La Ciutat Politècnica de Terrassa de 1946: un projecte fundacional per a la ciutat universitària. Una utopia monumental inèdita.

La història de Terrassa com a referent tecnològic i universitari incorpora un capítol decisiu: el projecte de la Ciutat Politècnica de 1946. Concebuda a partir de les propostes de l'arquitecte Frederic Viñals i Paquez (1909-1997), la iniciativa aspirava a situar la ciutat com un pol estatal de formació tècnica, recerca i projecció urbana.

L'origen: de l'Escola Industrial al projecte universitari

L'impuls inicial es remunta al 1902, amb la creació de l'Escola Industrial a l'avinguda de Jacquard. L'èxit dels estudis d'Enginyer d'Indústries va fer insuficient l'edifici original i, el maig de 1945, la direcció de l'Escola i l'Ajuntament van aprovar un avantprojecte de Ciutat Politècnica sota la tutela del Ministeri d'Educació Nacional.

L'emplaçament: expansió estratègica cap a llevant

El projecte se situava a la denominada Zona A del plànol de Melcior Viñals de 1933, una retícula ortogonal a l'est del nucli consolidat. El campus s'hauria d'haver estès per l'actual barri de l'Escola Industrial-Plaça de Catalunya i pel sector nord de Ca n'Anglada, amb la Riera de les Arenes com a límit natural i les muntanyes del Vallès com a marc paisatgístic d'una ciutat-jardí acadèmica.

Arquitectura monumental i programa institucional

El disseny reflectia l'estètica institucional de la postguerra, entre el racionalisme funcionalista i un llenguatge neoclàssic o herrerià. Els elements principals eren:

Edifici central: una Escola Tècnica Superior d'Enginyers de caràcter representatiu, amb columnata d'ordre gegant, grans escalinates i un fris identificatiu.

Simetria i ordre: pavellons de recerca i aules organitzats en formes d'U i O, amb claustres moderns orientats a la ventilació i la il·luminació natural.

Fites visuals: dues torres-campanar flanquejant l'accés principal i concebudes com a referents urbans visibles des de la ciutat.

Vida quotidiana i paisatgisme

Les recreacions de l'època representen un campus actiu, amb estudiants i professors vestits segons els codis formals dels anys quaranta i automòbils de línies arrodonides circulant entre parterres geomètrics i xiprers. El programa també preveia una zona esportiva amb estadi i pistes d'atletisme a l'extrem nord-est.

En arribar la nit, la Ciutat Politècnica no perdria la seva aura de grandesa. El campus apareixeria completament il·luminat sota la lluna, amb milers de finestres enceses que simbolitzarien l'activitat intel·lectual incessant de la ciutat.

Un llegat urbà i acadèmic

El dibuix de Frederic Viñals de 1946 s'erigeix com un idíl·lic precedent del que acabaria sent el motor universitari de Terrassa. Malgrat que aquesta versió específica va romandre com un projecte no realitzat en la seva totalitat i monumentalitat original, la seva ambició va establir les bases de la futura ocupació del sector. Mentre que el campus actual de la UPC és més fragmentat i funcional, la visió de Viñals proposava una unificació total de la vida acadèmica sota un segell de monumentalitat urbana que pretenia elevar Terrassa a la categoria de ciutat universitària de primer ordre estatal.