UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL
12 de juliol 1.883. Estem a pocs dies de commemorar els
fets del 22 de juliol del mil vuit-cents setanta-dos.
Si bé no és pròpiament una història de Terrassa, són fets que s’hi poden perfectament incloure i que han passat a la ciutat a mesura del seu desenvolupament. Uns tenen més transcendència que altres, però tots ells són interessants perquè dibuixen el caràcter de la ciutat. Aquest recull de coses terrassenques, escollides entre moltes d’altres que es podrien transcriure, són el petit fruit d’un treball constant.
UNA LÀPIDA DE MARBRE AL RAVAL
12 de juliol 1.883. Estem a pocs dies de commemorar els
fets del 22 de juliol del mil vuit-cents setanta-dos.
Sabíeu que...?
FAÇANA CATEDRAL
Avui us parlo de les quatre façanes que hem conegut de
l’església del Sant Esperit i Sant Pere.
Sabíeu que....?
MIQUEL ESCUDER i les MÀQUINAS DE COSIR.
Miquel Escuder ha
quedat vinculat a la història industrial del país com la persona que va
fabricar la primera màquina de cosir de tot l'Estat.
Sabíeu que...?
CARRER CREMAT
El carrer Cremat és un dels carrers més antics que encara es conserven més o menys tal com
va ser.
Sabies que...?
CARRERS AMB CORVA
Antigament, a Terrassa com en tots els pobles, en construir
de nou una casa, sense plànol autoritzat, ho feien seguint la ratlla que
aproximadament marcava el carrer, procurant sempre que aquest fes corba,
que des de l'entrada no es veiés la sortida com a sistema defensiu, així un
possible atac de forces enemigues privava a aquests saber si a l’altre extrem
del carrer els esperaven vilatans armats, i si el carrer s'esqueia recte
miraven de no fer-hi cap travessia.
Sabíeu que...?
CAFÉ ESPAÑOL al CARRER
CREMAT
El proppassat dia 3 va
fer 141 anys que el setmanari El Eco publicava aquesta notícia:
Sabies que...?
CAMÍ FONDO
Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què aquest tram de carrer, entre la placeta de
Saragossa i la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer era el llit del torrent del Salt
procedent del carrer de Sant Leopold. Per la vorera del torrent hi havia el
camí per anar a Matadepera. El torrent i el camí quedaven molt per davall del
nivell de les voreres. Quan va arribar el tren del Nord l’any 1856, el camí des
de la placeta de Saragossa fins a l’estació rebé el nom de carrer del Nord, però
els terrassencs per distingir el primer tram l’anomenaven «Camí Fondo».
CAPGROSSOS i NANS DE TERRASSA.
PRESENTACIÓ CAPDIDATS 2024.
Acte de presentació dels Capdidats, amb una sorpresa inclosa
fora de programa.
1 de juny de 2024, data que quedarà marcada a la història de
la Cultura Popular de Terrassa.
PATRIMONI ARQUITECTÒNIC TERRASSENC - IPAC
Elements arquitectònics terrassencs no inclosos en el Pla
Especial de patrimoni històric arquitectònic del 1986, però sí que hi són en
l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. IPAC
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, gestionat pel
Servei de Suport Tècnic i Inventari de la Direcció General d'Arxius,
Biblioteques, Museus i Patrimoni, iniciat el 1982, és un instrument que pretén
divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren. Aquests
elements queden agrupats en les quatre categories de protecció que estableix la
Llei 9/1993 de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, desplegada pel
Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic
i paleontològic: els béns culturals d'interès nacional (BCIN), els béns
culturals d'interès local (BCIL), els espais de protecció arqueològica (EPA) i
altres béns integrants de l'ampli concepte de patrimoni cultural.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS RESIDENCIALS, Muncunill
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986 (aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que assegurin la seva protecció.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS RESIDENCIALS
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS PÚBLICS
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
PATRIMONI PROTEGIT TERRASSENC - MAGATZEMS
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS SINGULARS
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - FÀBRIQUES
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - MASIES
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - ESGLÉSIES
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - XEMENEIES
El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de
patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986
(aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla
és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens
marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol
actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que
assegurin la seva protecció.
UN NOM NOU PER AFEGIR A LA
NOSTRA ESTIMADA PLAÇA VELLA ?
Sabies que...?
FOSSAT DE LA VILA MEDIEVAL
Previ a la construcció de l'aparcament subterrani de la
plaça Vella, es varen efectuar excavacions arqueològiques.
I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades, d’en Baltasar Ragón i a la pàgina 75, hi trobem: CREU GRAN. El dia 21...