TERRASSA, UN RELLOTGE AL RAVAL

EL RELLOTGE DE CAL CASTÍN AL RAVAL

Per Rafael Aróztegui Peñarroya, des del confinament.
11 de maig de l'any 2020 i en memória de la Mhen Galí i Castín (A.C.S.)

El 18 de febrer de l’any 1929 en Josep Castín i Garcia, demana permís per instal·lar un rellotge gegant a la façana del seu establiment.

TERRASSA - EDIFICI MISTERIÓS ?

Repte que em planteja l’amic Lluís Satorras

TERRASSA - EL CARRER DE SANT MIQUEL?

COM ES PASSA DE SANT MIQUEL A CERVANTES

Rafael Aróztegui i Peñarroya 23/03/2020 (onzè dia de confinament per COVID19)

TERRASSA - PROBLEMA DE LATRINES L'ANY 1918

UN AGRICULTOR EMPRENYAT

Estem al novembre de l’any 1918. L’extracció dels residus de les latrines està concedida per l’Ajuntament a dues persones que en tenen la concessió.

L’esmentada extracció no es pot fer de qualsevol manera.

L’article 34 de les ordenances municipals del 1917, així ho deixa ben clar: “Se prohibe el transporte de basuras y letrinas en otros carros que los destinados por la municipalidad a este objeto”.

I perquè així es complís, l’Ajuntament havia atorgat dues llicències a dos personatges que per el vist no actuaven al gust de tothom, i si no veieu la carta que un agricultor, una mica emprenyat, va dirigir a l’alcalde Emili Soler:   

Sr. Dn. Emilio Soler

Exmo Sr: Siento mucho al molestarle con esta carta, quizá mal expressada, pues es que mi falta de estudiós no me permite ser mas ilustre de lo que yo deseo, però como el asunto de que se trata es para el bien de todos los tarrasenses en general creo de debe agradecer la buena intención y no el escrito.

Pues el asunto es de los agricultores, la estracción de las letrinas, ya ha llegado el tiempo de la siembra; y tengo que hacerle saber que el sinverguenza ex alcalde José Ullés y los arrendadores el año pasado empezaron a matar la agricultura sembrados, huertas y olivares y todo esto podemos dar gracias al orgullo del Sr. medico que con su ordeno y mando impidió a los agricultores de extraer letrinas y dar ordenes a los municipales de poner multas a los carreteros; y despues los señores arrendadores, que parece mentirà que uno...

EL CARRERÓ DEL CARDER, CARDÈ, O FINS I TOT CARRERÓ SENSE NOM.

EL CARRERÓ DEL CARDER, CARDÈ, O FINS I TOT CARRERÓ SENSE NOM.

CRONOLOGIA:

1848 – 1850 Instàncies a favor de clausurar el carreró, i instàncies en contra de la clausura.

1851 Dictamen de la Comissió d’Obres favorable al tancament.

1890 Novament instàncies a favor de clausurar el carreró, i instàncies en contra de la clausura.

1890 Dictamen de la Comissió de Foment favorable al tancament i com fer-ho.

1891 El ple de l’Ajuntament del 30 d’abril aprova el tancament definitiu del carreró del Carder.

1904 Desaparició definitiva.

1929 Reapareix el carreró del Carder però integrat en el tram del carrer de la Unió que va de carrer Major a Parres.

Ja feia molt temps que em tenia intrigat l’existència d’un carreró, o passatge, que comunicava el carrer Major amb el de les Parres.

L’única cosa que tenia clara era que degut a les poques pistes que d’ell em donaven en Baltasar Ragón, o el Diccionari Terrassenc, de Josep Maria Domènech, havia de ser un passatge de pas estret, tan sols practicable per a persones i com a molt, per a mules o cavalls, però no per carruatges.

Demanada l’opinió d’en Joan Soler, em diu que era possible que existís un accés fet exprés ja en època medieval per a facilitar l'accés des del carrer de les Parres al Carrer Major (i a la inversa) per evitar que els vilatans haguessin d'anar direcció a la Plaça Major o direcció al Portal de la Riera per accedir als dits carrers. També ho sembla el carrer del Forn, però crec que era més ample i per tant el podríem anomenar carrer públic i prou. El carrer del Carder, per tant, sembla un passatge i havia de facilitar, precisament, l'accés més dinàmic al carrer del Forn, un carrer fonamental on des del 1217 ja hi havia un forn públic. Si això és així, aleshores el carreró del Carder (i com es digués en època tan reculada) ja devia existir.

PICABARALLA ENTRE EL POBLE DE S. PERE DE TERRASSA I LA CIUTAT DE TERRASSA

SANT PERE vs TERRASSA 1877
 per Rafael Aróztegui i Peñarroya (novembre 2019)

Si us creieu que el fet de llençar porqueria a les rieres i torrents és un costum terrassenc relativament actual, aneu molt, però que molt, equivocats.

TERRASSA, PETITA HISTÒRIA D’UNA COLLA DE TRABUCAIRES 1848

 TERRASSA, PETITA HISTÒRIA D’UNA COLLA DE TRABUCAIRES 1848

El març del 1847, una colla dels anomenats "MATINERS"  varen entrar a la vila de Terrassa ocasionant nombrosos estralls entre la població.

Després d’aquests fets d’armes, es reunien a l’Ajuntament els regidors Joan Ubach, Tomàs Sagrera, Josep Cadafalch, Josep Vinyals, Miquel Vallhonrat, Manel Prat, Domènec Ventalló, Jaume Ballber, Jaume Rodó, Isidre Palet, Domènec Pi, Josep O. Bogunyà, Magí Solà i Pau Busquets, junt amb el Comandant d’armes i presidits per l’alcalde Agustí Galí, els quals acordaran tapiar els caps dels carrers de Sant Llorenç, Cisterna i Sant Domènec, els altres ja ho estaven, i que s’utilitzés la porta de la Rasa, posar un vigia a la Torre del Palau i tancar totes les portes durant la nit.

I anem al que ocasiona el títol d’aquesta entrada.

El dia 15 de setembre del 1848, el pregoner de la Vila, pregona un ban que diu:

El Muy Ilustre Sr. Comandante General del Vallés con oficio de 14 de este mes ha dispuesto que se publique, por medio de pregon, la resolución del Excmo. Sr. Capitán General, con la que ha tenido a bien imponer pena de la VIDA a todo TRABUCAIRE que sea cogido y se haya empleado en el bloqueo de esta Villa, o en el de cualquier otro punto, y que la pena sea ejecutada previa una ligera información que lo acredite. Lo que hace saber al público por medio de pregón a fin de que llegue a noticia de todos aquellos a quienes pueda interesar.

Al propio tiempo se renueva el bando con el que se mandó, entre otras cosas, que sin notoria necesidad no pueden circular por las calles otras personas que los empleados que estén de servicio, después de las diez de la noche hasta al amanecer del día siguiente, bajo las penas establecidas en el indicado bando.

Tarrasa 15 setiembre 1848.

L’ESCULTOR JOSEP ARMENGOL i BALLBÉ I LA FONT MONUMENTAL DE LA PLAÇA MAJOR

L’ESCULTOR JOSEP ARMENGOL i BALLBÉ I LA FONT MONUMENTAL DE LA PLAÇA MAJOR

ELS GERMANS DE LA DOCTRINA CRISTIANA A TERRASSA

ELS GERMANS DE LA DOCTRINA CRISTIANA A TERRASSA

CRONOLOGIA:

1864 Arriba l’Escola Pia a la vila de Terrassa (Convent de Sant Francesc)

1864 La Societat Vinyals, Rovira, Ullés i Cia, construeix el “Colegio Tarrasense”

1868 Arran dels fets de la revolució de Setembre, l’Escola Pia abandona la vila.

1893 A petició de la Junta del Patronat de la Societat de Propaganda Catòlica, sota l’advocació de Sant Vicenç de Paül, arriben a la ciutat de Terrassa, els Germans de la Doctrina Cristiana (La Salle), instal•lant-se al carrer del Nord 83.

1896 L’escola de La Salle es trasllada al carrer Sant Jaume 2.

1901 L’Escola Pia pren possessió del Col•legi Terrassenc.

1901 Els Germans de la Doctrina Cristiana abandonen la ciutat.

Abans de parlar dels Germans de la Doctrina Cristiana, parlaré de l’altra escola religiosa que hi va haver a la vila de Terrassa, els pares escolapis.

A Terrassa maldaven per tenir una escola religiosa i és així com trobem fins a cinc intents perquè l’Escola Pia vingués a Terrassa. L’any 1828 es produeix el primer intent, a aquest el succeirien els dels anys 1848, 1853 i finalment el de l’any 1858. És aquest el que arribaria a bon port i el fet es materialitzaria el 1864.

Aquesta arribada, però, va provocar un gran trasbals entre les forces vives de la vila. Per tal de poder-se establir, l’Ajuntament es veu obligat a comprar el Convent de Sant Francesc i això provoca la reacció dels liberals de la vila contraris a dues coses, al dispendi econòmic i al tipus d’ensenyament dels escolapis.

Tot aquest procés el podeu trobar molt ben explicat per l’escolapi Joan Florensa en el llibre “Una escola implicada amb la ciutat. Escola Pia de Terrassa 1864-2002” editat per l’Escola Pia de Terrassa, l’any 2002.

PLAÇA-MERCAT DE FERRO A TERRASSA

DE COM NEIX I ES DESENVOLUPA LA CREACIÓ D’UNA PLAÇA-MERCAT DE FERRO A TERRASSA

Per Rafael Aróztegui i Peñarroya. Juny de 2019.

Ens trobem a finals del 1895. Terrassa ja ha arribat als 15.000 habitants i el mercat de la plaça Major ha anat creixent i envaint els carrers del voltant.