LES GERMANES CARMELITES (VEDRUNA) A TERRASSA.

Comencen el seu periple per Terrassa a l’hospital que hi havia a on avui hi ha el Mercat de l’ Independència.

D’allà , l’any 1869, es traslladen, juntament amb l’hospital, al convent de Sant Francesc.

El 2 de gener del 1880 inauguren un col·legi al primer pis de la casa Pous a la Plaça Major.

Al 1890 van al carrer de l’Església números 9, 11, i 13 a un edifici que cedeix la viuda de J. Escursell.

Finalment, a l’any 1901, obtenen un local propi al carrer del Vall número 21, local que amb ampliacions successives i transformacions varies, encara ocupen avui en dia.

LA VISITA DE LA REINA ISABEL II A TERRASSA

 

LA VISITA DE LA REINA ISABEL II A TERRASSA

Cobrint la Riera del Palau

Cobrint la Riera del Palau

11 SETEMBRE 012

Jo també hi era.

FESTA MAJOR DE TERRASSA 2011

FESTA MAJOR DE TERRASSA 2011

TROBADA GEGANTERA 2013 TERRASSA

FIRA MODERNISTA 2011

Aquest any he participat a La Fira Modernista de Terrassa.

VISITA AL "TEATRO PRINCIPAL"

LA LLANTERNA - CALÇOTADA 2011

BALCONADES i FINESTRES 2

TERRASSA AHIR AVUI 4

En aquest recull de fotos comparatives podríem destacar la de la Llibreria Gorina.



Per cert que la foto “actual”  ja ha deixat de ser-ho.

TERRASSA AHIR AVUI 3

Avui poso a la vostra disposició un àlbum de fotos comparatives.

A la columna de la dreta us deixo un recull de fotos de BALCONADES I FINESTRES fruit del meu voltar per TERRASSA i mirar enlaire.

Properament més. BALCONADES i FINESTRES

Al pati de casa tambè tinc colors de tardor.

En motiu de la declaració de bé inmaterial de la humanitat els Castellers, os poso una foto del 1899 on es pot veure un castell fet pels Xiquets de Valls, davant de l’ajuntament, al Raval

PEPONA

Nom: geganta vella Pepona. Bust Constructor: Francesc Torres i Armengol (bust i mans) Lloc i any: Terrassa, 1850
Alçada: 97 cm (sense perruca) Amplada: 111 cm Fondària: 71 cm Pes: 92 kg Materials utilitzats: cartró i recobriment al greso.
Lloc i data de l estrena: Terrassa. Festa Major 1850 Propietari: Ajuntament de Terrassa Història o llegenda: l escultor va modelar la geganta segons el model d una senyora de l època. Descripció: la geganta sencera fa 4,10 m d alt. Porta cabell natural, un camafeu antic al coll i una toia de flors a la mà. Informacions complementàries: les dues mans són peces originals. Restaurada els anys 1877 i 1979.

ROBESA

Nom: gegant vell Robesa. Bust
Constructor: Francesc Torres i Armengol (bust i mans) Lloc i any: Terrassa, 1850
Alçada: 101 cm Amplada: 112 cm Fondària: 72 cm Pes: 98 kg Materials utilitzats: cartró i recobriment al greso.
Lloc i data de l estrena: Terrassa. Festa Major 1850 Propietari: Ajuntament de Terrassa
Història o llegenda: l escultor va modelar el gegant segons el model del mestre d obres Robesa.
Descripció: el gegant sencer fa 4,20 m d alt. Porta un pergamí a la mà esquerra, cabell natural, un medalló antic, d on penjava el toisó d or, i un cinturó. Informacions complementàries: restaurat l any 1877 i 1979. Les mans són peces originals.

TERRASSA, AHIR - AVUI 8

TERRASSA, AHIR - AVUI

Doncs que voleu que us digui, a mi la comparsa m’agrada com va quedar.
He vist tota la rua per vídeo i crec que com a mínim un accèssit el merejiem.
De totes maneres el millor premi, com quasi sempre, es el de les paraules de les persones que ens van veure i que quan et troben pel carrer et feliciten i lloen la nostra comparsa.

TERRASSA CARNESTOLTES 2010

PREGÓ DEL XXXIII CARNESTOLTES

Tetassencs i tetassenques !!! :
Pocavergonyes tots, ...tots els que sortiu amb les comparses de la Rua, aquí teniu un grup de pocavergonyes, els Llantarneros, que ja fa 25 anys que varen perdre la vergonya i any rere any han sortit a la Rua fins a 25 vegades, un quart de segle !!!

Des d’aquest balcó, ple a vessar de pocavergonyes, faig una crida a totes les comparses, preneu exemple de La Llanterna i no defalliu, que el virus de la grip de la vergonya no us envaeixi.

Sigueu transgressors i fruïu del Carnestoltes de Tetassa i aneu escampant arreu la pocavergonyaria perquè la nostra vila sigui exemple i mirall per als poblets de la comarqueta, com ara Çabatell, Pullastrell, Matadeperell i altres.

I tot això os ho diu el pocavergonya més gran de tots els pocavergonyes que es fan i es desfan.

Tetassencs i tetassenques !!! Escampeu arreu del món la nostra pocavergonya, embogiment i gatzara, no us mireu el melic i deixeu-se de carrincloneries.
Passeu dels cants de sirena que aviat sentireu amb motiu de eleccions vàries que s’apropen i feu servir la poca vergonya per dir la vostra.
SOM CIUTADANS DEL MÓN, AMANTS DE LA FESTA , DEL VICI I LA LÚXURIA.

Vinga doncs, “sin vergüensa” que són tres dies. Que el Carnestoltes XXXIII os sigui propici i que pugueu gaudir de la festa fins a la darrera hora.

VISCA ELS POCAVERGONYES !!!
VISCA LA REINA DEL CARNESTOLTES XXXIII !!!
VISCA LA LLANTERNA !!!

EL PREGO DEL CARNESTOLTES 2010

Doncs sí, em fa il·lusió, que voleu que os digui.
Serà una experiència nova i que espero sigui, si més no, divertida.
Aquesta tarda, al voltant de les 7, em dirigiré a una munió de gent per dir-li quatre cosetes.
Seran a una pila de gent, que com jo, es disfressen per Carnestoltes.

EL CEMENTIRI DE TERRASSA

Diumenge passat, 5 d’abril, vaig anar a fer una visita al Cementiri.
Va ser una visita guiada que organitzen l’Ajuntament, la Funerària i el Museu de Terrassa els primers diumenge de mes.
Va valdra molt la pena. El Cementiri està ple d’obra escultòrica de Josep Viladomat, Francesc Juvanteny, Enric Monjo, Carles Armiño i Ferran Bach-Esteve, entre d’altres.
També es poden veure tombes dissenyades per arquitectes com Lluís Moncunill, Ignasi Escudé, Frederic Viñals i Joan Baca.
Pintures de Josep Camí i mosaics del taller de Santiago Padrós.
La visita comença a les 11 i dura una hora i mitja aproximadament.
Acompanyats d’una guia molt capacitada, crec que es deia Mia, vàrem recórrer els punts de més interès.
Em vaig quedar amb ganes de tornar-hi per el meu compte i poder fer un reportatge fotogràfic més extens.
Us recomano que feu aquesta visita, es molt interessant.

La fotografia que acompanya aquest escrit es un grup escultoric de Francesc Juventeny.

Avui os poso un rebut que l’any 1941 feia el moblista Josep Blay al meu pare.
Podem veure que els tenia impresos d’anys enredera i un cop acabada la guerra l’hi van deixar utilitzar temporalment amb les degudes correccions amb uns tampons molt curiosos.

A la Enciclopèdia Catalana, on-line, podem veure aquesta foto a on, segons ells, es veu Sant Llorenç al fons.
Està tan al fons que ni es veu, per bé que la vista apunta cap l’Est i tampoc el podríem veure.

MAGATZEM DE TEIXITS A TERRASSA.

Avui una foto d’un magatzem de teixits a principis del segle XX.

Hi veiem el magatzem a on s’ensenyaven les peces de roba als clients.Les peces quedaven a sobre del taulell i quan arribava l’hora de marxar s’havien de plegar i d’aquí que a quedat com a paraula molt nostre que es l’hora de “plegar"

------------------------------------

Hoy una foto de un almacen de tejidos de Terrassa a principios del siglo XX.Vemos el mostrador en que se enseñaban las piezas de tejido a los clientes.Las piezas se quedaban encima del mostrador y cuando llegaba la hora de cerrar se tenian de plegar para volverlas a los estantes.De aqui que a quedado como la hora de "plegar" por la hora de cesar en el trabajo en general.

ESTUDI COROMINAS

Avui us presento dos darreres de fotos del mític Corominas.
A l’esquerra podem veure el de una foto de l’any 1920, aproximadament, en el que deduïm que encara no tenia focus a l’estudi i treballava amb la llum de dia.
A la de la dreta , 1930 aprox., veiem que ja s’ha comprat focus perquè “SE RETRATA DE NOCHE”

CARRER GARCIA HUMET (2)

El rengle de cases que hi ha a la dreta, entre els carrers de Sant Josep i de Paz, foren construïdes entre el 1860 i el 1870 per als teixidors a mà, els quals tenien cada un el teler a l'entrada.

(Del llibre ELS CARRERS DE TERRASSA L'ANY 1900, d'en Baltasar Ragón)

A la foto que acompanyo es pot veure el que queda d'aquestes cases.

EL CARRER GARCIA HUMET

Es el carrer Mitjà del Passeig. L’Ajuntament en data 20 de maig de l’any 1925 acordà posar-li el nom de Garcia Humet.
Aquest carrer no era gaire abundant de cases perquè dues d’elles ocupen quasi mig carrer, son conegudes per La Mata, construïda a l’any 1850, i L’Obac, de l’any 1857, aquesta ultima ja ha desaparescut.
La casa pairal coneguda per La Mata, abans de la seva construcció, hi havia en aquell lloc un forn d’obra, propietat d’en Salvador Vinyals, i l’agricultor Francesc Mata i Barata adquirí aquells terrenys comprant-los al Vinyals pels volts del 1840.

(Del llibre "ELS CARRERS DE TERRASA L'ANY 1900" d'En Baltasar Ragón)

21 de juliol de 1901

Avui fa els anys de la inauguració del primer quiosc de begudes que els germans Pompidor van instal·lar al passeig.

OPOSITORA I DEPILACIO

De el PERIODICO del diumenge 22 de juny de 2008.

Es prou evident que el fotògraf va per un cantó i el redactor del peu de la foto per un altre.
“La mà innocent d’una opositora...” doncs deu ser unA opositorA a la que la seva mare no li ha explicat lo de la depilació.

L'OU COM BALLA

En aquesta foto, cedida per la meva amiga Emilia Bultá, podem veure un “monument” , davant de l’Ajuntament, amb l’ou ballant, típic d’un dia de Corpus dels anys 50.
Jo no recordo haver-lo vist aquest, però sí el que feien a la Sagrada Família i el de Sant Pere.

Carrer de Les Escaletes

El carrer del Teatre l'any 1850 encara no existia, i els que des del carrer de Sant Pau, anomenat llavors dels Corrals, es dirigien al carrer Nou, tenien de passar forçosament pel lloc on nosaltres en diem de les Escaletes, que aquestes encara no hi eren i al seu lloc hi havia una baixada molt pronunciada pavimentada en roca. (foto de les Escaletes)

Del llibre "Els carrers de Terrassa a l'any 1900" d'en Baltasar Ragón.

LA PESSETA

Amb tres com aquesta, a principis dels 60, passava la tarda al cine Recreo, a la sessió continua.
Per aconseguir-les anava al drapaire, que hi havia al carrer Galileu, amb dues ampolles buides de cava, llavors en dèiem “champany”, i em donava les tres pessetes.

LLIBRERIA GRAU

En la Diada de Sant Jordi, dia del llibre, un record per la mítica Llibreria Grau.

Fotos fetes el dia de Sant Jordi del 2006, últim Sant Jordi que va estar oberta al públic.

ANUNCI MODERNISTA

A pocs dies perquè es faixi la Fira Modernista de Terrassa, poso un anuncia aparegut al programa de Festa Major de Terrassa de l’any 1923.

TORIJA, fotograf

Avui un petit homenatge a Torija, fotògraf que, a finals del segle XIX i principis del XX, va saber captar moltes instantànies de Terrassa que ens han servit per poder seguir el curs de l’historia de Terrassa.

16 de març de 1856.
Una de les dates més importants per la història de Terrassa és aquesta, que es va inaugurar el ferrocarril del Nord, de Terrassa a Barcelona.
Va escaure’s el diumenge de Rams. ( Igual que aquest any ).
Per construir la via en tot aquest trajecte van estar-hi més de dos anys, treballant-hi 500 operaris, entre els s’hi comptaven 200 penats que va cedir el Govern sota la vigilància d’alguns soldats de la guarnició
La direcció de l’obra anà a càrrec de l’enginyer Pere d’Andrés i Puigdollers.

Del llibre “ UNA COSA CADA DIA “ d’en Baltasar Ragón.

LA JAZZ CAVA (la autentica)

Ara que Terrassa està immersa en el Festival de Jazz, us poso un record de joventut.

Quins records de la Cava al carrer Sant Quirze.
Allà vaig descobrir al Tete, al Lou Benett i tants d’altres.
Als de casa ja els coneixia d’Amics de les Arts.

CARNESTOLTES i el GREMI d'ARTISTES

14 febrer 2008

Feia mig any que havia esclatat la guerra europea i el “GREMI d’ARTISTES”, en ocasió de celebrar el Carnestoltes, va muntar una carrossa en la que hi havia una gran olla dins la qual hi anaven cinc personatges molt populars llavors : el rei Jordi d’Anglaterra, Poincaré, l’emperador d’Austria, el Kàiser alemany i el tsar de Rússia, molt ben caracteritzats.
Les cares d’aquesta personatges eren construïdes per l’escultor Josep Armengol.
Aquestes cinc figures sortien de l’olla com si estesin en una tribuna a una alçada a nivell dels balcons.
A baix a la carrossa i damunt del carro, un grup d’indis saltaven i ballaven al seu estil.
Aquesta carrossa va cridar tant l’atenció que la gent es trobava pels carrers en nombre extraordinari.

(Del llibre “UNA COSA CADA DIA” de Baltasar Ragon)

LA RAMBLA ¡¡¡

Pitjor que l'AVE, varen començar les obres al 1924 i encara no han acabat.

CENTRE MEDIC

Al carrer Sant Quirze, cantonada amb Baldrich, hi havia aquest edifici que es va inaugurà el dia 7 de maig del 1916, per a Centre Mèdic i Dispensari Municipal, que va costar 40 mil pessetes.
Es va enrunar al voltants del 1952 i un cop fet l’edifici nou es dedicà a jutjats.

EL PASSEIG A L'ANY 1883

20 de juliol de 1827

Davant del notari J. Huguet, els propietaris Salvador Vinyals, Josep Maurí i Francesc Galí, fan donació d’uns terrenys amb la finalitat de que la Villa pugui comptar amb un passeig que es l’actual Passeig del comte d’Ègara.

(Baltasar Ragon)

Terrassa 5 de desembre de 2007

Els comerços de la Rambla estan de sort.
Segons el titular de 1ª pagina del Diari Terrassa d’avui, no serà fins el desembre de l’any 2008 que es tallarà el trànsit a la Rambla, o es que el que volien dir es que la Rambla estarà tallada 11 mesos a partir de Reis ?
Llavors jo proposo aquest titular “La Rambla se cortará al tràfico durante once meses a partir de Reyes”

ESCOLA D'ECONOMIA DOMESTICA

1 de juliol de 1928

Es col·loca la primera pedra de l'edifici de l’Escola de Economia Domestica al carrer de Sant Isidre, cantonada amb la plaça de Mn. Cinto Verdaguer.

CEMENTIRI DE SANT PERE

6 d'octubre de 1906

L’Ajuntament, fense ressò d’un acord de la Junta de Museus, proposa que es demani autoritçacio al Bisbe de la Diòcesi per traslladar el Cementiri de Sant Pere per poder començar les excavacions que son necessàries per fer-hi prospeccions arqueològiques.

A la paret de Santa Maria hi podem veure part d'aquest cementiri.

CARRER MAJOR

18 de maig de 1928

Comença l’enderrocament de la primera casa que te la façana a l’esquerra del carrer Major i la Plaça Vella ( Major ), per poder iniciar la reforma del carrer Major.

L'ESCOLA DE MUSICA

11 de novembre de 1906

Comencen las obres de construcció del edifici de la que fou Escola de Musica a la plaça de Mn. Cinto Verdaguer, obre de l’arquitecte Moncunill i que, posteriorment, fou enderrocada per construir-hi l’edifici de Correus.

ELS CATALANS

ARRIBEN A TERRASSA ELS FERROCARRILS DE CATALUNYA

El 15 de desembre de 1919 arriba a Terrassa el primer tramvia conduint accionistes i personal tècnic.
Aquesta visita fou per cerciorar-se de la seguretat de la via.
Interinament el tren s’aturava a un baixador que es va construir a la Rambleta, abans d’arribar a la carretera de Montcada.
El servei al públic no es va inaugurar fins el dia 28 de desembre.

PUBLICITAT TAÜTS

Publicitat Funerària.

Amb motiu del dia dels difunts us poso una reproducció de la publicitat de un fabricant de taüts apareguda a la premsa terrassenca del anys 20 del segle passat.
Curiós el preu amb duros, que dit de passada, era la moneda que feia servir per comptar la meva avia materna.

CASTANYERA

Avui, i aprofitant aquestes dates, poso una imatge d’una castanyera a la Plaça Vella, cantonada Cantarer, l’any 1931.