Cronologia de la construcció, i evolució del nom de la primitiva església del Sant Esperit de Terrassa.
Context Històric: Terrassa al Segle XVI
Al segle XVI, la vila de Terrassa depenia eclesiàsticament
de la parròquia de Sant Pere, situada fora dels seus murs. Dins la vila, només
existien dos petits temples: la capella de Sant Fruitós, anomenada també del
Roser i, també, de Sant Salvador, i la capella de l'hospital, dedicada al Sant
Esperit. A mesura que la població de Terrassa creixia, va sorgir una necessitat
imperiosa d'independència parroquial.
Els "vilatans" desitjaven tenir la seva pròpia
església dins la vila. La construcció de
l’església del Sant Esperit va ser un procés històric transformador per a
Terrassa, impulsat pel desig de la comunitat d'independència religiosa i
administrativa respecte a la parròquia perifèrica de Sant Pere. Aquest projecte
va abastar diverses dècades dels segles XVI i principis del XVII, implicant
importants negociacions socials, financeres i polítiques.
Cronologia de la Construcció
La construcció de l’església del Sant Esperit va ser un
procés llarg i complex, marcat per diverses fites significatives:
25 de novembre de 1573: S'arriba a un acord per acceptar
l'oferiment de Joan Doms, un influent mercader, que cedeix els terrenys
necessaris per a la construcció de la nova església.
25 de gener de 1574: Joan Doms formalitza la cessió de 45
canes barceloneses de terra, situades fora muralles, en uns camps coneguts com
a camps de la Font, o de la Creu, per estar situats a tocar del portal
d’aquests noms, un acte fonamental que va permetre l'inici de les obres.
1574: Comencen els treballs de construcció.
L'arquitectura inicial preveia una nau única d'estil gòtic senzill català, amb
unes dimensions de 37 metres de llargada (la nau), 49 metres (total amb
presbiteri) i 22.7 metres d'alçada.
20 de gener de 1578: Es realitza el buidat de terra per
als fonaments de l'absis, un pas essencial en la preparació del terreny.
1591-1593: Els treballs avancen significativament, amb la
construcció de les parets i les finestres de l'edifici. A mesura que avançava
la construcció, l'estructura de la catedral començava a prendre forma. Podem
observar els mestres d'obres i els paletes utilitzant tècniques rudimentàries
però efectives, amb politges i cordes, per elevar les grans pedres. Les bastides
de fusta s'alçaven al voltant de l'edifici, testimoni de la magnitud del
projecte.
10 d'octubre de 1593: Davant el mal estat de la capella
de l'hospital, es decideix accelerar la finalització d'una part del temple nou
per poder-hi traslladar el culte.
21 de novembre de 1593: Es trasllada el Santíssim a la
nova església, marcant l'inici, encara que precari, del culte en el nou
emplaçament.
Crec necessari fer aquí un incís per
parlar d’aquest fet puntual: La construcció de les grans catedrals i
esglésies durant l'Edat Mitjana i el Renaixement era una empresa monumental que
podia estendre's durant dècades, i fins i tot segles. Durant aquests llargs
períodes, la vida religiosa de la comunitat no podia aturar-se. És en aquest
context que sorgeix la figura de la capella provisional,
un espai sagrat habilitat temporalment dins o al costat de l'obra en
construcció. Aquestes capelles no eren meres solucions pràctiques, sinó
veritables cors espirituals que asseguraven la continuïtat del culte i la
presència divina enmig de l'enrenou constructiu. Des d'un punt de vista
funcional, la capella provisional responia a diverses necessitats imperants:
Permetia la celebració diària de la missa, l'administració dels sagraments i la
realització d'altres oficis religiosos sense interrupcions, fins i tot quan
l'edifici principal estava lluny de ser completat. Això era crucial per a la
vida espiritual de la comunitat, que depenia de l'església per a la seva
cohesió social i moral.
En molts casos, com el de l’església del Sant Esperit, la
capella provisional servia per acollir el Santíssim Sagrament, traslladat des
d'un temple antic o en ruïnes. Aquest trasllat no només garantia la seguretat
de l'eucaristia, sinó que també simbolitzava la transició i la promesa d'un nou
i més gran lloc de culte
L’església del Sant Esperit és un exemple paradigmàtic
d'aquesta pràctica. El 21 de novembre de 1593, es
va traslladar el Santíssim des de l'antiga esglesiola de l'hospital a una
capella provisional habilitada dins de la nova construcció. Aquest acte, tot i
que es va realitzar en un edifici encara incomplet, va marcar l'inici oficial
del culte en el nou emplaçament, consolidant la importància del temple per a la
comunitat de Terrassa La meva recreació
artística d'aquesta capella provisional il·lustra el contrast entre la
solemnitat del culte i l'ambient de treball que l'envoltava.
1595: Es construeix el porxo,
amb la participació dels mestres Jaume Lleonart i Ramon Crespa. Però l’església
encara no era coberta.
1597: Intervenció del Papa Climent VIII per resoldre
discòrdies parroquials, entre les dues universitats, evidenciant la complexitat
de la gestió eclesiàstica del projecte.
1601: L'església es considera acabada en les seves
condicions mínimes per al culte normal, un fita important després de dècades de
treball.
8 d'agost de 1613: Es signa el contracte per al portal
major amb Pau Ginestar, completant un altre element arquitectònic clau.
21 de febrer de
1621: L’església fou beneïda el per l’Abat de Montserrat, P. Josep Costa,
fill de Terrassa.
Aquí obrim un interval de temps, la Guerra dels Segadors, 1646, i la devastació de la Vila per part de les tropes filipistes, i també les dels austriacistes, deixà la Vila molt ensorrada i deshabitada, la població que anys enredera havia arribat a 3200 persones, ara no passava dels 1400 habitants.
Malgrat tot, l’any
1699 es firma un contracte amb el mestre Joan Monpeó, perquè faci el retaule
barroc de l’altar major. Aquest retaule no estaria acabat fins l’any 1729, però
quedà del color de la fusta natural durant quasi dos segles, ja que no fou daurat
fins el 1912.
L’església Parroquial del Sant Esperit i Sant Pere es
caracteritza per la seva arquitectura gòtica catalana, amb una nau única i
capelles laterals integrades entre els contraforts. Un dels elements artístics
més destacats és el grup escultòric del Crist Jacent,
obra de Martí Díez de 1539, que va ser traslladat de l’antiga capella de
l’hospital, a la nova església, enriquint el seu patrimoni artístic.
L’església del Sant Esperit és un testimoni viu de la
història de la ciutat, reflectint els esforços d'una comunitat per establir la
seva pròpia identitat religiosa i urbana. La seva construcció, que es va
estendre durant dècades, és un exemple de la dedicació i la visió dels seus
habitants, deixant un llegat arquitectònic i cultural de gran valor.
La Transformació Monumental (segle XX)
El segle XX marca el canvi més radical en l'aparença
exterior de l’església, buscant una imatge més imponent i catedralícia.
Però aquesta part de la història ja és més coneguda,
viscuda en gran part per molts dels terrassencs i terrassenques actuals.
Evolució del nom de l’actual Catedral del Sant Esperit de
Terrassa.
1574: Inici de la construcció com a Església del
Sant Esperit.
1601: Es va convertir en l'Església parroquial del Sant Esperit i Sant Pere després d'absorbir la parròquia de Sant Pere. Juntament amb el títol parroquial, també es van transferir les condicions del Priorat i de l'Església Col·legiata. Això va elevar l'estatus de l'església, ja que ara estava servida per un col·legi de canonges, convertint-la en l'autoritat religiosa principal de la zona local.
1848: Sant Pere recupera la seva parròquia i per tant el Sant Esperit perd l’afegit de “i Sant Pere”.
1851: Pèrdua de l'estatus de Col·legiata a causa
d'un concordat. Durant 250 anys, Sant Esperit va funcionar com a col·legiata.
Tanmateix, això va acabar el 1851 a causa del Concordat signat entre el govern espanyol de la reina
Isabel II i la Santa Seu.
El Concordat
tenia com a objectiu reorganitzar l'Església espanyola després de les reformes
liberals i la Desamortització (confiscació de terres
eclesiàstiques). Com a part d'un esforç nacional per racionalitzar les
estructures eclesiàstiques, moltes esglésies col·legiades que no eren seus
episcopals van ser suprimides.
1951: Elevada al títol de Basílica Menor, convertint-se en la Basílica del Sant Esperit.
2004: Va assolir l'estatus de Catedral del Sant Esperit amb l'establiment del Bisbat de Terrassa.
Obres consultades:
BELLESES I RECORDS DEL TEMPLE DEL SANT ESPERIT, Salvador
Cardús 1955, Tallers Gràfics Joan Morral.
CONSTRUCCIÓ I EMBELLIMENT DE LA BASÍLICA DEL SANT ESPERIT
DE TERRASSA, Josep M. Domènech i Fargas, 1993, Editorial Albada.
Fotos pròpies, i gravats d’IA seguint les meves
indicacions.
Dibuixos del Museu de Terrassa i Mateu Avellaneda.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada