TERRASSA, El carrer de la Rasa i la Casa Curet

El carrer de la Rasa i la Casa Curet

Terrassa, juny de 1874.

En Josep Busquets i Soler, fill de Pau Busquets i Barata, fabricant de teixits, i d’Anna Soler i Vinyals, descendent dels Vinyals del carrer Major, i germà d’en Salvador Busquets i Soler, el de l’asil, veient que el seu negoci tèxtil, vapor Busquets, no acaba de funcionar, i tenint molt terreny lliure a la part nord del carrer de la Rasa, en el tram entre el carrer del Pantà i la Riera del Palau, decideix començar a urbanitzar-lo per tal de poder-hi construir.

El que coneixem ara com a carrer de la Rasa, no tenia res a veure amb l’actual; era un camí ple de pujades i baixades i feia una corba molt pronunciada en sentit sud.

Per tal de posar en marxa la urbanització, en Busquets encarrega al mestre d’obres Miquel Curet i Roure la confecció d’una memòria facultativa que el mestre entrega a Busquets el 10 de juny d’aquest any.

D’en Curet podríem dir que va ser el Cerdà de Terrassa i ja tenia al cap fer un eixample amb quadrícula i amb els carrers rectes i amples.

A la seva memòria ho deixa molt clar. Primer fa un retret de com eren les antigues poblacions: "Tots els seus carrers eren tan tortuosos que amb prou feines es podia trobar una part insignificant de carrer recta, comoditat que, sumada a la poca amplada que donaven als seus carrers —sens dubte a causa de poder ser defensades fàcilment per un sol individu— i la poca regularització que, parcialment, tenia cada edifici pel que fa a la seva línia de façana, donava com a resultat final que les seves poblacions, tot i reunir les comoditats fruit dels seus usos i costums, no presenten actualment cap condició acceptable."

Després explica com ha de ser el nou carrer de la Rasa: “Per la importància que arriba a tenir aquest carrer, s’ha considerat donar-li una amplada, en tota la seva longitud, de nou metres, o sigui quaranta-sis pams i tres-centes cinc mil·lèsimes. Aquesta amplada és proporcional al carrer esmentat i no s’ha de desatendre si es vol que sigui ben fet i important.”

Aquesta transformació de camí a carrer de la Rasa és aprovada per l’Ajuntament en data de 28 de juny de 1874. Naixia el primer carrer ample i recte de la vila de Terrassa.

En Miquel Curet, un cop satisfet amb la seva aportació urbanística, va presentar l’1 de febrer de 1877 a l’Ajuntament el plànol de la que havia de ser la seva futura residència. Aquesta casa familiar, d’estil historicista neomudèjar, es componia d’un cos principal amb planta baixa i un primer pis, sobre el qual s’estenia un balcó que abastava tota la façana. Un dels elements més destacats era una torre interior de planta quadrada, més elevada que la resta de l’edifici i adossada al cos principal, que incorporava també una cornisa sostinguda per mènsules. 

Tot el conjunt quedava delimitat per un mur perimetral que envoltava el jardí-pati interior. Al carrer de la Rasa, la tanca era una reixa metàl·lica que s’estenia fins a la cantonada amb el carrer de la Indústria; en aquest últim, el tancament es feia amb un mur decorat amb finestres cegues d’arc de ferradura, que completava el perímetre de la propietat.

L’edifici va ser enderrocat l’any 1977, just quan s’estava confeccionant el Catàleg d’Edificis d’Interès Històric de l’any 1981.

En Miquel Curet i Roure fou mestre d’obres municipal en dues ocasions: la primera entre 1871 i 1878, i la segona, com a mestre d’obres suplent, de 1882 al 1885. L’any 1879 va realitzar, de manera semblant a com es desenvoluparen a Barcelona els primers plans urbanístics, el primer Pla d’Ordenació Urbana de la ciutat.

I una vegada més hem de lamentar la desaparició d’un edifici emblemàtic de la nostra ciutat.

Agraïment profund als amics Dr. Josep  Puy i Domènec Ferran, per l'assessorament històric i arquitectònic. I evidentment al mestre Robert Cabeza pel dibuix.

Publicat el dia 2 d’abril de 2026, Dijous Sant.