signat : Luis Salvans.

dijous, 12 de novembre del 2015

RAMON ROUVIÈRE i ELS GEGANTS VELLS DE TERRASSA



I QUI ERA EN RAMON ROUVIÈRE i VILAR ? 

 Fins al moment el trobem documentat per primera vegada, a Terrassa, en l’anotació del llibre de baptismes de l’Arxiu Parroquial del Sant Esperit, el dia vuit de novembre de l’any mil vuit-cents trenta-nou. Aquell dia en Valentí Alavedra, prevere,  bateja al nen “Conrat Miquel Genís, nat dos dies antes, fill de Ramón Rouvière sastre natural de Vich, i de Catarina Bulà, natural de Barcelona”.

diumenge, 25 d’octubre del 2015

UN ARC AL CARRER DE LA UNIÓ 1882

UN ARC AL CARRER DE LA UNIÓ 1882

Ens trobem a les darreries de l’any 1881, concretament a dia 1 de desembre, y els veïns del carrer de “La Unión”, segons el padró de l’any 1878 només de mitja dotzena, exposen a l’Ajuntament el problema que tenen: “Que al entrar a dicha calle existe un puente (sic) que por su poca elevacion dificulta el transito y perjudica el ornato público”




Ens hem d’imaginar un arc similar al de la foto. 
I continuen: “cuyos inconvenientes podrian evitarse mediante que el Ayuntamiento permitiera que se derribara y que se construyera de nuevo a mayor altura sin que pueda ofrecerse inconveniente a la realización de dicha obra toda vez que uno de los infraescritos es el propietario de una de las casas en que se apoya el mencionado arco (aquí ens parlen d’un arc) y que el otro propietario que se encuentra en igual caso se cree fundadamente no hará oposición a la mejora.”
A partir d’aquí demanen: “permiso para derribar el mencionado arco y volverlo a construir a mayor altura bajo la dirección del Sr. Arquitecto Municipal (Juan Feu) viniendo los gastos que ello ocasione a cargo de los esponentes. Gracia que esperamos merecer del recto proceder de este Municipio.”
I conclou amb la signatura dels dos sol·licitants, en Jacinto Casanovas i en Jaime Serra.


Per tal de completar la instància, adjunten el plànol de l’arc que volen construir, signat per l’arquitecte Juan Feu, que ho és a l’hora de l’Ajuntament.


La instància segueix el seu curs i el ple de l’Ajuntament del mateix dia l’accepta a tràmit i la passa a la Comissió de Foment.
“El Ayuntamiento en sesión de este dia acordó que la presente instancia pase a informe de la Comisión de Fomento y Arquitecto Municipal. Tarrasa 1º Diciembre de 1881 El secretario habilitado”


La Comissió ho aproba: “La Comisión de Fomento y Arquitecto municipal considerando que la petición es procedente y los planos debidamente confeccionados.
Opina: Que el Ayuntamiento podrá conceder el permiso solicitado por D. Jacinto Casanovas y D. Jaime Serra mediante el cumplimiento de las ordenanzas municipales y de mas condiciones generales que tiene aprobadas el Municipio para esta clase de permisos y previo el pago de la cantidad de dos pesetas cincuenta centimos que le corresponden a tenor de la tarifa aprobada en el presupuesto vijente.
Tarrasa 26 Enero de 1882”




Fins aquí ja tenim resolt el problema. En Casanovas i en Serra ja poden construir el seu “arc”, però a on? A l’inici del carrer de la Unió? A veure, provem-ho



La veritat és que no hi queda malament del tot, però tenim un problema. Resulta que segons les mides que ens dóna el plànol que signa en Juan Feu,  l’obertura d’aquest arc fa 2’20 metres d’amplada per 3 d’alçada, per tant no el podem situar al carrer de la Unió amb l’amplada actual.
Som-hi, a cercar plànols de l’època, a veure si en podem treure l’entrellat.



El primer que trobo és aquest de l’any 1872, fet per assenyalar les fortificacions de la Vil·la, i a on podem veure un parell de coses interessants, una és la línia amb ziga-zaga que ens marca el carrer i per altra banda hi trobem senyalitzada la possible ubicació de l’arc antic a tocar del Raval.   
Seguim, ara toca un de l’any 1876:



En aquest hi trobem, també, un carrer de la Unió amb ziga-zaga, i a on jo he marcat on hauria d’estar col·locat aquest arc.
Finalment, com gairebé sempre, vaig trobar la sol·lució a l’Arxiu Històric de Terrassa. L’expedient OP 90/1887, em donava el que havia passat amb aquest carrer.


És el projecte de rectificació i prolongació del carrer de la Unió des dels jardins d’en Antonio Ventalló (darreres del que més endavant seria la Casa del Poble) fins a arribar al Raval. 


Aquí ja comencem a treure’n l’entrellat. Hi podem veure la nova sortida al Raval i com quedarà anul·lada la ziga-zaga que feia el carrer per tal d’arribar al Raval.

Anem a afinar-ho una mica:



Doncs ara sí que crec que podem situar l’arc al lloc exacte, o quasi, a on l’any 1882 l’hauríem pogut veure.
Ens hauríem de situar al Raval, de cara al carrer de la Unió, desplaçar-nos un parell de casals a l’esquerra i ... 


...i aquí és on travaríem l’entrada al carrer de la Unió  l’any 1882.

Fonts consultades :
Arxiu Comarcal del Vallés Occidental – Històric de Terrassa
I l'ajuda inestimable d'en Lluís Paloma.
                      


dijous, 15 d’octubre del 2015

EL FINAL DEL CARRERÓ DE LA CALABRUIXA

Parlem del carreró que era la continuació medieval del carrer de Baix, fins  arribar al primitiu Portal de Sant Roc, a l’alçada del que avui és el carrer Cisterna, i que va quedar obsolet en construir el carrer del Vall ja fora del recinte emmurallat.

dissabte, 18 de juliol del 2015

DE COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL PERQUÈ

DE COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL PERQUÈ   

Estem a l’últim terç del segle XIX, concretament l’any 1872. Tenim regint l’ajuntament de la Vil·la a l’alcalde Jaume Vallhonrat i com a prior del Sant Esperit a Mn. Heribert Font i Carsi, que ho seria des de l’any 1868 fins a 1886.  

dilluns, 23 de març del 2015

1878 PICABARALLA A LA PLAÇA MAJOR

Estem l’any 1878. El notari de Terrassa, en Joan Carrancà i Busquets, veu que la seva casa de la Plaça Major núm. 15 està en molt mal estat i decideix enderrocar-la i tornar-la a construir. Demana els permisos oportuns a l’Ajuntament, amb planells que signa el mestre d’obres en Miquel Curet amb data de 25 de juny.

dissabte, 17 de gener del 2015

LES CASES DEL "DIMONI" AL CARRER AVINYÓ (una història del Facebook)


Crec que per el seu interès, i per la gran participació  que ha tingut aquest tema en el  facebook, val la pena transcriure'l i conservar-lo en el meu blog.
El transcric tal i com s'han fet les entrades originals.

dimarts, 16 de setembre del 2014

L'efímer TREN RENARD

L’efímer Tren Renard

per Rafael Aróztegui i Peñarroya


Buscant informació sobre un altre tema em vaig trobar una noticia d'un cas insòlit i desconegut en la historiografia terrassenca. Em vaig posar amb contacte amb l'amic i historiador Joaquim Verdaguer i l'hi vaig comentar. En un primer moment ens pensàrem que era una innocentada o una broma carnavalesca, però no, quan almenys tres diaris de la Terrassa de l’època es feien ressò del fet.

diumenge, 27 de juliol del 2014

DE BALTASAR RAGÓN

EL SECRETARI QUE VA DESPISTAR A BALTASAR RAGÓN

A l’acte del ple de l’ajuntament de Terrassa del 11 d’octubre de 1883  es notifica que s’han posat fites a varis carrers dels que donen a la Riera del Palau.

divendres, 25 de juliol del 2014

EL PORTAL DE LA GUIA

Permeteu-me què us expliqui una historia sobre l’últim portal que va existir de les antigues muralles de Terrassa, el PORTAL de la GUIA

dilluns, 24 de març del 2014

COBRIMENT DE LA RIERA DEL PALAU


COBRIMENT DE LA RIERA DEL PALAU

 L’any 1890, l’Ajuntament de Terrassa veient com anava creixent el nombre de cases a l’altre costat de la riera del Palau, creu oportú fer construir uns ponts que unissin la ciutat amb l’altre banda i que substituïssin els que hi havia que eren de fusta i tan sols per a vianants.

En Baltasar Ragón, a la seva publicació “Coses de Terrassa Viscudes” ens explica que el pont de la Rasa el va fer el mestre d’obres Antoni Calsina (a) “Caseta” per 9.800 pts. i que fou inaugurat el 17 de desembre del 1892. (foto num 1)

dimarts, 11 de març del 2014

LES CARES DEL CARNAVAL 2014


Aquí us deixo la possibilitat de veure “Les cares del carnaval a Terrassa”.

Es el resultat de dos dies de fer fotos al mateix temps de compartir moltes hores de carnaval amb els companys i companyes de La Llanterna.

Espero que us agradi i agrairé els vostres comentaris.
https://plus.google.com/photos/116765478220684632826/albums/5989573832457547921

diumenge, 12 de gener del 2014

L’HOME DELS NASSOS A TERRASSA 31 desembre 2013


L’HOME DELS NASSOS A TERRASSA

A terrassa ja tenim un personatge per a celebrar el 31 de desembre. Ni més ni menys que l’home dels nassos. Es diu Nassut de Nasrogent i va acompanyat dels seus servidors Janús i Fumera que viuen en els boscos propers a Terrassa i son els encarregats d’obrir i tancar les portes de l’any que comença i el que acaba.

divendres, 3 de gener del 2014

LES GERMANES CARMELITES (VEDRUNA) A TERRASSA.


Comencen el seu periple per Terrassa a l’hospital que hi havia a on avui hi ha el Mercat de l’ Independència.

D’allà , l’any 1869, es traslladen, juntament amb l’hospital, al convent de Sant Francesc.

El 2 de gener del 1880 inauguren un col·legi al primer pis de la casa Pous a la Plaça Major.

Al 1890 van al carrer de l’Església números 9, 11, i 13 a un edifici que cedeix la viuda de J. Escursell.

Finalment, a l’any 1901, obtenen un local propi al carrer del Vall número 21, local que amb ampliacions successives i transformacions varies, encara ocupen avui en dia.

dimarts, 15 de febrer del 2011

TERRASSA AHIR AVUI 4

En aquest recull de fotos comparatives podríem destacar la de la Llibreria Gorina.



Per cert que la foto “actual”  ja ha deixat de ser-ho.

dimarts, 28 de desembre del 2010


A la columna de la dreta us deixo un recull de fotos de BALCONADES I FINESTRES fruit del meu voltar per TERRASSA i mirar enlaire.

Properament més. BALCONADES i FINESTRES

dimecres, 17 de novembre del 2010


En motiu de la declaració de bé inmaterial de la humanitat els Castellers, os poso una foto del 1899 on es pot veure un castell fet pels Xiquets de Valls, davant de l’ajuntament, al Raval

dijous, 22 de juliol del 2010

PEPONA


Nom: geganta vella Pepona. Bust Constructor: Francesc Torres i Armengol (bust i mans) Lloc i any: Terrassa, 1850
Alçada: 97 cm (sense perruca) Amplada: 111 cm Fondària: 71 cm Pes: 92 kg Materials utilitzats: cartró i recobriment al greso.
Lloc i data de l estrena: Terrassa. Festa Major 1850 Propietari: Ajuntament de Terrassa Història o llegenda: l escultor va modelar la geganta segons el model d una senyora de l època. Descripció: la geganta sencera fa 4,10 m d alt. Porta cabell natural, un camafeu antic al coll i una toia de flors a la mà. Informacions complementàries: les dues mans són peces originals. Restaurada els anys 1877 i 1979.

ROBESA


Nom: gegant vell Robesa. Bust
Constructor: Francesc Torres i Armengol (bust i mans) Lloc i any: Terrassa, 1850
Alçada: 101 cm Amplada: 112 cm Fondària: 72 cm Pes: 98 kg Materials utilitzats: cartró i recobriment al greso.
Lloc i data de l estrena: Terrassa. Festa Major 1850 Propietari: Ajuntament de Terrassa
Història o llegenda: l escultor va modelar el gegant segons el model del mestre d obres Robesa.
Descripció: el gegant sencer fa 4,20 m d alt. Porta un pergamí a la mà esquerra, cabell natural, un medalló antic, d on penjava el toisó d or, i un cinturó. Informacions complementàries: restaurat l any 1877 i 1979. Les mans són peces originals.

UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL

  UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL 12 de juliol 1.883. Estem a pocs dies de commemorar els fets del 22 de juliol del mil vuit-cents setanta-dos...