divendres, 16 de setembre de 2016

TERRASSA VILA CLOSA (1)

TERRASSA VILA CLOSA  (1)
Terrassa, vila emmurallada a l’edat mitjana, a mesura que té necessitat d’expandir-se, primer construint a raser de les muralles, i després a banda i banda dels camins que menen a les poblacions properes, Raval, carrer Sant Pere, Sant Quirze, Rutlla, Font-Vella, i obrint carrers perpendiculars a aquests nous carrers, veu obsoleta la cotilla de les muralles i aquestes es van enderrocant.

Però, necessitats de protecció, es comencen a posar noves portes a la Vila i noves muralles o tanques al final dels nous carrers que van sorgint al voltant de la ja exvila medieval, i que comença a ser l’embrió de la que en el transcurs del temps seria la Ciutat de Terrassa.
Us parlaré de les muralles, portes, i fortificacions, que podríem trobar a Terrassa en el transcurs del segle XIX.
Qui més qui menys ha sentit a parlar dels portals de Sant Roc, de la Guia, Portal Nou, Portal Cremat, i poca cosa més, però Terrassa va arribar a tenir fins a una quinzena de portes, o portals, per tal d’entrar, o sortir de la Vila.
Evidentment, si teníem 15 portes, feia falta que de porta a porta existís alguna forma de tancament per tal que els carruatges i les persones haguessin d’accedir forçosament a la Vila a través de les portes.


En aquest dibuix hi veiem la Vila a principis del segle XVIII rodejada, més que per muralles, per parets de tanca, i el que vindria a ser el Portal Major o de Sant Roc.
A diversa documentació que es conserva a l’Arxiu Històric de Terrassa, he arribat a trobar fins a setze localitzacions d’aquestes muralles.
Deixeu-me que les 15 portes, i les 16 muralles les anem descobrint a mesura que avanci el relat.
Com a inici d’aquest recull de dades, i dates, que he fet en el darrer any, podríem començar el relat amb un ban que el Comandant d’armes de Terrassa, en Pere de Casasola, emet el dia 19 de novembre de l’any 1822, i que diu:  “Essent precis per mes seguritat dels habitants de la Vila el variar les hores fins al dia observades per tancar y obrir los rastrillos y portas de las muralles de la matexa a causa de ser ya de nit en les que fins ara u ha verificat y el renobar la prohivicio absoluta de la entrada en esta Vila fortificada de tota persona desconeguda y suspitosa, y que ninguna solament per lo objecta de demanar caritat y buscar treball; ordeno y mano:
    Que tots los dias al pondrese el sol se tanquian los dos rastrillos de la Rasa y el de la Quadra. A dos quarts de sis del vespra tots los demes rastrillos y portals a ecsepsio de las Portillas dels dos rastrillos del carrer Nou y de la paret dels frares que se tancaran a dos quarts de vuit, y a dos quarts de nou la Portella de S. Antoni que fins esta hora quedará oberta. Cuidant los Srs. Oficials de Milicia que al efecta tots los dias se nombra de recollir las claus y portarlas a casa lo Sr. Comandant de armas de esta Vila. Las dos portellas dels restrillos del carrer Nou y paret dels frares de matí se obriran a las sis y a dos quarts de set tocats. Los dos portillos de la Rasa y de la Quadra no se obriran fins a ser ben eixit el sol. Los paisans que de dia esta de guardia en los Portals no permetran que persona alguna entri a dins esta Vila sense portar lo pasaport tocat o refrendat del dia anterior.
    Igualment negarán la entrada a tots los forasters que atesa la seva procedencia y rutas que haurán practicat, sels fará algun tan suspitos; com també a tots los que pretenguin entrar a fi de demanar caritat o buscar treball.
    Finalment sera de la obligació de dits paysans encarregats dels Portals el notar a la llibreta que al efecto sels ha entregat, los noms de tots cuants forasters entrian en esta Vila ab animo de dormir en ella expresant la casa ha on van a pasar y a son temps la sortida y poble al cual se dirijesen, devent dir a dits forasters que deuran verificar esta per lo mateix portal que han entrat.
                      Tarrasa 19 Nov. 1822
NOTA : Lo dir que las Portellas dels rastillos de carrer Nou y paret del Conben, no se tancaran fins a dos quarts de vuit, se deu entendrer que a las sis del vespra deuran quedar tancadas pero que fins a dos quarts de vuit los oficials y sargentos de la Milicia cuydaran de obrir
solament als traginers i altres personas habitants en la Vila que vinguesin de me de cinc horas lluny”


Aquí ja trobem portes que no estan al llistat de les clàssiques. Ens parla aquest ban de la porta de la Rasa, de la Quadra, del carrer Nou, de la Paret dels Frares, i de la Portella de Sant Antoni. A més ens diu que, a excepció de la portella de Sant Antoni, tots els portals estan dotats d’uns rastells per tal que els vilatans que fan guàrdia puguin veure qui vol entrar i quina mercaderia porta.


Exemple de rastell de les portes. No crec que els de la nostra vila fossin tan sofisticats, però el destí final era el mateix, veure des de dins qui volia entrar.


En aquest plano, de l’any 1874, hi podem veure representada la situació del portal de la Rasa.
Molt destacable, també, la documentació que cal tenir per poder entrar i sortir “pasaport tocat o refrendat del dia anterior”.
Que el viatger de pas per la nostra vila, havia de sortir forçosament per la porta que havia entrat.
I que dir de la prohibició d’entrar a la Vila  ... com també a tots los que pretenguin entrar a fi de demanar caritat o buscar treball.”

A la propera entrada parlaré de qui va aconseguir permisos per tal d’obrir portes a les muralles.



divendres, 19 d’agost de 2016

LA FOTO MÉS ANTIGA D'UN PERSONATGE TERRASSENC

                   LA FOTO MÉS ANTIGA D'UN PERSONATGE TERRASSENC


Els que em seguiu al Facebook, o al meu blog , ja sabeu del meu interès, tal volta una mica malaltís, per esbrinar dates de fotos antigues. La troballa de la foto de l’Arc Triomfal dedicat a Isabel II en la seva visita a la nostra vila, i que vàrem poder datar amb dia exacte, 1 d’octubre de 1860.
------------------------------------------------------------------------------
                        
O la ja tan explicada vista general de la façana Oest de Terrassa 1870.
---------------------------------------------------------------------------------
         
O aquesta vista del Vapor Gran que la vaig poder situar entre el 1876 i el 1884.
--------------------------------------------------------------------------------            
O també aquesta de la façana de l’església del Sant Esperit i Sant Pere que vaig situar l’any 1870 o 1871.

                              
Doncs bé. En el Fons de fotografies Baltasar Ragón hi trobem aquesta d’un dels terrassencs més controvertits del segle XIX, en Miquel Vinyals i Galí, alcalde de Terrassa en tres etapes diferents, l’any 1823, el 1843, i del 1854 a 1856.


 La foto ja fa molts anys que és coneguda, però fins fa pocs dies no havia caigut que podríem afirmar que aquesta foto és la més antiga de les fotos que disposem dels personatges de la societat civil terrassenca.
I per què ho puc afirmar això? Doncs molt fàcil, si sabem que en Miquel Vinyals va morir el 5 d’agost de 1872, que el seu testament data del 18 de març del mateix any, i que l’home ja feia temps que no filava prim, hem de suposar que la foto com a molt se la va fer l’any 1871.

De ben segur que com a foto d’estudi que és, se la devia fer en algun dels incipients estudis de fotografia que hi havia a Barcelona, ciutat a la qual acostumava a anar-hi per tal de passar-hi llargues estades per motius que ara no vénen al cas però que explicarien com va dilapidar la fortuna dels Vinyals. 

dissabte, 4 de juny de 2016

LES MÈNSULES DE SANT PERE

Les mènsules que sostenen el fris decorat de l’església de Sant Pere, edifici romànic, del segle XII, tot i que conserva alguns murs i elements de la construcció original del segle VI.













Fins aquí algunes de les mènsules de Sant Pere.
Terrassa, tres de juny de 2016.



















dijous, 26 de maig de 2016

LA FAMÍLIA TALLAROL maig 2016

Existeix, com en altres tallarols, un marcat dimorfisme sexual en les lliurees. El mascle és més vistós, amb el capell i la cua molt negres, que contrasten enormement amb el blanc immaculat del coll.
Els ulls estan característicament vorejats per un anell orbital rosat fort en els adults i més pàl·lid en els subadults.
La femella té el disseny cefàlic com el del mascle, però del mateix color que el dors, la qual cosa fa que sigui menys vistent. Els joves són, en general, més apagats, però entre ells es poden diferenciar els mascles de les femelles per tindre la coloració cefàlica més tenyida (fins i tot més que les femelles).









I fins aquí la història de la família Tallarol del meu pati.







2016 Minyons a la diada del Patrimoni

2016 Minyons a la diada del Patrimoni

La meva visió crítica.























S'ha acabat ______________________________