CUQUES, DRACS i DIABLES VARIS, AH, I UNA BATUCADA PERQUÈ NO
SIGUI DIT.
Els Dracs ja apareixen a la Festa Major a principis del
segle XIX, les altres bestioles i grups de diables ja són més actuals.
Si bé no és pròpiament una història de Terrassa, són fets que s’hi poden perfectament incloure i que han passat a la ciutat a mesura del seu desenvolupament. Uns tenen més transcendència que altres, però tots ells són interessants perquè dibuixen el caràcter de la ciutat. Aquest recull de coses terrassenques, escollides entre moltes d’altres que es podrien transcriure, són el petit fruit d’un treball constant.
CUQUES, DRACS i DIABLES VARIS, AH, I UNA BATUCADA PERQUÈ NO
SIGUI DIT.
Els Dracs ja apareixen a la Festa Major a principis del
segle XIX, les altres bestioles i grups de diables ja són més actuals.
BALL de GITANES.
Durant el segle XIV Europa es va veure afectada per una
plaga de pesta que obligà a bona part de la població a emigrar cap al sud; és
per això que a Catalunya varen arribar tribus de gitanos procedents de Polònia
i Hongria que es varen repartir per totes les comarques. Dins de les seves
festes, que se celebraven per la Quaresma, el dia de Carnestoltes ballaven
l’anomenat “Ball de Gitanos”. Cada any incorporaven una part més al ball i, si
podia ser, més difícil, per poder competir entre els diferents pobles, fins a
un temps en què la melodia es va anar adaptant als nostres instruments.
Ball de Gitanes de Terrassa diuen:
Som gitanes de fa poc, però ho portem a dins el cos! Us
ballarem una cançó que us cauran els pantalons!
DANSAIRES, ESBARTS i BALL DE PLAÇA.
El Ball de Plaça ja està noticiat l’any 1876 amb motiu de
les festes de la pau pel final de la tercera carlinada.
L’any 1959 l’Esbart Egarenc el torna a portar a Plaça i fins
als nostres dies.
NANS i CAPGROSSOS de TERRASSA.
Les primeres dades documentals relatives a nans a Terrassa
les trobem a mitjans del segle XIX. En un inventari municipal de 1868
s’especifica que en aquell moment hi havia 6 nans “con sus correspondientes
trajes y lanzas”.
El Capgròs de l’any és una tradició que es va iniciar l’any
1982.
No sembla que hi hagi cap criteri estable ni oficial per
triar un capgròs de l’any.
TRABUCAIRES, BANDOLERS i ALGUN INFILTRAT.
Un trabucaire és una persona armada amb un trabuc, una arma
de foc portàtil, de canó curt i ample de boca acampanada. El terme s'aplica
tant als combatents o bandolers catalans de l'antigor, com als qui duen a terme
activitats folklòriques amb aquestes armes.
L'ús del mot trabucaire apareix per primer cop per anomenar
als irregulars que participaren en la guerra contra la República Francesa
(1793-1795) i, posteriorment, als guerrillers de la guerra del Francès
(1808-1814). Més tard, el terme s'aplicà també als insurgents reialistes durant
el trienni constitucional (1820-1823) i els guerrillers carlins del 1833-1840.
A part dels posteriors bandolers d'extracció camperola, també es donà el nom
als grups armats de la tercera guerra carlina (1873-1876).
L’Àliga de
Terrassa ja és una realitat. El dissabte
24 de juny del 2017 va realitzar-se l’acte de presentació i naixement de la
nova bèstia, construïda per l’artista Jordi Grau al Taller del Drac Petit . Un
ball amb coreografia de Marc Galí, amb música de Francesc Castillo i
interpretat pels Ministrils del Raval.
BAIXADA DEL DRAC
Aquest acte,
que anuncia l’imminent inici de la Festa Major de Terrassa, té com a referent
la llegenda del Drac, que atemoria els ciutadans de Terrassa i els seus entorns
des de la seva cova de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Simbòlicament, el
Drac porta, des de la seva cova, la festa.
El Drac de
Terrassa, acompanyat per una comitiva de tabals i traient foc pels queixals,
baixa des de la seva cova imaginaria de Sant Llorenç. A l’entrada a
Terrassa s’incorpora a la comitiva el
Drac Infantil i junts van fins el Raval.
Us adjunto un
grapat de fotos d’aquesta baixada dragonera, però molt centrat en la rebuda que
rep per part dels veïns de l’Antic Poble de Sant Pere, en el pas pel carrer Major.
Finalment arriba al Raval on l’Àliga li dona la benvinguda.
I segueixo amb les memòries mecanografiades, però no publicades, d’en Baltasar Ragón i a la pàgina 75, hi trobem: CREU GRAN. El dia 21...