La Terrassa del Segle XVI
L'Evolució Monumental de la Torre del Palau
La Torre del Palau
és el gran símbol arquitectònic que ha perdurat de l'antic conjunt del
Castell-Palau de Terrassa. Tanmateix, la seva fisonomia superior ha
experimentat transformacions notables al llarg dels segles, tal com es pot
comprovar al comparar els registres gràfics històrics amb la interpretació de
la maqueta:
·
El
testimoni del segle XVI (1545 / 1585): El registre gràfic conservat al
manuscrit Liber Curiae honoris Anthonii Rovira revela una torre integrada al
Castrum Terratia. El gran nucli de poder era el Castell-Palau i la seva icònica
torre. El document de 1545 conserva el testimoni de la torre originària:
coronada per una coberta cònica de teula amb llanterna superior, dissenyada per
protegir l'escala i l'interior de les intempèries.
La Tècnica Constructiva: Tàpia de Calç i Cantó davant la Pedra
de Fàbrica
Pel que fa als materials constructius del recinte defensiu,
cal destacar una diferència fonamental documentada per l'historiador Salvador Cardús: a diferència de la
representació homogeneïtzada de carrets o blocs regulars que sovint s'emprava a
les maquetes, la major part del llenç de la muralla de Terrassa estava
construïda amb la tècnica autèntica de tàpia
de calç i cantó —un morter dens de calç barrejat amb còdols de riera, contingut
en encofrats de fusta—. Únicament els elements més singulars i sotmesos a major
exigència estructural o defensiva, com alguns
portals d'accés i torres específiques, estaven edificats amb pedra de fàbrica
i parats de carreus treballats.
L'Anell Defensiu: Muralles i els Cinc Portals de la Vila
La Terrassa de l'època es caracteritzava per ser un recinte
fortificat de planta recollida, adaptat a la topografia del terreny i envoltat
per una muralla contínua equipada amb torres de guaita quadrades. L'accés a
l'interior estava estrictament regulat per un seguit de portals fortificats:
![]() |
| PORTAL MAJOR |
![]() |
| PORTA de MONISTROL i TORRE ARNELLA |
![]() |
| PORTAL DE LA FONT o de la CREU |
![]() |
| PORTAL DE LA FONT o de la CREU |
![]() |
| Esquerra PORTAL CREMAT, a la dreta PORTAL DE LA VILA NOVA. |
· Portal Nou: Pas fortificat de construcció posterior per absorbir el creixement urbà i el trànsit cap als nous camins rurals.
![]() |
| PORTAL NOU |
·
Porta
Barcelonesa: Antic portal situat a la cruïlla amb el carrer Musterol, que
orientava el trànsit cap a la ruta de Barcelona.
![]() |
| Porta BARCELONESA |
·
Les torres de la muralla
·
Pel que fa a les diferents torres que reforçaven
el perímetre defensiu de la vila, cal assenyalar que al llarg dels anys varen
rebre diferents denominacions segons l'època, la propietat o la seva
orientació. En la documentació històrica tenim registrats noms com la torre
Monterol, la torre de Maymonam, la torre Amenyar, la torre d'Arnella o la torre
Escuder. Més enllà de la seva funció estrictament militar i de guaita, aquestes
estructures s'integraven en la vida quotidiana dels vilatans, fins al punt que
n'hi havia que les aprofitaven com a colomar o per a altres usos domèstics i
agrícoles. Els Eixos Urbans, l'Arquitectura Civil i el Llegat Tèxtil Endinsar-se en la vila permet resseguir una xarxa viària
integrada per carrers estrets de pedra i places articuladores. Els eixos
vertebradors creuaven la ciutat de llevant a ponent (carrer Major, carrer de
les Parres, carrer de Baix), mentre que el carrer Cremat i el carrer de la Vila
Nova menaven directament cap a la plaça del Castell-Palau. Els carrers de LA Vila Nova, Mosterol, Cantarer, Bastard i
Forn, completaven la trama de carrers de la vila del Segle XVI. A l'esquerra carrer Mosterol, al mig Cantarer i al fondo carrer de Baix. La Plaça i el carrer Major. Al mig carrer d'Aymerich o Cremat, i a la dreta carrer de la Vila Nova. Carrers Cremat i de la Vila Nova Esquerra carrer de les Parres o Subirà, a la dreta carrer Major. Carrer de la Vila Nova ·
Arquitectura
Civil i Religiosa: Destaquen els porxos de pedra del carrer Musterol, la
Casa Aymerich (balconada i finestres treballades), el Castell-Palau amb el seu
claustre d'arcs romànics i l'ermita de Sant Fruitós emplaçada al costat de la
torre. La casa Aymerich al carrer de Baix A l'esquerra de la Torre del Palau l'ermita de Sant Fruitós El carrer Mosterol i els porxos. Claustre del Castell Palau. ·
Els
Estricadors i el Passat Tèxtil: La recreació recull detalls etnològics de
gran valor com els estricadors —bastiments de fusta equipats amb claus on es
col·locava i es tibava la roba mullada per evitar que s'estrenyés o es deformés
durant l'assecat—, testimoni inestimable d'una Terrassa que ja des de l'època
medieval bategava lligada al treball draper i tèxtil. · AGRAÏMENTS: En definitiva, cal agrair profundament l'existència de la maqueta de Joaquim Verdaguer i el rigorós llegat documental de Salvador Cardús i Florensa a la seva obra cabdal TERRASSA MEDIEVAL, VISIÓ HISTÒRICA (publicada en primera edició l'any 1960); dues eines imprescindibles que ens permeten mantenir viva la memòria i viatjar en el temps per comprendre les nostres arrels. TERRASSA, novembre 2026. Publicat per Rafael Aróztegui i Peñarroya. |































Comentaris
Publica un comentari a l'entrada