Los miñons ahordats que no volen marchar
Es veu que a
les acaballes de la regència del general
Espartero (1840-1843), ja havia perdut la confiança
del poble i aquí a Catalunya en Joan Prim, Milans del Bosch i companyia s’hi
van revoltar, a Reus, al crit de “A baix Espartero! Majoria [d'edat] de la Reina!”
(volien que la Isabel II fos declarada major d’edat, per bé que tan sols tenia 13
anys.) Encara que el general esparterista Zurbano va aconseguir dominar la
rebel·lió de Reus, Barcelona es va sumar de seguida al moviment, formant-se al
juny una Junta Suprema de Govern de la província de Barcelona en la qual
figuraven republicans, progressistes i moderats. Poc després el general Prim
feia la seva entrada triomfal a la ciutat.
Terrassa,
sempre molt favorable a la Isabel II, i al seu amic Leopoldo O’Donell, va
arreplegar 600 homes, solters i viudos de 18 a 40 anys, i va formar una
companyia per anar a combatre al costat dels revoltats Prim i Milans. Fins aquí
un apunt d’història que he tret de la incommensurable Wikipedia.
A partir
d’aquí us parlaré d’una petita troballa que he fet, no cal dir-ho, a l’Arxiu Històric. En
els plecs de correspondència de l’Ajuntament, de l’any 1843, i del mes de juny,
he trobat un document anònim, però ple de sinceritat i poesia, i que a
continuació i amb l’ajuda d’un expert (Jaume Aulet) us transcric:
El 43 salieron unos 600
hombres de Tarrasa solteros y viudos de 18 a 40 años, para destronar a
Espartero. Formaron en el portal de S.
Roque, que no volen marcha
Al sortir a la Riera (o Reina)
Los miñons ahordats
que no volen marchar
que no venen els richs,
Adeusiau Tarrasa
Adeusiau carrers,
Adeusiau promeses
Que us veurem may mes,
Mariano Solis (Galí)
=Ventallo=Un jefe de Mulins de Rey =
Marcharon hacia Rubí = Martorell – Esparraguera = Igualada
y Cervera y al pla de la Mata se unieron con xxxxxxxxxxxxxxxxxx de Cervera.
