diumenge, 25 d’octubre del 2015

UN ARC AL CARRER DE LA UNIÓ 1882

UN ARC AL CARRER DE LA UNIÓ 1882

Ens trobem a les darreries de l’any 1881, concretament a dia 1 de desembre, y els veïns del carrer de “La Unión”, segons el padró de l’any 1878 només de mitja dotzena, exposen a l’Ajuntament el problema que tenen: “Que al entrar a dicha calle existe un puente (sic) que por su poca elevacion dificulta el transito y perjudica el ornato público”




Ens hem d’imaginar un arc similar al de la foto. 
I continuen: “cuyos inconvenientes podrian evitarse mediante que el Ayuntamiento permitiera que se derribara y que se construyera de nuevo a mayor altura sin que pueda ofrecerse inconveniente a la realización de dicha obra toda vez que uno de los infraescritos es el propietario de una de las casas en que se apoya el mencionado arco (aquí ens parlen d’un arc) y que el otro propietario que se encuentra en igual caso se cree fundadamente no hará oposición a la mejora.”
A partir d’aquí demanen: “permiso para derribar el mencionado arco y volverlo a construir a mayor altura bajo la dirección del Sr. Arquitecto Municipal (Juan Feu) viniendo los gastos que ello ocasione a cargo de los esponentes. Gracia que esperamos merecer del recto proceder de este Municipio.”
I conclou amb la signatura dels dos sol·licitants, en Jacinto Casanovas i en Jaime Serra.


Per tal de completar la instància, adjunten el plànol de l’arc que volen construir, signat per l’arquitecte Juan Feu, que ho és a l’hora de l’Ajuntament.


La instància segueix el seu curs i el ple de l’Ajuntament del mateix dia l’accepta a tràmit i la passa a la Comissió de Foment.
“El Ayuntamiento en sesión de este dia acordó que la presente instancia pase a informe de la Comisión de Fomento y Arquitecto Municipal. Tarrasa 1º Diciembre de 1881 El secretario habilitado”


La Comissió ho aproba: “La Comisión de Fomento y Arquitecto municipal considerando que la petición es procedente y los planos debidamente confeccionados.
Opina: Que el Ayuntamiento podrá conceder el permiso solicitado por D. Jacinto Casanovas y D. Jaime Serra mediante el cumplimiento de las ordenanzas municipales y de mas condiciones generales que tiene aprobadas el Municipio para esta clase de permisos y previo el pago de la cantidad de dos pesetas cincuenta centimos que le corresponden a tenor de la tarifa aprobada en el presupuesto vijente.
Tarrasa 26 Enero de 1882”




Fins aquí ja tenim resolt el problema. En Casanovas i en Serra ja poden construir el seu “arc”, però a on? A l’inici del carrer de la Unió? A veure, provem-ho



La veritat és que no hi queda malament del tot, però tenim un problema. Resulta que segons les mides que ens dóna el plànol que signa en Juan Feu,  l’obertura d’aquest arc fa 2’20 metres d’amplada per 3 d’alçada, per tant no el podem situar al carrer de la Unió amb l’amplada actual.
Som-hi, a cercar plànols de l’època, a veure si en podem treure l’entrellat.



El primer que trobo és aquest de l’any 1872, fet per assenyalar les fortificacions de la Vil·la, i a on podem veure un parell de coses interessants, una és la línia amb ziga-zaga que ens marca el carrer i per altra banda hi trobem senyalitzada la possible ubicació de l’arc antic a tocar del Raval.   
Seguim, ara toca un de l’any 1876:



En aquest hi trobem, també, un carrer de la Unió amb ziga-zaga, i a on jo he marcat on hauria d’estar col·locat aquest arc.
Finalment, com gairebé sempre, vaig trobar la sol·lució a l’Arxiu Històric de Terrassa. L’expedient OP 90/1887, em donava el que havia passat amb aquest carrer.


És el projecte de rectificació i prolongació del carrer de la Unió des dels jardins d’en Antonio Ventalló (darreres del que més endavant seria la Casa del Poble) fins a arribar al Raval. 


Aquí ja comencem a treure’n l’entrellat. Hi podem veure la nova sortida al Raval i com quedarà anul·lada la ziga-zaga que feia el carrer per tal d’arribar al Raval.

Anem a afinar-ho una mica:



Doncs ara sí que crec que podem situar l’arc al lloc exacte, o quasi, a on l’any 1882 l’hauríem pogut veure.
Ens hauríem de situar al Raval, de cara al carrer de la Unió, desplaçar-nos un parell de casals a l’esquerra i ... 


...i aquí és on travaríem l’entrada al carrer de la Unió  l’any 1882.

Fonts consultades :
Arxiu Comarcal del Vallés Occidental – Històric de Terrassa
I l'ajuda inestimable d'en Lluís Paloma.
                      


dijous, 15 d’octubre del 2015

EL FINAL DEL CARRERÓ DE LA CALABRUIXA

Parlem del carreró que era la continuació medieval del carrer de Baix, fins  arribar al primitiu Portal de Sant Roc, a l’alçada del que avui és el carrer Cisterna, i que va quedar obsolet en construir el carrer del Vall ja fora del recinte emmurallat.

dissabte, 18 de juliol del 2015

DE COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL PERQUÈ

DE COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL PERQUÈ   

Estem a l’últim terç del segle XIX, concretament l’any 1872. Tenim regint l’ajuntament de la Vil·la a l’alcalde Jaume Vallhonrat i com a prior del Sant Esperit a Mn. Heribert Font i Carsi, que ho seria des de l’any 1868 fins a 1886.  

dilluns, 23 de març del 2015

1878 PICABARALLA A LA PLAÇA MAJOR

Estem l’any 1878. El notari de Terrassa, en Joan Carrancà i Busquets, veu que la seva casa de la Plaça Major núm. 15 està en molt mal estat i decideix enderrocar-la i tornar-la a construir. Demana els permisos oportuns a l’Ajuntament, amb planells que signa el mestre d’obres en Miquel Curet amb data de 25 de juny.

dissabte, 17 de gener del 2015

LES CASES DEL "DIMONI" AL CARRER AVINYÓ (una història del Facebook)


Crec que per el seu interès, i per la gran participació  que ha tingut aquest tema en el  facebook, val la pena transcriure'l i conservar-lo en el meu blog.
El transcric tal i com s'han fet les entrades originals.

dimarts, 16 de setembre del 2014

L'efímer TREN RENARD

L’efímer Tren Renard

per Rafael Aróztegui i Peñarroya


Buscant informació sobre un altre tema em vaig trobar una noticia d'un cas insòlit i desconegut en la historiografia terrassenca. Em vaig posar amb contacte amb l'amic i historiador Joaquim Verdaguer i l'hi vaig comentar. En un primer moment ens pensàrem que era una innocentada o una broma carnavalesca, però no, quan almenys tres diaris de la Terrassa de l’època es feien ressò del fet.

diumenge, 27 de juliol del 2014

DE BALTASAR RAGÓN

EL SECRETARI QUE VA DESPISTAR A BALTASAR RAGÓN

A l’acte del ple de l’ajuntament de Terrassa del 11 d’octubre de 1883  es notifica que s’han posat fites a varis carrers dels que donen a la Riera del Palau.

divendres, 25 de juliol del 2014

EL PORTAL DE LA GUIA

Permeteu-me què us expliqui una historia sobre l’últim portal que va existir de les antigues muralles de Terrassa, el PORTAL de la GUIA

dilluns, 24 de març del 2014

COBRIMENT DE LA RIERA DEL PALAU


COBRIMENT DE LA RIERA DEL PALAU

 L’any 1890, l’Ajuntament de Terrassa veient com anava creixent el nombre de cases a l’altre costat de la riera del Palau, creu oportú fer construir uns ponts que unissin la ciutat amb l’altre banda i que substituïssin els que hi havia que eren de fusta i tan sols per a vianants.

En Baltasar Ragón, a la seva publicació “Coses de Terrassa Viscudes” ens explica que el pont de la Rasa el va fer el mestre d’obres Antoni Calsina (a) “Caseta” per 9.800 pts. i que fou inaugurat el 17 de desembre del 1892. (foto num 1)

dimarts, 11 de març del 2014

LES CARES DEL CARNAVAL 2014


Aquí us deixo la possibilitat de veure “Les cares del carnaval a Terrassa”.

Es el resultat de dos dies de fer fotos al mateix temps de compartir moltes hores de carnaval amb els companys i companyes de La Llanterna.

Espero que us agradi i agrairé els vostres comentaris.
https://plus.google.com/photos/116765478220684632826/albums/5989573832457547921

diumenge, 12 de gener del 2014

L’HOME DELS NASSOS A TERRASSA 31 desembre 2013


L’HOME DELS NASSOS A TERRASSA

A terrassa ja tenim un personatge per a celebrar el 31 de desembre. Ni més ni menys que l’home dels nassos. Es diu Nassut de Nasrogent i va acompanyat dels seus servidors Janús i Fumera que viuen en els boscos propers a Terrassa i son els encarregats d’obrir i tancar les portes de l’any que comença i el que acaba.

divendres, 3 de gener del 2014

LES GERMANES CARMELITES (VEDRUNA) A TERRASSA.


Comencen el seu periple per Terrassa a l’hospital que hi havia a on avui hi ha el Mercat de l’ Independència.

D’allà , l’any 1869, es traslladen, juntament amb l’hospital, al convent de Sant Francesc.

El 2 de gener del 1880 inauguren un col·legi al primer pis de la casa Pous a la Plaça Major.

Al 1890 van al carrer de l’Església números 9, 11, i 13 a un edifici que cedeix la viuda de J. Escursell.

Finalment, a l’any 1901, obtenen un local propi al carrer del Vall número 21, local que amb ampliacions successives i transformacions varies, encara ocupen avui en dia.

dimarts, 15 de febrer del 2011

TERRASSA AHIR AVUI 4

En aquest recull de fotos comparatives podríem destacar la de la Llibreria Gorina.



Per cert que la foto “actual”  ja ha deixat de ser-ho.

dimarts, 28 de desembre del 2010


A la columna de la dreta us deixo un recull de fotos de BALCONADES I FINESTRES fruit del meu voltar per TERRASSA i mirar enlaire.

Properament més. BALCONADES i FINESTRES

dimecres, 17 de novembre del 2010


En motiu de la declaració de bé inmaterial de la humanitat els Castellers, os poso una foto del 1899 on es pot veure un castell fet pels Xiquets de Valls, davant de l’ajuntament, al Raval

dijous, 22 de juliol del 2010

PEPONA


Nom: geganta vella Pepona. Bust Constructor: Francesc Torres i Armengol (bust i mans) Lloc i any: Terrassa, 1850
Alçada: 97 cm (sense perruca) Amplada: 111 cm Fondària: 71 cm Pes: 92 kg Materials utilitzats: cartró i recobriment al greso.
Lloc i data de l estrena: Terrassa. Festa Major 1850 Propietari: Ajuntament de Terrassa Història o llegenda: l escultor va modelar la geganta segons el model d una senyora de l època. Descripció: la geganta sencera fa 4,10 m d alt. Porta cabell natural, un camafeu antic al coll i una toia de flors a la mà. Informacions complementàries: les dues mans són peces originals. Restaurada els anys 1877 i 1979.

ROBESA


Nom: gegant vell Robesa. Bust
Constructor: Francesc Torres i Armengol (bust i mans) Lloc i any: Terrassa, 1850
Alçada: 101 cm Amplada: 112 cm Fondària: 72 cm Pes: 98 kg Materials utilitzats: cartró i recobriment al greso.
Lloc i data de l estrena: Terrassa. Festa Major 1850 Propietari: Ajuntament de Terrassa
Història o llegenda: l escultor va modelar el gegant segons el model del mestre d obres Robesa.
Descripció: el gegant sencer fa 4,20 m d alt. Porta un pergamí a la mà esquerra, cabell natural, un medalló antic, d on penjava el toisó d or, i un cinturó. Informacions complementàries: restaurat l any 1877 i 1979. Les mans són peces originals.

dimarts, 23 de febrer del 2010











Doncs que voleu que us digui, a mi la comparsa m’agrada com va quedar.
He vist tota la rua per vídeo i crec que com a mínim un accèssit el merejiem.
De totes maneres el millor premi, com quasi sempre, es el de les paraules de les persones que ens van veure i que quan et troben pel carrer et feliciten i lloen la nostra comparsa
.

dimarts, 16 de febrer del 2010

TERRASSA CARNESTOLTES 2010


PREGÓ DEL XXXIII CARNESTOLTES

Tetassencs i tetassenques !!! :
Pocavergonyes tots, ...tots els que sortiu amb les comparses de la Rua, aquí teniu un grup de pocavergonyes, els Llantarneros, que ja fa 25 anys que varen perdre la vergonya i any rere any han sortit a la Rua fins a 25 vegades, un quart de segle !!!

Des d’aquest balcó, ple a vessar de pocavergonyes, faig una crida a totes les comparses, preneu exemple de La Llanterna i no defalliu, que el virus de la grip de la vergonya no us envaeixi.

Sigueu transgressors i fruïu del Carnestoltes de Tetassa i aneu escampant arreu la pocavergonyaria perquè la nostra vila sigui exemple i mirall per als poblets de la comarqueta, com ara Çabatell, Pullastrell, Matadeperell i altres.

I tot això os ho diu el pocavergonya més gran de tots els pocavergonyes que es fan i es desfan.

Tetassencs i tetassenques !!! Escampeu arreu del món la nostra pocavergonya, embogiment i gatzara, no us mireu el melic i deixeu-se de carrincloneries.
Passeu dels cants de sirena que aviat sentireu amb motiu de eleccions vàries que s’apropen i feu servir la poca vergonya per dir la vostra.
SOM CIUTADANS DEL MÓN, AMANTS DE LA FESTA , DEL VICI I LA LÚXURIA.

Vinga doncs, “sin vergüensa” que són tres dies. Que el Carnestoltes XXXIII os sigui propici i que pugueu gaudir de la festa fins a la darrera hora.

VISCA ELS POCAVERGONYES !!!
VISCA LA REINA DEL CARNESTOLTES XXXIII !!!
VISCA LA LLANTERNA !!!

dissabte, 13 de febrer del 2010

EL PREGO DEL CARNESTOLTES 2010


Doncs sí, em fa il·lusió, que voleu que os digui.
Serà una experiència nova i que espero sigui, si més no, divertida.
Aquesta tarda, al voltant de les 7, em dirigiré a una munió de gent per dir-li quatre cosetes.
Seran a una pila de gent, que com jo, es disfressen per Carnestoltes.

dimarts, 7 d’abril del 2009

EL CEMENTIRI DE TERRASSA



Diumenge passat, 5 d’abril, vaig anar a fer una visita al Cementiri.
Va ser una visita guiada que organitzen l’Ajuntament, la Funerària i el Museu de Terrassa els primers diumenge de mes.
Va valdra molt la pena. El Cementiri està ple d’obra escultòrica de Josep Viladomat, Francesc Juvanteny, Enric Monjo, Carles Armiño i Ferran Bach-Esteve, entre d’altres.
També es poden veure tombes dissenyades per arquitectes com Lluís Moncunill, Ignasi Escudé, Frederic Viñals i Joan Baca.
Pintures de Josep Camí i mosaics del taller de Santiago Padrós.
La visita comença a les 11 i dura una hora i mitja aproximadament.
Acompanyats d’una guia molt capacitada, crec que es deia Mia, vàrem recórrer els punts de més interès.
Em vaig quedar amb ganes de tornar-hi per el meu compte i poder fer un reportatge fotogràfic més extens.
Us recomano que feu aquesta visita, es molt interessant.



La fotografia que acompanya aquest escrit es un grup escultoric de Francesc Juventeny.

dilluns, 24 de novembre del 2008


Avui os poso un rebut que l’any 1941 feia el moblista Josep Blay al meu pare.
Podem veure que els tenia impresos d’anys enredera i un cop acabada la guerra l’hi van deixar utilitzar temporalment amb les degudes correccions amb uns tampons molt curiosos.

dimecres, 29 d’octubre del 2008


A la Enciclopèdia Catalana, on-line, podem veure aquesta foto a on, segons ells, es veu Sant Llorenç al fons.
Està tan al fons que ni es veu, per bé que la vista apunta cap l’Est i tampoc el podríem veure.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

MAGATZEM DE TEIXITS A TERRASSA.


Avui una foto d’un magatzem de teixits a principis del segle XX.

Hi veiem el magatzem a on s’ensenyaven les peces de roba als clients.Les peces quedaven a sobre del taulell i quan arribava l’hora de marxar s’havien de plegar i d’aquí que a quedat com a paraula molt nostre que es l’hora de “plegar"

------------------------------------

Hoy una foto de un almacen de tejidos de Terrassa a principios del siglo XX.Vemos el mostrador en que se enseñaban las piezas de tejido a los clientes.Las piezas se quedaban encima del mostrador y cuando llegaba la hora de cerrar se tenian de plegar para volverlas a los estantes.De aqui que a quedado como la hora de "plegar" por la hora de cesar en el trabajo en general.

UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL

  UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL 12 de juliol 1.883. Estem a pocs dies de commemorar els fets del 22 de juliol del mil vuit-cents setanta-dos...