DE COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL PERQUÈ

DE COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL PERQUÈ   

Estem a l’últim terç del segle XIX, concretament l’any 1872. Tenim regint l’ajuntament de la Vil·la a l’alcalde Jaume Vallhonrat i com a prior del Sant Esperit a Mn. Heribert Font i Carsi, que ho seria des de l’any 1868 fins a 1886.  

MISTERI RESOLT

UNA OBRA D'EN LLUÍS MUNCUNILL A LA VENDA !!!!

Atenció, en venda una obra d’en Lluís Muncunill!!! 

UN IMPOST MOLT PARTICULAR A LA TERRASSA DE 1873

Pedres, vidres i metalls del pati de la casa Alegre de Sagrera. TERRASSA

UNA HISTÒRIA DE SETMANA SANTA

1878 PICABARALLA A LA PLAÇA MAJOR

Estem l’any 1878. El notari de Terrassa, en Joan Carrancà i Busquets, veu que la seva casa de la Plaça Major núm. 15 està en molt mal estat i decideix enderrocar-la i tornar-la a construir. Demana els permisos oportuns a l’Ajuntament, amb planells que signa el mestre d’obres en Miquel Curet amb data de 25 de juny.

LES CASES DEL "DIMONI" AL CARRER AVINYÓ (una història del Facebook)

Crec que per el seu interès, i per la gran participació  que ha tingut aquest tema en el  facebook, val la pena transcriure'l i conservar-lo en el meu blog.

El transcric tal i com s'han fet les entrades originals.

L'ALCALDE SAMUEL MORERA i ELS REIS MAGS

COM DATAR, O AL MENYS INTENTAR-HO, UNA FOTO.

COM DATAR, O AL MENYS INTENTAR-HO, UNA FOTO.

UN MUNCUNILL DESCONEGUT

Lluís Muncunill 1893.

L'efímer TREN RENARD

L’efímer Tren Renard

per Rafael Aróztegui i Peñarroya

Buscant informació sobre un altre tema em vaig trobar una noticia d'un cas insòlit i desconegut en la historiografia terrassenca. Em vaig posar amb contacte amb l'amic i historiador Joaquim Verdaguer i l'hi vaig comentar. En un primer moment ens pensàrem que era una innocentada o una broma carnavalesca, però no, quan almenys tres diaris de la Terrassa de l’època es feien ressò del fet.

DE BALTASAR RAGÓN

EL SECRETARI QUE VA DESPISTAR A BALTASAR RAGÓN

A l’acte del ple de l’ajuntament de Terrassa del 11 d’octubre de 1883  es notifica que s’han posat fites a varis carrers dels que donen a la Riera del Palau.

EL PORTAL DE LA GUIA

Permeteu-me què us expliqui una historia sobre l’últim portal que va existir de les antigues muralles de Terrassa, el PORTAL de la GUIA

LA CASA MÉS ANTIGA DE FORA RIERA

TERRASSA - El Cementiri Vell

          TERRASSA - El Cementiri Vell

UN FANAL REUTILITZAT

COBRIMENT DE LA RIERA DEL PALAU

COBRIMENT DE LA RIERA DEL PALAU

 L’any 1890, l’Ajuntament de Terrassa veient com anava creixent el nombre de cases a l’altre costat de la riera del Palau, creu oportú fer construir uns ponts que unissin la ciutat amb l’altre banda i que substituïssin els que hi havia que eren de fusta i tan sols per a vianants.

En Baltasar Ragón, a la seva publicació “Coses de Terrassa Viscudes” ens explica que el pont de la Rasa el va fer el mestre d’obres Antoni Calsina (a) “Caseta” per 9.800 pts. i que fou inaugurat el 17 de desembre del 1892. (foto num 1)

LES CARES DEL CARNAVAL 2014

Aquí us deixo la possibilitat de veure “Les cares del carnaval a Terrassa”.

Es el resultat de dos dies de fer fotos al mateix temps de compartir moltes hores de carnaval amb els companys i companyes de La Llanterna.

Espero que us agradi i agrairé els vostres comentaris.

https://plus.google.com/photos/116765478220684632826/albums/5989573832457547921

LA FOTO MÉS ANTIGA DE TERRASSA 1860

LA FOTO MÉS ANTIGA DE TERRASSA 1860 ?

L’HOME DELS NASSOS A TERRASSA 31 desembre 2013

L’HOME DELS NASSOS A TERRASSA

A terrassa ja tenim un personatge per a celebrar el 31 de desembre. Ni més ni menys que l’home dels nassos. Es diu Nassut de Nasrogent i va acompanyat dels seus servidors Janús i Fumera que viuen en els boscos propers a Terrassa i son els encarregats d’obrir i tancar les portes de l’any que comença i el que acaba.

LES GERMANES CARMELITES (VEDRUNA) A TERRASSA.

Comencen el seu periple per Terrassa a l’hospital que hi havia a on avui hi ha el Mercat de l’ Independència.

D’allà , l’any 1869, es traslladen, juntament amb l’hospital, al convent de Sant Francesc.

El 2 de gener del 1880 inauguren un col·legi al primer pis de la casa Pous a la Plaça Major.

Al 1890 van al carrer de l’Església números 9, 11, i 13 a un edifici que cedeix la viuda de J. Escursell.

Finalment, a l’any 1901, obtenen un local propi al carrer del Vall número 21, local que amb ampliacions successives i transformacions varies, encara ocupen avui en dia.

LA VISITA DE LA REINA ISABEL II A TERRASSA

 

LA VISITA DE LA REINA ISABEL II A TERRASSA

Cobrint la Riera del Palau

Cobrint la Riera del Palau

11 SETEMBRE 012

Jo també hi era.

FESTA MAJOR DE TERRASSA 2011

FESTA MAJOR DE TERRASSA 2011

TROBADA GEGANTERA 2013 TERRASSA

FIRA MODERNISTA 2011

Aquest any he participat a La Fira Modernista de Terrassa.

VISITA AL "TEATRO PRINCIPAL"

LA LLANTERNA - CALÇOTADA 2011

BALCONADES i FINESTRES 2

TERRASSA AHIR AVUI 4

En aquest recull de fotos comparatives podríem destacar la de la Llibreria Gorina.



Per cert que la foto “actual”  ja ha deixat de ser-ho.

TERRASSA AHIR AVUI 3

Avui poso a la vostra disposició un àlbum de fotos comparatives.

A la columna de la dreta us deixo un recull de fotos de BALCONADES I FINESTRES fruit del meu voltar per TERRASSA i mirar enlaire.

Properament més. BALCONADES i FINESTRES

Al pati de casa tambè tinc colors de tardor.

En motiu de la declaració de bé inmaterial de la humanitat els Castellers, os poso una foto del 1899 on es pot veure un castell fet pels Xiquets de Valls, davant de l’ajuntament, al Raval

PEPONA

Nom: geganta vella Pepona. Bust Constructor: Francesc Torres i Armengol (bust i mans) Lloc i any: Terrassa, 1850
Alçada: 97 cm (sense perruca) Amplada: 111 cm Fondària: 71 cm Pes: 92 kg Materials utilitzats: cartró i recobriment al greso.
Lloc i data de l estrena: Terrassa. Festa Major 1850 Propietari: Ajuntament de Terrassa Història o llegenda: l escultor va modelar la geganta segons el model d una senyora de l època. Descripció: la geganta sencera fa 4,10 m d alt. Porta cabell natural, un camafeu antic al coll i una toia de flors a la mà. Informacions complementàries: les dues mans són peces originals. Restaurada els anys 1877 i 1979.

ROBESA

Nom: gegant vell Robesa. Bust
Constructor: Francesc Torres i Armengol (bust i mans) Lloc i any: Terrassa, 1850
Alçada: 101 cm Amplada: 112 cm Fondària: 72 cm Pes: 98 kg Materials utilitzats: cartró i recobriment al greso.
Lloc i data de l estrena: Terrassa. Festa Major 1850 Propietari: Ajuntament de Terrassa
Història o llegenda: l escultor va modelar el gegant segons el model del mestre d obres Robesa.
Descripció: el gegant sencer fa 4,20 m d alt. Porta un pergamí a la mà esquerra, cabell natural, un medalló antic, d on penjava el toisó d or, i un cinturó. Informacions complementàries: restaurat l any 1877 i 1979. Les mans són peces originals.

TERRASSA, AHIR - AVUI 8

TERRASSA, AHIR - AVUI

Doncs que voleu que us digui, a mi la comparsa m’agrada com va quedar.
He vist tota la rua per vídeo i crec que com a mínim un accèssit el merejiem.
De totes maneres el millor premi, com quasi sempre, es el de les paraules de les persones que ens van veure i que quan et troben pel carrer et feliciten i lloen la nostra comparsa.

TERRASSA CARNESTOLTES 2010

PREGÓ DEL XXXIII CARNESTOLTES

Tetassencs i tetassenques !!! :
Pocavergonyes tots, ...tots els que sortiu amb les comparses de la Rua, aquí teniu un grup de pocavergonyes, els Llantarneros, que ja fa 25 anys que varen perdre la vergonya i any rere any han sortit a la Rua fins a 25 vegades, un quart de segle !!!

Des d’aquest balcó, ple a vessar de pocavergonyes, faig una crida a totes les comparses, preneu exemple de La Llanterna i no defalliu, que el virus de la grip de la vergonya no us envaeixi.

Sigueu transgressors i fruïu del Carnestoltes de Tetassa i aneu escampant arreu la pocavergonyaria perquè la nostra vila sigui exemple i mirall per als poblets de la comarqueta, com ara Çabatell, Pullastrell, Matadeperell i altres.

I tot això os ho diu el pocavergonya més gran de tots els pocavergonyes que es fan i es desfan.

Tetassencs i tetassenques !!! Escampeu arreu del món la nostra pocavergonya, embogiment i gatzara, no us mireu el melic i deixeu-se de carrincloneries.
Passeu dels cants de sirena que aviat sentireu amb motiu de eleccions vàries que s’apropen i feu servir la poca vergonya per dir la vostra.
SOM CIUTADANS DEL MÓN, AMANTS DE LA FESTA , DEL VICI I LA LÚXURIA.

Vinga doncs, “sin vergüensa” que són tres dies. Que el Carnestoltes XXXIII os sigui propici i que pugueu gaudir de la festa fins a la darrera hora.

VISCA ELS POCAVERGONYES !!!
VISCA LA REINA DEL CARNESTOLTES XXXIII !!!
VISCA LA LLANTERNA !!!

EL PREGO DEL CARNESTOLTES 2010

Doncs sí, em fa il·lusió, que voleu que os digui.
Serà una experiència nova i que espero sigui, si més no, divertida.
Aquesta tarda, al voltant de les 7, em dirigiré a una munió de gent per dir-li quatre cosetes.
Seran a una pila de gent, que com jo, es disfressen per Carnestoltes.

EL CEMENTIRI DE TERRASSA

Diumenge passat, 5 d’abril, vaig anar a fer una visita al Cementiri.
Va ser una visita guiada que organitzen l’Ajuntament, la Funerària i el Museu de Terrassa els primers diumenge de mes.
Va valdra molt la pena. El Cementiri està ple d’obra escultòrica de Josep Viladomat, Francesc Juvanteny, Enric Monjo, Carles Armiño i Ferran Bach-Esteve, entre d’altres.
També es poden veure tombes dissenyades per arquitectes com Lluís Moncunill, Ignasi Escudé, Frederic Viñals i Joan Baca.
Pintures de Josep Camí i mosaics del taller de Santiago Padrós.
La visita comença a les 11 i dura una hora i mitja aproximadament.
Acompanyats d’una guia molt capacitada, crec que es deia Mia, vàrem recórrer els punts de més interès.
Em vaig quedar amb ganes de tornar-hi per el meu compte i poder fer un reportatge fotogràfic més extens.
Us recomano que feu aquesta visita, es molt interessant.

La fotografia que acompanya aquest escrit es un grup escultoric de Francesc Juventeny.

Avui os poso un rebut que l’any 1941 feia el moblista Josep Blay al meu pare.
Podem veure que els tenia impresos d’anys enredera i un cop acabada la guerra l’hi van deixar utilitzar temporalment amb les degudes correccions amb uns tampons molt curiosos.

A la Enciclopèdia Catalana, on-line, podem veure aquesta foto a on, segons ells, es veu Sant Llorenç al fons.
Està tan al fons que ni es veu, per bé que la vista apunta cap l’Est i tampoc el podríem veure.

MAGATZEM DE TEIXITS A TERRASSA.

Avui una foto d’un magatzem de teixits a principis del segle XX.

Hi veiem el magatzem a on s’ensenyaven les peces de roba als clients.Les peces quedaven a sobre del taulell i quan arribava l’hora de marxar s’havien de plegar i d’aquí que a quedat com a paraula molt nostre que es l’hora de “plegar"

------------------------------------

Hoy una foto de un almacen de tejidos de Terrassa a principios del siglo XX.Vemos el mostrador en que se enseñaban las piezas de tejido a los clientes.Las piezas se quedaban encima del mostrador y cuando llegaba la hora de cerrar se tenian de plegar para volverlas a los estantes.De aqui que a quedado como la hora de "plegar" por la hora de cesar en el trabajo en general.

ESTUDI COROMINAS

Avui us presento dos darreres de fotos del mític Corominas.
A l’esquerra podem veure el de una foto de l’any 1920, aproximadament, en el que deduïm que encara no tenia focus a l’estudi i treballava amb la llum de dia.
A la de la dreta , 1930 aprox., veiem que ja s’ha comprat focus perquè “SE RETRATA DE NOCHE”

CARRER GARCIA HUMET (2)

El rengle de cases que hi ha a la dreta, entre els carrers de Sant Josep i de Paz, foren construïdes entre el 1860 i el 1870 per als teixidors a mà, els quals tenien cada un el teler a l'entrada.

(Del llibre ELS CARRERS DE TERRASSA L'ANY 1900, d'en Baltasar Ragón)

A la foto que acompanyo es pot veure el que queda d'aquestes cases.

EL CARRER GARCIA HUMET

Es el carrer Mitjà del Passeig. L’Ajuntament en data 20 de maig de l’any 1925 acordà posar-li el nom de Garcia Humet.
Aquest carrer no era gaire abundant de cases perquè dues d’elles ocupen quasi mig carrer, son conegudes per La Mata, construïda a l’any 1850, i L’Obac, de l’any 1857, aquesta ultima ja ha desaparescut.
La casa pairal coneguda per La Mata, abans de la seva construcció, hi havia en aquell lloc un forn d’obra, propietat d’en Salvador Vinyals, i l’agricultor Francesc Mata i Barata adquirí aquells terrenys comprant-los al Vinyals pels volts del 1840.

(Del llibre "ELS CARRERS DE TERRASA L'ANY 1900" d'En Baltasar Ragón)

21 de juliol de 1901

Avui fa els anys de la inauguració del primer quiosc de begudes que els germans Pompidor van instal·lar al passeig.