En motiu de la declaració de bé inmaterial de la humanitat els Castellers, os poso una foto del 1899 on es pot veure un castell fet pels Xiquets de Valls, davant de l’ajuntament, al Raval

PEPONA

Nom: geganta vella Pepona. Bust Constructor: Francesc Torres i Armengol (bust i mans) Lloc i any: Terrassa, 1850
Alçada: 97 cm (sense perruca) Amplada: 111 cm Fondària: 71 cm Pes: 92 kg Materials utilitzats: cartró i recobriment al greso.
Lloc i data de l estrena: Terrassa. Festa Major 1850 Propietari: Ajuntament de Terrassa Història o llegenda: l escultor va modelar la geganta segons el model d una senyora de l època. Descripció: la geganta sencera fa 4,10 m d alt. Porta cabell natural, un camafeu antic al coll i una toia de flors a la mà. Informacions complementàries: les dues mans són peces originals. Restaurada els anys 1877 i 1979.

ROBESA

Nom: gegant vell Robesa. Bust
Constructor: Francesc Torres i Armengol (bust i mans) Lloc i any: Terrassa, 1850
Alçada: 101 cm Amplada: 112 cm Fondària: 72 cm Pes: 98 kg Materials utilitzats: cartró i recobriment al greso.
Lloc i data de l estrena: Terrassa. Festa Major 1850 Propietari: Ajuntament de Terrassa
Història o llegenda: l escultor va modelar el gegant segons el model del mestre d obres Robesa.
Descripció: el gegant sencer fa 4,20 m d alt. Porta un pergamí a la mà esquerra, cabell natural, un medalló antic, d on penjava el toisó d or, i un cinturó. Informacions complementàries: restaurat l any 1877 i 1979. Les mans són peces originals.

TERRASSA, AHIR - AVUI 8

TERRASSA, AHIR - AVUI

Doncs que voleu que us digui, a mi la comparsa m’agrada com va quedar.
He vist tota la rua per vídeo i crec que com a mínim un accèssit el merejiem.
De totes maneres el millor premi, com quasi sempre, es el de les paraules de les persones que ens van veure i que quan et troben pel carrer et feliciten i lloen la nostra comparsa.

TERRASSA CARNESTOLTES 2010

PREGÓ DEL XXXIII CARNESTOLTES

Tetassencs i tetassenques !!! :
Pocavergonyes tots, ...tots els que sortiu amb les comparses de la Rua, aquí teniu un grup de pocavergonyes, els Llantarneros, que ja fa 25 anys que varen perdre la vergonya i any rere any han sortit a la Rua fins a 25 vegades, un quart de segle !!!

Des d’aquest balcó, ple a vessar de pocavergonyes, faig una crida a totes les comparses, preneu exemple de La Llanterna i no defalliu, que el virus de la grip de la vergonya no us envaeixi.

Sigueu transgressors i fruïu del Carnestoltes de Tetassa i aneu escampant arreu la pocavergonyaria perquè la nostra vila sigui exemple i mirall per als poblets de la comarqueta, com ara Çabatell, Pullastrell, Matadeperell i altres.

I tot això os ho diu el pocavergonya més gran de tots els pocavergonyes que es fan i es desfan.

Tetassencs i tetassenques !!! Escampeu arreu del món la nostra pocavergonya, embogiment i gatzara, no us mireu el melic i deixeu-se de carrincloneries.
Passeu dels cants de sirena que aviat sentireu amb motiu de eleccions vàries que s’apropen i feu servir la poca vergonya per dir la vostra.
SOM CIUTADANS DEL MÓN, AMANTS DE LA FESTA , DEL VICI I LA LÚXURIA.

Vinga doncs, “sin vergüensa” que són tres dies. Que el Carnestoltes XXXIII os sigui propici i que pugueu gaudir de la festa fins a la darrera hora.

VISCA ELS POCAVERGONYES !!!
VISCA LA REINA DEL CARNESTOLTES XXXIII !!!
VISCA LA LLANTERNA !!!

EL PREGO DEL CARNESTOLTES 2010

Doncs sí, em fa il·lusió, que voleu que os digui.
Serà una experiència nova i que espero sigui, si més no, divertida.
Aquesta tarda, al voltant de les 7, em dirigiré a una munió de gent per dir-li quatre cosetes.
Seran a una pila de gent, que com jo, es disfressen per Carnestoltes.

EL CEMENTIRI DE TERRASSA

Diumenge passat, 5 d’abril, vaig anar a fer una visita al Cementiri.
Va ser una visita guiada que organitzen l’Ajuntament, la Funerària i el Museu de Terrassa els primers diumenge de mes.
Va valdra molt la pena. El Cementiri està ple d’obra escultòrica de Josep Viladomat, Francesc Juvanteny, Enric Monjo, Carles Armiño i Ferran Bach-Esteve, entre d’altres.
També es poden veure tombes dissenyades per arquitectes com Lluís Moncunill, Ignasi Escudé, Frederic Viñals i Joan Baca.
Pintures de Josep Camí i mosaics del taller de Santiago Padrós.
La visita comença a les 11 i dura una hora i mitja aproximadament.
Acompanyats d’una guia molt capacitada, crec que es deia Mia, vàrem recórrer els punts de més interès.
Em vaig quedar amb ganes de tornar-hi per el meu compte i poder fer un reportatge fotogràfic més extens.
Us recomano que feu aquesta visita, es molt interessant.

La fotografia que acompanya aquest escrit es un grup escultoric de Francesc Juventeny.

Avui os poso un rebut que l’any 1941 feia el moblista Josep Blay al meu pare.
Podem veure que els tenia impresos d’anys enredera i un cop acabada la guerra l’hi van deixar utilitzar temporalment amb les degudes correccions amb uns tampons molt curiosos.

A la Enciclopèdia Catalana, on-line, podem veure aquesta foto a on, segons ells, es veu Sant Llorenç al fons.
Està tan al fons que ni es veu, per bé que la vista apunta cap l’Est i tampoc el podríem veure.

MAGATZEM DE TEIXITS A TERRASSA.

Avui una foto d’un magatzem de teixits a principis del segle XX.

Hi veiem el magatzem a on s’ensenyaven les peces de roba als clients.Les peces quedaven a sobre del taulell i quan arribava l’hora de marxar s’havien de plegar i d’aquí que a quedat com a paraula molt nostre que es l’hora de “plegar"

------------------------------------

Hoy una foto de un almacen de tejidos de Terrassa a principios del siglo XX.Vemos el mostrador en que se enseñaban las piezas de tejido a los clientes.Las piezas se quedaban encima del mostrador y cuando llegaba la hora de cerrar se tenian de plegar para volverlas a los estantes.De aqui que a quedado como la hora de "plegar" por la hora de cesar en el trabajo en general.

ESTUDI COROMINAS

Avui us presento dos darreres de fotos del mític Corominas.
A l’esquerra podem veure el de una foto de l’any 1920, aproximadament, en el que deduïm que encara no tenia focus a l’estudi i treballava amb la llum de dia.
A la de la dreta , 1930 aprox., veiem que ja s’ha comprat focus perquè “SE RETRATA DE NOCHE”

CARRER GARCIA HUMET (2)

El rengle de cases que hi ha a la dreta, entre els carrers de Sant Josep i de Paz, foren construïdes entre el 1860 i el 1870 per als teixidors a mà, els quals tenien cada un el teler a l'entrada.

(Del llibre ELS CARRERS DE TERRASSA L'ANY 1900, d'en Baltasar Ragón)

A la foto que acompanyo es pot veure el que queda d'aquestes cases.

EL CARRER GARCIA HUMET

Es el carrer Mitjà del Passeig. L’Ajuntament en data 20 de maig de l’any 1925 acordà posar-li el nom de Garcia Humet.
Aquest carrer no era gaire abundant de cases perquè dues d’elles ocupen quasi mig carrer, son conegudes per La Mata, construïda a l’any 1850, i L’Obac, de l’any 1857, aquesta ultima ja ha desaparescut.
La casa pairal coneguda per La Mata, abans de la seva construcció, hi havia en aquell lloc un forn d’obra, propietat d’en Salvador Vinyals, i l’agricultor Francesc Mata i Barata adquirí aquells terrenys comprant-los al Vinyals pels volts del 1840.

(Del llibre "ELS CARRERS DE TERRASA L'ANY 1900" d'En Baltasar Ragón)

21 de juliol de 1901

Avui fa els anys de la inauguració del primer quiosc de begudes que els germans Pompidor van instal·lar al passeig.

OPOSITORA I DEPILACIO

De el PERIODICO del diumenge 22 de juny de 2008.

Es prou evident que el fotògraf va per un cantó i el redactor del peu de la foto per un altre.
“La mà innocent d’una opositora...” doncs deu ser unA opositorA a la que la seva mare no li ha explicat lo de la depilació.

L'OU COM BALLA

En aquesta foto, cedida per la meva amiga Emilia Bultá, podem veure un “monument” , davant de l’Ajuntament, amb l’ou ballant, típic d’un dia de Corpus dels anys 50.
Jo no recordo haver-lo vist aquest, però sí el que feien a la Sagrada Família i el de Sant Pere.

Carrer de Les Escaletes

El carrer del Teatre l'any 1850 encara no existia, i els que des del carrer de Sant Pau, anomenat llavors dels Corrals, es dirigien al carrer Nou, tenien de passar forçosament pel lloc on nosaltres en diem de les Escaletes, que aquestes encara no hi eren i al seu lloc hi havia una baixada molt pronunciada pavimentada en roca. (foto de les Escaletes)

Del llibre "Els carrers de Terrassa a l'any 1900" d'en Baltasar Ragón.

LA PESSETA

Amb tres com aquesta, a principis dels 60, passava la tarda al cine Recreo, a la sessió continua.
Per aconseguir-les anava al drapaire, que hi havia al carrer Galileu, amb dues ampolles buides de cava, llavors en dèiem “champany”, i em donava les tres pessetes.

LLIBRERIA GRAU

En la Diada de Sant Jordi, dia del llibre, un record per la mítica Llibreria Grau.

Fotos fetes el dia de Sant Jordi del 2006, últim Sant Jordi que va estar oberta al públic.

ANUNCI MODERNISTA

A pocs dies perquè es faixi la Fira Modernista de Terrassa, poso un anuncia aparegut al programa de Festa Major de Terrassa de l’any 1923.

TORIJA, fotograf

Avui un petit homenatge a Torija, fotògraf que, a finals del segle XIX i principis del XX, va saber captar moltes instantànies de Terrassa que ens han servit per poder seguir el curs de l’historia de Terrassa.

16 de març de 1856.
Una de les dates més importants per la història de Terrassa és aquesta, que es va inaugurar el ferrocarril del Nord, de Terrassa a Barcelona.
Va escaure’s el diumenge de Rams. ( Igual que aquest any ).
Per construir la via en tot aquest trajecte van estar-hi més de dos anys, treballant-hi 500 operaris, entre els s’hi comptaven 200 penats que va cedir el Govern sota la vigilància d’alguns soldats de la guarnició
La direcció de l’obra anà a càrrec de l’enginyer Pere d’Andrés i Puigdollers.

Del llibre “ UNA COSA CADA DIA “ d’en Baltasar Ragón.

LA JAZZ CAVA (la autentica)

Ara que Terrassa està immersa en el Festival de Jazz, us poso un record de joventut.

Quins records de la Cava al carrer Sant Quirze.
Allà vaig descobrir al Tete, al Lou Benett i tants d’altres.
Als de casa ja els coneixia d’Amics de les Arts.

CARNESTOLTES i el GREMI d'ARTISTES

14 febrer 2008

Feia mig any que havia esclatat la guerra europea i el “GREMI d’ARTISTES”, en ocasió de celebrar el Carnestoltes, va muntar una carrossa en la que hi havia una gran olla dins la qual hi anaven cinc personatges molt populars llavors : el rei Jordi d’Anglaterra, Poincaré, l’emperador d’Austria, el Kàiser alemany i el tsar de Rússia, molt ben caracteritzats.
Les cares d’aquesta personatges eren construïdes per l’escultor Josep Armengol.
Aquestes cinc figures sortien de l’olla com si estesin en una tribuna a una alçada a nivell dels balcons.
A baix a la carrossa i damunt del carro, un grup d’indis saltaven i ballaven al seu estil.
Aquesta carrossa va cridar tant l’atenció que la gent es trobava pels carrers en nombre extraordinari.

(Del llibre “UNA COSA CADA DIA” de Baltasar Ragon)

LA RAMBLA ¡¡¡

Pitjor que l'AVE, varen començar les obres al 1924 i encara no han acabat.

CENTRE MEDIC

Al carrer Sant Quirze, cantonada amb Baldrich, hi havia aquest edifici que es va inaugurà el dia 7 de maig del 1916, per a Centre Mèdic i Dispensari Municipal, que va costar 40 mil pessetes.
Es va enrunar al voltants del 1952 i un cop fet l’edifici nou es dedicà a jutjats.

EL PASSEIG A L'ANY 1883

20 de juliol de 1827

Davant del notari J. Huguet, els propietaris Salvador Vinyals, Josep Maurí i Francesc Galí, fan donació d’uns terrenys amb la finalitat de que la Villa pugui comptar amb un passeig que es l’actual Passeig del comte d’Ègara.

(Baltasar Ragon)

Terrassa 5 de desembre de 2007

Els comerços de la Rambla estan de sort.
Segons el titular de 1ª pagina del Diari Terrassa d’avui, no serà fins el desembre de l’any 2008 que es tallarà el trànsit a la Rambla, o es que el que volien dir es que la Rambla estarà tallada 11 mesos a partir de Reis ?
Llavors jo proposo aquest titular “La Rambla se cortará al tràfico durante once meses a partir de Reyes”

ESCOLA D'ECONOMIA DOMESTICA

1 de juliol de 1928

Es col·loca la primera pedra de l'edifici de l’Escola de Economia Domestica al carrer de Sant Isidre, cantonada amb la plaça de Mn. Cinto Verdaguer.

CEMENTIRI DE SANT PERE

6 d'octubre de 1906

L’Ajuntament, fense ressò d’un acord de la Junta de Museus, proposa que es demani autoritçacio al Bisbe de la Diòcesi per traslladar el Cementiri de Sant Pere per poder començar les excavacions que son necessàries per fer-hi prospeccions arqueològiques.

A la paret de Santa Maria hi podem veure part d'aquest cementiri.

CARRER MAJOR

18 de maig de 1928

Comença l’enderrocament de la primera casa que te la façana a l’esquerra del carrer Major i la Plaça Vella ( Major ), per poder iniciar la reforma del carrer Major.

L'ESCOLA DE MUSICA

11 de novembre de 1906

Comencen las obres de construcció del edifici de la que fou Escola de Musica a la plaça de Mn. Cinto Verdaguer, obre de l’arquitecte Moncunill i que, posteriorment, fou enderrocada per construir-hi l’edifici de Correus.

ELS CATALANS

ARRIBEN A TERRASSA ELS FERROCARRILS DE CATALUNYA

El 15 de desembre de 1919 arriba a Terrassa el primer tramvia conduint accionistes i personal tècnic.
Aquesta visita fou per cerciorar-se de la seguretat de la via.
Interinament el tren s’aturava a un baixador que es va construir a la Rambleta, abans d’arribar a la carretera de Montcada.
El servei al públic no es va inaugurar fins el dia 28 de desembre.

PUBLICITAT TAÜTS

Publicitat Funerària.

Amb motiu del dia dels difunts us poso una reproducció de la publicitat de un fabricant de taüts apareguda a la premsa terrassenca del anys 20 del segle passat.
Curiós el preu amb duros, que dit de passada, era la moneda que feia servir per comptar la meva avia materna.

CASTANYERA

Avui, i aprofitant aquestes dates, poso una imatge d’una castanyera a la Plaça Vella, cantonada Cantarer, l’any 1931.

QUIOSC DE BEGUDES AL CARRER SANT PERE

1 novembre 1901

Es inaugurat un quiosc de begudes a la cantonada del carrer Sant Pere amb la Rasa.

PLAÇA MAJOR 1

5 octubre 1891
L’Ajuntament compra, per 25.750 pessetes, tres cases del cantó nord de la Plaça Major, per formar la quadratura de la dita Plaça.

A la foto podem veure el moment en que es fa la cerimònia de enderroc de les tres cases.

EL PORTAL DE SANT ROC

EL PORTAL DE SANT ROC

El Portal de Sant Roc, en el seu temps havia estat una de les barriades més populars de Terrassa.
Aquell indret tenia un seguit de cases baixes, amb una sola finestra i encara petita i quadrada, que li donaven un aspecte ben típic. El Portal de Sant Roc era un dels antics portals que tancavan la vila al voltant de les seves muralles.
Es conegut aquest carrer des del carrer de la Cisterna fins la Rambla.
El dia 9 d’agost de l’any 1881, l’Ajuntament acordà enrunar el Portal de Sant Roc. Damunt del portal hi havia una capelleta, amb l’imatge del sant, i dia i nit si feia llum.
Quan l’Ajuntament prengué l’acord d’enrunar dit portal, acordà també, fer una capelleta a l’última casa de la dreta i col·locar-hi aquella imatge, que fou destruïda el 1936, ara n'hi ha una de pedra, obra dels alumnes de l’Escola d’Arts i Oficis.
Pel setembre de l’any 1920, la Companyia de Ferrocarrils de Catalunya determinà construir l’edifici de l’estació del tramvia en aquell lloc i a tal fi s’hagueren d’enrunar les cases que hi havia des del carrer Vinyals a la Rambla i aquell últim tros quedà convertit en Plaça que anomenem d’en Clavé per acord de l’Ajuntament del dia 6 d’octubre de l’any 1926
L’Estació del Tramvia s’inaugurà el dia 2 de juliol de l’any 1921.

( Del llibre ELS CARRERS DE TERRASSA L’ANY 1900 de Baltasar Ragon )

A la foto, a l'esquerra i a la primera casa, hi ha la capalleta de Sant Roc.

A la dreta hi podem veure les cases que es varen enderrocar al fer l'estaciò.

EL GREMI D'ARTISTES

El 9 d’octubre de 1914 i en el segon pis de la casa Nº 25 del carrer Sant Pere, es funda la entitat “ Gremi d’Artistes “.
Formen part de dita entitat en Joaquim Vancells, Pere Viver, Frederic Trullàs, Josep Armengol Ballber, Martí Alegre, Vicenç Vellsolà i d’altres.

FONDES A TERRASSA

FONDES A TERRASSA A L’ANY 1887

Quan la ciutat comptava amb uns 13.000 habitants :

LA PENINSULAR, carrer del Raval 20, propietari Miquel Pompidor.
FONDA DE ESPAÑA, Sant Pere 53, Frederic Serra.
FONDA DE l’UNIVERS, Cervantes 4, Anselm Fanasa.
FONDA DE LA TORRE, Topete 91, Agustí Amills.
RESTAURANT, Pantà 7o, Joan Vidal.

A la foto porta d'entrada de la Fonda Peninsular a l'actualitat.

EL QUIOSC DE LA RAMBLA

Entre els carrers portal de Sant Roc i Guttembeg, durant alguns anys, va haver-hi un quiosc de begudes al mig de la Rambla, i com que tenia un compromís amb l’Ajuntament, no es podia treure, malgrat destorbés amb les reformes de la Rambla, però per fi el dia 3 de febrer de l’any 1933, va portar-se a cap l’enderrocament.

( Del llibre “ UNA COSA CADA DIA “ d’en Baltasar Ragón. )