dimarts, 4 d’abril de 2017

TERRASSA - HISTÒRIA CRÍTICA DEL LLEGAT D'ANTONI JOSEP TORRELLA i MAURÍ

  



Nascut  a Terrassa el 14 d’agost del 1843. Fill d’en Jaume Torrella, “el Met de l’Antonia”,  l’industrial que va tenir la vista de treure’s de sobre uns terrenys inundables, com es va demostrar 102 anys després (1962),  que tenia a tocar de la Riera del Palau i que va passar per ser el visionari que va obrir Terrassa més enllà de la Riera mitjançant la construcció de 10 cases per gent pobre (pobre gent que varen tenir de suportar més de trenta anys creuant la riera sense cap pont), al que avui coneixem com a carrer Torrella.

Cases que construí el Met de ca l'Antonia

Però tornem al nostre personatge, l’Antonio J. Torrella. Advocat de professió i molt, però que molt, republicà de vocació.
Era tant republicà que va arribar a ser un dels millors amics d’en Nicolás Salmerón, que per cert el va visitar a casa seva, al carrer Gavatxons 9, quan el Torrella estava a les portes de la mort. Ah, també molt amic del Lerroux, això no crec que tingués molt mèrit, de Justino Azcàrate i Giner de los Rios.
Batejat de naixement, de jove va veure la llum i va deixar d’anar a Missa, això comportaria que a la seva mort fóra enterrat al cementiri dit “Civil” (el dels creients devia ser “L’Incivil”).
De càrrecs en va tenir la tira, en esclatar la revolució del 86 el fan secretari de la Junta Revolucionaria de Terrassa. Més tard regidor de l’Ajuntament.
Fundador de la societat “Centre liberal Monàrquic”. Defensor del partit liberal i de la dinastia d’Amadeu de Saboia. Es veu que llavors els republicans eren com els d’ara, que, a segons a on, també donen suport a monarquies. (si penseu que penso amb el PSOE, sou uns mal pensats, o no)
Fundador de “El Tarrasense”, primer periòdic que es publicà a Terrassa, l’any 1868.
A Barcelona funda, amb altres personatges, el diari republicà possibilista (no sé què vol dir però queda molt bé) “La Publicidad”. Col·labora amb “El Diluvio”.

Càrrecs a la Junta del Col·legi d’Advocats, President i bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès, Director de Societat Anònima de Tramvies de Barcelona, i tal i tal i no va parar mai de tenir càrrecs i més càrrecs, bé, si va parar, a 60 anys, quan una cruel malaltia degenerativa (hi ha malalties que no siguin cruels i et portin a la mort?)  el va portar a sofrir durant 6 anys, fins els 66, reclòs a la casa del carrer Gavatxons, a on N’Antonio Torrella, moriria el dia 24 de novembre de l’any 1910.

A partir d’aquí us poso una sèrie de links, perdó, enllaços, per si realment voleu saber més de la seva biografia i del que deien els diaris, i setmanaris, de l’època sobre la mort del nostre amic.  Curiós veure  el tractament que fa cada publicació de la notícia, segons el tarannà de cadascun.

 Per veure la biografia una mica més extensa, en Ragón, qui no havia de ser, aquí us ho explica, pàgina 180:         Terrassencs del 1800

Aquest llibre va ser publicat l’any 1933. L’any 1962 en Miguel Palomares Tirado també va publicar un llibre amb biografies de terrassencs il·lustres. No cal que el llegiu, ja que el que diu és una còpia fil per randa de l’escrit d’en Ragón, però permeteu-me que us copiï el paràgraf final d’en Palomares: “permítasenos que, fieles a nuestras convicciones, dejemos aquí constància de nuestro pesar, por que, hijo de padres católicos, que le inculcaron la Religión de nuestros mayores, muriese, como había vivido la mayor parte de su existència, en el escepticisme, sin los inefables consuelos de la Religión catòlica.” I acaba perdonan-lo: “¡Posiblemente, teniendo en consideración sus congénitas virtudes humanas, sus naturales bondades, Dios misericordioso se apiado de su alma!” Toma del frasco, Carrasco!!!






I ara ve el fort de l’article, resulta que el bo de l’Antonio havia demanat que el seu enterrament fos el més senzill possible, però l’Ajuntament de l’època, presidit per una alcalde accidental, un tal Estanislao Jó i Mussons, va voler fardar d’Ajuntament podent (podent de poder, no de pudor) i va decidir fer un enterrament “por todo lo alto”: Acta del ple del 24 nov. 1910

I ara el que realment m’importa de tot aquest afer. L’Antonio Torrella pel que es veu no tenia altra família que una seva germana a qui deixà usufructuaria de vàries propietats però altra part va decidir que passes a mans de la Ciutat.
El llegat fou el següent:
El terreny delimitat per Rambla, Torrella, Gutemberg, per tal que l’Ajuntament i edifiqui una escola de primària, i si no pot ser, passi a mans de l’Institut Industrial per dedicar-ho a fins educatius.



Les cases dels carrers Gavatxons 9 i Cremat 16, per usos escolars, o les seves rendes per premis a treballadors pobres o beques per estudiants pobres, i de no poder ser tot això, que passin a poder de l’Hospital de Sant Llàtzer.




També llega a la Ciutat la seva biblioteca, una escrivania de plata amb l’estàtua de la justícia, i un estereoscopi amb les corresponents fotografies, tots els quadres a l’oli, els que contenen fotografies i la estàtua de la Venus de Milo.
Val molt la pena llegir com l’acta del ple del dia 25 de gener del 1911 descriu les donacions d’en Torrella, tal com consta en el testament que va fer davant el notari Ramon Estalella i Trias, el dia 11 d’abril de 1910.


I ara faré una mica de brega.
De com va acabar el terreny de Rambla, Torrella i Gutemberg, tots ho sabem. Actualment un gran edifici de comerços i habitatges. (Perdona’ls Antonio Torrella)
La casa del carrer Gavatxons 9, usos varis.
La casa del carrer Cremat 13 és un forat per entrar a la plaça de la Torre del Palau.
La biblioteca, està a la Central degudament catalogada i amb constància del nom de qui va cedir els llibres? Existeix un fons bibliogràfic Antonio Torrella i Maurí?
L’escrivania de plata amb l’estàtua de la justícia, la Venus de Milo, l’estereoscopi amb les corresponents fotografies, les fotos i els quadros, estan degudament catalogats al Museu de Terrassa i també consta el nom del donant?
Tal vegada la directora de la Biblioteca Central, i el director del Museu de Terrassa ens en podrien fer cinc cèntims.
Si algú llegeix aquest petit reportatge i coneix a algun dels responsables de la Biblioteca o del Museu, us agrairia m’ajudéssiu a poder aclarir els meus dubtes.

P.D. Si la casa del carrer Gavatxons la va donar el nostre amic Antonio J. Torrella, perquè porta el nom de casa Geis?


Publica un comentari a l'entrada