RECORDS DE JOVENTUT.
A la foto: Josep Comellas, Francesc Carreras, Josep Ribé,
Ventura, mn. Fiol, Esteve Sapés, Llorenç Padrós, Alfred Medina. Quedo atent per si podeu fer alguna aportació. |
Sis anys més tard, el 1960, un xicotet, JO MATEIX, de 15
anys tenia el plaer de poder-la gaudí, per bé que la colla Tabola, fusionada
amb l’Optimista Club, havia passat a conèixer-se com EPIC (EPYC per ser més
exactes).
L’any 1963, després de resultar molt malmesa la pista per
culpa dels aiguats del 1962, i no deixant-nos l’Ajuntament del moment (no cauré
en la temptació de dir Ajuntament franquista, però ho era i molt) de fer-hi cap
reparació, amb l’excusa que aquell terreny estava afectat per la futura
construcció del Parc de Vallparadís, ens vam veure obligats a abandonar el
nostre estatge.
Allà vaig fer el meu pas a la majoria d’edat i no cal dir
amb una munió de records inoblidables.
És per això que avui estic molt content d’haver pogut trobar
aquesta publicació del dia de la inauguració.
Ah, oblidava explicar-vos que l’endemà de la nostra sortida
de Can Julià de la Quadra, en aquell terreny que “no s’hi podien fer obres”,
entraven les màquines ho enderrocaven tot, recordem una de les cases pairals
més importants de Terrassa, i s’hi aixecaria aquell pàrquing tan horrorós que
hi ha a mig carrer de la Quadra (Sant Antoni), pujant a la dreta.
Segons ens explica el Joaquim Verdaguer, l’any El 1910, un
grup de pares terrassencs preocupats per l’educació dels seu fills crearen
l’Escola Vallparadís que seguiria la línia de renovació pedagògica catalana de
principis de segle. Van encarregar la direcció a Alexandre Galí Coll
(Camprodon, Ripollès, 1886 - Barcelona, 1969)
L’escola es va instal·lar al local de Can Julià de la Quadra. Al pati
d’aquesta escola va ser el primer lloc de l’Estat Espanyol on es va practicar
l’esport del bàsquet i curiosament, al cap de 53 anys, era el bàsquet qui clausurava la masia de Can Julià de la Quadra.
Va quedar ben palès que la joventut els hi feia nosa.
Moltes gràcies a la Maria Lluïsa Carreras i Ferrando per l'aportació de noms del grup de personatges del dia de la inauguració.
Quina mena de ganes de destruir-ho tot.
ResponEliminaSalutacions.
L'escola Vallparadis hi assistien alguns membres de la família Galí. En ella el Sr. Llongueres, music pedagog impartia les classes de Rítmica que unien música amb expressió corporal. Aquestes melodies :Les petites formiguetes, Hi ha 10 noies per casar, El mocador.... Van arrelar molt a Terrassa. Quan jo era petita hi havia un grup de Rítmica al Social que portava la Sra Monterde (no se el seu nom, Monterde era el seu marit) i un altre grup al Casal del Sant Esperit del carrer de l'Església, i les donava la Senyoreta Alsius, crec que és deia així. Aquí anava jo.
ResponEliminaGràcies pel comentari. Podria saber qui ets?
EliminaAureli Roche:
ResponEliminaRafel avui mas tocat el cor als de la foto els conéc a tots i varem comparti mòlts bons moments.
A la foto de la colla Tabola, el tercer començant per la dreta, que duu les mans a les butxaques i que està al costat de Mn Fiol és l'Esteve Sapés. Reconegut pels seus nebots.
ResponEliminaError imperdonable, precisament amb l'Esteve encara vàrem coincidir al mateix equip de bàsquet. Ho arreglo i moltes gràcies.
Elimina