Les mènsules que sostenen el fris decorat de l’església de
Sant Pere, edifici romànic, del segle
XII, tot i que conserva alguns murs i elements de la construcció original del
segle VI.
dissabte, 4 de juny del 2016
dijous, 26 de maig del 2016
LA FAMÍLIA TALLAROL maig 2016
Existeix, com en altres tallarols, un marcat dimorfisme sexual en les lliurees. El mascle és més vistós, amb el capell i la cua molt negres, que contrasten enormement amb el blanc immaculat del coll.
Els ulls estan característicament vorejats per un anell orbital rosat fort en els adults i més pàl·lid en els subadults.
La femella té el disseny cefàlic com el del mascle, però del mateix color que el dors, la qual cosa fa que sigui menys vistent. Els joves són, en general, més apagats, però entre ells es poden diferenciar els mascles de les femelles per tindre la coloració cefàlica més tenyida (fins i tot més que les femelles).
dimecres, 25 de maig del 2016
CARRER SANT PERE 28 “YO ME LO GUISO, YO ME LO COMO”
CARRER SANT PERE 28 “YO ME LO GUISO, YO ME LO COMO”
diumenge, 20 de març del 2016
dimarts, 29 de desembre del 2015
UN TEMPLET AL MIG DEL PASSEIG
Estem al
juliol de l’any 1904, i un grup de regidors, encapçalats per Lluís Salvans i Armengol, fan
una petició a l’Ajuntament, presidit per Alfons Mª Ubach i Solà, per tal de dotar a la ciutat d’un lloc d’esbarjo
pels terrassencs de principis del segle XIX.
Transcric la
petició tal com la van presentar al ple del dia quatre d’agost.
“AL CONSISTORIO
Frecuentemente se
lamentan nuestros convecinos de que no exista en Tarrasa, como en otras
poblaciones de España y del extranjero, un sitio publico ameno, donde poder solazar
la sociedad tarrasense durante el año, en señalados dias y muy espacialmente en
verano.
No hay, en efecto, un
punto de reunión que al mismo tiempo que falicite la concurrencia y trato entre
las familias, estan puedan recrearse oyendo conciertos musicales combinados
entre los coros de esta ciudad, y de cuantos elementos al efecto se disponga.
La Exposicin local, que acabamos de cerrar, acojida con tanto entusiasmo como
visitada con cariñosa simpatia, confirma nuestra instancia.
Así pues, considerando
necesario complacer los deseos del público, ya que esta clase de espetáculos
contribuyen a endulzar los pesares de la vida, y tratándose de una obra pública
de escasa valia material en que los productos
líquidos que resultasen de tales funciones se podrian destinar a
beneficencia, conforme se dirá, los concejales que suscriben tienen el honor de
proponer al Ayuntamiento la construcción de un Templete en el centro sur del
Paseo de esta ciudad, para la celebración de de los conciertos mencionados, a
cuyo fín podrian adoptarse los siguientes acuerdos:
1º Construcción de un
edificio-templete de piedra y hierro, capaz para contener sentadas comodamente
unas 60 personas, prévio estudio y presupuesto de la Comisión de Fomento.
2º Se abrirá una
suscripción y se circulará entre los vecinos del Paseo, especialmente de la
Fuentevieja y sus alrededores, para costear, en cuanto sea posible, el valor de
la obra en cuestión, y lo que faltare lo suscriba el Ayuntamiento, quedando
desde luego de su propiedad. Sin embargo, no podrá ningun ayuntamiento sucesivo
derribar el aludido edificio que no hayan transcurrido a lo menos treinta años,
contaderos desde su inauguración; ano ser que convenga su derribo por reforma
del Paseo o por alguna obra de utilidad pública.
3º Para la ejecución y
administraciónde las obras que deberan celebrarse durante el año, serán
llamados con preferencia la Junta del Hospital Casa de Caridad, y la Junta de
Ausilio de esta ciudad, alternando en tal caso una y otra de tres en tres
meses. Los productos líquidos que se obtengan serán de su propiedad para los
efectos de beneficiencia exclusivamente.
4º Las aludidas
entidades procuraran establecer funciones de la clase e índole que se ha
indicado, u otras análogas, todos los domingos y dias festivos, por lo menos,
sin perjuicio de celebrar algunos en dias laborables, corriendo de su cuenta
todos los gastos que los mismos causen.
5º El Municipio cederá
sin arbitrio alguno el derecho de establecer en el Paseo las sillas, bancos, y
otros útiles propios. No obstante los empresarios deber´n sujetarse a las
ordenanzas municipales y a cuantas disposiciones se dicten para el buen orden
de dichas funciones públicas.
6º Los conciertos y
funciones se celebrarán por la mañana en invierno y por la tarde y noche en
verano.
No obstante V.E.
acordará lo que crea mas conveniente.
Tarrasa 26 de Julio de
1904”
Signat :
Luis Salvans.
diumenge, 6 de desembre del 2015
dijous, 12 de novembre del 2015
RAMON ROUVIÈRE i ELS GEGANTS VELLS DE TERRASSA
I QUI ERA EN RAMON ROUVIÈRE i VILAR ?
Fins al moment el trobem documentat per primera vegada,
a Terrassa, en l’anotació del llibre de baptismes de l’Arxiu Parroquial del
Sant Esperit, el dia vuit de novembre de l’any mil vuit-cents trenta-nou.
Aquell dia en Valentí Alavedra, prevere,
bateja al nen “Conrat Miquel Genís, nat dos dies antes,
fill de Ramón Rouvière sastre natural de Vich, i de Catarina Bulà, natural de
Barcelona”.
dissabte, 7 de novembre del 2015
L'ALCALDE DE TERRASSA DENUNCIAT PER TRES REGIDORS
L’ALCALDE DE TERRASSA ENFRONTAT A LA
COMISSIÓ DE FOMENT
diumenge, 25 d’octubre del 2015
UN ARC AL CARRER DE LA UNIÓ 1882
UN ARC AL CARRER DE LA UNIÓ 1882
Ens trobem a les darreries de l’any 1881, concretament a dia 1 de desembre, y els veïns del carrer de “La Unión”, segons el padró de l’any 1878 només de mitja dotzena, exposen a l’Ajuntament el problema que tenen: “Que al entrar a dicha calle existe un puente (sic) que por su poca elevacion dificulta el transito y perjudica el ornato público”
Ens hem d’imaginar un arc similar al de la foto.
I continuen: “cuyos inconvenientes podrian evitarse mediante que el Ayuntamiento permitiera que se derribara y que se construyera de nuevo a mayor altura sin que pueda ofrecerse inconveniente a la realización de dicha obra toda vez que uno de los infraescritos es el propietario de una de las casas en que se apoya el mencionado arco (aquí ens parlen d’un arc) y que el otro propietario que se encuentra en igual caso se cree fundadamente no hará oposición a la mejora.”
Ens trobem a les darreries de l’any 1881, concretament a dia 1 de desembre, y els veïns del carrer de “La Unión”, segons el padró de l’any 1878 només de mitja dotzena, exposen a l’Ajuntament el problema que tenen: “Que al entrar a dicha calle existe un puente (sic) que por su poca elevacion dificulta el transito y perjudica el ornato público”
Ens hem d’imaginar un arc similar al de la foto.
I continuen: “cuyos inconvenientes podrian evitarse mediante que el Ayuntamiento permitiera que se derribara y que se construyera de nuevo a mayor altura sin que pueda ofrecerse inconveniente a la realización de dicha obra toda vez que uno de los infraescritos es el propietario de una de las casas en que se apoya el mencionado arco (aquí ens parlen d’un arc) y que el otro propietario que se encuentra en igual caso se cree fundadamente no hará oposición a la mejora.”
A partir d’aquí demanen: “permiso para derribar el
mencionado arco y volverlo a construir a mayor altura bajo la dirección del Sr.
Arquitecto Municipal (Juan Feu) viniendo los gastos que ello ocasione a
cargo de los esponentes. Gracia que esperamos merecer del recto proceder de
este Municipio.”
I conclou amb la signatura dels dos
sol·licitants, en Jacinto Casanovas i en Jaime Serra.
Per tal de completar la instància, adjunten el
plànol de l’arc que volen construir, signat per l’arquitecte Juan Feu, que ho
és a l’hora de l’Ajuntament.
La instància segueix el seu curs i el ple de
l’Ajuntament del mateix dia l’accepta a tràmit i la passa a la Comissió de
Foment.
“El Ayuntamiento en sesión de este dia acordó que la
presente instancia pase a informe de la Comisión de Fomento y Arquitecto
Municipal. Tarrasa 1º Diciembre de 1881 El secretario habilitado”
La Comissió ho aproba: “La Comisión de Fomento y
Arquitecto municipal considerando que la petición es procedente y los planos
debidamente confeccionados.
Opina: Que el Ayuntamiento podrá conceder el permiso
solicitado por D. Jacinto Casanovas y D. Jaime Serra mediante el cumplimiento
de las ordenanzas municipales y de mas condiciones generales que tiene
aprobadas el Municipio para esta clase de permisos y previo el pago de la
cantidad de dos pesetas cincuenta centimos que le corresponden a tenor de la
tarifa aprobada en el presupuesto vijente.
Tarrasa 26 Enero de 1882”
Fins aquí ja tenim resolt el problema. En
Casanovas i en Serra ja poden construir el seu “arc”, però a on? A l’inici del
carrer de la Unió? A veure, provem-ho
La veritat és que no hi queda malament del
tot, però tenim un problema. Resulta que segons les mides que ens dóna el
plànol que signa en Juan Feu, l’obertura
d’aquest arc fa 2’20 metres d’amplada per 3 d’alçada, per tant no el podem
situar al carrer de la Unió amb l’amplada actual.
Som-hi, a cercar plànols de l’època, a veure
si en podem treure l’entrellat.
El primer que trobo és aquest de l’any 1872,
fet per assenyalar les fortificacions de la Vil·la, i a on podem veure un
parell de coses interessants, una és la línia amb ziga-zaga que ens marca el
carrer i per altra banda hi trobem senyalitzada la possible ubicació de l’arc
antic a tocar del Raval.
Seguim, ara toca un de l’any 1876:
En aquest hi trobem, també, un carrer de la
Unió amb ziga-zaga, i a on jo he marcat on hauria d’estar col·locat aquest arc.
Finalment, com gairebé sempre, vaig trobar la
sol·lució a l’Arxiu Històric de Terrassa. L’expedient OP 90/1887, em donava el
que havia passat amb aquest carrer.
És el projecte de rectificació i prolongació
del carrer de la Unió des dels jardins d’en Antonio Ventalló (darreres del que
més endavant seria la Casa del Poble) fins a arribar al Raval.
Aquí ja comencem a treure’n l’entrellat. Hi
podem veure la nova sortida al Raval i com quedarà anul·lada la ziga-zaga que
feia el carrer per tal d’arribar al Raval.
Anem a afinar-ho una mica:
Doncs ara sí que crec que podem situar l’arc
al lloc exacte, o quasi, a on l’any 1882 l’hauríem pogut veure.
Ens hauríem de situar al Raval, de cara al
carrer de la Unió, desplaçar-nos un parell de casals a l’esquerra i ...
...i aquí és on travaríem l’entrada al
carrer de la Unió l’any 1882.
Fonts consultades :
Arxiu Comarcal del Vallés Occidental –
Històric de Terrassa
Arxiu Municipal de Terrassa : http://arxiumunicipal.terrassa.cat/adigital.php
I l'ajuda inestimable d'en Lluís Paloma.
dijous, 15 d’octubre del 2015
EL FINAL DEL CARRERÓ DE LA CALABRUIXA
Parlem del carreró que era la continuació
medieval del carrer de Baix, fins arribar al primitiu Portal de Sant Roc, a
l’alçada del que avui és el carrer Cisterna, i que va quedar obsolet en
construir el carrer del Vall ja fora del recinte emmurallat.
diumenge, 2 d’agost del 2015
diumenge, 19 de juliol del 2015
dissabte, 18 de juliol del 2015
DE COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL PERQUÈ
DE
COM ES MODIFICA LA FAÇANA DE L’ESGLESIA DEL SANT ESPERIT I SANT PERE I EL
PERQUÈ
Estem a l’últim terç del segle XIX,
concretament l’any 1872. Tenim regint l’ajuntament de la Vil·la a l’alcalde
Jaume Vallhonrat i com a prior del Sant Esperit a Mn. Heribert Font i Carsi,
que ho seria des de l’any 1868 fins a 1886.
diumenge, 14 de juny del 2015
dimarts, 2 de juny del 2015
dimecres, 27 de maig del 2015
dimecres, 6 de maig del 2015
dimarts, 31 de març del 2015
dilluns, 23 de març del 2015
1878 PICABARALLA A LA PLAÇA MAJOR
Estem l’any 1878. El notari de Terrassa, en Joan
Carrancà i Busquets, veu que la seva casa de la Plaça Major núm. 15 està en
molt mal estat i decideix enderrocar-la i tornar-la a construir. Demana els
permisos oportuns a l’Ajuntament, amb planells que signa el mestre d’obres en
Miquel Curet amb data de 25 de juny.
dissabte, 17 de gener del 2015
LES CASES DEL "DIMONI" AL CARRER AVINYÓ (una història del Facebook)
Crec que per el seu interès, i per la gran participació que ha tingut aquest tema en el facebook, val la pena transcriure'l i conservar-lo en el meu blog.
El transcric tal i com s'han fet les entrades originals.
diumenge, 4 de gener del 2015
divendres, 10 d’octubre del 2014
divendres, 3 d’octubre del 2014
dimarts, 16 de setembre del 2014
L'efímer TREN RENARD
L’efímer Tren Renard
per Rafael Aróztegui i Peñarroya
Buscant informació sobre un altre tema em vaig trobar una
noticia d'un cas insòlit i desconegut en la historiografia terrassenca. Em vaig
posar amb contacte amb l'amic i historiador Joaquim Verdaguer i l'hi vaig comentar. En un
primer moment ens pensàrem que era una innocentada o una broma carnavalesca,
però no, quan almenys tres diaris de la Terrassa de l’època es feien ressò del
fet.
diumenge, 27 de juliol del 2014
DE BALTASAR RAGÓN
EL SECRETARI QUE VA
DESPISTAR A BALTASAR RAGÓN
A l’acte
del ple de l’ajuntament de Terrassa del 11 d’octubre de 1883 es notifica que s’han posat fites a varis
carrers dels que donen a la Riera del Palau.
divendres, 25 de juliol del 2014
EL PORTAL DE LA GUIA
Permeteu-me
què us expliqui una historia sobre l’últim portal que va existir de les
antigues muralles de Terrassa, el PORTAL de la GUIA
diumenge, 18 de maig del 2014
dilluns, 28 d’abril del 2014
dijous, 10 d’abril del 2014
dilluns, 24 de març del 2014
COBRIMENT DE LA RIERA DEL PALAU
COBRIMENT DE LA RIERA DEL
PALAU
En Baltasar Ragón, a la seva publicació “Coses
de Terrassa Viscudes” ens explica que el pont de la Rasa el va fer el mestre
d’obres Antoni Calsina (a) “Caseta” per 9.800 pts. i que fou inaugurat el 17 de
desembre del 1892. (foto
num 1)
dimarts, 11 de març del 2014
LES CARES DEL CARNAVAL 2014
Aquí us deixo la possibilitat de veure “Les
cares del carnaval a Terrassa”.
Es el resultat de dos dies de fer fotos al
mateix temps de compartir moltes hores de carnaval amb els companys i companyes
de La Llanterna.
Espero que us agradi i agrairé els vostres
comentaris.
https://plus.google.com/photos/116765478220684632826/albums/5989573832457547921diumenge, 2 de febrer del 2014
diumenge, 12 de gener del 2014
L’HOME DELS NASSOS A TERRASSA 31 desembre 2013
L’HOME DELS NASSOS A TERRASSA
A terrassa ja tenim un personatge per a
celebrar el 31 de desembre. Ni més ni menys que l’home dels nassos. Es diu
Nassut de Nasrogent i va acompanyat dels seus servidors Janús i Fumera que
viuen en els boscos propers a Terrassa i son els encarregats d’obrir i tancar
les portes de l’any que comença i el que acaba.
divendres, 3 de gener del 2014
LES GERMANES CARMELITES (VEDRUNA) A TERRASSA.
Comencen el seu periple per Terrassa a
l’hospital que hi havia a on avui hi ha el Mercat de l’ Independència.
D’allà , l’any 1869, es traslladen, juntament
amb l’hospital, al convent de Sant Francesc.
El 2 de gener del 1880 inauguren un col·legi
al primer pis de la casa Pous a la Plaça Major.
Al 1890 van al carrer de l’Església números 9,
11, i 13 a un edifici que cedeix la viuda de J. Escursell.
Finalment, a l’any 1901, obtenen un local
propi al carrer del Vall número 21, local que amb ampliacions successives i
transformacions varies, encara ocupen avui en dia.
diumenge, 15 de desembre del 2013
divendres, 29 de novembre del 2013
dimarts, 18 de setembre del 2012
dilluns, 11 de juliol del 2011
dimarts, 31 de maig del 2011
dijous, 19 de maig del 2011
dimecres, 6 d’abril del 2011
dimarts, 22 de març del 2011
dilluns, 14 de març del 2011
dimarts, 15 de febrer del 2011
TERRASSA AHIR AVUI 4
En aquest recull de fotos comparatives podríem destacar la de la Llibreria Gorina.
Per cert que la foto “actual” ja ha deixat de ser-ho.
Per cert que la foto “actual” ja ha deixat de ser-ho.
dimarts, 25 de gener del 2011
dimarts, 28 de desembre del 2010
A la columna de la dreta us deixo un recull de fotos de BALCONADES I FINESTRES fruit del meu voltar per TERRASSA i mirar enlaire.
Properament més. BALCONADES i FINESTRES
dilluns, 22 de novembre del 2010
dimecres, 17 de novembre del 2010
dijous, 22 de juliol del 2010
PEPONA
Nom: geganta vella Pepona. Bust Constructor: Francesc Torres i Armengol (bust i mans) Lloc i any: Terrassa, 1850
Alçada: 97 cm (sense perruca) Amplada: 111 cm Fondària: 71 cm Pes: 92 kg Materials utilitzats: cartró i recobriment al greso.
Lloc i data de l estrena: Terrassa. Festa Major 1850 Propietari: Ajuntament de Terrassa Història o llegenda: l escultor va modelar la geganta segons el model d una senyora de l època. Descripció: la geganta sencera fa 4,10 m d alt. Porta cabell natural, un camafeu antic al coll i una toia de flors a la mà. Informacions complementàries: les dues mans són peces originals. Restaurada els anys 1877 i 1979.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL
UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL 12 de juliol 1.883. Estem a pocs dies de commemorar els fets del 22 de juliol del mil vuit-cents setanta-dos...
-
SANT PERE vs TERRASSA 1877 per Rafael Aróztegui i Peñarroya (novembre 2019) Si us creieu que el fet de llençar porqueria a les rieres ... -
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS RESIDENCIALS El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitect... -
MASIES DE TERRASSA Rafael Aróztegui i Peñarroya, març 2019. No hi són totes, però us animo a fer-me arribar fotos de les masies qu... -
NOMS POPULARS DELS CARRERS DE TERRASSA En aquest llistat falten els carrers i places que tenen com a nom oficial el nom popular, com carre... -
EL CARRERÓ DEL CARDER, CARDÈ, O FINS I TOT CARRERÓ SENSE NOM. CRONOLOGIA: 1848 – 1850 Instàncies a favor de clausurar el carreró, ... -
UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL 12 de juliol 1.883. Estem a pocs dies de commemorar els fets del 22 de juliol del mil vuit-cents setanta-dos... -
TERRASSA VILA CLOSA Rafael Aróztegui i Peñarroya Novembre 2016 Terrassa, vila emmurallada a l’edat mitjana, a mesura que té necess... -
L’Ajuntament de Terrassa presidit pel batlle, que no alcalde, Antoni Rodo i Martínez, es troba al mes de setembre de 1822 amb la imper... -
Crec que per el seu interès, i per la gran participació que ha tingut aquest tema en el facebook, val la pena transcriure'l i conse...
