TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO.

 TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO. (entrada primera)

Estem a l’estiu de l’any 1963, vacances de l’Escola de Pèrits i notes desastroses. El meu futur més incert que el resultat d’un partit del Barça actual (novembre 2021).

Per aquelles casualitats que es donen a la vida, em surt la possibilitat d’entrar a treballar a l’estudi de fotografia dels germans Bros, situat al carrer Major.

L’Antoni Bros, químic de carrera, fotògraf de grau superlatiu i amb vocació de professor, m’acull amb els braços oberts, i el laboratori també, i com que jo duia tres anys d’estudis químics em vaig adaptar ràpidament a productes com el monosulfur sòdic, la hidroquinona, el ferricianur potàssic, l’àcid acètic i altres químics bàsics per la confecció dels reveladors, fixadors i productes de virats.

I aquí començo a actuar al laboratori, els primers dos anys en blanc i negre, per després passar al color.

He de dir que els primers anys el 90% del que fèiem era en blanc i negre i virats varis com el virat a sèpia, a vermell o a blau.

Per tant queda clar que la meva entrada a l’apassionant món de la fotografia va ser a través del blanc i negre, B&W que en dèiem llavors.

I com que no vull renegar a aquest origen, aquí us deixo una mostra de l’apassionant món de la fotografia en BLANC i NEGRE.

Espero que ho gaudiu tant com jo ho he fet al seleccionar aquestes mostres. 





















Serveixi també aquest treball com a reconeixement i tribut al germans Eduard i Antoni Bros i Tusell.

A Terrassa, novembre de 2021.

@r.aroztegui


Comentaris

  1. Uns treballs excel·lents!
    Enhorabona!

    ResponElimina
  2. 👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻 genials!!

    ResponElimina
  3. Doncs, d'aquesta nova selecció, com que moltes són compartides amb l'anterior, Terrassa no té Color, només afegiré que, de les que són en aquesta i no eren a l'altre, les que més m'agraden són la del costat del mercat i la del Drac que menja pilotes. I que m'ha agradat molt tornar a veure les altres formant part d'un nou conjunt.

    ResponElimina
  4. Ui! Me n'he oblidat! També m'ha agradat molt la breu ressenya sobre els teus inicis a cal Bros. Moltes felicitats per una llarga i fructífera carrera en aquest mon de la fotografia.

    ResponElimina
  5. M' hen recordo molt del Antoni i el su germa Eduard a la tienda de fotografía i tambe del Rafael que hi treballave. L' Antoni va esser el meu entrenador de tenis taula en el Epic.

    ResponElimina
  6. Irene Giménez Bros9:52 p. m.

    M'al.laga que el meu Avi Eduard i el meu oncle et donessin aquesta gran oportunitat. Unes fotografies brutals! Segurament, a mi em deuries veure per la botiga "tocant els potets" jajajajaj

    ResponElimina
    Respostes
    1. No Irene, quan tu vas arribar al món jo ja no treballava amb els teus parents. A mi qui em feia entremaliadures era la teva mare, l'estimada Ester.

      Elimina
  7. Magnífic recull. Fantàstic treball!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Marc. Et pot interessar: https://arozteguifotografia.blogspot.com/2023/05/els-meus-inicis-en-el-mon-de-la_22.html

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada