TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO. (entrada primera)
Estem a l’estiu de l’any 1963, vacances de l’Escola de Pèrits i notes desastroses. El meu futur més incert que el resultat d’un partit del Barça actual (novembre 2021).
Per aquelles casualitats que es donen a la vida, em surt la
possibilitat d’entrar a treballar a l’estudi de fotografia dels germans Bros,
situat al carrer Major.
L’Antoni Bros, químic de carrera, fotògraf de grau
superlatiu i amb vocació de professor, m’acull amb els braços oberts, i el
laboratori també, i com que jo duia tres anys d’estudis químics em vaig adaptar
ràpidament a productes com el monosulfur sòdic, la hidroquinona, el ferricianur
potàssic, l’àcid acètic i altres químics bàsics per la confecció dels
reveladors, fixadors i productes de virats.
I aquí començo a actuar al laboratori, els primers dos anys
en blanc i negre, per després passar al color.
He de dir que els primers anys el 90% del que fèiem era en
blanc i negre i virats varis com el virat a sèpia, a vermell o a blau.
Per tant queda clar que la meva entrada a l’apassionant món
de la fotografia va ser a través del blanc i negre, B&W que en dèiem
llavors.
I com que no vull renegar a aquest origen, aquí us deixo una
mostra de l’apassionant món de la fotografia en BLANC i NEGRE.
Espero que ho gaudiu tant com jo ho he fet al seleccionar aquestes mostres.
Serveixi també aquest treball com a reconeixement i tribut al germans Eduard i Antoni Bros i Tusell.
A Terrassa, novembre de 2021.
@r.aroztegui
Uns treballs excel·lents!
ResponEliminaEnhorabona!
Moltes gràcies, Alfred.
Elimina👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻 genials!!
ResponEliminaDoncs, d'aquesta nova selecció, com que moltes són compartides amb l'anterior, Terrassa no té Color, només afegiré que, de les que són en aquesta i no eren a l'altre, les que més m'agraden són la del costat del mercat i la del Drac que menja pilotes. I que m'ha agradat molt tornar a veure les altres formant part d'un nou conjunt.
ResponEliminaUi! Me n'he oblidat! També m'ha agradat molt la breu ressenya sobre els teus inicis a cal Bros. Moltes felicitats per una llarga i fructífera carrera en aquest mon de la fotografia.
ResponEliminaExcel·lent.
ResponEliminaM' hen recordo molt del Antoni i el su germa Eduard a la tienda de fotografía i tambe del Rafael que hi treballave. L' Antoni va esser el meu entrenador de tenis taula en el Epic.
ResponEliminaGràcies per les teves paraules. Puc saber qui ets?
EliminaM'al.laga que el meu Avi Eduard i el meu oncle et donessin aquesta gran oportunitat. Unes fotografies brutals! Segurament, a mi em deuries veure per la botiga "tocant els potets" jajajajaj
ResponEliminaNo Irene, quan tu vas arribar al món jo ja no treballava amb els teus parents. A mi qui em feia entremaliadures era la teva mare, l'estimada Ester.
EliminaMagnífic recull. Fantàstic treball!!
ResponEliminaGràcies, Marc. Et pot interessar: https://arozteguifotografia.blogspot.com/2023/05/els-meus-inicis-en-el-mon-de-la_22.html
Elimina