TERRASSA, SEGLE XVI

 La Terrassa del Segle XVI

La memòria històrica de Terrassa compta amb figures que han dedicat la seva vida a estudiar, protegir i divulgar el passat de la nostra ciutat. Una d'aquestes figures estimades és l'amic desaparegut Joaquim Verdaguer, qui va realitzar una extraordinària maqueta tridimensional que recrea la vila fortificada de Terrassa en l'època post-medieval. A través del meu treball fotogràfic i seguint les explicacions d’aquesta època que el mestre Salvador Cardús ens deixà escrites en el seu llibre TERRASSA MEDIEVAL, VISIÓ HISTÒRICA, ha sigut possible aquesta reconstrucció dels carrers, portals i torres de la vila de fa més de mig mil·lenni.

L'Evolució Monumental de la Torre del Palau

La Torre del Palau és el gran símbol arquitectònic que ha perdurat de l'antic conjunt del Castell-Palau de Terrassa. Tanmateix, la seva fisonomia superior ha experimentat transformacions notables al llarg dels segles, tal com es pot comprovar al comparar els registres gràfics històrics amb la interpretació de la maqueta:

·        El testimoni del segle XVI (1545 / 1585): El registre gràfic conservat al manuscrit Liber Curiae honoris Anthonii Rovira revela una torre integrada al Castrum Terratia. El gran nucli de poder era el Castell-Palau i la seva icònica torre. El document de 1545 conserva el testimoni de la torre originària: coronada per una coberta cònica de teula amb llanterna superior, dissenyada per protegir l'escala i l'interior de les intempèries.

·        La transformació a finals del segle XIX (1890): A finals del segle XIX, la coberta cònica s'havia substituït o desmuntat, mostrant una estructura cilíndrica de pedra escapçada, sense la coberta cònica originària i sense els merlets actuals. Amb el pas dels segles i el desmuntatge de les estructures del castell, la torre va canviar de fisonomia. La fotografia de 1890 ens la mostra com una estructura cilíndrica de pedra despullada, havent perdut la coberta cònica originària i abans de la seva reconstrucció monumental.

·        La restauració historicista (c. 1900): Les intervencions atribuïdes a l'arquitecte modernista Lluís Muncunill van restablir un coronament monumental utilitzant el maó vist com a element distintiu, afegint-hi el fris d'arcuacions cegues i els merlets que li donen l'aparença actual i que han convertir la vella torre del castell en el gran monument del centre urbà, la popular i representativa TORRE del PALAU.



·        La hipòtesi de la maqueta: Joaquim Verdaguer va modelar la torre integrada al recinte fortificat seguint l’aparença actual, i jo m’he permès fer una reconstrucció segons el gravat de 1545, permetent entendre tant la seva funció com a torre de l'homenatge medieval com la seva evolució posterior.

La Tècnica Constructiva: Tàpia de Calç i Cantó davant la Pedra de Fàbrica

Pel que fa als materials constructius del recinte defensiu, cal destacar una diferència fonamental documentada per l'historiador Salvador Cardús: a diferència de la representació homogeneïtzada de carrets o blocs regulars que sovint s'emprava a les maquetes, la major part del llenç de la muralla de Terrassa estava construïda amb la tècnica autèntica de tàpia de calç i cantó —un morter dens de calç barrejat amb còdols de riera, contingut en encofrats de fusta—. Únicament els elements més singulars i sotmesos a major exigència estructural o defensiva, com alguns portals d'accés i torres específiques, estaven edificats amb pedra de fàbrica i parats de carreus treballats.

La Riera del Palau, a tocar de la Vila, proporcionava còdols i sorra sens límit, mentre que l’obtenció de pedra de fàbrica resultava molt més complicada.

L'Anell Defensiu: Muralles i els Cinc Portals de la Vila

La Terrassa de l'època es caracteritzava per ser un recinte fortificat de planta recollida, adaptat a la topografia del terreny i envoltat per una muralla contínua equipada amb torres de guaita quadrades. L'accés a l'interior estava estrictament regulat per un seguit de portals fortificats:

 Portal Major, de la Riera o d'en Viver: Principal entrada des del costat de la riera, que connectava directament amb el carrer Major i el carrer de les Parres, custodiat per la torre d'Arnella i la porta de Monistrol.

PORTAL MAJOR

PORTA de MONISTROL i TORRE ARNELLA

      Portal de la Font o de la Creu: Un dels eixos d'entrada més imposants, que oferia una vista directa cap al Castell-Palau i la Torre.

PORTAL DE LA FONT o de la CREU

PORTAL DE LA FONT o de la CREU

·        Portal Aymerich o portal Cremat: Emplaçat a l'inici del carrer Cremat i lligat a la continuïtat del carrer de la Vila Nova.

Esquerra PORTAL CREMAT, a la dreta PORTAL DE LA VILA NOVA.

·        Portal Nou: Pas fortificat de construcció posterior per absorbir el creixement urbà i el trànsit cap als nous camins rurals.

PORTAL NOU

·        Porta Barcelonesa: Antic portal situat a la cruïlla amb el carrer Musterol, que orientava el trànsit cap a la ruta de Barcelona.

Porta BARCELONESA

·        Les torres de la muralla

·        Pel que fa a les diferents torres que reforçaven el perímetre defensiu de la vila, cal assenyalar que al llarg dels anys varen rebre diferents denominacions segons l'època, la propietat o la seva orientació. En la documentació històrica tenim registrats noms com la torre Monterol, la torre de Maymonam, la torre Amenyar, la torre d'Arnella o la torre Escuder. Més enllà de la seva funció estrictament militar i de guaita, aquestes estructures s'integraven en la vida quotidiana dels vilatans, fins al punt que n'hi havia que les aprofitaven com a colomar o per a altres usos domèstics i agrícoles.

                                                                                                                                   Els Eixos Urbans, l'Arquitectura Civil i el Llegat Tèxtil

Endinsar-se en la vila permet resseguir una xarxa viària integrada per carrers estrets de pedra i places articuladores. Els eixos vertebradors creuaven la ciutat de llevant a ponent (carrer Major, carrer de les Parres, carrer de Baix), mentre que el carrer Cremat i el carrer de la Vila Nova menaven directament cap a la plaça del Castell-Palau.

Els carrers de LA Vila Nova, Mosterol, Cantarer, Bastard i Forn, completaven la trama de carrers de la vila del Segle XVI.

A l'esquerra carrer Mosterol, al mig Cantarer i al fondo carrer de Baix.


La Plaça i el carrer Major.

Al mig carrer d'Aymerich o Cremat, i a la dreta carrer de la Vila Nova.

Carrers Cremat i de la Vila Nova

Esquerra carrer de les Parres o Subirà, a la dreta carrer Major.

Carrer de la Vila Nova
·        Arquitectura Civil i Religiosa: Destaquen els porxos de pedra del carrer Musterol, la Casa Aymerich (balconada i finestres treballades), el Castell-Palau amb el seu claustre d'arcs romànics i l'ermita de Sant Fruitós emplaçada al costat de la torre.
La casa Aymerich al carrer de Baix

A l'esquerra de la Torre del Palau l'ermita de Sant Fruitós 

El  carrer Mosterol i els porxos.
Claustre del Castell Palau.

·        Els Estricadors i el Passat Tèxtil: La recreació recull detalls etnològics de gran valor com els estricadors —bastiments de fusta equipats amb claus on es col·locava i es tibava la roba mullada per evitar que s'estrenyés o es deformés durant l'assecat—, testimoni inestimable d'una Terrassa que ja des de l'època medieval bategava lligada al treball draper i tèxtil.
Estriquedors a l'horta del Canyo.

·   AGRAÏMENTS: En definitiva, cal agrair profundament l'existència de la maqueta de Joaquim Verdaguer i el rigorós llegat documental de Salvador Cardús i Florensa a la seva obra cabdal TERRASSA MEDIEVAL, VISIÓ HISTÒRICA (publicada en primera edició l'any 1960); dues eines imprescindibles que ens permeten mantenir viva la memòria i viatjar en el temps per comprendre les nostres arrels.

TERRASSA, novembre 2026.
Publicat per Rafael Aróztegui i Peñarroya.






























Comentaris