Sabies que...? CAMÍ FONDO

 

Sabies que...?

CAMÍ FONDO

Que el carrer del Camí Fondo deu el seu nom a què  aquest tram de carrer, entre la placeta de Saragossa i la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer era el llit del torrent del Salt procedent del carrer de Sant Leopold. Per la vorera del torrent hi havia el camí per anar a Matadepera. El torrent i el camí quedaven molt per davall del nivell de les voreres. Quan va arribar el tren del Nord l’any 1856, el camí des de la placeta de Saragossa fins a l’estació rebé el nom de carrer del Nord, però els terrassencs per distingir el primer tram l’anomenaven «Camí Fondo».

Foto núm. 1: Hi podeu veure el torrent del Salt quan baixava pel que avui coneixem com a carrer Sant Leopold. Les aigües del torrent passaven pel carrer Camí Fondo i eren desviades per una rasa cap a la riera del Palau (d’aquí el nom del carrer de la Rasa).

Foto núm. 2: Hi podem veure un cas similar de camí fondo que es donava davant de la casa Vinyals del carrer Major, aquest tram era conegut com Baixada dels Vinyals.

Foto núm. 3: El carrer del Camí Fondo l’any 2018.

CAPGROSSOS i NANS DE TERRASSA. PRESENTACIÓ CAPDIDATS 2024.

 

CAPGROSSOS i NANS DE TERRASSA.

PRESENTACIÓ CAPDIDATS 2024.

Acte de presentació dels Capdidats, amb una sorpresa inclosa fora de programa.

CAPGROSSOS DE TERRASSA, 1 JUNY 2024

1 de juny de 2024, data que quedarà marcada a la història de la Cultura Popular de Terrassa.

Per primera vegada s’ha aconseguit treure en Rua, i ballant, a tots els Capgrossos de Terrassa obra del Jordi Grau, que representen a personatges de la societat terrassenca.

Un total de 43 figures, 44 si comptem la que l’any 2006 es va fer del mateix Jordi a través d’un taller d’imatgeria extern.

Núria Salàn, Lildami, Domènec Ferràn (Mingo pels amics), Sanitaris, Rosa Aguado, Josep Rull, Lluis Puig, Rafael Aròztegui, Mireia Gabaldà, Valentí Grau, Salvador Cardús, Jaume Cabré, Pepe Hidalgo, Montse Saludes, Josefina Alonso, Ramon Codinas, Narcís Serrat, Jaume Bernet, Jordi Grau, Josep Maria Farràs, M. Dolors Duocastella, Carles Llongueras, Ranjit Singh Kaur,  Xavi Coral, Joan Siurana, Quimet Carreras, Adrià Font, Ramón Martínez, Miqui Giménez, Mercè Corbera, Marc Galí, Andreu Fresnadillo, Lluís Bonet, Floreal Soriguera, Rosa Mora, Joan Colomera, Miquel Pujadó, Antoni Farrés, Toni Verdaguer, Joaquim Prunés, Cristóbal Castro, Joan Grau, La Lourdes i  Jordi Labòria.

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC TERRASSENC - IPAC

 

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC TERRASSENC - IPAC

Elements arquitectònics terrassencs no inclosos en el Pla Especial de patrimoni històric arquitectònic del 1986, però sí que hi són en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. IPAC

L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, gestionat pel Servei de Suport Tècnic i Inventari de la Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren. Aquests elements queden agrupats en les quatre categories de protecció que estableix la Llei 9/1993 de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, desplegada pel Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic: els béns culturals d'interès nacional (BCIN), els béns culturals d'interès local (BCIL), els espais de protecció arqueològica (EPA) i altres béns integrants de l'ampli concepte de patrimoni cultural.

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS RESIDENCIALS, Muncunill

 PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS  RESIDENCIALS, Muncunill

El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986 (aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que assegurin la seva protecció.

Els edificis i elements protegits es divideixen en diferents apartats.

Els elements RESIDENCIALS sota protecció de BCIL (bé cultural d'interès local) les trobem amb la CLAU de la lletra R, i les residències sense protecció amb la CLAU de la lletra I .

Publicat el 7 de maig de 2024 per Rafael Aróztegui i Peñarroya 

Fonts:

Terrassa, Patrimoni Industrial, de Domènec Ferran i Neus Peregrina. Editat per l'Ajuntament de Terrassa el març de 1999.

Blog del Joaquim Verdaguer

Ajuntament de Terrassa/patrimoni  

Wiquipèdia

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS RESIDENCIALS

 

PATRIMONI TERRASSENC PROTEGIT – ELEMENTS  RESIDENCIALS

El desembre de 1984 es redactava el Pla Especial de patrimoni històric, arquitectònic i ambiental i entrava en vigor l'any 1986 (aprovat el 4 de juny de 1986 per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona). El Pla és l'instrument normatiu per a la protecció del patrimoni de la ciutat que ens marca quins edificis i elements tenen una protecció per la qual qualsevol actuació sobre un d'aquests elements ha de complir una sèrie de requisits que assegurin la seva protecció.

Els edificis i elements protegits es divideixen en diferents apartats.

Els elements RESIDENCIALS sota protecció de BCIL (bé cultural d'interès local) les trobem amb la CLAU de la lletra R, i les residències inventariades, però sense protecció especial, amb la CLAU de la lletra I.

En aquesta entrada no hi trobem cap edifici dissenyat per l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada que aniran en un post a part.

Publicat el 5 de maig de 2024 per Rafael Aróztegui i Peñarroya 

Fonts:

Terrassa, Patrimoni Industrial, de Domènec Ferran i Neus Peregrina. Editat per l'Ajuntament de Terrassa el març de 1999.

Blog del Joaquim Verdaguer

Ajuntament de Terrassa/Patrimoni:  https://www.terrassa.cat/patrimoni

wikipedia