Terrassa sota pressió: Els fogatges impagats de 1810 en plena Guerra del Francès

 Terrassa sota pressió: Els fogatges impagats de 1810 en plena Guerra del Francès

El 5 de gener de 1810, en un context marcat per la convulsa Guerra del Francès, l'Ajuntament de Terrassa va rebre un document que il·lustra les dures realitats fiscals i administratives de l'època. Aquest escrit, emès pel Tinent Corregidor de Mataró, Don Salvador Arnaldo, és una ordre d'"apremio" per al cobrament de fogatges impagats, una pràctica que posava en una situació compromesa els municipis deutors.

ACVOC DH1694/1810

 "DON SALVADOR ARNALDO Teniente Corregidor de esta Ciudad de Mataró y su Distrito y por indisposicion del Caballero Corregidor, Corregidor Interino de la misma &c.

Por quanto los Regidores de Tarrasa la Vila no han comparecido á satisfacer lo que adeudan de Fogatges pasa de apremio al expresado lugar un Individuo con la dieta diaria de diez reales vellon, y à mas el correspondiente alojamiento de cama, luz, sal, fuego, y vinagre; y deberá permanecer con la misma dieta hasta que justifiquen con Documento, haber satisfecho el sobre dicho Pago. Mataró 5 Enero 1810. Arnaldo"

Regidors terrassencs comentant el document

En essència, el document declara que, atès que els regidors de Terrassa no han satisfet el deute corresponent als fogatges, s'envia un "individuo de apremio" (un comissionat per al cobrament) a la vila. Aquest individu ha de ser allotjat i mantingut per l'Ajuntament de Terrassa, amb una dieta diària de deu rals de velló, a més de rebre "cama, luz, sal, fuego, y vinagre" (llit, llum, sal, foc i vinagre). La seva estada es prolongarà fins que Terrassa pugui demostrar documentalment haver saldat el deute.

"Individuo de apremio"? Podríem estar parlant del precursor del "Cobrador del Frac"?

El perquè de les condicions de l'allotjament:

La llista d'elements (llit, llum, sal, foc i vinagre) formava part de l'obligació que tenien els veïns de subministrar als soldats allotjats: 

• Llit: El dret a un lloc per dormir, que sovint era simplement un jaç o una habitació compartida.
• Llum: Oli o espelmes per il·luminar-se durant la nit.
• Sal: Indispensable per conservar o condimentar els aliments que el soldat comprés amb la seva dieta.
• Foc: Accés a la cuina o llenya per escalfar-se i cuinar el menjar.
• Vinagre: Es considerava essencial per a la higiene i com a desinfectant o conservant alimentari bàsic en l'època.

Aquest sistema d'allotjament forçós obligava els ciutadans a mantenir els soldats sota el seu propi sostre, proporcionant aquests "utensilis" mínims per llei (com establia la Novísima Recopilación o normatives de l'època borbònica). 

Els fogatges eren un tipus d'impost directe d'origen medieval a Catalunya, basat en el nombre de "focs" o llars. Tot i que el sistema havia evolucionat, el terme es continuava utilitzant a principis del segle XIX per referir-se a contribucions o repartiments fiscals. En el context de la Guerra del Francès (1808-1814), aquests impostos eren crucials per finançar l'esforç bèl·lic i mantenir l'administració, sovint sota la pressió de les tropes franceses o de les autoritats espanyoles que resistien l'ocupació 

Terrassa i Mataró en la Guerra del Francès

El Corregiment de Mataró era una de les divisions administratives de Catalunya, i Terrassa en formava part. El Tinent Corregidor, Don Salvador Arnaldo, actuava com a representant de l'autoritat reial en la zona. La seva figura, i la de la família Arnaldo en general, apareix en diversos documents de l'època exercint càrrecs similars, com a corregidors interins o alcaldes majors en diferents localitats catalanes. 

El gener de 1810 era un moment particularment delicat per a Catalunya. La Guerra del Francès estava en plena efervescència, amb un control francès fluctuant i una resistència constant. Terrassa, com moltes altres viles, es trobava en una situació econòmica precària, amb les arques municipals esgotades per les contribucions de guerra, els saquejos i la interrupció de l'activitat econòmica. De fet, a finals de gener de 1810, les tropes franceses tornarien a ocupar Terrassa, fet que segurament agreujaria encara més la capacitat del municipi per fer front als seus pagaments. 

  Aquest document és un testimoni eloqüent de les dificultats que afrontaven els ajuntaments catalans durant la Guerra del Francès. La pressió fiscal, combinada amb la inestabilitat política i militar, creava un escenari complex on el cobrament d'impostos com els fogatges esdevenia una qüestió de supervivència per a l'administració i una càrrega insostenible per a moltes poblacions. L'ordre d'"apremio" a Terrassa és un petit, però significatiu, fragment de la història que ens recorda la duresa d'aquells temps.

 Referències:

ACVOC DH1694/1810

[1] Viquipèdia. (n.d.). Fogatge. Recuperat de https://ca.wikipedia.org/wiki/Fogatge [2] Riba i Gabarró, J. (2009). Contribucions de l'Anoia contra l'ocupació napoleònica. El.... Miscel·lània Aqualatensia, 13, 325-344. Recuperat de https://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/download/164797/216896 [3] Cervantes Virtual. (n.d.). Corregidores y alcaldes mayores en Cataluña: ¿del absolutismo al.... Recuperat de https://www.cervantesvirtual.com/descargaPdf/corregidores-y-alcaldes-mayores-en-cataluna-del-absolutismo-al-absolutismo-1820-1825-981117/ [4] Verdaguer, J. (2017, 16 setembre). La Guerra del Francès o Napoleònica a Terrassa. Recuperat de https://www.joaquimverdaguer.cat/2017/09/16/guerra-frances-napoleonica-terrassa/