RAGÓN i la CREU GRAN

 

I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades, d’en Baltasar Ragón i a la pàgina 75, hi trobem:

CREU GRAN.

El dia 21 de juliol de l'any 1936 uns desconeguts, al fer-se clar varen destrossar la Creu de la Creu Gran que va caure a terra feta en set trossos.

En entrar els nacionals la meva primera preocupació fou la de tornar a posar la creu en el seu lloc.

I ho vaig aconseguir.

El Rigol i el Conrad (Padrós) varen anar a recollir els trossos de la creu que estaven escampats entre els veïns del carrer i encarregarem al Prat, constructor d’obra de ciment perquè ajuntant els trossos fes una reproducció exacta sense posar-li ni treure res.

Jo vaig fer una recapta pels veïns recollint mil dues-centes pessetes.

Una dona pel carrer em va aturar i em va dir que es deia Damiana Valverdú i que volia posar una pesseta a la subscripció oberta per a reconstruir la creu, jo gustosament vaig acceptar.

Amb tota solemnitat aquella creu va inaugurar-se el dia 30 de maig de 1939 beneint-la el regent de la parròquia del Sant Esperit, el doctor Sanahuja, amb assistència de totes les autoritats i la cooperació de la Banda Municipal que cedir l’Ajuntament amb tan solemne acte.

Els balcons foren endomassats i va haver-hi festa tot el dia, concert, cucaines, sardanes, etcètera.

 

Aquesta creu a patit un altre enderrocament, però millor ho llegiu en el blog del Joaquim Verdaguer https://joaquimverdaguer.blogspot.com/search?q=Creu+Gran

FOTO 1: La creu original l’any 1934.

FOTO 2: La font sense la Creu 1936.

FOTO 3: restitució de la Creu,

FOTO 4: La Creu actual.

FOTOS 5 i 6: Original conservat al museu Castell Cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís.

FOTO 7: Original del mecanoscrit d’en Ragón.

TERRASSA, EN RAGON i LA JUNTA DE MUSEUS 1936

 TERRASSA, EN RAGON i LA SALVAGUARDA D'OBJECTES D'ART 1936

I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades, d’en Baltasar Ragón i a la pàgina 73, hi trobem:

“El dia 3 d'octubre (1936) següent vaig ser curiós d'anar a sant Pere per què van dir que hi aniria en Ventura Gassol.  Allà hi vaig trobar el Rigol, el Conrad Padrós i el Salvador Cardús que junt amb el Fidel Riu, es cuidaven de la requisa del patrimoni artístic que els terrassencs, fugint de la revolta, havien abandonat a les cases on habitaven.

   D'esquerra a dreta, Cardús, Riu, Ragón, Padrós i Rigol

Cada dia anaven a una casa o altra amb un carretó amb un rètol que deia Museu.

Van arribar-se a omplir les esglésies de sant Pere i santa Maria atapeïdes de mobiliari i quadros els quals passaven de mil i de grans firmes molts. 

Utensilis de plata i objectes d'art i eren a centenars que els milicians, alguns, ens ajudaven a portar-los perquè els deien que una vegada acabada la guerra allà es muntaria un museu d'art del Vallès. A compte de l'ajuntament hi havia un paleta que estava a les ordres del Rigol i en aquells dies es va reformar i millorar extraordinàriament la casa rectoral.”

Entre aquests objectes d’art hi trobaríem el bust d’en Salvador Ballber, obra d’en Llimona de l’any 1892. En la fitxa que va deixar en Rigol al Museu, tan sols hi diu que procedeix d’una requisa durant la guerra civil, no esmenta el lloc a on es trobava, ni qui en podia ser el propietari.

Si voleu saber més al respecte podeu anar a la meva entrada: Salvador Ballber

Com a curiositat us puc explicar que en Fidel Riu era empleat de la Brigada d’Obres i autor de la font de la plaça del Progrés.

Fotos Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa AMAT i fotos pròpies.