divendres, 7 d’octubre del 2016

TERRASSA VILA CLOSA (3)

TERRASSA VILA CLOSA (3)

Arribem a l’any 1840. Presideix el Consistori en Bartomeu Amat i Torres.
Al diari El Constitucional, que es publica a Madrid, amb data 13 de juny de 1840, un corresponsal que signa amb el pseudònim de”El Abassi”, ens parla de la forta degradació que han sofert les fortificacions de Terrassa a causa del mal estat de conservació i a unes fortes tempestes: “De Tarrasa nos remiten el siguiente escrito:   METEORO SINGULAR.
   En los primeros dias de este mes se han notado en esta poblacion variaciones atmoféricas considerables, de modo que no solo han destruido parte de las mieses de estos alrededores, si que tambien sopló por algunos minutos un recio viento E. N. E. que tomó origen allende los Pirineos, cuyo viento, o por su violencia, o por su propiedad específica derribó en un instante la fortificación del balcón de la casa del comandante del agonizante batallón nacional de esta villa, y la del síndico procurador de nuestro moderantísimo ayuntamiento; dejando en tal disposición a toda la fortificación, que a imitacion de las dos citadas casas se va pulverizando por instantes, al no hallarse un neutralizador de las propiedades de tal viento. Y como el que debe buscarlo influido quizás por el mismo metéoro, se ha olvidado de ello; espero de la caridad del público, que el que sepa un medio, no solo para solidar de nuevo la fortificacion de esta villa, sí que tambien para desalucinar al que tiene obligacion de conservarla intacta e igual en todas las casas sin distincion de persona, que se sirva avisarlo a este un seguro servidor.
Signat:  El Abassi.”


En aquesta publicació trobem les primeres pistes que ens porten a deduir que hi havien cases fortificades. Més endavant, en una acta del ple, i trobarem un llistat d’algunes d’aquestes cases.
També hi trobem que l'esmentat corresponsal no està gaire d’acord amb l’actuació d’en Bartomeu Amat i el tracta d’al·lucinat.
El ple de l’Ajuntament del dia 9 d’agost de 1840 també tracte del tema de les muralles que feien de Terrassa una vila closa:
“En la Villa de Tarrasa a los nueve de agosto de mil ochocientos cuarenta: Reunidos  los Srs. D. Bartolome Amat, D. Tomas Rovira, D. Francisco Vidal, D. José Negrevernis, D. Pedro Autonell, D. Manuel Prats, D. Francisco Viñals, D. Martín Trias y D. José Ros, resolvieron hechar un bando para que se conserven los muros que han servido para la fortificacion de esta Villa, imponiendo la multa de doscientos reales a qualquiera que abra puertas en los citados muros, o haga la mas leve variacion en ellos sin permiso del Ayuntamiento; y lo firmaron de que yo el infra secretario interino doy fe.”


Novament serà el ple, en aquest cas del dia 11 d’octubre de 1840, el que ens aportarà noves pistes de les fortificacions:
“... reunidos en sesion extraordinaria acordaron unanimes pagar mensualmente  acada uno de los dos serenos ocho pesetas y media y al sepulturero José Barnadas por el cuydado de cerrar y abrir las puertas de San Pedro, de la Quadra y del Rey cinco pesetas, cuyas cantidades se satisfaran de los ahorros del alumbrado y demas obligaciones que estan al cargo del Ayuntamiento, y solamente ecsisitirá esta obligacion hasta la proxima renovacion del Ayuntamiento, y lo firmaron de lo que doy fe...”


I com aquell qui no vol la cosa ja hem trobat una nova porta, la porta del Rei.
Fem un resum de les portes trobades fins aquest moment: Sant Roc, de la Guia, Portal Nou, Cremat, Rasa, Quadra, carrer Nou, Paret dels Frares, Portella de Sant Antoni, i l’afegit avui, Portal del Rei. Fins a arribar a quinze encara ens en falten quatre.
Però continuem l’any 1840, el nostre ajuntament sembla que ha llegit l’article abans publicat, i fent cas de les queixes d’uns quants veïns, en el ple del dia 15 d’octubre acorda:
   “Reunidos en sesion ordinaria los abajo firmados acuerda unanimes despues de oidas las reclamaciones de varios vecinos derribar los Puentes de la calle del Vall, de casa Torras de la Plaseta, de entre la Casa de Ros y ..., de la antigua sala Capitular, de la calle de la Font Vella, de la calle dels Corrals, de la calle Nueva, de la casa de Antonio Badrinas, de la Casa Vitona, de la caseta de Pi, los fuertes de Casa Viñals, y de la pared de Oller en la calle de San Jayme, las garitas de casa D. Salvador Viñals, y de Pablo Plantada, y las pequeñas fortificaciones de casa Gloria, casa  Puig y casa Lliga.
Vender al publico subasta los materiales pertenecientes al Comun y depositar su precio hasta nueva resolucion.”


Quan ens parlen de ponts hem d’entendre uns arcs que unien dues façanes contraposades. En la meva entrada al blog  “Un arc al carrer de la Unió”  queda explicat, quan els propietaris del carrer sol·liciten poder enderrocar “un puente” que hi ha a l’entrada del carrer i més endavant demanen permís per enderrocar el “arco” mencionat.

Exemple de pont o arc medieval en un carrer.


Seguint amb el relat arribem al dia 27 d’octubre a on trobem que la subhasta del material de l’enderroc no ha tingut cap postor i el Consistori decideix: “En la Villa de Tarrasa a los veinte y siete de octubre de mil ocho cientos cuarenta. No habiendose presentado postor para la compra de los puentes cuya venta se resolvio en la sesion de quince del propio mes, los mismos señores D. Bartolomé Amat, D. Tomas Rovira; D. Francisco Vidal, D. José Oriol Negrevencio, D. Pedro Autonell, D. Manuel Prat, D. Francisco Viñals, D. José Ros y D. Vicente Riu, han resuelto unanimes derribarlos a destajo por doce duros a Miguel Puig y depositar los materiales en la antigua sala capitular y lo han firmado lo que certifico.”


A la propera entrada al blog parlarem dels problemes que va comportar el fet d’autoritzar obrir portes privades a les muralles.




dissabte, 1 d’octubre del 2016

TERRASSA VILA CLOSA (2)

TERRASSA VILA CLOSA  (2)


En aquest plano, elaborat segons el padró de l’any 1819, hi podem veure els 22 carrers que tenia la Vila.
1 Rutlla, 2 Portal Nou, 3 del Vall, 4 de Baix, 5 del Forn, 6 Bastard, 7 Cantarer, 8 Mosterol, 9 Plaça, 10 Major, 11 Parres, 12 Cremat, 13 Gavatxons, 14 Raval, 15 Bitlles (Palla), 16 Font Vella, 17 Puignovell, 18 Sant Pere, 19 Nou, 20 Cases d’en Paz, 21 Cases del Diaca, 22 Sant Antoni. 
Per fer-nos una idea aproximada del que era la nostra Vila, podem donar una ullada al resum del padró de l’any 1824. Ens diu que a Terrassa hi viuen 2.149 homes, i 2046 dones, que fan un total de 4.195 terrassencs i terrassenques.


Estem als anys 1823 i 1824. La Vila va creixent i els veïns tenen necessitat d’accedir a l’exterior per altres llocs que no siguin els portals ja establerts. Diferents vilatans demanen permís per obrir portes cap a l’exterior i així trobem als batlles Miquel Vinyals i Galí (1823), i Josep Mauri I Suris (1824)  concedint permisos a:


“Providencia  a quienes se les ha permitido abrir Portales en la Muralla:
Dia 27 noviembre 1823: a Jaime Oller el portal que dá a su casa.
Dia 29 noviembre 1823: a Galí el del callejón de la Rasa.
Dia 10 diciembre 1823: a la viuda Parés, o Font, el del huerto de la Rasa.
Dia 10 de marzo 1824: a José Oller el del patio que tiene fuera la puerta de San Francisco.
Dia 26 marzo 1824: a D. Salvador Vinyals en la pared inmediata al Portal de S. Roque.
Dia 8 abril 1824: a D. Pablo Busquets el del huerto de la Rasa." (Document històric no. 480)

I a partir d’aquest document ja tenim un nou portal per afegir a la llista, es tracte del portal de Sant Francesc.
 Aquestes portes que s’obren no són públiques, són per ús particular, i que, com veurem més endavant, no aporten més que molts problemes a futurs consistoris.

La conservació i millora d’aquestes muralles, portals, i fortificacions, ocasionaven unes despeses que el consistori no podia assumir, i per tant havia d’acudir als vilatans amb més possibles per tal de fer front a tots els pagaments que es produïen.
Les assignacions d’aquests pagaments no eren del gust de tots i més d’un havia protestat directament a la Diputació per tal que es fes justícia. Aquest és el cas d’en Josep Antoni Busquets.
La Diputació li dóna la raó i envia un ofici al Batlle Vinyals que diu:

 “Diputacion de Barcelona
Seccion de contribuciones
La queja producida por José Antonio Busquets, y el modo violento y amenazador con que ha tratado VI. de ecsigirle las cien libras para las obras de fortificacion de es Villa; sin embargo de lo dispuesto en 30 de noviembre ultimo: han conmovido a esta Diputacion Provincial, que si bien pudiera desplegar toda la energia y firmeza correspondientes a tales procedimientos; ha querido con todo limitarse a prevenir a VI. Suspenda inmediatamente toda gestion contra el referido Busquets, y esponga los motivos que ha tenido para contrariar la providencia que con la indicada fecha de 30 de noviembre se comunicó a este Ayuntamiento constitucional.
Dios guarde a VI. Muchos años.
Barcelona 2 de abril de 1823.
El Intendente Presidente: José Camps.”


Aquesta carta ens parla del caràcter molt particular que tenia en Miquel Vinyals i Galí.
Del permís que al novembre de 1823 es dóna a Jaume Oller, he trobat el document (DH 482) amb les condicions per tal d’obrir la porta:
“Registro de Decretos sobre aperturas de puertas en las Murallas de la Villa de Tarrasa:
 Se concede facultad al suplicante (Jaume Oller) para abrir el portal que solicita en la Muralla, y que dá en su misma casa, con la condición de que las puertas sean reforzadas a satisfaccion del Ayuntamiento, y bajo la multa de 15 reales por la primera vez que quede abierta, y privacion de volverla a abrir en caso de reincidencia. De que se cierre a la hora que se cierren las puertas principales de la Villa.”

A la propera entrada farem un salt de setze anys i anirem fins a l’any 1840 per tal de saber quines portes noves han aparegut de sobte sense que el consistori en tingui notícia.




divendres, 16 de setembre del 2016

TERRASSA VILA CLOSA (1)

TERRASSA VILA CLOSA  (1)
Terrassa, vila emmurallada a l’edat mitjana, a mesura que té necessitat d’expandir-se, primer construint a raser de les muralles, i després a banda i banda dels camins que menen a les poblacions properes, Raval, carrer Sant Pere, Sant Quirze, Rutlla, Font-Vella, i obrint carrers perpendiculars a aquests nous carrers, veu obsoleta la cotilla de les muralles i aquestes es van enderrocant.

Però, necessitats de protecció, es comencen a posar noves portes a la Vila i noves muralles o tanques al final dels nous carrers que van sorgint al voltant de la ja exvila medieval, i que comença a ser l’embrió de la que en el transcurs del temps seria la Ciutat de Terrassa.
Us parlaré de les muralles, portes, i fortificacions, que podríem trobar a Terrassa en el transcurs del segle XIX.
Qui més qui menys ha sentit a parlar dels portals de Sant Roc, de la Guia, Portal Nou, Portal Cremat, i poca cosa més, però Terrassa va arribar a tenir fins a una quinzena de portes, o portals, per tal d’entrar, o sortir de la Vila.
Evidentment, si teníem 15 portes, feia falta que de porta a porta existís alguna forma de tancament per tal que els carruatges i les persones haguessin d’accedir forçosament a la Vila a través de les portes.


En aquest dibuix hi veiem la Vila a principis del segle XVIII rodejada, més que per muralles, per parets de tanca, i el que vindria a ser el Portal Major o de Sant Roc.
A diversa documentació que es conserva a l’Arxiu Històric de Terrassa, he arribat a trobar fins a setze localitzacions d’aquestes muralles.
Deixeu-me que les 15 portes, i les 16 muralles les anem descobrint a mesura que avanci el relat.
Com a inici d’aquest recull de dades, i dates, que he fet en el darrer any, podríem començar el relat amb un ban que el Comandant d’armes de Terrassa, en Pere de Casasola, emet el dia 19 de novembre de l’any 1822, i que diu:  “Essent precis per mes seguritat dels habitants de la Vila el variar les hores fins al dia observades per tancar y obrir los rastrillos y portas de las muralles de la matexa a causa de ser ya de nit en les que fins ara u ha verificat y el renobar la prohivicio absoluta de la entrada en esta Vila fortificada de tota persona desconeguda y suspitosa, y que ninguna solament per lo objecta de demanar caritat y buscar treball; ordeno y mano:
    Que tots los dias al pondrese el sol se tanquian los dos rastrillos de la Rasa y el de la Quadra. A dos quarts de sis del vespra tots los demes rastrillos y portals a ecsepsio de las Portillas dels dos rastrillos del carrer Nou y de la paret dels frares que se tancaran a dos quarts de vuit, y a dos quarts de nou la Portella de S. Antoni que fins esta hora quedará oberta. Cuidant los Srs. Oficials de Milicia que al efecta tots los dias se nombra de recollir las claus y portarlas a casa lo Sr. Comandant de armas de esta Vila. Las dos portellas dels restrillos del carrer Nou y paret dels frares de matí se obriran a las sis y a dos quarts de set tocats. Los dos portillos de la Rasa y de la Quadra no se obriran fins a ser ben eixit el sol. Los paisans que de dia esta de guardia en los Portals no permetran que persona alguna entri a dins esta Vila sense portar lo pasaport tocat o refrendat del dia anterior.
    Igualment negarán la entrada a tots los forasters que atesa la seva procedencia y rutas que haurán practicat, sels fará algun tan suspitos; com també a tots los que pretenguin entrar a fi de demanar caritat o buscar treball.
    Finalment sera de la obligació de dits paysans encarregats dels Portals el notar a la llibreta que al efecto sels ha entregat, los noms de tots cuants forasters entrian en esta Vila ab animo de dormir en ella expresant la casa ha on van a pasar y a son temps la sortida y poble al cual se dirijesen, devent dir a dits forasters que deuran verificar esta per lo mateix portal que han entrat.
                      Tarrasa 19 Nov. 1822
NOTA : Lo dir que las Portellas dels rastillos de carrer Nou y paret del Conben, no se tancaran fins a dos quarts de vuit, se deu entendrer que a las sis del vespra deuran quedar tancadas pero que fins a dos quarts de vuit los oficials y sargentos de la Milicia cuydaran de obrir
solament als traginers i altres personas habitants en la Vila que vinguesin de me de cinc horas lluny”


Aquí ja trobem portes que no estan al llistat de les clàssiques. Ens parla aquest ban de la porta de la Rasa, de la Quadra, del carrer Nou, de la Paret dels Frares, i de la Portella de Sant Antoni. A més ens diu que, a excepció de la portella de Sant Antoni, tots els portals estan dotats d’uns rastells per tal que els vilatans que fan guàrdia puguin veure qui vol entrar i quina mercaderia porta.


Exemple de rastell de les portes. No crec que els de la nostra vila fossin tan sofisticats, però el destí final era el mateix, veure des de dins qui volia entrar.


En aquest plano, de l’any 1874, hi podem veure representada la situació del portal de la Rasa.
Molt destacable, també, la documentació que cal tenir per poder entrar i sortir “pasaport tocat o refrendat del dia anterior”.
Que el viatger de pas per la nostra vila, havia de sortir forçosament per la porta que havia entrat.
I que dir de la prohibició d’entrar a la Vila  ...a tots los que pretenguin entrar a fi de demanar caritat o buscar treball.”

A la propera entrada parlaré de qui va aconseguir permisos per tal d’obrir portes a les muralles.



divendres, 19 d’agost del 2016

LA FOTO MÉS ANTIGA D'UN PERSONATGE TERRASSENC

                   LA FOTO MÉS ANTIGA D'UN PERSONATGE TERRASSENC


Els que em seguiu al Facebook, o al meu blog , ja sabeu del meu interès, tal volta una mica malaltís, per esbrinar dates de fotos antigues. La troballa de la foto de l’Arc Triomfal dedicat a Isabel II en la seva visita a la nostra vila, i que vàrem poder datar amb dia exacte, 1 d’octubre de 1860.
------------------------------------------------------------------------------
                        
O la ja tan explicada vista general de la façana Oest de Terrassa 1870.
---------------------------------------------------------------------------------
         
O aquesta vista del Vapor Gran que la vaig poder situar entre el 1876 i el 1884.
--------------------------------------------------------------------------------            
O també aquesta de la façana de l’església del Sant Esperit i Sant Pere que vaig situar l’any 1870 o 1871.

                              
Doncs bé. En el Fons de fotografies Baltasar Ragón hi trobem aquesta d’un dels terrassencs més controvertits del segle XIX, en Miquel Vinyals i Galí, alcalde de Terrassa en tres etapes diferents, l’any 1823, el 1843, i del 1854 a 1856.


 La foto ja fa molts anys que és coneguda, però fins fa pocs dies no havia caigut que podríem afirmar que aquesta foto és la més antiga de les fotos que disposem dels personatges de la societat civil terrassenca.
I per què ho puc afirmar això? Doncs molt fàcil, si sabem que en Miquel Vinyals va morir el 5 d’agost de 1872, que el seu testament data del 18 de març del mateix any, i que l’home ja feia temps que no filava prim, hem de suposar que la foto com a molt se la va fer l’any 1871.

De ben segur que com a foto d’estudi que és, se la devia fer en algun dels incipients estudis de fotografia que hi havia a Barcelona, ciutat a la qual acostumava a anar-hi per tal de passar-hi llargues estades per motius que ara no vénen al cas però que explicarien com va dilapidar la fortuna dels Vinyals. 

dissabte, 4 de juny del 2016

LES MÈNSULES DE SANT PERE

Les mènsules que sostenen el fris decorat de l’església de Sant Pere, edifici romànic, del segle XII, tot i que conserva alguns murs i elements de la construcció original del segle VI.













Fins aquí algunes de les mènsules de Sant Pere.
Terrassa, tres de juny de 2016.



















dijous, 26 de maig del 2016

LA FAMÍLIA TALLAROL maig 2016

Existeix, com en altres tallarols, un marcat dimorfisme sexual en les lliurees. El mascle és més vistós, amb el capell i la cua molt negres, que contrasten enormement amb el blanc immaculat del coll.
Els ulls estan característicament vorejats per un anell orbital rosat fort en els adults i més pàl·lid en els subadults.
La femella té el disseny cefàlic com el del mascle, però del mateix color que el dors, la qual cosa fa que sigui menys vistent. Els joves són, en general, més apagats, però entre ells es poden diferenciar els mascles de les femelles per tindre la coloració cefàlica més tenyida (fins i tot més que les femelles).









I fins aquí la història de la família Tallarol del meu pati.







2016 Minyons a la diada del Patrimoni

2016 Minyons a la diada del Patrimoni

La meva visió crítica.























S'ha acabat ______________________________



















PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - ESGLÉSIES

 PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT - ESGLÉSIES El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental...