Terrassa: Un viatge visual pel cor de Vallparadís.

 Terrassa: Un viatge visual pel cor de Vallparadís.

La imatge, d’en Robert Cabeza, ens mostra una vista panoràmica del torrent de Vallparadís amb el Pla de la Quadra de Vallparadís a primer terme i, més al fons, el Pla de cal Guardiola. Hi presenta un petit resum de la rica història i la transformació de la ciutat, fusionant el seu passat industrial, el seu patrimoni medieval i el seu entorn natural.

En primer pla, s'estenen els horts urbans i la vegetació frondosa del Pla de la Quadra i per extensió de tot el Parc de Vallparadís. Aquests camps ja eren conreats per la gent del Castell dels Terrassa, pels monjos cartoixans, i posteriorment pels habitants de les cases del Sot del Pi.

En el pla central, s'aixeca un icònic exemple del patrimoni industrial de Terrassa: l'antiga fàbrica de tints Montset i Guardiola. Aquesta estructura, juntament amb els seus edificis annexos, és un poderós recordatori del passat tèxtil que va definir l'economia i el paisatge urbà de la ciutat. Josep Guardiola i Guix va fundar una petita tintoreria cap l’any 1840 que esdevindria Montse i Guardiola i, ja en ple segle XX, com “Tintes y Acabados Guardiola SA”, empresa que tancaria l’any 1980. A principis dels anys noranta del segle XX, la Mútua va adquirir la fàbrica Guardiola, construint un nou edifici de serveis sociosanitaris, això si, reproduint en una altra situació una nau modernista que l'any 1906 l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada dissenyà per albergar-hi les barques de tint. Aquesta reproducció, obra de l’arquitecte Cesc Duran, destaca per l'ús magistral del maó vist i la volta catalana, trets distintius del geni de Muncunill, que juntament amb la xemeneia, d’una alçària de 45 m., són els únics elements que avui es conserven i que podem contemplar si des del carrer Sant Antoni accedim a la plaça de la Quadra de Vallparadís.

Al preparar els fonaments pel nou edifici sociosanitari de Cal Guardiola varen aparèixer els vestigis paleontològics, de flora i fauna, més antics de l'actual terme municipal de Terrassa, de fa quasi bé un milió d'anys, Pleistocè Inferior.

Al fons, enfilat en un turó, contemplem el nucli històric de l'antic poble de Sant Pere, abraçat a l’esquerra pel torrent de les Bruixes o de Sant Pere i a la dreta pel torrent Monner. Hi destaca el conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere, un tresor arquitectònic que inclou estils visigòtics i romànics i que és el bressol històric i espiritual de Terrassa. Com a teló de fons, el perfil de les muntanyes, part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, emmarca l'escena i recorda la ubicació privilegiada de la ciutat.

En resum, el magnífic dibuix d’en Robert Cabeza ofereix una síntesi visual de Terrassa: una ciutat on conviuen harmònicament l'espai verd del Parc de Vallparadís, la imponent herència de la revolució industrial i les arrels històriques de les Esglésies de Sant Pere. El Parc de Vallparadís és el gran pulmó verd de Terrassa i un dels parcs urbans més grans de Catalunya. La seva història està íntimament lligada a la dels torrents que el formen (Vallparadís, Monner i de les Ànimes) i ha estat un lloc clau per a la ciutat des de l'antiguitat. Avui, aquest espai ha transcendit la seva naturalesa geogràfica per esdevenir el principal nexe d'unió social de la ciutat, transformant el que antigament era una barrera natural en el punt de trobada on conflueixen tots els barris i la ciutadania.

Fins aquí el text publicat, junt amb el dibuix, pel Diari de Terrassa, del dissabte 14 de març del 2026.

 Els motius de la ubicació de la tintoreria Montset i Guardiola

La decisió d'instal·lar la tintoreria Montset i Guardiola en aquest indret del torrent de Vallparadís no va ser casual. Segons la documentació trobada a l’Arxiu Històric, la família era propietària d’un pou i d’una mina d’aigua situats en el mateix torrent. Aquesta infraestructura els permetia disposar de milions de litres d’aigua, un recurs essencial per al funcionament d’una tintoreria. A més, aquesta ubicació facilitava l’eliminació de les aigües residuals, ja que podien ser abocades directament a la claveguera que discorre per sota de tot el torrent de Vallparadís.

Una experiència personal als anys seixanta

Com a anècdota personal, cal destacar que durant la dècada dels anys seixanta del segle XX, tres joves terrassencs —el Roc Alabern, el Josep Mª Casanoves i l'autor d'aquest relat, és a dir, jo mateix,— van travessar en més d’una ocasió un bon tram de la mateixa claveguera, vivint l’experiència des de dins.

 

Publicat a Terrassa, el dia 15 de març del 2026.