dijous, 12 de novembre de 2015

RAMON ROUVIÈRE i ELS GEGANTS VELLS DE TERRASSA



I QUI ERA EN RAMON ROUVIÈRE i VILAR ? 

 Fins al moment el trobem documentat per primera vegada, a Terrassa, en l’anotació del llibre de baptismes de l’Arxiu Parroquial del Sant Esperit, el dia vuit de novembre de l’any mil vuit-cents trenta-nou. Aquell dia en Valentí Alavedra, prevere,  bateja al nen “Conrat Miquel Genís, nat dos dies antes, fill de Ramón Rouvière sastre natural de Vich, i de Catarina Bulà, natural de Barcelona”.



La segona vegada que el podem referenciar, és en el padró de l’any mil vuit-cents quaranta-tres. En el núm. 39, 2n pis, del carrer Sant Pere, hi trobem:
Ramon Rouvière, de 27 anys, casat, natural de Vic, i d’ocupació CÒMIC.                                            
Catalina, de 24 anys, consort, natural de Barcelona.
Lluís, 4 anys, solter, natural de Barcelona.
Conrat, 2 anys, solter, natural de Terrassa.


Aquí hi trobem una incongruència. Sabem que el Conrat va néixer a finals del 1839, el padró és de l’any 1843 i diu que té dos anys, per tant hauria d’haver nascut l’any 1841.
Què passa amb aquesta diferència d’anys? Doncs de ven segur que aquest padró es va començar a confegir l’any 1841 i no va veure la llum fins al quaranta-tres. Per tant a les dades dels anys que hi surten, caldrà restar-n’hi dos, i a partir d’aquí ja podem saber que en Ramon va néixer l’any 1814, la Catalina el 1817 i el fill gran, el Lluís, l’any 1837.
També hi veiem una curiositat, a l’anotació del bateig del Conrat, el Ramon hi consta com a sastre, i al padró com a còmic. Va tenir por que no li bategessin la criatura si deia que era còmic? O va creure que de cara a l’Ajuntament era més interessant dir que era còmic que no pas sastre? O és que era les dues coses a la vegada? Segurament aquesta és la realitat.
La tercera vegada serà novament al llibre de batejos a on els hi trobarem. Serà el dia deu de gener de l’any mil vuit-cents quaranta-sis amb motiu del bateig de la seva filla “Matilda, Bonaventura y Concepció (nada del dia set)”  batejada per en Ramon Grau, ecònom de la mongia.
En aquesta anotació hi trobem els noms dels avis. Avis paterns Pere Rouvière i Ramona Vilar, i els materns Manuel Aniceto Bula i Ramona Salvet.


La quarta referència de la família la trobem al treball de la Lourdes Plans, AMB QUÈ ES DIVERTIEN ELS TERRASSENCS I LES TERRASSENQUES?,  publicat a la revista Terme 17, del 2002, a la pàgina 89, hi podem llegir:
“El primer teatre de Terrassa havia obert les seves portes l'any 1836, però un
incendi el va destruir l'any 1847. A les hores Ramon Rouvière va fundar un nou
teatre, que s'inaugurà aquell mateix any, però que el 1848 va haver de tancar
portes a causa de la crisi política i de la poca assistència de públic.”
En el e-book editat conjuntament per l’Arxiu Municipal de Terrassa, i  l’Arxiu de Matadepera, per a celebrar la Trobada Comarcal de gegants a Matadepera el mes de maig i la proclamació de la XXXena Ciutat Gegantera a Terrassa durant l’any 2015, hi podem trobar: Durant els anys 1845 i 1847 tant Ramon Rouvière com Caterina Bula eren els propietaris del Teatre Principal, o com a mínim el gestionaven.”

És evident, doncs, sí que tenien quelcom a veure amb la comèdia i per tant podien passar com a còmics.

Serà novament el llibre de batejos el que ens donarà noves pistes del pas dels Rouvière per Terrassa. El dia vint-i-tres de juny del mil vuit-cents quaranta-vuit, un nou minyó arriba a la llar del carrer Sant Pere. “ Ezequiel, Aniceto, y Eduardo (nat lo dia vint y tres dels sobredits mes y any)” Batejat, també, per en Ramon Grau, ecònom de la mongia.


A partir d’aquí tindríem l’afer dels gegants, i que ja queda explicat en el meu post:


Tan sols recordar que en Ramon Rouvière, de manera directa o indirecta, va ser l’encarregat de fer-los construir.

En el ja esmentat e-book sobre els gegants hi podem llegir:

L’any 1850 un tal Ramon Rouvière anà al taller del tallista Ferreri de Barcelona a demanar si podien realitzar una parella de gegants. No queda clar si efectivament era comissionat o no de l'Ajuntament de Terrassa. El 25 d'abril de 1850 l'Ajuntament accepta la donació d'un veí de la vila de Terrassa dels dos caps de gegants i de les seves respectives mans. No sembla doncs, tot i el que digué Pi de la Serra, un encàrrec municipal sinó una decisió particular del dit Rouvière. Efectivament es diu que en el taller de Ferreri hi treballava com a aprenent un jove de 18 anys anomenat Francesc Torras Armengol i ell, segurament amb l'ajuda del mestre i d'altres experts, va confeccionar els dos gegants. Els Gegants Vells de Terrassa, per tant, són l'obra d'un aprenent”.

El dia dinou de juny de l’any 1850, i al diari de Barcelona “El Áncora”, hi trobem aquesta petita ressenya a on ja ens parlen de nous elements festius per a Terrassa

(Hem d’entendre “enanos” com al que actualment coneixem com a capgrossos)

També al mateix diari, però del dia nou de juliol apareix una crònica de la Festa Major de la nostra vila, a on entre altres coses i podem llegir: “En una correspondencia que tenemos a la vista se hacen grandes descripciones de la magneficencia con que se celebraron en Tarrasa las funciones de fiesta mayor” i també “Para estas funciones se han estrenado unos bonitos gigantes, enanos, drach, leoncillos, y otras comparsas de costumbre”.
Deixo pels experts en Cultura Popular, esbrinar que devien ser els “leoncillos”.

A l’expedient de la festa major d’aquest any, 1850, i apareix Ramon Rouvière cobrant  diferents imports per portar els gegants, els nans i el drac.  


Potser Rouvière, tenint en compte el seu coneixement del món de l'espectacle, fou realment l'impulsor de el que podem entendre com la Festa Major moderna, i la persona que va introduir a Terrassa tant els gegants com altres figures festives.

Però ho va fer pel seu propi compte, o era el que avui en diríem un tapat de l’Ajuntament?
Si tenim en compte que a mitjans del segle XIX Terrassa, com gairebé tota la Catalunya industrial, no passava per una de les millors etapes econòmiques, i que els ajuntaments tenien les arques buides, amb problemes amb les industries i amb els obrers, sembla coherent suposar que les autoritats locals volguessin oferir al poble una Festa Major el màxim de lluïda possible a fi d’enlairar els ànims de la població, i aquí es a on entra la figura del “còmic”  Ramon Ruvière, col·laborador necessari per tal d’aconseguir-ho.

 El dia deu de juny de l’any 1851 tornem a trobar la família al llibre de batejos de la parròquia del Sant Esperit. És el naixement de la segona filla “Adelaida, Clotilde, Paulina (nada dos dias antes)”  i igualment batejada per Ramon Grau, ecònom.


En el bateig de l’Adelaida, hi trobem com a padrins al seu germà gran Lluís, de catorze anys, i a la senyora Paulina Ubach. Aquest fet ha provocat que en Rafel Comes, em fes el següent comentari: Que la padrina fos la Paula Ubach i Alsina, esposa del Francesc Ubach i Barata, mostra que devien estar ben relacionats. Francesc Ubach, advocat, va ser un dels fundadors del Colegio Tarrasense, vocal de la Caixa, i el primer registrador de la Propietat de Terrassa i pare de qui va ser durant uns anys l’industrial més important de Terrassa, Daniel Ubach i Ubach”.

Aquest 1851 també se celebra una Festa Major molt lluïda. El dotze de juny, una nota al diari comentava “Dicese que en el programa de las funciones con que la villa de Tarrasa se prepara a solemnizar su fiesta mayor, figura un castillo de fuegos artificiales costeado por varios particulares de la población”



I efectivament va ser molt lluïda si fem cas a aquesta nota publicada a El Áncora del dia vuit de juliol “Segun noticias de la villa de Tarrasa recibidas en la mañana de ayer, sabemos que continuaba celebrándose en ella la Fiesta Mayor con todo lucimiento”


Fins aquí l’espai dedicat a aquell Ramon Rouvière i Vilar “cómico” que apareixia al padró  del 1843, però i el Ramon “sastre” de les entrades al llibre de batejos del Sant Esperit?
Doncs al sastre el trobem en una notícia publicada el dia tres de febrer del mil vuit-cents cinquanta-dos, en la que se’ns diu “ Sabemos que los señores Rouvière e Isart, de Tarrasa, fabricantes de cotillas ó corsés sin costuras,...”



Aquí trobem al sastre, fabricant cotilles sense costura amb el seu soci Pau Izard.
A causa del gran èxit de la seva confecció, es veuen obligats a traslladar el negoci a Barcelona, concretament al carrer de la Tapinería núm. 33 segons el diari “El Áncora” del quinze de setembre del mil vuit-cents cinquanta-dos


L’any mil vuit-cents cinquanta-sis, concretament el dia dinou de juliol, la revista “La España” ens diu que la reina Isabel II ha concedit uns privilegis a Rouvière i Izard per la fabricació de les seves cotilles.


El vint-i-nou de gener del mil vuit-cents cinquanta-vuit, i també a la revista “La España”, surt publicat que Isabel II a rebut a la viuda d’en Rouvière i a Pau Izard, el que em porta a suposar com a any de la mort de Ramon Ruvière i Vilar el mil vuit-cents cinquanta-set.



De la vida dels seus fills, tots terrassencs, a excepció del gran, en Lluís, gairebé tots amb èxits professionals i socials, en parlaré en una altra ocasió. 

 Inici de l'arbre genealògic dels ROUVIÈRE – BULA:



Fonts consultades:
ACVOC-AHT
AMAT
Arxiu Parroquial Sant Esperit
Hemeroteca de la Biblioteca Nacional de España
Lourdes Plans. TERME núm. 17 – 2002
I la inestimable col·laboració de Lluís Paloma

Rafael Aróztegui i Peñarroya.
Novembre 2015.











Publica un comentari a l'entrada