La Plaça del Progrés: Història i Evolució

Aquarel·la del mestre Robert Cabeza

L’any 1878, davant l’inici de noves edificacions a l’espai adjacent a la Riera del Palau, els propietaris dels terrenys van encarregar un projecte d’urbanització als mestres d’obres Jaume Comerma i Francesc Mariné. Aquesta iniciativa s’emmarcava en l’expansió urbana de Terrassa, que havia obtingut el títol de Ciutat l’any anterior.

La proposta d’urbanització va ser presentada per un grup de propietaris, entre els quals destacaven Astals, Torrens, Barba, Torrella, Tàrrega, Vidal, Pou, Sagrera, Vancells, Busquets, Boada, Prat i Gibert. Tanmateix, va trobar l’oposició de Jaume Cos i Juan Almirall. Malgrat la controvèrsia, el projecte va ser aprovat per l’Ajuntament el juliol de 1878, sota la presidència de l’alcalde Jaume Colomer i Forrellat.

Per a la designació dels nous carrers, els propietaris van sol·licitar l’orientació de Fruitós Verneda i Figueres, professor del “Real Colegio Tarrasense”. Verneda va proposar que la plaça central fos denominada Plaça del Progrés i que els carrers adjacents rebessin noms de científics, inventors i descobridors, com a homenatge a aquells que havien contribuït al progrés de la humanitat. D’aquesta proposta van sorgir noms emblemàtics com Arquímedes, Galileu, Wat i Volta, entre d’altres.

La construcció de la primera casa a la plaça es va produir l’any 1882, un fet que va marcar l’inici del desenvolupament del nou barri.

La Plaça del Progrés va adquirir un paper significatiu en la vida social i econòmica de Terrassa. Durant set anys, concretament entre 1927 i 1934, la plaça va acollir el mercadal dels dimecres. Aquest trasllat temporal es va fer necessari a causa de les obres del col·lector que s’estaven duent a terme a la Rambla, l’espai habitual del mercadal.

Posteriorment, durant els anys cinquanta, la plaça es va consolidar com un punt central de la vida comunitària del barri de Ca n’Aurell. Va servir com a espai d’acollida per a l’envelat de la Festa Major i, en algunes ocasions, per a la celebració de curses de braus.

Com la majoria d’espais públics de la ciutat, la Plaça del Progrés ha experimentat nombroses modificacions estructurals al llarg del temps. La darrera gran reforma estructural data de l’any 2007, realitzada durant el mandat de l’Alcalde Pere Navarro i Morera.

Malgrat aquestes transformacions, un element patrimonial ha perdurat des de l’any 1921: la font d’estil modernista tardà. Aquesta font, que es manté a ponent de la plaça, és considerada un element distintiu que “vigila i presideix” l’espai, connectant la història de la plaça amb el seu present.

Molt interessant el post que en Santi Rius fa en el seu blog RECORDS de TERRASSA sobre la visita del Circ BUFALO BILL a Terrassa, instal·lat a la Plaça del Progrés.

Publicat al Diari de Terrassa, el dia disset de gener de 2026.

Gràcies infinites a l'amic Robert Cabeza pels dibuixos i per haver-me implicat en aquesta història tant bonica.