XLIII Diada de la Colla Castellera Minyons de Terrassa
21 de novembre de 2021
3 de 9 amb folra (el primer castell de 9 post-pandèmia)
4 de 8
torre de 8
Si bé no és pròpiament una història de Terrassa, són fets que s’hi poden perfectament incloure i que han passat a la ciutat a mesura del seu desenvolupament. Uns tenen més transcendència que altres, però tots ells són interessants perquè dibuixen el caràcter de la ciutat. Aquest recull de coses terrassenques, escollides entre moltes d’altres que es podrien transcriure, són el petit fruit d’un treball constant.
XLIII Diada de la Colla Castellera Minyons de Terrassa
21 de novembre de 2021
3 de 9 amb folra (el primer castell de 9 post-pandèmia)
4 de 8
torre de 8
TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO (SEGONA ENTRADA)
Tal com us vaig explicar en una entrada anterior, la meva entrada a l’apassionant món de la fotografia va ser a través del blanc i negre.
En aquells anys seixanta els reveladors, fixadors, banys d’atur
i viradors varis, ens els fèiem nosaltres amb algun reforç d’alguns productes Kodak
o Agfa.
El paper normalment acostumava a ser de la marca Negra amb
alguna incursió als papers Valca pels reportatges de caire social o familiar.
Si el client volia paper brillant, havíem de recórrer a una
màquina infernal nominada esmaltadora i si per sort el volia amb aspecte mate
doncs oli en un llum, agulla, cordó i a estendre les fotos com qui estén la
bogada.
I ja està dit, m’estimo el blanc i negre i aquí teniu una
mostra més del meu treball.
Espero que ho gaudiu tant com jo ho he fet al seleccionar aquestes mostres.
Un matí al Parc de Sant Jordi, alguna cosa més que la Masia Freixa.
TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO. (entrada primera)
Estem a l’estiu de l’any 1963, vacances de l’Escola de Pèrits i notes desastroses. El meu futur més incert que el resultat d’un partit del Barça actual (novembre 2021).
Per aquelles casualitats que es donen a la vida, em surt la
possibilitat d’entrar a treballar a l’estudi de fotografia dels germans Bros,
situat al carrer Major.
L’Antoni Bros, químic de carrera, fotògraf de grau
superlatiu i amb vocació de professor, m’acull amb els braços oberts, i el
laboratori també, i com que jo duia tres anys d’estudis químics em vaig adaptar
ràpidament a productes com el monosulfur sòdic, la hidroquinona, el ferricianur
potàssic, l’àcid acètic i altres químics bàsics per la confecció dels
reveladors, fixadors i productes de virats.
I aquí començo a actuar al laboratori, els primers dos anys
en blanc i negre, per després passar al color.
He de dir que els primers anys el 90% del que fèiem era en
blanc i negre i virats varis com el virat a sèpia, a vermell o a blau.
Per tant queda clar que la meva entrada a l’apassionant món
de la fotografia va ser a través del blanc i negre, B&W que en dèiem
llavors.
I com que no vull renegar a aquest origen, aquí us deixo una
mostra de l’apassionant món de la fotografia en BLANC i NEGRE.
Espero que ho gaudiu tant com jo ho he fet al seleccionar aquestes mostres.
Si voleu us acompanyo
a fer una passejada pel nostre parc, el Parc de Vallparadís, en aquest matí del
primer dia de novembre, quan ja fa 10 dies de l’entrada a la primavera d’hivern.
Molt recomanable veureu mitjançant l'ordinador. Cliqueu sobre la primera foto i ho podreu seguir com una projecció de transparències.
Gaudiu i, si us plau, comenteu al final del recorregut què us ha semblat.
Som-hi !!!
I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades, d’en Baltasar Ragón i a la pàgina 75, hi trobem: CREU GRAN. El dia 21...