Si bé no és pròpiament una història de Terrassa, són fets que s’hi poden perfectament incloure i que han passat a la ciutat a mesura del seu desenvolupament. Uns tenen més transcendència que altres, però tots ells són interessants perquè dibuixen el caràcter de la ciutat. Aquest recull de coses terrassenques, escollides entre moltes d’altres que es podrien transcriure, són el petit fruit d’un treball constant.
dimarts, 31 de maig del 2011
dijous, 19 de maig del 2011
dimecres, 6 d’abril del 2011
dimarts, 22 de març del 2011
dilluns, 14 de març del 2011
dimarts, 15 de febrer del 2011
TERRASSA AHIR AVUI 4
En aquest recull de fotos comparatives podríem destacar la de la Llibreria Gorina.
Per cert que la foto “actual” ja ha deixat de ser-ho.
Per cert que la foto “actual” ja ha deixat de ser-ho.
dimarts, 25 de gener del 2011
dimarts, 28 de desembre del 2010
A la columna de la dreta us deixo un recull de fotos de BALCONADES I FINESTRES fruit del meu voltar per TERRASSA i mirar enlaire.
Properament més. BALCONADES i FINESTRES
dimecres, 17 de novembre del 2010
dijous, 22 de juliol del 2010
PEPONA
Nom: geganta vella Pepona. Bust Constructor: Francesc Torres i Armengol (bust i mans) Lloc i any: Terrassa, 1850
Alçada: 97 cm (sense perruca) Amplada: 111 cm Fondària: 71 cm Pes: 92 kg Materials utilitzats: cartró i recobriment al greso.
Lloc i data de l estrena: Terrassa. Festa Major 1850 Propietari: Ajuntament de Terrassa Història o llegenda: l escultor va modelar la geganta segons el model d una senyora de l època. Descripció: la geganta sencera fa 4,10 m d alt. Porta cabell natural, un camafeu antic al coll i una toia de flors a la mà. Informacions complementàries: les dues mans són peces originals. Restaurada els anys 1877 i 1979.
ROBESA
Nom: gegant vell Robesa. Bust
Constructor: Francesc Torres i Armengol (bust i mans) Lloc i any: Terrassa, 1850
Alçada: 101 cm Amplada: 112 cm Fondària: 72 cm Pes: 98 kg Materials utilitzats: cartró i recobriment al greso.
Lloc i data de l estrena: Terrassa. Festa Major 1850 Propietari: Ajuntament de Terrassa
Història o llegenda: l escultor va modelar el gegant segons el model del mestre d obres Robesa.
Descripció: el gegant sencer fa 4,20 m d alt. Porta un pergamí a la mà esquerra, cabell natural, un medalló antic, d on penjava el toisó d or, i un cinturó. Informacions complementàries: restaurat l any 1877 i 1979. Les mans són peces originals.
dilluns, 8 de març del 2010
dimarts, 23 de febrer del 2010
Doncs que voleu que us digui, a mi la comparsa m’agrada com va quedar.
He vist tota la rua per vídeo i crec que com a mínim un accèssit el merejiem.
De totes maneres el millor premi, com quasi sempre, es el de les paraules de les persones que ens van veure i que quan et troben pel carrer et feliciten i lloen la nostra comparsa.
He vist tota la rua per vídeo i crec que com a mínim un accèssit el merejiem.
De totes maneres el millor premi, com quasi sempre, es el de les paraules de les persones que ens van veure i que quan et troben pel carrer et feliciten i lloen la nostra comparsa.
dimarts, 16 de febrer del 2010
TERRASSA CARNESTOLTES 2010
PREGÓ DEL XXXIII CARNESTOLTES
Tetassencs i tetassenques !!! :
Pocavergonyes tots, ...tots els que sortiu amb les comparses de la Rua, aquí teniu un grup de pocavergonyes, els Llantarneros, que ja fa 25 anys que varen perdre la vergonya i any rere any han sortit a la Rua fins a 25 vegades, un quart de segle !!!
Des d’aquest balcó, ple a vessar de pocavergonyes, faig una crida a totes les comparses, preneu exemple de La Llanterna i no defalliu, que el virus de la grip de la vergonya no us envaeixi.
Sigueu transgressors i fruïu del Carnestoltes de Tetassa i aneu escampant arreu la pocavergonyaria perquè la nostra vila sigui exemple i mirall per als poblets de la comarqueta, com ara Çabatell, Pullastrell, Matadeperell i altres.
I tot això os ho diu el pocavergonya més gran de tots els pocavergonyes que es fan i es desfan.
Tetassencs i tetassenques !!! Escampeu arreu del món la nostra pocavergonya, embogiment i gatzara, no us mireu el melic i deixeu-se de carrincloneries.
Passeu dels cants de sirena que aviat sentireu amb motiu de eleccions vàries que s’apropen i feu servir la poca vergonya per dir la vostra.
SOM CIUTADANS DEL MÓN, AMANTS DE LA FESTA , DEL VICI I LA LÚXURIA.
Vinga doncs, “sin vergüensa” que són tres dies. Que el Carnestoltes XXXIII os sigui propici i que pugueu gaudir de la festa fins a la darrera hora.
VISCA ELS POCAVERGONYES !!!
VISCA LA REINA DEL CARNESTOLTES XXXIII !!!
VISCA LA LLANTERNA !!!
Tetassencs i tetassenques !!! :
Pocavergonyes tots, ...tots els que sortiu amb les comparses de la Rua, aquí teniu un grup de pocavergonyes, els Llantarneros, que ja fa 25 anys que varen perdre la vergonya i any rere any han sortit a la Rua fins a 25 vegades, un quart de segle !!!
Des d’aquest balcó, ple a vessar de pocavergonyes, faig una crida a totes les comparses, preneu exemple de La Llanterna i no defalliu, que el virus de la grip de la vergonya no us envaeixi.
Sigueu transgressors i fruïu del Carnestoltes de Tetassa i aneu escampant arreu la pocavergonyaria perquè la nostra vila sigui exemple i mirall per als poblets de la comarqueta, com ara Çabatell, Pullastrell, Matadeperell i altres.
I tot això os ho diu el pocavergonya més gran de tots els pocavergonyes que es fan i es desfan.
Tetassencs i tetassenques !!! Escampeu arreu del món la nostra pocavergonya, embogiment i gatzara, no us mireu el melic i deixeu-se de carrincloneries.
Passeu dels cants de sirena que aviat sentireu amb motiu de eleccions vàries que s’apropen i feu servir la poca vergonya per dir la vostra.
SOM CIUTADANS DEL MÓN, AMANTS DE LA FESTA , DEL VICI I LA LÚXURIA.
Vinga doncs, “sin vergüensa” que són tres dies. Que el Carnestoltes XXXIII os sigui propici i que pugueu gaudir de la festa fins a la darrera hora.
VISCA ELS POCAVERGONYES !!!
VISCA LA REINA DEL CARNESTOLTES XXXIII !!!
VISCA LA LLANTERNA !!!
dissabte, 13 de febrer del 2010
EL PREGO DEL CARNESTOLTES 2010
dimarts, 7 d’abril del 2009
EL CEMENTIRI DE TERRASSA
Diumenge passat, 5 d’abril, vaig anar a fer una visita al Cementiri.
Va ser una visita guiada que organitzen l’Ajuntament, la Funerària i el Museu de Terrassa els primers diumenge de mes.
Va valdra molt la pena. El Cementiri està ple d’obra escultòrica de Josep Viladomat, Francesc Juvanteny, Enric Monjo, Carles Armiño i Ferran Bach-Esteve, entre d’altres.
També es poden veure tombes dissenyades per arquitectes com Lluís Moncunill, Ignasi Escudé, Frederic Viñals i Joan Baca.
Pintures de Josep Camí i mosaics del taller de Santiago Padrós.
La visita comença a les 11 i dura una hora i mitja aproximadament.
Acompanyats d’una guia molt capacitada, crec que es deia Mia, vàrem recórrer els punts de més interès.
Em vaig quedar amb ganes de tornar-hi per el meu compte i poder fer un reportatge fotogràfic més extens.
Us recomano que feu aquesta visita, es molt interessant.
Va ser una visita guiada que organitzen l’Ajuntament, la Funerària i el Museu de Terrassa els primers diumenge de mes.
Va valdra molt la pena. El Cementiri està ple d’obra escultòrica de Josep Viladomat, Francesc Juvanteny, Enric Monjo, Carles Armiño i Ferran Bach-Esteve, entre d’altres.
També es poden veure tombes dissenyades per arquitectes com Lluís Moncunill, Ignasi Escudé, Frederic Viñals i Joan Baca.
Pintures de Josep Camí i mosaics del taller de Santiago Padrós.
La visita comença a les 11 i dura una hora i mitja aproximadament.
Acompanyats d’una guia molt capacitada, crec que es deia Mia, vàrem recórrer els punts de més interès.
Em vaig quedar amb ganes de tornar-hi per el meu compte i poder fer un reportatge fotogràfic més extens.
Us recomano que feu aquesta visita, es molt interessant.
La fotografia que acompanya aquest escrit es un grup escultoric de Francesc Juventeny.
dilluns, 24 de novembre del 2008
dimecres, 29 d’octubre del 2008
dimecres, 22 d’octubre del 2008
MAGATZEM DE TEIXITS A TERRASSA.
Avui una foto d’un magatzem de teixits a principis del segle XX.
Hi veiem el magatzem a on s’ensenyaven les peces de roba als clients.Les peces quedaven a sobre del taulell i quan arribava l’hora de marxar s’havien de plegar i d’aquí que a quedat com a paraula molt nostre que es l’hora de “plegar"
------------------------------------
Hoy una foto de un almacen de tejidos de Terrassa a principios del siglo XX.Vemos el mostrador en que se enseñaban las piezas de tejido a los clientes.Las piezas se quedaban encima del mostrador y cuando llegaba la hora de cerrar se tenian de plegar para volverlas a los estantes.De aqui que a quedado como la hora de "plegar" por la hora de cesar en el trabajo en general.
dissabte, 18 d’octubre del 2008
ESTUDI COROMINAS
Avui us presento dos darreres de fotos del mític Corominas.
A l’esquerra podem veure el de una foto de l’any 1920, aproximadament, en el que deduïm que encara no tenia focus a l’estudi i treballava amb la llum de dia.
A la de la dreta , 1930 aprox., veiem que ja s’ha comprat focus perquè “SE RETRATA DE NOCHE”
A l’esquerra podem veure el de una foto de l’any 1920, aproximadament, en el que deduïm que encara no tenia focus a l’estudi i treballava amb la llum de dia.
A la de la dreta , 1930 aprox., veiem que ja s’ha comprat focus perquè “SE RETRATA DE NOCHE”
dilluns, 15 de setembre del 2008
CARRER GARCIA HUMET (2)
El rengle de cases que hi ha a la dreta, entre els carrers de Sant Josep i de Paz, foren construïdes entre el 1860 i el 1870 per als teixidors a mà, els quals tenien cada un el teler a l'entrada.
(Del llibre ELS CARRERS DE TERRASSA L'ANY 1900, d'en Baltasar Ragón)
A la foto que acompanyo es pot veure el que queda d'aquestes cases.
dimarts, 9 de setembre del 2008
EL CARRER GARCIA HUMET
Es el carrer Mitjà del Passeig. L’Ajuntament en data 20 de maig de l’any 1925 acordà posar-li el nom de Garcia Humet.
Aquest carrer no era gaire abundant de cases perquè dues d’elles ocupen quasi mig carrer, son conegudes per La Mata, construïda a l’any 1850, i L’Obac, de l’any 1857, aquesta ultima ja ha desaparescut.
La casa pairal coneguda per La Mata, abans de la seva construcció, hi havia en aquell lloc un forn d’obra, propietat d’en Salvador Vinyals, i l’agricultor Francesc Mata i Barata adquirí aquells terrenys comprant-los al Vinyals pels volts del 1840.
Aquest carrer no era gaire abundant de cases perquè dues d’elles ocupen quasi mig carrer, son conegudes per La Mata, construïda a l’any 1850, i L’Obac, de l’any 1857, aquesta ultima ja ha desaparescut.
La casa pairal coneguda per La Mata, abans de la seva construcció, hi havia en aquell lloc un forn d’obra, propietat d’en Salvador Vinyals, i l’agricultor Francesc Mata i Barata adquirí aquells terrenys comprant-los al Vinyals pels volts del 1840.
(Del llibre "ELS CARRERS DE TERRASA L'ANY 1900" d'En Baltasar Ragón)
dilluns, 21 de juliol del 2008
dilluns, 23 de juny del 2008
OPOSITORA I DEPILACIO
dimecres, 21 de maig del 2008
L'OU COM BALLA
Carrer de Les Escaletes
El carrer del Teatre l'any 1850 encara no existia, i els que des del carrer de Sant Pau, anomenat llavors dels Corrals, es dirigien al carrer Nou, tenien de passar forçosament pel lloc on nosaltres en diem de les Escaletes, que aquestes encara no hi eren i al seu lloc hi havia una baixada molt pronunciada pavimentada en roca. (foto de les Escaletes)
Del llibre "Els carrers de Terrassa a l'any 1900" d'en Baltasar Ragón.
dijous, 15 de maig del 2008
LA PESSETA
dimecres, 23 d’abril del 2008
LLIBRERIA GRAU
dimarts, 15 d’abril del 2008
ANUNCI MODERNISTA
dijous, 10 d’abril del 2008
TORIJA, fotograf
dimarts, 11 de març del 2008
16 de març de 1856.
Una de les dates més importants per la història de Terrassa és aquesta, que es va inaugurar el ferrocarril del Nord, de Terrassa a Barcelona.
Va escaure’s el diumenge de Rams. ( Igual que aquest any ).
Per construir la via en tot aquest trajecte van estar-hi més de dos anys, treballant-hi 500 operaris, entre els s’hi comptaven 200 penats que va cedir el Govern sota la vigilància d’alguns soldats de la guarnició
La direcció de l’obra anà a càrrec de l’enginyer Pere d’Andrés i Puigdollers.
Del llibre “ UNA COSA CADA DIA “ d’en Baltasar Ragón.
Una de les dates més importants per la història de Terrassa és aquesta, que es va inaugurar el ferrocarril del Nord, de Terrassa a Barcelona.
Va escaure’s el diumenge de Rams. ( Igual que aquest any ).
Per construir la via en tot aquest trajecte van estar-hi més de dos anys, treballant-hi 500 operaris, entre els s’hi comptaven 200 penats que va cedir el Govern sota la vigilància d’alguns soldats de la guarnició
La direcció de l’obra anà a càrrec de l’enginyer Pere d’Andrés i Puigdollers.
Del llibre “ UNA COSA CADA DIA “ d’en Baltasar Ragón.
dimecres, 5 de març del 2008
dimarts, 12 de febrer del 2008
CARNESTOLTES i el GREMI d'ARTISTES
14 febrer 2008
Feia mig any que havia esclatat la guerra europea i el “GREMI d’ARTISTES”, en ocasió de celebrar el Carnestoltes, va muntar una carrossa en la que hi havia una gran olla dins la qual hi anaven cinc personatges molt populars llavors : el rei Jordi d’Anglaterra, Poincaré, l’emperador d’Austria, el Kàiser alemany i el tsar de Rússia, molt ben caracteritzats.
Les cares d’aquesta personatges eren construïdes per l’escultor Josep Armengol.
Aquestes cinc figures sortien de l’olla com si estesin en una tribuna a una alçada a nivell dels balcons.
A baix a la carrossa i damunt del carro, un grup d’indis saltaven i ballaven al seu estil.
Aquesta carrossa va cridar tant l’atenció que la gent es trobava pels carrers en nombre extraordinari.
(Del llibre “UNA COSA CADA DIA” de Baltasar Ragon)
Feia mig any que havia esclatat la guerra europea i el “GREMI d’ARTISTES”, en ocasió de celebrar el Carnestoltes, va muntar una carrossa en la que hi havia una gran olla dins la qual hi anaven cinc personatges molt populars llavors : el rei Jordi d’Anglaterra, Poincaré, l’emperador d’Austria, el Kàiser alemany i el tsar de Rússia, molt ben caracteritzats.
Les cares d’aquesta personatges eren construïdes per l’escultor Josep Armengol.
Aquestes cinc figures sortien de l’olla com si estesin en una tribuna a una alçada a nivell dels balcons.
A baix a la carrossa i damunt del carro, un grup d’indis saltaven i ballaven al seu estil.
Aquesta carrossa va cridar tant l’atenció que la gent es trobava pels carrers en nombre extraordinari.
(Del llibre “UNA COSA CADA DIA” de Baltasar Ragon)
dilluns, 28 de gener del 2008
dilluns, 21 de gener del 2008
CENTRE MEDIC
dimarts, 11 de desembre del 2007
EL PASSEIG A L'ANY 1883
dimecres, 5 de desembre del 2007
Terrassa 5 de desembre de 2007
Els comerços de la Rambla estan de sort.
Segons el titular de 1ª pagina del Diari Terrassa d’avui, no serà fins el desembre de l’any 2008 que es tallarà el trànsit a la Rambla, o es que el que volien dir es que la Rambla estarà tallada 11 mesos a partir de Reis ?
Llavors jo proposo aquest titular “La Rambla se cortará al tràfico durante once meses a partir de Reyes”
Segons el titular de 1ª pagina del Diari Terrassa d’avui, no serà fins el desembre de l’any 2008 que es tallarà el trànsit a la Rambla, o es que el que volien dir es que la Rambla estarà tallada 11 mesos a partir de Reis ?
Llavors jo proposo aquest titular “La Rambla se cortará al tràfico durante once meses a partir de Reyes”
divendres, 30 de novembre del 2007
ESCOLA D'ECONOMIA DOMESTICA
dimarts, 13 de novembre del 2007
CEMENTIRI DE SANT PERE
6 d'octubre de 1906
L’Ajuntament, fense ressò d’un acord de la Junta de Museus, proposa que es demani autoritçacio al Bisbe de la Diòcesi per traslladar el Cementiri de Sant Pere per poder començar les excavacions que son necessàries per fer-hi prospeccions arqueològiques.
A la paret de Santa Maria hi podem veure part d'aquest cementiri.
dissabte, 10 de novembre del 2007
CARRER MAJOR
dijous, 8 de novembre del 2007
L'ESCOLA DE MUSICA
dimecres, 7 de novembre del 2007
ELS CATALANS
ARRIBEN A TERRASSA ELS FERROCARRILS DE CATALUNYA
El 15 de desembre de 1919 arriba a Terrassa el primer tramvia conduint accionistes i personal tècnic.
Aquesta visita fou per cerciorar-se de la seguretat de la via.
Interinament el tren s’aturava a un baixador que es va construir a la Rambleta, abans d’arribar a la carretera de Montcada.
El servei al públic no es va inaugurar fins el dia 28 de desembre.
El 15 de desembre de 1919 arriba a Terrassa el primer tramvia conduint accionistes i personal tècnic.
Aquesta visita fou per cerciorar-se de la seguretat de la via.
Interinament el tren s’aturava a un baixador que es va construir a la Rambleta, abans d’arribar a la carretera de Montcada.
El servei al públic no es va inaugurar fins el dia 28 de desembre.
dimecres, 31 d’octubre del 2007
PUBLICITAT TAÜTS
dissabte, 27 d’octubre del 2007
CASTANYERA
dijous, 25 d’octubre del 2007
dilluns, 22 d’octubre del 2007
PLAÇA MAJOR 1
dimarts, 9 d’octubre del 2007
EL PORTAL DE SANT ROC
EL PORTAL DE SANT ROC
El Portal de Sant Roc, en el seu temps havia estat una de les barriades més populars de Terrassa.
Aquell indret tenia un seguit de cases baixes, amb una sola finestra i encara petita i quadrada, que li donaven un aspecte ben típic. El Portal de Sant Roc era un dels antics portals que tancavan la vila al voltant de les seves muralles.
Es conegut aquest carrer des del carrer de la Cisterna fins la Rambla.
El dia 9 d’agost de l’any 1881, l’Ajuntament acordà enrunar el Portal de Sant Roc. Damunt del portal hi havia una capelleta, amb l’imatge del sant, i dia i nit si feia llum.
Quan l’Ajuntament prengué l’acord d’enrunar dit portal, acordà també, fer una capelleta a l’última casa de la dreta i col·locar-hi aquella imatge, que fou destruïda el 1936, ara n'hi ha una de pedra, obra dels alumnes de l’Escola d’Arts i Oficis.
Pel setembre de l’any 1920, la Companyia de Ferrocarrils de Catalunya determinà construir l’edifici de l’estació del tramvia en aquell lloc i a tal fi s’hagueren d’enrunar les cases que hi havia des del carrer Vinyals a la Rambla i aquell últim tros quedà convertit en Plaça que anomenem d’en Clavé per acord de l’Ajuntament del dia 6 d’octubre de l’any 1926
L’Estació del Tramvia s’inaugurà el dia 2 de juliol de l’any 1921.
( Del llibre ELS CARRERS DE TERRASSA L’ANY 1900 de Baltasar Ragon )
El Portal de Sant Roc, en el seu temps havia estat una de les barriades més populars de Terrassa.
Aquell indret tenia un seguit de cases baixes, amb una sola finestra i encara petita i quadrada, que li donaven un aspecte ben típic. El Portal de Sant Roc era un dels antics portals que tancavan la vila al voltant de les seves muralles.
Es conegut aquest carrer des del carrer de la Cisterna fins la Rambla.
El dia 9 d’agost de l’any 1881, l’Ajuntament acordà enrunar el Portal de Sant Roc. Damunt del portal hi havia una capelleta, amb l’imatge del sant, i dia i nit si feia llum.
Quan l’Ajuntament prengué l’acord d’enrunar dit portal, acordà també, fer una capelleta a l’última casa de la dreta i col·locar-hi aquella imatge, que fou destruïda el 1936, ara n'hi ha una de pedra, obra dels alumnes de l’Escola d’Arts i Oficis.
Pel setembre de l’any 1920, la Companyia de Ferrocarrils de Catalunya determinà construir l’edifici de l’estació del tramvia en aquell lloc i a tal fi s’hagueren d’enrunar les cases que hi havia des del carrer Vinyals a la Rambla i aquell últim tros quedà convertit en Plaça que anomenem d’en Clavé per acord de l’Ajuntament del dia 6 d’octubre de l’any 1926
L’Estació del Tramvia s’inaugurà el dia 2 de juliol de l’any 1921.
( Del llibre ELS CARRERS DE TERRASSA L’ANY 1900 de Baltasar Ragon )
A la foto, a l'esquerra i a la primera casa, hi ha la capalleta de Sant Roc.
A la dreta hi podem veure les cases que es varen enderrocar al fer l'estaciò.
dilluns, 8 d’octubre del 2007
EL GREMI D'ARTISTES
FONDES A TERRASSA
FONDES A TERRASSA A L’ANY 1887
Quan la ciutat comptava amb uns 13.000 habitants :
LA PENINSULAR, carrer del Raval 20, propietari Miquel Pompidor.
FONDA DE ESPAÑA, Sant Pere 53, Frederic Serra.
FONDA DE l’UNIVERS, Cervantes 4, Anselm Fanasa.
FONDA DE LA TORRE, Topete 91, Agustí Amills.
RESTAURANT, Pantà 7o, Joan Vidal.
Quan la ciutat comptava amb uns 13.000 habitants :
LA PENINSULAR, carrer del Raval 20, propietari Miquel Pompidor.
FONDA DE ESPAÑA, Sant Pere 53, Frederic Serra.
FONDA DE l’UNIVERS, Cervantes 4, Anselm Fanasa.
FONDA DE LA TORRE, Topete 91, Agustí Amills.
RESTAURANT, Pantà 7o, Joan Vidal.
A la foto porta d'entrada de la Fonda Peninsular a l'actualitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL
UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL 12 de juliol 1.883. Estem a pocs dies de commemorar els fets del 22 de juliol del mil vuit-cents setanta-dos...
-
SANT PERE vs TERRASSA 1877 per Rafael Aróztegui i Peñarroya (novembre 2019) Si us creieu que el fet de llençar porqueria a les rieres ...
-
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS RESIDENCIALS El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitect...
-
MASIES DE TERRASSA Rafael Aróztegui i Peñarroya, març 2019. No hi són totes, però us animo a fer-me arribar fotos de les masies qu...
-
NOMS POPULARS DELS CARRERS DE TERRASSA En aquest llistat falten els carrers i places que tenen com a nom oficial el nom popular, com carre...
-
EL CARRERÓ DEL CARDER, CARDÈ, O FINS I TOT CARRERÓ SENSE NOM. CRONOLOGIA: 1848 – 1850 Instàncies a favor de clausurar el carreró, ...
-
UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL 12 de juliol 1.883. Estem a pocs dies de commemorar els fets del 22 de juliol del mil vuit-cents setanta-dos...
-
TERRASSA VILA CLOSA Rafael Aróztegui i Peñarroya Novembre 2016 Terrassa, vila emmurallada a l’edat mitjana, a mesura que té necess...
-
L’Ajuntament de Terrassa presidit pel batlle, que no alcalde, Antoni Rodo i Martínez, es troba al mes de setembre de 1822 amb la imper...
-
Crec que per el seu interès, i per la gran participació que ha tingut aquest tema en el facebook, val la pena transcriure'l i conse...