divendres, 19 d’agost de 2016

LA FOTO MÉS ANTIGA D'UN PERSONATGE TERRASSENC

                   LA FOTO MÉS ANTIGA D'UN PERSONATGE TERRASSENC


Els que em seguiu al Facebook, o al meu blog , ja sabeu del meu interès, tal volta una mica malaltís, per esbrinar dates de fotos antigues. La troballa de la foto de l’Arc Triomfal dedicat a Isabel II en la seva visita a la nostra vila, i que vàrem poder datar amb dia exacte, 1 d’octubre de 1860.
------------------------------------------------------------------------------
                        
O la ja tan explicada vista general de la façana Oest de Terrassa 1870.
---------------------------------------------------------------------------------
         
O aquesta vista del Vapor Gran que la vaig poder situar entre el 1876 i el 1884.
--------------------------------------------------------------------------------            
O també aquesta de la façana de l’església del Sant Esperit i Sant Pere que vaig situar l’any 1870 o 1871.

                              
Doncs bé. En el Fons de fotografies Baltasar Ragón hi trobem aquesta d’un dels terrassencs més controvertits del segle XIX, en Miquel Vinyals i Galí, alcalde de Terrassa en tres etapes diferents, l’any 1823, el 1843, i del 1854 a 1856.


 La foto ja fa molts anys que és coneguda, però fins fa pocs dies no havia caigut que podríem afirmar que aquesta foto és la més antiga de les fotos que disposem dels personatges de la societat civil terrassenca.
I per què ho puc afirmar això? Doncs molt fàcil, si sabem que en Miquel Vinyals va morir el 5 d’agost de 1872, que el seu testament data del 18 de març del mateix any, i que l’home ja feia temps que no filava prim, hem de suposar que la foto com a molt se la va fer l’any 1871.

De ben segur que com a foto d’estudi que és, se la devia fer en algun dels incipients estudis de fotografia que hi havia a Barcelona, ciutat a la qual acostumava a anar-hi per tal de passar-hi llargues estades per motius que ara no vénen al cas però que explicarien com va dilapidar la fortuna dels Vinyals. 

dissabte, 4 de juny de 2016

LES MÈNSULES DE SANT PERE

Les mènsules que sostenen el fris decorat de l’església de Sant Pere, edifici romànic, del segle XII, tot i que conserva alguns murs i elements de la construcció original del segle VI.













Fins aquí algunes de les mènsules de Sant Pere.
Terrassa, tres de juny de 2016.



















dijous, 26 de maig de 2016

LA FAMÍLIA TALLAROL maig 2016

Existeix, com en altres tallarols, un marcat dimorfisme sexual en les lliurees. El mascle és més vistós, amb el capell i la cua molt negres, que contrasten enormement amb el blanc immaculat del coll.
Els ulls estan característicament vorejats per un anell orbital rosat fort en els adults i més pàl·lid en els subadults.
La femella té el disseny cefàlic com el del mascle, però del mateix color que el dors, la qual cosa fa que sigui menys vistent. Els joves són, en general, més apagats, però entre ells es poden diferenciar els mascles de les femelles per tindre la coloració cefàlica més tenyida (fins i tot més que les femelles).









I fins aquí la història de la família Tallarol del meu pati.







2016 Minyons a la diada del Patrimoni

2016 Minyons a la diada del Patrimoni

La meva visió crítica.























S'ha acabat ______________________________



















dimecres, 25 de maig de 2016

CARRER SANT PERE 28 “YO ME LO GUISO, YO ME LO COMO”

 CARRER SANT PERE 28 “YO ME LO GUISO, YO ME LO COMO”


El dia tres de setembre de 1890 en Joan Biosca demana permís per fer reformes a la façana de l’establiment que té de venda de gèneres del tèxtil al carrer Sant Pere 26 i 28. “que al objeto de dar mayor desarrollo al establecimiento que para la venta de generos posee en la calle de San Pedro, ha tomado en arriendo la tienda contigua al mismo que igualmente viene señalada con el nº 28.” I demana poder “convertir tambien en portal la ventana anexa, tapiar la del piso y decorar los bajos de las dos tiendas” i presenta un plànol signat pel mestre d’obres Joan Carpinell i Sallés.



L’ajuntament, en ple del dia quatre de setembre passa l’instància a la comissió de foment, i aquesta al mestre d’obres municipal que dictamina: “Vista la presenta instancia presentada por D. Juan Biosca y examinados los planos que la acompañan.... Atendido que estos se hallan conformes con lo que previenen las disposiciones aprobadas por la Corporación Municipal.


El infraescrito opina que puede concederse el permiso que se solicita...”
I qui és el “infraescrito”? Qui és el Mestre d’Obres Municipal que dóna el permís per tirar endavant el projecte? Doncs ni més ni menys que en Joan Carpinell i Sallés, és a dir, com diuen per les Espanyes “yo me lo guiso, yo me lo como”.


Cal dir que en aquest establiment anys més tard si establiria El Blau, i posteriorment els calçats Ègara, ara calçats Casas.



Font consultada: expedient OM66/1890 ACVOC-AHT.