TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO.

 TERRASSA - EL BLANC i NEGRE i JO. (entrada primera)

Estem a l’estiu de l’any 1963, vacances de l’Escola de Pèrits i notes desastroses. El meu futur més incert que el resultat d’un partit del Barça actual (novembre 2021).

Per aquelles casualitats que es donen a la vida, em surt la possibilitat d’entrar a treballar a l’estudi de fotografia dels germans Bros, situat al carrer Major.

L’Antoni Bros, químic de carrera, fotògraf de grau superlatiu i amb vocació de professor, m’acull amb els braços oberts, i el laboratori també, i com que jo duia tres anys d’estudis químics em vaig adaptar ràpidament a productes com el monosulfur sòdic, la hidroquinona, el ferricianur potàssic, l’àcid acètic i altres químics bàsics per la confecció dels reveladors, fixadors i productes de virats.

I aquí començo a actuar al laboratori, els primers dos anys en blanc i negre, per després passar al color.

He de dir que els primers anys el 90% del que fèiem era en blanc i negre i virats varis com el virat a sèpia, a vermell o a blau.

Per tant queda clar que la meva entrada a l’apassionant món de la fotografia va ser a través del blanc i negre, B&W que en dèiem llavors.

I com que no vull renegar a aquest origen, aquí us deixo una mostra de l’apassionant món de la fotografia en BLANC i NEGRE.

Espero que ho gaudiu tant com jo ho he fet al seleccionar aquestes mostres. 





















Serveixi també aquest treball com a reconeixement i tribut al germans Eduard i Antoni Bros i Tusell.

A Terrassa, novembre de 2021.

@r.aroztegui


Comentaris

  1. Uns treballs excel·lents!
    Enhorabona!

    ResponElimina
  2. 👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻👏🏻 genials!!

    ResponElimina
  3. Doncs, d'aquesta nova selecció, com que moltes són compartides amb l'anterior, Terrassa no té Color, només afegiré que, de les que són en aquesta i no eren a l'altre, les que més m'agraden són la del costat del mercat i la del Drac que menja pilotes. I que m'ha agradat molt tornar a veure les altres formant part d'un nou conjunt.

    ResponElimina
  4. Ui! Me n'he oblidat! També m'ha agradat molt la breu ressenya sobre els teus inicis a cal Bros. Moltes felicitats per una llarga i fructífera carrera en aquest mon de la fotografia.

    ResponElimina
  5. M' hen recordo molt del Antoni i el su germa Eduard a la tienda de fotografía i tambe del Rafael que hi treballave. L' Antoni va esser el meu entrenador de tenis taula en el Epic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves paraules. Puc saber qui ets?

      Elimina
    2. Amb una mica de retard, et contesto. Soc el Joan Michavila. Jo anava molt sovint a la tenda del carrer Major a veure l'Antoni que era l'entrenador que tenia de tennis taula a l'Epic. Pujava moltes vegades al pis de d'alt al laboratori i m'ensenyava com revelar les fotos. També varem fer molts invents amb video que llavors eren els inicis. Fins i tot varem fer una emissió experimental de televisió desde el carrer Major, que esta documentada al llibre Terrassa 1985 i al Diario de Terrassa. Jo m'enrecordo deBros va esse tu, Rafel, que a vegades també estaves a la botiga. Una gran persona l'Antoni i també el seu germà Eduard. Jo anava molt a la seva casa i coneixia a tota la família. L'Artur Bros va ser el meu profe de autoescola. Salutacions.


      Elimina
  6. Irene Giménez Bros9:52 p. m.

    M'al.laga que el meu Avi Eduard i el meu oncle et donessin aquesta gran oportunitat. Unes fotografies brutals! Segurament, a mi em deuries veure per la botiga "tocant els potets" jajajajaj

    ResponElimina
    Respostes
    1. No Irene, quan tu vas arribar al món jo ja no treballava amb els teus parents. A mi qui em feia entremaliadures era la teva mare, l'estimada Ester.

      Elimina
  7. Magnífic recull. Fantàstic treball!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Marc. Et pot interessar: https://arozteguifotografia.blogspot.com/2023/05/els-meus-inicis-en-el-mon-de-la_22.html

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada