Història del Centre Mèdic de Terrassa, amb una apèndix sobre els rentadors públics.
L'edifici que va acollir
el Centre Mèdic de Terrassa, que avui ens presenta en Robert Cabeza, és un
element emblemàtic en la història sanitària de la ciutat.
El 15 de setembre de
1882, el primer Centre Mèdic de Terrassa, també conegut com a Casa de Socors,
va ser inaugurat al primer pis del número 7 del carrer de la Palla. Els seus
socis fundadors, liderats pels doctors Josep Ullés i Jover i Pau Aymerich i Gilabertó,
incloïen tots els metges col·legiats de la ciutat. Amb el suport de l'Ajuntament,
la missió principal d'aquest centre era assistir la població més necessitada i
funcionar com a casa de socors per als accidentats. Durant el seu primer any,
l'Ajuntament el va subvencionar amb 940 pessetes.
. L'encàrrec de l'obra es
va fer a l'arquitecte Josep M. Coll i Bacardí, qui va projectar un edifici
cantoner amb una base de pedra, façanes de maó vist, grans i lluminosos
finestrals, i cobertes a diferents vessants. Destaca la torre semicircular al
xamfrà, amb una cúpula d'arcs apuntats i quatre lluernes, coronada per la Copa
d'Higiea (deessa grega de la higiene) i la serp enroscada, símbol farmacèutic.
A sota, quatre grans finestrals verticals estan dividits per columnes, sobre
una base que ressegueix tot l'edifici amb obertures semicirculars. L'estil era
eclèctic amb trets estètics modernistes, influïts per l'esperit decorativista
de la Secessió Vienesa, característic dels edificis de Coll i Bacardí, així com
per l'higienisme arquitectònic.
El diumenge 7 de maig de
1916 es va procedir a la inauguració del Centre, amb l'assistència de nombroses
autoritats civils, militars i eclesiàstiques. No obstant això, el regidor
senyor Josep Piera, president de Fraternitat Republicana, va lamentar
l'absència de representants de la classe treballadora, els qui serien els
veritables usuaris del Centre. Sospito que els responsables de protocol
d'aquell moment, en adonar-se de la manca de representació obrera, van sortir
immediatament a la recerca de treballadors als vapors propers. La premsa de
l'època ho explica així: "Al terminar ayer el acto de la inauguración del
nuevo Dispensario Médico, entró una comisión de obreros, con el objeto de
visitar aquel edificio, siendo obsequiados por el señor Alcalde y los médicos
allí reunidos, con pastas, champagne i cigarros, haciendo dichos obreros
elogios del Dispensario".
A mitjans dels anys cinquanta, l'edifici va ser enderrocat malgrat l'oposició del veïnat i de molts ciutadans, ja que era considerat una de les joies del modernisme terrassenc.
. El solar va acollir posteriorment un nou edifici, obra de l'arquitecte Josep Pratmarsó i Parera, inaugurat el 30 de juny de 1962. Aquest nou edifici va allotjar els nous jutjats, i posteriorment la seu de l'Institut Municipal de Cultura i Esports, el Centre de Normalització Lingüística i, actualment, l'Ateneu Terrassenc.
Després de l'enderroc, el
Centre Mèdic va iniciar un nou periple: el dispensari es va traslladar a
l'Hospital de Sant Llàtzer, després a l'antiga clínica Maternal del carrer de
la Unió, coneguda popularment com "Gota de llet", on es va convertir
en Casa de Socors. 
26 JULIOL DE 1866. — En aquesta data l'Ajuntament acordà comprar els terrenys del que era el Centre Mèdic, safareigs i hortes, valorat en 20.264 pessetes. Aquests terrenys eren propietat de Felip Marcet i en aquell temps, en entrar al carrer de Baldrich encara no hi havia cap casa i únicament el Vapor Auxiliar Tarrasense, per un costat, i el camí d'anar a Sant Quirze, per l'altre.
nouu.jpg)
Aquells terrenys tenien una superfície de 925 metres quadrats i fou llavors que es construïren els safareigs comptant amb quatre plomes d'aigua de la Mina Pública, a fi que fossin utilitzats pel públic. Pel setembre de l'any 1912 l'aigua sobrant de la font del carrer de Sant Quirze,
per mitjà d'una conducció, fou utilitzada pels esmentats safareigs del carrer de Baldrich, i el dia 7 de maig de 1916 s'hi inaugurà en aquell lloc l'edifici per a instal·lar-hi el Centre Mèdic.
No disposem de cap foto d’aquests safareigs, però tenim aquesta d’uns propers que estaven a redós del Vapor Gran, on ara hi trobem el Carrer Martí Julià.
Per més informació sobre els rentadors terrassencs, aneu a visitar a l'estimat Joaquim.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada